El mot d’avui s’honora a ell mateix. És un adjectiu solitari que no té ni verbs ni substantius de la seva família. És concís en significat però té una etimologia d’allò més interessant, ja que si no recordo malament és el primer mot amb origen gòtic que investigo. A més, sembla que es formà partint del gòtic amb influència romànica posterior, com moltes de les nostres esglésies però en ordre invers, vaja! Tota una troballa que agraeixo a l’Oriol, que és qui la va proposar ja fa temps!
______________________________________________________________________
ESCARIT,-IDA adj. (pronúncia)
1. Mancat de pèl, de vegetació, de roba, de coses supèrflues (Plana de Vic, Penedès). He anat al Paller de tot l’any. És un turó que s’alça en forma de paller de roca pelada, amb alguns, escassos matolls i petites alzines que s’aferren als solcs produïts per l’erosió. De sota l’escarit tuc desert, omplint canals i esplanades baixes, corria la boira lentament cap al Baix Llobregat fins a topar, a mig aire, amb les parets de Montserrat . Com vols que surti si encara vaig escarida! Veren hun bell puig alt e scarit, Desclot Cròn., c. 35. Les terres escarides i els malignes | costers a on la feble argila abunda, Riber Geòrg. 42. Senyores que anaven escandalosament escarides i curtes de roba, Roig Flama 19. D’esta faisó lliuraven batalla i l’estrèpit del ferre | cel de bronze amunt per l’aire escarit se’n pujava, Miquel Peix (Traducció de la Ilíada d’Homer, Els cavalls ploren la mort de Patrocle, XVII 424-455). Sinònims: pelat, nu, descarnat, despullat, erm, broix, glabre (sense pèl), pobre, desabrigat, descobert, esmorteït, esmortit, amortit, net. Com sempre, una cita interessant al Rodamots. Una de poètica de la Nova Lletania de les petites herbes, Guerau de Liost, La muntanya d’ametistes (1933) :
I a la literatura trobadoresca, a AR EM AL FREG TEMPS VENGUT, la trobairitz Azalais de Porcairagues diu:
…
Amic ai de gran valor
que sobre totz senhoreia
e non a cor trichador
vas me que s’amor m’autreia
eu dic que m’amors l’eschai
e cel que dis que non fai
Deus li don mal’escarida
qu’eu m’en tenh fort per guerida.
…
2. Sense acompanyament de cap mena, sense adornaments, circumloquis, etc. Un escarit comunicat posava fi a la vinculació d’Asier Del Horno amb el València. Va acabar la classe amb una enumeració escarida de fets històrics. …com si la seva meta de llavors fos un teatre dur, escarit, clàssic, sense l’ornat líric que solia afegir habitualment a les seves peces. Sinònims: rònec, concís, sol, solitari, sobri.
Toponímia:
- Mas Escarit: mas de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) referenciat al fogatjament del 1553. al poble de Sant Llorenç d’Hortons hi havia 19 focs i s’hi esmenten els masos de Martí, Salines, Escarit, Tres Trulls i la Riera.

Etimologia: primera aparició a la Crònica de Bernat Desclot, s. XIII. Probablement provinent del gòtic USSKARJAN ‘arrencar, despullar’, derivat de l’arrel SKER-, SKR- ‘tallar’ amb canvi de la u- inicial en e- en romànic. l’Alcover-Moll proposa una altra possible etimologia: Segons Spitzer, d’un verb *ex-carire format damunt carus ‘car’ (AIL Cuyo, ii, 23).
______________________________________________________________________
Aquest apunt realment m’ha quedat força escarit! Ni música no té!
Filed under: Adjectius, començats amb E, Mots Etiquetat: | escarida, escarit


