Fa una bona estona que pensava la manera adient de dedicar-li el mot d’avui a l’Andrés Iniesta i no trobava res que m’acabés de covèncer. M’han vingut al cap adjetius com miraculós o providencial, però no m’agradaven per massa tòpics. Quan ja estava a punt de desistir he pronunciat Andrés en veu alta però catalanitzant-lo, pronunciant la A inicial com a vocal neutra i obrint la e a la empordanesa, com si dugués accent obert en comptes de tancat. Quina emoció en adonar-me que sonava exactament igual que endreç!
Avui, Don Andrés, has fet un endreç que passarà a la història i que dóna al Barça de joc més endreçat que he vist mai, – que gran ets Guardiola! – l’oportunitat de ser a la gran final que es disputarà a l’herba d’una endreçúria romana! Esperem que resulti un indret propici, i no pas desavinent, per continuar gaudint de les teves “endreçúries”, Don Andrés! Ave Cèsar!
____________________________________________________
ENDREÇ m.
1. Acte i efecte d’endreçar. Manera com hom arranja o disposa alguna cosa. Règim o disposició encaminada a regir o ordenar quelcom. En fets d’amor, emprau Na Monbolú; | … | no’s pot saber l’endreç que y trobareu, Ausias March, xlii. La senyora Lluïsa acabava l’endreç del pis, Llor Jocs 54. Quin gran endreç que ha fet Guardiola amb el joc del Barça! Vegeu-ne l’ús que se’n fa en aquesta programació d’un dia de campament: 8:30 Diana i endreç! Entenc que en aquest cas es tracta de l’acte de fer els llits i la neteja necessària abans d’iniciar la jornada. En aquest altre enllaç on fa referència al material de neteja i d’endreç.
- Olives en endreç (…) : manera de preparar les olives; Olives en endreç (varietat Mançanilla Vailallonga); Olives en endreç negre (varietats Aragonesa o empeltre); Olives en endreç verd (varietat Mançanilla fina) , segons que s’explica en aquest enllaç: Varietats d’olives.
2. (en plural) Endreços: Instruments, estris destinats a una maniobra;
- Endreços de sa matança: els materials necessaris per a obrar el porquim, com són les llimones i taronges per a rentar el ventre, pebre vermell i negre per als embotits, fenoll, sal, etc. (Eivissa).
3. Mals endreços: objectes inútils o que fan nosa. Estris, mobles, etc., inservibles que hom té arraconats.
- Cambra dels mals endreços: lloc de la casa en el qual es tenen els objectes de poc ús i que farien nosa sovint si estaven dins les parts habitades. Venia a ser un quarto de mals endreços i a més estava ple de boba, Serra Calend. Folkl. pàg. 362. La golfa s’utilitza sovint com a cambra dels mals endreços.
4. El que ha fet avui Don Andrés Iniesta amb el partit del Barça, un gran endreç! ;o)
Sinònims: condícia, endreça, arranjament, disposició, ordenació, ordenança, ordenament.
Etimologia: derivat postverbal de endreçar. Primera datació al 1322.
____________________________________________________
ENDREÇÚRIA f.
1. Indret, contrada. Adéu, viles i platges i boscúries | d’aqueixes endreçúries, Canigó xii. A les més intrincades y solitàries endressúries, Girbal Estrella 32.
2. (en plural) Endreçúries: indrets desavinents.
3. Endreçúria: entremaliadura futbolística exquisida a càrrec de Don Andrés Iniesta.
Sinònims: indret, endret, contrada.
Etimologia: derivat de endreçar amb el sufix –úria pres de mots com boscúria, cantúria, etc.
- Un poema de Joan Valls Jordà:
- L’Aroma de grecs i romans: …utilitzaven els perfums per a les cerimònies religioses, per als events socials, i per supost, per a l´endreç diari. …
- Gaietà XX: …I ara que encar s’hi veu fil avall per inhospitalàries endreçúries, devers on rauen els armats.
- Ànimes Atuïdes (Josep Roig i Raventós): …van pujar en dos carros amb vela i per aquelles endreçúries solitàries, van encaminar-se a la parròquia isolada.
Filed under: començats amb E, Substantius | Tagged: endreç, endreçúria | 1 Comment »
mot a mot 