marmita; marmitó, marmitona; marmitako


El mot d’avui va dedicat a en Joan G., que és qui el va proposar! La marmita ha resultat ser màgica, perquè n’ha sortit molt més poció del que hom esperava ;o)

MARMITA f.

  1. Olla gran de metall, sovint amb tres peus i una nansa subjectada per dues orelles buides. Una marmita de aram mitjana ab sa cubartora de ferro, doc. a. 1775 (arx. de Montblanc).
marmita

marmita

una altre exemple de marmita

marmita amb tres peus

marmita autogeneradora de calor a gas

marmita autogeneradora de calor a gas

Aquí teniu un exemple d’especificacions d’una marmita industrial. Les marmites industrials han evolucionat molt tecnològicament i n’hi ha de molt variades. Si us interessa el tema podeu endinsar-vos-hi una miqueta més aquí.

Sinònims: calderona, olla, tupina.
Etimologia: pres del castellà marmita o del francès marmite.

2.  Marmita de gegant o dels gegants:

a) Cavitat circular oberta en el fons rocós d’un curs d’aigua pel moviment arremolinat de còdols i sorra, que pot assolir alguns metres de diàmetre i de profunditat. El nom bé del fet que l’accident geològic té una forma que fa pensar en una gran marmita, com la que utilitzarien uns gegants per coure-hi la manduca. En aquest gràfic es mostra el mecanisme erosiu de formació:

Mecanisme de formació duna marmita de gegant

Mecanisme de formació d'una marmita de gegant

marmita gegant

marmita gegant

Si voleu veure o endinsar-vos de veritat en marmites de gegant podeu fer la Ruta de la Llúdriga o el descens del Congost de Terradets.
Trobareu més informació del fenòmen geològic amb imatges incloses en aquesta pàgina danesa (escrita en anglès) que explica que allà moltes marmites és van crear al final de la darrera glaciació i que no només es formen als rius sinó que també a la vora del mar:

b) Gorg pregon d’un torrent. Observeu que pregon vol dir que queda enfonsat, per sota del nivell del torrent, de manera que tot plegat té una forma semblant a una marmita. Si visiteu el poble de Figaró-Montmany, al Parc Natural del Montseny, i seguiu el Torrent del bac, hi trobareu aquest exemple de marmita de gegant:

Gorg del torrent del bac

Gorg del torrent del bac

Encara en l’àmbit geològic, observeu que el que en castellà s’anomena marmita glaciar en català és coneix com a clot glacial,  no com a marmita!

Marmites i màgia:

Les marmites sovint és relacionen amb la màgia, perquè són el recipient ideal per a la  preparació de pocions. A la saga de  llibres de’n Harry Potter trobem el capítol De la conselleria de la marmita, al llibre El retorn dels hereus.

Obèlix quan era petit va capbussar-se a la marmita del druida Panoràmix quan era plena de poció màgica i se la va beure tota. Això és el que féu que permanentment tingués una força sobrehumana i que li prohibissin beure més poció.

Altres referències curioses a les marmites:

  • marmitas criativas (autèntiques obres d’art!). Sembla ser doncs que en portuguès marmita vol dir carmanyola, mot que curiosament ja vam estudiar la setmana passada.
  • Si necessiteu una banda sonora: http://www.marmita.com/
  • I si busqueu un joc de pirates podeu tastar aquest Marmita de Aruba.

MARMITÓ, MARMITONA

  1. Rentaplats: persona llogada en una cuina per a rentar els plats, eixugar i desar els estris i atuells, generalment en un establiment hoteler.
  2. Persona que està al servei del cuiner. Mosso de cuina.

Etimologia: pres del castellà marmitón.

I aquí teniu la prova irrefutable que per fer una bona traducció sovint encara cal el criteri d’un humà: el marmitó de Telefónica. I si us vaga de saber com carai va arribar el marmitó a la pàgina de Telefònica cliqueu aquí (paga la pena).

Panoràmix i la seva marmita de poció màgica

Panoràmix i la seva marmita de poció màgica

Per acabar faré referència a una paraula que no és catalana però que ja forma part del patrimoni gastronòmic universal:

MARMITAKO

Plat típic dels vaixells pesquers vascos basat en el bonítol, el nom del qual prové del mot marmita, que és el recipient on es prepara. És una recepta clàssica i n’existeixen moltes variants. El més important és que quedi picant i que el bonítol quedi sucós. Més informació de l’orígen del plat aquí. I per rematar-ho una recepta per preprarar un bon marmitako.

marmitako

marmitako

Advertisements

Una resposta

  1. Gràcies, Mingo! El teu marmitó preferit, Joan G.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: