candir, candir-se, decandir, decandir-se


CANDIR v. tr.

Adobar amb sucre cuit; cast. almibarar. D’un cop de vista’t voldria candir com una confitura, Vilanova Obres, iv, 237. Té alguna relació amb el  “candy” (llaminadura) de l’anglès? He cercat l‘etimologia d’aquest mot i he trobat: “Middle English sugre candy, part translation of Middle French sucre candi, from Old French sucre sugar + Arabic qandī candied, from qand crystallized sugar, Date: 15th century”

CANDIR-SE

refl. Defallir, perdre les forces per consumpció gradual, una persona, animal o planta (or., occ., val.); cast. desfallecer, consumirse. «Lo sol calfa la palla i eixa s’escalda, se candix» (Xàtiva, Alcoi). «Si no menges, te candiràs» (Empordà, Tortosa, Maestrat, Val., Alcoi). Els nostres s’anaven candint, candint, al pes del podê dels moros sitiadôs, Moreira Folkl. 630.
Etim.:
del llatí candere ‘tenir una blancor brillant’. Pot ser que estigui relacionat amb el procés de consumició d’una estrella? Em fa pensar amb les nanes blanques.

DECANDIR

1 v. tr. [LC] [MD] [AGF] Fer perdre la força, la vigoria. Una terrible calamitat els decandia.
2 intr. [LC] [MD] Anar perdent la força, la vigoria. La nostra amistat no va decandir.

DECANDIR-SE v. refl.

Decaure, perdre les forces; cast. descaecer, debilitarse. Y’ls seus amos van acabar per s’avisar que la Miseta s’anava decandint, Caseponce Contes Vallesp. 109. La lluna es decandia i em deixava, Barceló Poes. 84.
Fon.:
dəkəndí (pir-or., or.).
Etim.:
compost de candir amb el prefix de-.

Noteu que candir-se i decandir-se són sinònims!

Fonts: http://dlc.iec.cat; http://dcvb.iec.cat; http://m-w.com

Advertisements

6 Respostes

  1. Bona iniciativa.
    A vera si puc anar passant a fer-hi un cop d’ull.
    Aprofito per deixar un link prou interessant i més o menys relacionat amb el tema; el del Gran diccionari interactiu alt-empordanès.
    http://gdia-e.blogspot.com/

    Salut!

    • Ei Xavi, moltes gràcies pel link. El diccionari és altempordanès és fantàstic. Intentaré posar una secció de links al blog i posar-l’hi.

  2. càndid -a

    adj. [LC] Ple de candor, no maliciós ni capciós, ingenu.

    candor

    m. o f. [LC] Absència de malícia, sinceritat de qui no té res per amagar.

    • Selma, collonut! Això és exactament el que vull dir en referència a ampliar significats o buscar paraules relacionades. M’agradaria que això no quedés com un comentari amagat sinó que és veiés directament. Potser les publico demà, o un dia d’aquests!
      Moltes gràcies.

  3. El verb decandir l’utilitzava molt la meva àvia Catalina quan es trobava marejada “Tinc un gran decandiment” i encara el meu pare el fa servir quan porta moltes hores de dejú. “No tens pas res per menjar? Estic decandit”
    M’agrada el bloc, que bé que hi hagi qui s’interessa per la llengua!

  4. […] 2. Patir d’enaiguament- Decandir-se els infants, esdevenir trists, flacs, macilents. Migrar-se amb una tristor morbosa una criatura o animal (especialment el bestiar), generalment per desig i privació de menjar allò que ha vist menjar a un altre o d’un tracte al qual s’havia avesat. Es produeix especialment en els nadons per enyorança del mamar quan se’ls desmama. (pir-or., or., occ.). No mengis davant d’aquest nen, perquè s’enaiguaria. Pengen el morralet a la mula, fent-ho simultàniament els demés que tenen llurs animals estacats per allà a la vora, del contrari s’enaigarien, Catllar 25-12-20. Sinònims: migrar-se, neulir-se, decandir-se. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: