A classe de música ens van donar la partitura de La gata i el belitre, una cançó popular catalana de Francesc Pujol i Pons. Ningú no sabia que era un belitre i llegint la lletra de la cançó no resultava evident; motius aquests més que suficients per a la investigació d’avui.
Podeu escoltar una versió interessant de la cancó interpretada a duet per components de La Carrau clicant aquí. O una versió més tradicional a la pàgina de l’Animainador i bufador de somnis Àngel Daban.
I si us atreviu amb un arranjament per guitarra que va fer Francisco Casanovas dedicant-lo a Narciso Yepes el trobareu en aquesta pàgina en formats pdf i midi.
_______________________________________________________________
BELITRE m.
1. Home roí. Home de poca vergonya, malfeiner, amb pocs escrúpols.(Catalunya, Mallorca). Noteu que roí vol dir: de baixa qualitat, menyspreable. Afegeixo: murri i de costums vils (que és com tradueixo la definició de belitre en castellà que dóna el Diccionario de la La Lengua Española de la RAE; puig que els belitres són belitres arreu!); En esser davant es jutge, en lloc de respondre allà on te demanaran, posa’t a siular. Te donaran per loco, i seràs escàpol. / Aquell belitre ho va fer així, i es jutge no li pogué treure cap paraula, per més que hi malavejà. XV, 57. Rondaies Mallorquines, Jordi des Racó.
- Sinònims: brivall, truà, bergant, pillet, picardiós, polissardo. En el sentit d’algú que actua amb mala intenció, picardia i sense escrúpols en benefici propi.
2. (antigament) Captaire vagabund. Molts “brivons y belitres” van com vagabunds per les presents baronies llevan l’almoina a qui la mereix, que estan sans i bons per a poder treballar. Statuim, y ordenam, que brivons, e belitres sien bandejats, y expellits del Principat de Cathalunya, Constitutions i altres Drets de Catalunya, p. 437. A Girona al segle XVII a extramurs de la ciutat hi havia l’anomenat Hospital dels Belitres, que acollia vagabunds, rodamons i marginats.
- Sinònims: vagabund, rodamon, captaire, marginat.
- Dita: Consol de molts, consol de belitres (Manacor).
3. Peça consistent en un bastó curt i gruixadet, encaixat per un cap a la dreta de la sínia i que té l’altre cap forcat perquè servesca d’engranatge amb els braçols del rodet, a fi que, quan la bístia s’atura, la màquina quedi aturada (Ciutadella).
belitre de sínia (font: DCVB)
4. Fusta d’uns 20 cm de llargària que corre dins la canal per sostenir la mola d’un molí en haver-la de moure. I cercant què és la canal en aquest context: Peça de fusta cairejada, de 60 a 70 cm de llargària, que té una cara solcada en tota la seva longitud per una canaleta o cavitat dins la qual encaixa el belitre, i serveix per a sostenir la mola d’un molí en haver-la de col·locar en el seu lloc. No sé si ho entenc del tot bé però sembla que tot plegat es tracti d’un mecanisme per poder moure i col·locar la mola al seu lloc quan s’està construint el molí i no pas d’una peça que en formi part. Jo m’imagino el belitre fent de falca dins la canal per a trabar la mola. Però m’ho imagino perquè no he sabut trobar cap imatge que ho aclareixi. Si algú de pagès té un molí a casa o sap exactament que és, doncs que col·labori! He trobat aquesta pàgina amb imatges i dibuixos amb les peces dels molins fariners però no hi ha cap menció al belitre!
4. Bastiment de fusta quadrangular, guarnit de verguerons paral·lels molt acostats que formen un grellat, que serveix per donar la primera passada a la grava per porgar la, abans de passar-lo pel garbell o l’erer (Mallorca). Com en l’anterior, una imatge valdria més que mil mots, però no l’he trobada.
5. Llegum semblant als xítxeros, de color negrós verdosenc i amb les bajoques més planes que les dels xítxeros (Alq. Bl.). No he trobat imatge d’aquest belitre ni cap referència a ell però si dels xítxeros (pèsols):
xítxeros
- Etimologia: primera datació el 1521. S’havia admès que l’origen en català, castellà i francès de belitre era el germànic bettler, ‘captaire’ (REW 1014 a; FEW, i, 345); però Spitzer afirmà (AIL Cuyo, iii, 5-6) que les formes catalana i castellana vénen de la francesa, i aquesta del grec βλίτυρι, ‘paraula que no significa res’, estès després a ‘home o cosa que no val res’; el mot grec es conservà en els ambients escolàstics, com ho proven el mots catalans blitiri o blediri amb el significat de ‘estudiant de primer any’ (Cf. Corominas DECast, i, 440). En aquesta pàgina sobre les peregrinacions a Santiago l’autor té la teoria de que aquest mot probablement ens arribà del francès per mitjà dels peregrins. A la cita 48 diu: Pienso que la peregrinación introdujo en español gran número de vocablos enlazados con la vida de la canalla: arlote, belitre, bufón, gallofero, jaque, jerigonza, pícaro, ribaldo, titerero, truhán.
- Coll dels Belitres: Depressió (165 m alt) de la serra que separa l’Alt Empordà del Rosselló, molt propera a la mar, on hi ha el pas fronterer francoespanyol, a la carretera de Portbou a Cervera de la Marenda. El coll pertany als municipis d’Espolla i Rabós (Alt Empordà).
coll dels Belitres
Portbou i el Cap de Creus des del Coll dels Belitres
- Coll de Belitres: Coll dels municipis de la Coma i la Pedra (Solsonès) i Gósol (Berguedà). Si teniu ganes de fer una ruta que hi passa consulteu aquesta pàgina de Rutes del Berguedà. Si el voleu situar geogràficament el podeu trobar al sudoest de Gòsol en aquest mapa. Si feu la ruta podreu fer fotos com aquesta:
Coll de Belitres
_______________________________________________________________
BELITRADA f.
Acte propi d’un belitre o dita pròpia de belitres (Mallorca); Jo no vui haver d’anar | adins l’infern a cremar | per sa teua belitrada (cançó popular de Llucmajor).
- Dita: Dius més belitrades que fang no empra un gerrer (Palma).
- Sinònims: brivallada, roïnesa, roïndat, pillada, truaneria.
- Etimologia: derivat de belitre.
_______________________________________________________________
BELITRALLA f.
Conjunt o multitud de belitres. …això darrer és el que fan els polítics en llurs cambres i sales del tron i d’altres canfelips i congressos – us n’adoneu que tots els termes de llocs on s’apleguen aqueixa infame munió o funesta belitralla són sinònims de latrina)…
- Sinònims: brivalla, bordissalla, patuleia.
- Etimologia: derivat de belitre. Primera datació del 1696.
_______________________________________________________________
BELITREJAR v. intr.
1. (antigament) Vagabundejar captant (Lacavalleria Dicc.).
2. Fer belitrades (Mallorca). La qual [feina] dexen de fer per poder jugar y belitretchar [sic], doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 943).
- Etimologia: derivat de belitre. Primera datació el 1578.
_______________________________________________________________
ABELITRAR v. intr. (dialectal)
1. Atacar o cridar algú de manera grollera (Cerdanya). Extret de: El parlar de Cerdanya, Manel Figuera i Abadal.
- Etimologia: derivat de belitre.
- La gata i en Belitre: cobla composta per Josep Maria Vilà i Gandol. Entenc que és una obra diferent de La gata i el belitre que he comentat al principi.
- Un bloc en occità on parla d’un disc de Sol i Serena on hi ha una versió de la gata i el belitre. És interessant perque tradueix La gata i el belitre al occità com: La Gata e lo Can barruèr. O sigui, que entén que el gos és el belitre en questió.
- Belitre també pot ser un cognom. Per exemple la familia Belitre són els protagonistes de la novel·la Abierto toda la noche, de David Trueba. I Beltrán Belitre és el protagonista de la pel·lícula Orobitz, de Miguel Jiménez.
- I aquí hi trobareu un disseny francès de boomerang que es diu Belître.
- El belitre també apareix al Don Quijote: También el final de la embajada al Toboso se resuelve en términos de la commedia, al acabar esta aventura don Quijote insulta a Sancho llamándole: «gañán, faquín, belitre» (I, 20),…
- I per acabar, després de llegir el mot d’avui haurieu d’estar preparats per resoldre aquest: joc musical.
_______________________________________________________________
Filed under: començats amb A, començats amb B, Substantius, Verbs | Tagged: abelitrar, belitrada, belitralla, belitre, belitrejar | 5 Comments »
mot a mot 