nap, nap-buf, anap, napar, napada, napís


Dedicat a en Baldric, que es delia per tenir un nap ben gros i un napar i un dia va haver d’enfrontar-se amb la tasca de reescriure un diccionari en una nit. Vegeu-ho aquí en versió original.

NAP m.

1. Planta crucífera de l’espècie Brassica napus, de fulles glauques i glabres, flors grogues en raïms terminals, siliqua dehiscent no articulada, que es conra com a hortalissa per aprofitar la seva arrel comestible, anomenada també nap; cast. nabo.
2. fig. Cigar amb punta a cada cap (Llofriu, ap. Griera Tr.)
3. fig. Persona petita, sia per poca edat, sia per no haver crescut prou; cast. recoquín, figurilla. Y em recorda que quan jo era un nap…, Mercè Bellam. 8. L’agenolles als peus del confessor, ignocent y nap com és encara, Oller Rur. Urb. 42.
4. fig. Persona beneitota, curta d’enteniment (Empordà); cast. calabacín. Es diu també nap torrat i nap boal. Tu també, nap boal? Ja t’atraparé sense córrer!, Ruyra Pinya, ii, 50. a) pl. Nom satíric que es dóna als habitants d’Aleixar.
5. fig. Bufetada, cop a la cara (Gir.); cast. soplamocos.

6. Moneda d’un duro, en llenguatge familiar (or., men.). «M’ha costat dos naps». Entrem a dinar a Ca’n Justench; vull que aprovi un cubert de nap… Després de molt de cabilar, pogué deduhir que un nap a Barcelona eren cinch pessetes a Mallorca, Oliver Obres, v, 218.
Etim.:
abreviació de napoleó, nom d’una moneda francesa del segle XIX.

7. Mig escudelló que empren els escudellers per a donar la forma interior a la peça que fan, sia escudella, sia plat (Inca).
Etim.:
V. anap.

8. Eufemisme utilitzat popularment per a referir-se al membre viril.

Expressions i dites populars:

Loc.—a) Com ara plouen naps: es diu per indicar dubte o incredulitat en allò que un altre diu (val.).—b) Esser un segar de naps: esser una feina fàcil i profitosa.—c) No valer un nap, o un nap torrat: no valer res, esser una cosa de mínim valor.—d) Bon nap n’havem arrancat!: es diu referint-se a un negoci o feina que no ha donat el profit que se n’esperava.—e) Ara per naps, ara per cols: ara per una cosa, ara per una altra.—f) Quan no és per naps, és per cols: quan no és per una cosa, és per una altra.—g) Que naps i que cols, o Que si naps, que si xerevies: que tal cosa i que tal altra; es diu referint-se a un assumpte en què s’al·leguen diferents pretextos i raons.—h) Tant m’estimo (o tant se me’n dóna) naps com cols: tant m’és una cosa com una altra. També es diu: «Tant m’estimo naps com cols, com xerovies o fesols».—i) Nap de neu!: exclamació, eufemisme per «cap de Déu».
Refr.
—a) «Alabeu-vos, cols, que hi ha naps a l’olla»: es diu per aquells que es vanaglorien de mèrits que corresponen a altres.—b) «Naps i cols, ventre, si en vols; cols i naps, ventre, ja ho saps»: es diu referint-se a la repetició monòtona dels mateixos menjars.—c) «Quan hem set a Monistrol, nap i col; i en ser a Montserrat, col i nap»: ve a tenir el mateix valor que l’anterior (St. Bartomeu del G.).—d) «El bon nap, per l’agost (o per sant Llorenç, o per sant Jaume) ha d’esser nat».—e) «Cada cosa a son temps, i els naps a l’advent»: significa que les coses s’han de fer en el temps oportú.—f) «Per l’advent, naps i cols a trencadent».—g) «Per un nap, no es deixa de cuinar l’olla»; «Per un nap més o menys, no deixa de coure’s l’olla»: significa que per un detall petit no ha de fracassar una empresa.—h) «Mai se sap si és gros el nap, fins que ha descobert el cap»: vol dir que no es poden fer judicis prematurs.—i) «Tots als naps, i ell a la carn»: es refereix a aquells que es reserven la part millor en els assumptes col·lectius (val.).
Fon.:
náp (or., occ., val., bal., alg.).
Etim.:
del llatí napu, mat. sign. || 1.

NAP-BUF m.

1. Criatura de poca alçada, especialment per l’edat que té.
2. Persona de poca alçada.

ANAP (escrit també enap). m.

1. ant. Vas per beure.
2. Tros de plat de pagès (devers la meitat d’un plat) que els terrissers empren com a mida per fabricar els plats (La Bisbal).
Var. ort.
ant.: enap.
Etim.:
del germ. hnapp, mat. sign.

NAPAR

1. v. Recobrir completament i uniformement un menjar amb una capa de salsa o de crema. Vegeu una explicació culinària més precisa aqui:  pdf

2. m. Camp sembrat de naps; cast. nabar.

3. v. tr. Alimentar especialment de naps el bestiar boví (Ripoll, Rupit, Vallcebre).

NAPADA

f. Menjada de naps.  Sense comentaris ;o)
NAPÍS
[pl. -issos] m. Nap rodó.

Anuncis

5 Respostes

  1. Baldrich: “Un nap en forma de tita! Que curiós, jo tinc una tita en forma de nap”

    • jaja! Sí! Quina gran frase de’n Baldric, representant de la saviesa popular! Afegiré aquest nou significat de NAP per arrodonir-lo! Gràcies.

  2. […] Menjada de gambes. Dic jo que si amb cargols es pot fer una cargolada i amb naps una napada, amb una bona quantitat de gambes hom a de poder reunir-se amb els amics per degustar una bona […]

  3. Ep,,et falta la rateta de riu per nap buf

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: