rampí, rampill; rampinar, rampillar; rampinador, -a


Es fusters fan ses arades
i es ferrers fan es rampins
i ses dones fen es nins
a força de perdiuades.

RAMPÍ m.
1. Eina agrícola consistent en un mànec llarg que per un extrem porta un travesser del qual surten diverses puntes de fusta o de ferro; serveix per a arreplegar la palla o les espigues de la batuda, l’herba dallada, etc. (Cerdanya, Ripollès, Lluçanès, Plana de Vic, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Mall., Alg.); cast. rastrillo. Rampí, per un vent, i arada per s’altre, Pons Llar 22. Consulteu aquesta pàgina per veure un recull d’eines de l’hort, entre elles el rampí.

rampí

rampí de fusta

rampí de ferro

rampí de ferro

pagès amb un rasclet

Sinònims: rampill, bergantí, rasclet. Bergantí és el que més m’ha sorprès. De primer he pensat que era un error i algú havia confós un sinònim del significat 6 (que vé a continuació) amb un sinònim del significat d’eina del camp. Però cercant més he trobat aquest Estudi de les eines agrícoles on a la pàgina 136  ratifica que en alguns llocs es fa servir bergantí per designar l’eina del camp! I l’alcover-moll també ho recull: Bergantí: Eina consistent en una barra de fusta amb moltes pues i un mànec llarg, que serveix per arreplegar la palla de l’era (Reus, Maestr.). derivat de bergant, probablement a través de l’it. brigantino, mat. sign. (cf. Vidos Storia 258). Llavors he buscat bergant i he arribat a cap de carrer: bergant m. ant. Jornaler que treballava en bergadaE que los bergants o llauradors qui exiran de ciutat per fer feyna en lurs possesions haien a portar armes, doc. a. 1461 (Col. Bof. xvi, 42). Jo crec que el bergantí podria bé ser l’eina de treball del bergant, que és algú que fa una feina conjunta amb d’altres.

2. a) Eina de ferro, de fusta o de fusta i ferro, per a desfer i aplanar la terra que s’ha fangat (Vallès, Plana de Vic, ap. Aguiló Dicc.). En aquesta accepció entenc que és sinònim de rascle, que si no vaig errat seria el que podeu veure en aquesta imatge:

rascle o rampírascles

rascle o rampí

Sinònims: rascle, rascles. Un rastell també és semblant a un rampí però amb doble filera de pues.

b) Clau que té una anella per cabota, i que, clavat a una fusta, serveix per a estirar aquesta i dur-se-la’n rossegant damunt la terra (Eiv.). No he sabut trobar una foto d’aquest localisme Eivissenc.

c) fig. Braços de rampí: braços torçuts, com ganxos. I estendre per garfir-lo llurs braços de rampí, Atlàntida vi. Llegiu aquí el Cant Sisè de l’Atlàntida on Verdaguer va fer aparèixer el rampí.

3. m. i f. Colèric, de gènit irritable (Mall., Men.). Aquesta al·lota és una rampí (o és molt rampí). Que són brutes, putifeines…, maleites, malgènits, rampins, Camps Folkl. ii, 117. Diria que pot dir-se per semblança amb l’actitud dels cavalls rampants (rampin en francès): amb molta fúria i les potes enlaire com el de l’emblema de Ferrari).
4. adj. (f. -INA) Deixondit, viu d’enteniment (val.); cast. ladino. Era esta doneta… una pintura; pero tan rampina y caracera, que per tres y no res girava la casaca, Rond. de R. Val. 23.

5. Lladre que roba petites coses (Vic, ap. Griera Tr.). Carrer dels Rampins: topon., llogaret que amb altres forma el municipi de Sant Hipòlit de Voltregà. D’aquí vé la locució:
Viure en el carrer dels Rampins: esser lladre (Plana de Vic). En Pere Mas vivia, com solen dir, en el carrer dels rampins; per aquest defecte… el batlle del poble l’havia fet agafar i tingut en el cep moltes vegades, Verdaguer Rond. 36.

RAMPÍ m.

6. m. (antigament) Vaixell de dos pals i de poca capacitat, semblant a un bergantí. Era una embarcació destinada al transport i s’emprà a l’edat mitjana. Tenia poca capacitat i era semblant al pàmfil.  Eventualment disposava de rems. ; cast. rampín. Lo senyor bisbe de Mallorques beneyí cinch galeas armades e dues galiotes, e dos rampins e una barcha armades, les quals deuen anar contra moros, doc. a. 1392 (Aguiló Dicc.).  Se diu que un rampí de XIII banchs de Eyvissa és estat perdut, doc. a. 1399 (Cron. May. 132). He cercat pàmfil i diu que és un vaixell semblant a una galera. Així que aplicant la propietat transitiva he pensat que si el rampí s’assembla al pàmfil i el pàmfil a la galera llavors segurament el rampí també s’assembli a la galera. He trobat aquest dibuix d’una galera que crec s’adiu força bé amb la descripció de rampí:

galera (semblant a un rampí)

galera (semblant a un rampí)

Sinònims aproximats de rampí: pàmfil, galera, bergantí.
Diminutiu: rampinet: Un rampinet donà de la popa en terra, doc. a. 1399, ap. Hist. Sóller, ii, 47. Crec que el Beagle no es podria considerar un rampí perquè és d’època posterior i no te rems m’ha agradat el dibuix i així podeu veure les diferències:

El Beagle, el bergantí de´n Darwin (un rampí és un petit bergantí)

El Beagle, el bergantí de´n Darwin

Podeu llegir aquí com efectivament Martí l’Humà va usar rampins eivissencs a les seves campanyes al nord d’Àfrica. Si us agraden els vaixells de l’Edat Mitjana vegeu aquí a explicació del processos constructius on esmenta el rampí.

7. Rampa. Tot i que no apareix en molts diccionaris, sembla que rampí es pot utilitzar com a diminutiu de rampa. A la descripció del Castell Càtar de Quéribus s’usa rampí amb aquest significat: La rampa d’accés, a vegades esculpida en la mateixa roca, està sota control dels defensors. Varis sistemes de defensa de les portes estan presents: rampí, trampes.

Etimologia de rampí: de rampill, per contracció de la síl·laba final en aquelles comarques on el sufix –ill es pronuncia -iј. He trobat però que rampill potser és una variant de rampí per influx de rastell! Vaja, que no és clar si és primer l’ou o la gallina! De fet, tots dos provenen de rampa, que probablement arribà al s. XIV provinent de germànic gòtic: HRAMP, que significava grapa abraçadora.  Sembla que la primera referència al rampí que s’ha trobat és del 1392.

Superlatiu: rampinàs, Despectiu: rampinot.

RAMPINAR v. tr

1. Passar el rampí.

2. Recollir, arreplegar (la palla, l’herba, etc), amb el rampí o amb la rampinadora.  (Cerdanya, Ripoll, Empordà, Garrotxa, Guilleries, Lluçanès, Plana de Vic); cast. rastrillar. Aplegar ab lo rampí la palla, rampinar la palla, Lacavalleria Gazoph. Els que es queden al prat amb el rampí van rampinant l’herba seca que les forques no han pogut arreplegar, Scriptorium, nov. 1926.
3. Traginar llenya arrossegant-la amb el rampí (Eiv.).

4. intr. Alçar molt les potes de davant un cavall o altre quadrúpede (Empordà); cast. piafar, rampar. S’encabridava sens parar, romflant i rampinant furiosament, Víct. Cat., Vida 34. a) fig. Una nova onada, encabritant-se i rampinant com un cavall selvatgí, s’adressava de sobte devant ells, Víctor Català (Jocs Fl. 1903, 188).
4. fig. Fer córrer l’ungla, robar coses petites o de poca importància (Empordà, Lluçanès); cast. rapiñar, hurtar. Ves amb compte amb aquest, que rampina tot el que pot.
5. Ensenyar les dents (Banyoles, segons Griera Tr.).

Sinònims:
dels significats 1 i 2: rampillar; del 4: rapinyar i rampinyar.

RAMPILLAR v. tr.

1. Rampinar. Arreplegar palla, herba, etc., amb el rampill (Cerdanya, Pla d’Urgell);
2. Esgarrapar una persona (Vic, ap. Griera Tr.). En aquest cas un sinònim seria: rampinyar.

RAMPINADOR m.
El qui treballa amb el rampí o amb la rampinadora, o arreplega l’herba, etc

RAMPINADORA f.

1. Màquina de rampinar. Màquina agrícola que consisteix, bàsicament, en un bastiment muntat damunt dues rodes i proveït de dents corbes que és arrossegat per animals o, més generalment, per un tractor. Trobareu fotos de rampinadores (de fet rampins) a les pàgines 24 i 25 d’aquesta presentació en pdf: La Fenificació.

2. Dona que rampina pel prat l’herba dallada (Bagà, ap. Griera Tr.).

Tot seguit trobareu una colla de referències addicionals relacionades amb rampí:

  • El butlletí municipal de Forallac: El Rampí.
  • Els centaures i la pua de Rampí, llibre de Víctor Català del 1949.
  • La pua de rampí, conte del recull Contrallums (1930), Víctor Català. La narració relata com una noia és agredida sexualment quan travessa el bosc en el seu camí de tornada a casa.  La violació no s’acaba completant: la noia aconsegueix desfer-se de l’agressor clavant-li la pua de rampí que duu a sobre.  Una espècie de caputxeta vermella vaja. Sembla que a Caterina Albert li agradaven els rampins! Ha quedat reflectit a la segona vinyeta de L’auca de Caterina Albert.
  • Un poema: El volcà:

com el rampí

cec entre pedres

que ensopega amb el terròs…

  • En Josep Pla deia: “Jo sóc un trànsfuga de l’arada, de l’aixada i del rampí.Referint-se al fet que havia fugit del camp i les seves feines per anar a ciutat on es pot dur un estil de vida més amable. Més detalls a El quadern gris. I aquí veure-ho com s’ha usat recentment al títol d’un article periodístic.
  • Un extracte de Relats en Català on surt el rampí:  Fins la llunyania messes madures dauren el camp a punt de rebre el cop de falç que els segarà la vida arran peus. Uns dies més i ja hi haurà passat la corbella dallant el blat, llavors les garbes jauran a ple Sol esperant el rampí i la batuda a l’era.
  • Jardí zen amb: quadradet amb sorreta i rampí. Aquest és un ús curiós del mot perquè si mireu la foto sembla que fa referència a l’efecte que deixa en la sorra l’acte de passar-hi un rampí. Aquest significat no el recull el diccionari, però a falta d’un altre mot per descriure-ho em sembla molt adient.
    sorra i rampí

    sorra i rampí

  • I en Carles Bosch de Trinxeria en 2 llibres de les darreries de s. XIX fa referència al rampí. Recorts d’un excurionista (1887): A la posta del sol, s’ hi féren tots, qui ab una forca, qui ab un rampí. L’Heréu Noradell: estudi de familia catalana (1889): En los camps del plá de Peralada adoptá aradas de ferro especials que ‘s feu venir d’Inglaterra, tiradas per quatre y sis bous, pera desfonar los camps. Se procurá las mellors máquinas modernas més conegudas per llur perfecció: segadora, dalladora, batadora, rampí etc.
  • I una foto amb pedigrí per enllestir el mot rampí:

foto artística dun rampí

foto artística d'un rampí

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: