candir, candir-se, decandir, decandir-se

CANDIR v. tr.

Adobar amb sucre cuit; cast. almibarar. D’un cop de vista’t voldria candir com una confitura, Vilanova Obres, iv, 237. Té alguna relació amb el  “candy” (llaminadura) de l’anglès? He cercat l‘etimologia d’aquest mot i he trobat: “Middle English sugre candy, part translation of Middle French sucre candi, from Old French sucre sugar + Arabic qandī candied, from qand crystallized sugar, Date: 15th century”

CANDIR-SE

refl. Defallir, perdre les forces per consumpció gradual, una persona, animal o planta (or., occ., val.); cast. desfallecer, consumirse. «Lo sol calfa la palla i eixa s’escalda, se candix» (Xàtiva, Alcoi). «Si no menges, te candiràs» (Empordà, Tortosa, Maestrat, Val., Alcoi). Els nostres s’anaven candint, candint, al pes del podê dels moros sitiadôs, Moreira Folkl. 630.
Etim.: del llatí candere ‘tenir una blancor brillant’. Pot ser que estigui relacionat amb el procés de consumició d’una estrella? Em fa pensar amb les nanes blanques.

DECANDIR

1 v. tr. [LC] [MD] [AGF] Fer perdre la força, la vigoria. Una terrible calamitat els decandia.
2 intr. [LC] [MD] Anar perdent la força, la vigoria. La nostra amistat no va decandir.

DECANDIR-SE v. refl.

Decaure, perdre les forces; cast. descaecer, debilitarse. Y’ls seus amos van acabar per s’avisar que la Miseta s’anava decandint, Caseponce Contes Vallesp. 109. La lluna es decandia i em deixava, Barceló Poes. 84.
Fon.: dəkəndí (pir-or., or.).
Etim.: compost de candir amb el prefix de-.

Noteu que candir-se i decandir-se són sinònims!

Fonts: http://dlc.iec.cat; http://dcvb.iec.cat; http://m-w.com