endreçar; endreça, endreçament; endreçat,-ada; endreçadament

 

 

 

 

 

Avui l’objectiu és completar el darrer post, acabar de fer endreça, vaja. Si dijous passat lloava l’endreç (d’Iniesta) avui es podria dir que el Barça ha fet molta fressa i poca endreça! Bé, no cal que ens amoïnem, que tot anirà bé. De moment aquí teniu una bonica cançó (Endreça) a càrrec del tenor olotí Dalmau González per endolcir la lectura d’avui:

_____________________________________________________________________________

ENDREÇAR v. tr (antigament escrit també endressar)

1. Posar en bon ordre o en el que convé per a un fi, disposar o arranjar bé. Posar com cal, en ordre i netedat, cada cosa al seu lloc i convenientment. Totes aquestes coses que teniu en renou, cal endreçar-les. Ens passem el dia endreçant la canalla. Per endreçar e adobar les ballestes e fer cordes e encordes, doc. a. 1363 (Arx. Gral. R. Val.).

• En sentit immaterial: En axí ordenà e endreçà lo papa Blanquerna sa cort, Llull Blanq. 79. O el títol de l’estudi: Lletres closes de Pere el Cerimoniós endreçades al consell de València (1967), de Carmelia Sánchez-Cutillas.
• Proveir de les coses convenients o necessàries. Desijam saber si sou aquí bé acullida e endressada, doc. a. 1479 (Boll. Lul. iii, 31).
• Estojar, posar les coses en el lloc on s’han de guardar com cal (Empordà, Girona, Camp de Tarragona); Té, endreça aquestos diners. Hem d’endreçar la roba dins l’armari.

• Endreçar una habitació: arranjar-la perquè tot hi estigui net i en bon ordre. Els forasters arribaran aquesta tarda, i encara no heu endreçat els dormitoris.

• Anar endreçat: Anar net i polit.

Dites:

• Una cosa és endreçar i altra entaforar.

Sinònims: ordenar, arranjar, desar, estojar; i acotiar, acotxar, agombolar en el sentit de tenir cura d’algú sol·lícitament, amorosament.

I al següent clip teniu en Shin Chan endreçant! Quin gran exemple per entendre el significat real del mot. Impagable!

2. Posar dret o pla allò que és tort o corbat; Lo corp reprenia lo papagay com volia endreçar ço que naturalment és tort, Llull Felix, pt. vii, c. 6.

• (figuradament) Esmenar, corregir d’un defecte o defectes; Van les flors qui són començaments de doctrina a endreçar los hòmens errats qui no han conexença de Déu, Llull Gentil 10.

3. Posar vertical allò que està ajagut o inclinat; E endreçam nostres senyeres en cascuna de les galees, Jaume I, Cròn. 116. S’endressa triomfal la Morta-Viva, Llorente Versos, i, 53.

4. Dedicar (una obra) a algú. Vegeu el significat 3 d’endreça, més avall.

5. Dirigir:

• Fer anar dretament cap a algú o a alguna cosa; A vosaltres donchs dones casades endreçe los meus plors, Tirant, c. 3. La sageta… és endreçada per lo ballester al senyal, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 5. Ella abocada al balcó i endreçant-li un bes amb la punta dels dits, Pons Com an., 87.

• Guiar per un camí o en una direcció determinada; Los meus valents mariners… dels nauilis qui naueguen són patrons e gardians, e naus estranyes endressen, Turmeda Cobles Diuis., estr. 37.

Sinònims: endegar, encaminar, encarrilar, orientar, preparar.

6. Donar normes d’acció (en negocis, empreses, obres morals, etc.); Per uoluntat de Déu que’ns endreç en nostres affers, Jaume I, Cròn. 48. Aquests los endreçen en totes les obres que han a fer, Villena Víta Chr., c. 56.

7. Deixar en préstec, o cedir una cosa venent-la com per favor (Empordà,  Barc., Penedès). Senyora Tereseta, faci’m el favor d’endreçar-me un porró de vi ranci, que tinc el pare malalt (Empordà). No m’endreçaríeu un pa? (Penedès). Les maduxes han fet baxa… Senyora, ¿vol que n’hi endressi mitx argent per fer-les olorar als senyors de la dispesa?, Vilanova Obres, xi, 153.

Etimologia: primera datació al s.XIV, Llull. Endreçar vé de dreçar. Intentant reconstruir el viatge des del del llatí: rĕgĕre ->dirĭgĕre ->dīrēctus ->drēctus –>*drectiare –>*directiare derivat freqüentatiu de dirigĕre, directus ‘dirigir, fer posar dret’. Fent el camí en català seria: regir ->dirigir ->dret ->dreçar ->endreçar. Trobo que això ajuda bastant a entendre d’on van sorgir els diferents significats del verb. Noteu que L’Alcover-Moll dóna una indicació etimològica diferent: del llatí vulgar *indĭrēctiare, ‘dirigir’. Però en aquest cas dóno més crèdit a l’explicació primera.

_____________________________________________________________________________

ENDREÇA f. (o ENDREÇAMENT m.)

1. Endreça o endreçament: Acció i efecte d’endreçar. Bona cura; netedat i esment en el maneig de les coses (Empordà, Mallorca); Qualitat d’endreçat. Heu de fer una bona endreça de la cuina; Vaig-me enamorar de vos, | també de la vostra endreçà, | i vénc a demanar-vós | si voleu esser mestressa (cançó popular Mallorquina). L’endresament de la ànima està en la potència racional, Llull Cont. 132. Aquest libre darà gran endreçament als regidors de les ciutats, Eximenis II Reg., c. 4.

• Fer l’endreça: fer l’adesada o neteja dels mobles i parets de la casa (Rosselló, Vallespir, Empordà).
• Mala endreça: incúria, falta d’esment. Com los libres se’n vayen poch a poch a perdició e se’n preteresquen molts per perea e mala endreça, Boades Feyts 37.
• Donar endreça a (un afer): Prendre totes les mesures per tal que reïxi. Encaminar adequadament. És un bon advocat i mirarà d donar endreça a aquest plet que tant  t’amoïna. Malgat les dificultatats va saber donar endreça a a qüestió. (Antigament) donar cap, posar esment a procurar una cosa. Volguem… pensar e donar endreça als manaments de nostre saluador, Jaume I, Cròn. 5. Demà fa lo bany, e yo us hi daré tal endreça que al vespre vos posaré en lo seu lit, Tirant, c. 213.
• Revista d’endreça: s’usa en l’àmbit del dret penal i penitenciari. En castellà: revista de aseo. Suposo que es refereix a la revista que hom s’endú al lavabo per tal de distreure’s durant l’estada.

Sinònims: endreç, arranjament, netedat, condícia.

Les accepcions següents només apliquen a endreça (no a endreçament):

2. Direcció, regit; actes ben endreçats a un fi; Havent bona ordinació e endreça en les dites pesqueres, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 80). En temps de pressa, | si fall endressa | de capellà, | tot cristià | hi pot suplir, Spill 14846. Lo Sant Sperit sia vostra endressa, doc. a. 1479 (Capmany Mem. ii, 289).

3. Acció de dedicar una obra a algú. Dedicatòria o part d’un escrit que es redacta com a dirigida a una persona determinada. Direcció; nom i senyes del destinatari d’una remesa; Ve a la nostra endressa, però llegeix, tu que en sabs, Pons Auca 325. Contestant a la endressa de son llibret, Llorente Versos, i, 27.

• Fórmula emprada per a redactar la dedicatòria. En la definició de tornada d’una cançó l’Enciclopèdia Catalana diu: …La seva funció corrent era d’endreça del poema al seu destinatari, masculí o femení; el poeta hi sintetitzava les intencions i les raons que havia glossat en el poema i que el mogueren a escriure’l. I definint poesia trobadoresca afegeix: …La darrera estrofa rebia el nom de tornada, més breu que les cobles anteriors, on el trobador feia consideracions generals finals sobre el tema de la poesia i on sovint hi havia l’endreça (dirigida a la dama, al protector, a un altre trobador, etc). I en la definició de dansa: Introduïda a Catalunya, s’hi ha mantingut en la viva tradició dels goigs, que en conserven la mètrica i l’estructura, bé que amb un nombre variable d’estrofes i l’addició de l’endreça i la tornada. Així doncs l’endreça és un mot molt poètico-musical!

• Al llibre de poemes Cap al tard, de Joan Alcover, la darrera part és Endreces i conté poemes la majoria dels quals són dirigits a d’altres escriptors.

Sinònims: dedicatòria, adreça.

4. Utensilis o materials necessaris per a un fi determinat (Eivissa).

• S’endreça d’es llit: adreç de llit, conjunt de robes que formen el parament d’un llit (Sant Antoni de Portmany).
• Endreces d’un aguisat: ingredients que el componen (Sta. Eulària des Riu).

Sinònims: adreç.

5. Capbuitada, entremaliadura; acció dolenta (Dénia). Veient ara aquesta accepció d’endreça veig que no anava desendreçat (desencaminat) l’altre dia en definir endreçúria com a entremaliadura futbolística de l’Andrés Iniesta. Esperem que hi hagi sort, la seva lesió sigui lleu i puguem veure alguna endrecúria seva a la final de la Champions!

Sinònims: endemesa, atzagaiada.

Dites:

• Fer molta fressa i poca endreça: Aparentar fer molt, sense produir cap resultat. Es diu quan trona molt i no arriba a ploure, o quan es fa molt de soroll o preparatiu i no es fa res de profit (Empordà, Vallès, Pla d’Urgell). Per exemple, podríem dir que avui el Barça ha fet molta fressa i poca endreça. El garbí és un vent africà, turbulent, ratxós, humit, tèrbol, molta fressa i poca endreça, Josep Pla, El Quadern Gris p.381.
  
• Tanta endreça fa pobresa (Menorca).

Etimologia: derivat postverbal de endreçar. Primera datació al s.XIV, Jaume I.

_____________________________________________________________________________

ENDREÇAT, ENDREÇADA adj.

1. Que es plau a tenir les coses ben endreçades. Que té bona cura de les coses i les manté en el lloc i estat convenients (de netedat, conservació, etc.); La teva muller és una dona molt endreçada. Ell ment i no sap què es diu, | que jo no som endreçada: | jo tenc sa casa agranada, | roba neta de bugada | i s’escudeller que riu (cançó popular Mallorquina). M’atreu pel seu posat d’endressada y neta, Oller Rur. Urb. 5.

Dites:

• Es moixos fan ses dones endreçades: es diu perquè si les dones no posen esment a guardar o estojar bé les coses de menjar, els moixos se n’apoderen (Mallorca).
• Dona endreçada, panera preparada (Menorca);
• Tota dona neta i endreçada, als set mesos ha d’estar preparada (Empordà): vol dir que les dones que esperen infant, han de tenir el menudall a punt ja als set mesos de l’embaràs.
  

2. Posat en el lloc propi i amb la netedat i bona disposició que cal; Tens una casa molt endreçada.

3. Disposat convenientment en orde a un fi;  Són les pus aptes gents e’ls pus endreçats a mantenir cosa pública, Eximenis, XII del Crestià, c. 359.

Sinònims: ordenat, net.

Etimologia: del participi de endreçar. s.XIV, Llull.

_____________________________________________________________________________

ENDREÇADAMENT adv.

amb endreçament. De manera endreçada; amb bon regit i disposició; La folla fembra qui pinta sa cara… no sap amagar a les gents les colors ni les maestries ni les sab tam bé ni tan endressadament posar com natura orna faysons, Llull Cont. 292, 20. Y aparellaren-nos lo sitial nostre per tal que pus endreçadament Nós poguéssem rahonar, Pere IV, Cròn.

Etimologi: de endreçat.

_____________________________________________________________________________

I per enllestir, uns quants hipervincles vet-ho ací:

• Exèrcit Català, Endreça Nº 2. Francesc Macià, Butlletí de l’Estat Català, no 2, 30 de març de 1925, p. 2..
• Dos poemes: endreça i  fent endreça.
• Un titular de premsa: Castellgalí endreça i legalitza el Pla Parcial residencial de Ca l’Enrich de Calafell.
• Un relat: L’endreça: troballa d’itineraris.
• Un llibre de contes: L’Àvia Pepa fa endreça.
• I un clip musical:

_____________________________________________________________________________