estultícia, niciesa, neciesa; estult, nici, neci

Estultícia és un cultisme que només s’usa en l’àmbit literari. Niciesa i neciesa són més conegudes i ambdues en són sinònims.

ESTULTÍCIA, NECIESA o NICIESA f ( castellà: estulticia, necedad.)

1 f. Condició o qualitat de neci. P.ex. Una dita pot ser estulta.

2 f. Paraula, acció, pròpia d’una persona nècia.

Fon.: əstultísiə (Barc., Palma); estultísia (Val.).
Etim.: pres del llatí stultĭtĭa, mat. sign.
Var. form.: neciea, escrit també antigament nesciea (En l’hom ha quatre compleccions: seny, nesciea, simplea e volentat, Jahuda Dits, c. 7).

ESTULT, -ULTA adj. , NECI (f. nècia) o NICI (f. nícia)

1. mancat de discerniment i/o de discreció elemental. Que no sap el que podria o deuria saber. ; cast. estulto, necio. Es veu obligat a explicar a un deixeble estult una lliçó, Ruyra Pinya, ii, 40.
Fon.: əstúɫt (Barc., Palma); estúɫt (Val.).
Etim.: pres del llatí stultum, mat. sign.
2. adj. i m. i f. [LC] Ximple .

3. Dit o fet amb neciesa; propi de persona nècia. Seria neci que la lur bonesa pensasses que fos tua, Genebreda Cons. 83.

Var. ort. ant.: nesci (Los hòmens nescis qui dupten, Llull Cont. 173, 25).
Etim.: pres del llatí nescĭus, mat. sign. 1.

Exemples:

Que has feta prudència, qui defén lo savi pacient… contra stultícia, ira, treball…?, Llull Doctr. Puer., 56, 6. Lo sublim pot cabre dintre l’estultícia i l’ignomínia, Maseras Contes 41.

Molts hòmens fan follies e necieses, Genebreda Cons. 24.

Havia conegut la niciesa d’aquelles ilusions, Víct. Cat., Film (Catalana, ii, 282).

Finalment, aprofito l’avinentesa per recomanar un llibre que no he llegit però que bons amics m’ha dit que és extraordinari: “La conxorxa dels necis“.