vinclar,-se, revinclar,-se; vincle, vinclada, vinclament, revinclada, vincladís

Avui la us convido a escoltar Porrera,  de’n Lluís Llach, a mode d’acompanyament musical: …no podrà l’enyor
vinclar l’anhel que m’empeny i em fa vibrar,…

___________________________________________________________

VINCLAR v. tr. , VINCLAR-SE
1. Doblegar, corbar una cosa flexible. Vinclar l’esquena. El vent vinclava les canyes del torrent. Vinclà una mica la vareta per fer-ne un arc.  Si l’arbre gran vinclar volràs, | ans que ne’l vincles, trencar-l’has, Turmeda Amon. Llegiu-lo senser al pasatge 12 clicant aquí. Vegí la palmera vinclada pel vent, Alcover Poem. Bíbl. 91. …si es pogués vinclar la canya de la condició humana fins que toqués la consciència de la terra, sense petar-se, Crist de 200.000 braços, Agustí Bartra.

• I en forma reflexiva: Vinclar-se. Les canyes es vinclen amb el vent. Aquest tipus de barra es trenca abans de vinclar-se.

En sentit figurat: Inclinar (en sentit moral, immaterial). Vinclar l’esquena davant dels poderosos. Res no podrà vinclar la seva voluntat. No’ls poch hom vinclar de dretura e justícia, Genebreda Cons. 100. Ella canta davant tu cantilenes ab les quals te vincle a les delectacions del món, Canals Carta, c. 58. 

• I en forma reflexiva: Vinclar-se. El serf va vinclar-se en presència del seu noble.

Sinònims: blegar, doblegar, torçar, tòrcer, torcir, corbar. I els corresponents reflexius.

Variants (vulgars): avinclar (Aguiló Poes. 9) (Mallorca); blincar (Víct. Cat., Ombr. 65; Alomar Columna 191) (Empordà, Barcelonès); esvinclar (Menorca); blingar (Pirineu Oriental). S’ha blincat el turmell jugant a futbol (Empordà).

En aquest bloc també van parlen de vinclar amb una referència a un passatge al·lusiu d’Antígona.

Rèquiem per una palmera (ben vinclada)

2. antigament Vincular. Lligar amb un vincle; Lo testament… en lo qual vinclava… que tornàs lo regne d’Aragó al dit senyor infant, Muntaner Cròn., c. 175.

Sinònims: enllaçar, lligar, relacionar, unir.

Etimologia: s. XIV, del llatí vincŭlare, ‘lligar’. , derivat de vĭncŭlum ‘lligam’; del significat de ‘lligar’ es passà al de ‘torçar, doblegar, vinclar el cordó o una altra cosa per a lligar’. És a dir, com que per lligar (vincŭlare) quelcom en aquells dies calia doblegar cordons, vinclar va passar a ser sinònim de doblegar.

___________________________________________________________

REVINCLAR v. tr., REVINCLAR-SE

Retòrcer; posar en contorsió; cast. retorcer. Revincla per les roques sa poderosa rel, Costa Poes. 44.

I en forma reflexiva:

• Contòrcer el cos. Es revinclà com un cuc.
• Vinclar-se o corbar-se una cosa per efecte d’una sacsejada. Les branques es revinclaven per la força del vent.

Variants: reblincar, rebrincar.
Etimologia: intensiu de vinclar aparegut pels volts del 1880.

___________________________________________________________

VINCLE m.

1. Lligam moral; allò que uneix els homes entre si. Especialment la relació, unió, sovint subjecció, que hi ha entre dues persones. Vincle moral. El vincle conjugal. Vincles de sang. Estrènyer els vincles d’amistat; Lo vincle de caritat és molt singular, Tirant, c. 364. Estrengueren els vincles de simpatia, Galmés Flor 17.

2. Subjecció de béns, amb prohibició d’alienar-los, a una fundació determinada o a una forma de successió ordenada del fundador del vincle. Obligació o càrrega perpètua sobre el domini de certs béns; No són tan mals tots es vincles | com és sa presó, fadrins; | perque, en esser-hi dedins, | es cavalls tornen pollins | i ets homos més valents, ximples (cançó pop. Mall.). Ell podia justament emparar ço que lo senyor rey, son pare, li havia lexat per vincle, Muntaner Cròn., c. 185. La qual [ciutat] pertanyia a nós e a la nostra corona per vincle qui fou posat en la donació, Pere IV, Cròn. 356.

3. Relació que lliga un identificador a una entitat o recurs. Per exemple: en una pàgina web, enllaç que porta cap a una altra pàgina. Que us haig d’explicar, aquest són els vincles més reqüents de l’era moderna, tot hi que em sembla que és més habitual dir-ne enllaços.

4. Conjunt de béns adscrits a una fundació.

6. antigament Objecte per a estrènyer o unir dues coses;Estrènyer els vincles d’amistat. Lligam.  Vincles per estrènyer sèrcolls, doc. a. 1504 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).

7. Defensor del vincle: eclesiàstic que en les causes sobre l’existència del vincle de la sagrada ordenació o del matrimoni té la missió de proposar i exposar tot allò que raonablement pugui ésser adduït contra la nul·litat o la dissolució.

Etimologia: del llatí vĭncŭlum, ‘lligam’ i aquest de vĭncīre ‘lligar’. Primera datació al s.XIV, Muntaner Cròn. Podeu aprofundir més amb aquesta interessant explicació etimològica de vincle al fil del mot.

El vincle

___________________________________________________________

VINCLADA f. o VINCLAMENT m.

1. Acció de vinclar; cast. flexión. En aquell exercici la gimnasta va fer una vinclada impossible.

2. Fet de vinclar-se una cosa. Aquest material innovador suporta una gran vinclada. O en sentit figurat una persona: Ai pena sorda de la dona esclava, | dels seus arrapadissos vinclaments, Sagarra Comte 246.

3. Deformació de les parets, de les columnes i d’altres elements verticals o que treballen per compressió, quan suporten càrregues desproporcionades a llur resistència.

4. Deformació lateral d’una peça llarga que es corba en la seva part central per efecte d’una compressió excessiva exercida en el sentit del seu eix longitudinal. Vegeu com s’utilitza en l’àmbit del càlcul d’estructures i resistència de materials en aquest llibre: Càlcul d’estructures, on apareixen les deformacions laterals de vinclament i d’altres referències.

Variant (vulgar): blincament.

Etimologia Vinclament: apareix al 1696 al Gazophylacium Catalano-Latinum de Joannes Lacavalleria et Dulach.

___________________________________________________________

REVINCLADA f.

Acció i efecte de revinclar o revinclar-se; cast. retorcida. El varen torturar d’allò més a base de revinclades. El futbolista ha sofert una forta revinclada al coll. A les dues espera’m a la revinclada del camí dels tres masos, Pous Nosa 74.

Variants: revinglada, reblincada, rebrincada.

___________________________________________________________

VINCLADÍS, -ISSA adj.

Que es vincla amb facilitat. Flexible. La vincladissa cintura de la ballarina. Al bruit suau del vincladís fullatge, Atlàntida vii.

Variants (vulgars): blincadís. Llur brancatge bronzejat y blincadís, Oller Fig. pais. 67.

Etimologia: Primera aparició el 1839 al Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondència castellana i llatina, de Pere Labèrnia.

___________________________________________________________

I per acabar amb el mot d’avui, no se m’acut millor manera, que arrodonir-lo amb uns quants vincles ;o):

• Vincles i hipervincles:

• Un poema: Quan Salives, on s’usa vinclar en sentit figurat: L’home és com vinclar la llunyania de les coses…
• ¿Qui m’alliberarà d’aquesta presó, | on jo pobre de mi, badoc, | veig les hores vinclar-se?

un rellotge de Dalí que es blinca! Clica la imatge per llegir el poema.

• Les cançons republicanes de Biel Majoral: …sense vinclar les branques…
• Verd de blat (Sega de mots): Veure créixer el blat, vinclar-se l’espiga.
• El Born, un vincle amb el passat:

• Cuba/Catalunya un vincle especial:

• Les oliveres: Fèiem vinclar les tanyades amb un ganxo o gallato cap el centre del tronc, lligant-les amb corda per més bon agafar.
• Cliqueu a la imatge següent per llegir tot el poema: Quan el fred del mestral fa vinclar el cos…

Homenatge a la Murada (avui toca

• Vincles Dansa. Interessant!
• Vincles Teatre. No tant interessant.

___________________________________________________________