recar; recança; recós


Avui us recomano que escolteu aquestes Corrandes de l’Exili, que fan referència al mot d’avui, amb la veu incomparable de l’Ovidi Montllor. Us resultarà una molt bona banda sonora mentre llegiu el mot a mot.

RECAR (o RACAR) v. intr.

1. Saber greu: lamentar una cosa o una situació, sentir pena que s’hagi esdevingut o s’esdevingui. Causar sentiment de disgust una acció, una pèrdua, un mancament (pir-or., or., occ.); Em reca molt d’haver-vos de deixar, de deixar-vos. No et reca de no haver-hi anat? Com li reca, ara, de no haver donat el seu consentiment! Se’m varen cremar les calces; tota la vida em recaran (Empordà). Pobre Tonet, haver-se mort! No us podeu pensar com em reca (Empordà, Gir., Blanes, Lluçanès, Maresme). Ja me raca d’haver donat tants diners (Ross., Berga). Això sí que em raca! (Igualada).  No’m reca sinó Manresa, que n’hagi hagut de deixar-la. No’t requi Manresa, no, que en seràs ben regalada, cançó pop. catalana (ap. Milà Rom. 317). Allavors sí que se desferen, | raque o no raque, se digueren | l’adéu, Verdaguer Jov. 209. A l’home ingrat y a la font seca, | per dar a Déu, fins l’aygua els reca, Verdaguer Fug. 65. Tots els cavallers s’aixequen, | mes els raca l’embestida, Maragall Obres, i, 133.

  • Etimologia: incerta. El mot racar existeix en provençal antic i modern amb el significat de ‘tenir por’ (cf. Levy Prov. Suppl. vii, 5), significat que sembla relacionable amb el de ‘saber greu, donar disgust’ que té el recar o racar català. Gamillscheg fa venir aquest mot del gòtic rakar (cf. RFE, xxx, 302).  El radical romànic rac- resulta d’un nus d’homònims: germànic raka ‘rasclet´, rëhhan, ‘recollir amb un rasclet’ i, sobretot, l’àrab raqq’ ‘compadir-se d’algú’, amb possible influx també de l’arameisme  raká ‘beneit’ de l’Evangeli de Mateu, 5.22. La datació més antiga (primera aparició escrita que es coneix) de recar és del 1343. El més sorprenent és que segons això el rasclet que comentavem al mot d’ahir a través de l’etimologia té una relació del tot inesperada amb el mot d’avui!
  • Sinònims: saber greu, pesar, sentir (en l’accepció que es refereix a estar apenat o lamentar quelcom).

2. (antic) Lliurar (com l’italià recare). Com legida haureu la present letra, quiscú de vosaltres possets en aquella vostre segell… et aquella recats al portador de la present, doc. a. 1377 (Miret Templers 409). En aquest context podríem tenir la temptació d’usar el substantiu recader per a referir-nos a quí és dedica a recar, a fer recados. Recader es recull a l’Alcover-Moll com a castellanisme (mot provinent del castellà) però i recado també hi apareix tot i que s’adverteix que és un castellanisme no admissible en llengua literària. Al IEC no hi apareix cap dels dos de manera que entenc que els consideren barbarismes. Com a alternativa a recader podem usra missatger o també ordinari, en el sentit de persona que es dedica regularment a portar encàrrecs d’una localitat a una altra . En comptes de recado podem usar: encàrrec, avís, missatge o diligència depenent del context. A mi personalment, ni recado ni recader no em resulten malsonants i no m’importaria que s’admetessin.

3. v. Cridar i aclamar els manyacs produint un fregament de dents especial, imitador del soroll que fan en rosegar els crostons de pa que se’ls sol donar per amanyagar-los (Vallcebre, entre pastors, ap. BDC, xix, 198). Observeu que un manyac aquí es refereix a: moltó o ovella predilecte del pastor i menys esquerp que els altres animals del ramat, al qual serveix de guia. I que és el pastor el qui reca el  manyac.

RECANÇA f.

Sentiment de tristesa per allò que es fa o es deixa de fer, o pel que s’ha fet o deixat de fer (or.). Greu que sap. Va abandonar Lewis amb recança, Jaume Cabré, Jo Confesso p.703…en una torrentera tèrbola i profunda que s’allunyés dissimulada, sense fressa ni recança,… p. 54 de Josafat, Prudenci Bertrana. …es passà la mà pels cabells rebels i l’observà amb admiració i un xic de recança…, – …li vaig explicar la recança que tenia de no escoltar durant els cinc mesos que estic aquí els cants de la meva terra. Nèstor Lújan, La rambla fa baixada p.166 De Guifre i sos guerrers ell se recorda, | gira amb recança la mirada enreraè, Canigó ii. Vaig sentir la recança que produeix un ball que s’acaba amb un adéu d’amor, Ruyra Parada 84.

  • Etimologia: deriva de recar i la primera datació és del 1888.
  • Sinònims: rau-rau, remordiment, rosec de consciència.

RECÓS m. (antic)

Que té recança; cast. disgustado. Recós dels dies que fugiren, | grata sa barba el vell, Carner Lluna 76. L’Apariador de plomes, recós d’anar-se’n, sembla desesperat, Carner Cofat 104.

I per arrodonir-ho, algunes links amb referències a la recança:

  • Cliqueu a la imatge per llegir una poesia bonica i curta:

    Recança

    Recança

  • Una altra de curta i bonica: Aquesta fonda recança.
  • Un poema més llarg però també bonic: Sense cap recança.
  • Una sardana per a cobla del 1919 del compositor Narcís Paulís i Vila: Recança.
  • Artur Mas va usar la recança durant una entrevista sobre l’Estatut que li féu Mònica Tarribas: … a qui farà servei aquest Estatut no és a la Moncloa, és a Catalunya, és a la gent, és el futur de Catalunya, vaja no tinc cap recança en aquest sentit. Podeu veure l’entrevista completa aquí:
  • També podeu escoltar: Recança, una cançó de Toldrà amb lletra de Josep Carner, aquí:
  • O aprendre-us aquestaCançó de fer camí de Maria Mercè Marçal: Vols venir a la meva barca? | -Hi ha violetes, a desdir! | anirem lluny sense recança | d’allò que haurem deixat aquí. …

Suficient per avui! Desitjo que t’agradi Eduard. Gràcies per haver proposat aquest mot!

Advertisements

2 Respostes

  1. Ei! M’ha fet molta il·lusió! Vist ara sembla evident, però no l’havia relacionat mai amb recança. M’agrada molt l’Ovidi Montlló!

  2. No he tret res en clar,soc valenciá i som diferents en tot.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: