La defensa de l’Atlètic certament ha anat de bòlit intentant aturar els atacs blaugrana. Quan el Barça ha marcat el quart de la nit els atlètics han plegat els bòlits! Però avui no us parlaré més de l’omnipresent futbol, sinó del modest joc del bòlit (o del bèlit). Desitjo que us agradi!
_____________________________________________________________________
BÒLIT m.
1. (Barcelonès, Pallars, Urgell, Camp de Tarragona, Gandesa): Bastonet cilíndric de fusta d’aproximadament un pam i acabat amb punta a tots dos caps que s’utilitza per jugar al joc que duu el seu nom. Prestant lo marxapeu per disparar-hi bòlits, Vilanova Obres, iv, 85.
- Joc del bòlit: Per torns, cada jugador col·loca el bòlit sobre una superfície ferma i el fa botar pegant-li un cop de dalt a baix prop d’una de les puntes amb el cantell d’un bastó més gros o d’una pala anomenada cana. Quan el bòlit s’enlaira, el jugador l’ha de batre (com al beisbol) amb la cana però ara amb un toc horitzontal amb la part plana de la cana amb l’objectiu de fer-lo volar el més lluny possible sense que la resta de jugadors el puguin agafar a l’aire abans d’arribar a terra. Al jugador que bat el bòlit amb la cana se l’anomena canador. Si el bòlit arriba a terra sense ser interceptat pels jugadors de l’equip contrari, el canador ha de fer una estimació a la baixa de la distància a la que ha llançat el bòlit en canes (o palades). Si l’equip contrari no accepta l’estimació perquè creu que supera la distància real, llavors procedeix a mesurar la distància (acanar) des del punt de batuda en canes (o palades), és a dir, en llargàries de la pròpia cana (o pala), que normalment fa de 30 a 60cm. Si la distància real és superior a la predita pel canador, ell o el seu equip s’anota les canes corresponents a la distància aconseguida. Si és inferior, és l’equip contrari el que se les anota. Tot això m’ha recordat al post que vaig publicar fa ben poc sobre el verb acanar i derivats. El podeu llegir aquí. Veure-ho que en un context més general una cana és també una unitat de mesura, però molt diferent a la del joc del bòlit, perquè correspon a uns 8 pams (1.6m aprox.).
Dit això, per entendre el joc del bòlit no crec que hi hagi millor manera que aquestes imatges que mostren com s’hi juga:
Després de tot això, he vist que hi havia algunes incongruències entre l’explicació del joc que es fa al videoclip i que he usat per definir-lo i la que en dóna l’Alcover-Moll: Un noi pega amb la cana damunt un extrem del bèlit i el fa saltar i anar un tros lluny; l’altre jugador tira el bèlit a la cana, i si l’encerta ha guanyat, i comença joc nou; si no l’encerta, l’altre jugador pica tres vegades amb la cana damunt un cap del bèlit, fent-lo anar cada vegada tan lluny com pot; després mida les canes de distància on ha fet anar el bèlit i demana tants de punts (tantos) com canes de distància hi ha.
He pensat que potser existeixen o existien diverses variants del joc depenent de l’indret on es juga o també que el que descriu l’Alcover-Moll potser és la versió original del joc, tal com s’hi jugava fa anys, i en canvi el que surt al video correspon al joc modernitzat, possiblement amb més influències del beisbol de les que pugués tenir inicialment. Però això eren elocubracions meves, així que he cercat una miqueta més i he trobat aquesta pàgina on s’explica molt millor el joc. M’ha aclarit molts aspectes que estan mal explicats o incomplets a les definicions dels diccionaris.
Sinònims: bèlit (Girona, Olot, Empordà, Segarra), beiro (Vilassar), deli (joc del deli, Hospitalet de LLogregat).
Expressions:
- Anar de bòlit: Atrafegar-se. Actuar precipitadament sense saber ben bé què cal fer, surti el que surti, a causa d’estar desorientat, de tenir moltes ocupacions, etc. Aquest darrer mes hem tingut molta feina i hem anat una mica de bòlit. És ben clara la relació d’aquesta expressió amb el bòlit del joc, doncs certament en ésser colpejat amb la cana surt volant vés a saber cap on i de manera precipitada. Sinònims: anar de cucurulla; anar de cul; anar (o ballar) de capoll. Aquesta imatge exemplifica molt bé el que vol dir anar de bòlit i a més si hi cliqueu a sobre us durà a l’explicació que se’n fa, amb un possible origen del joc del bòlit molt interessant:
- Dir (quelcom) de bòlit: per fer broma. L’hi vaig dir de bòlit i s’ho va ben creure (Olot). Sinònims: per berba, per fer riure.
- Plegar els bòlits: Estar acabat. Pobre home, ja ha plegat els bòlits; no farà mai més res de bo. Sinònims: Ésser home a l’aigua; No ha pogut retornar el crèdit i ha plegat els bòlits (o és home a l’aigua). Suposo que aquesta deu venir també del joc, de quan un jugador o equip anava perdent per moltes canes respecte als altres i decidia abandonar plegant (desant, recollint) els seus bòlits. Això és només una suposició meva, però.
2. Tros de fusta amb la qual s’assegura la lligadura de les portadores al bast de l’animal (Camp de Tarragona). Per entendre que és això cal saber que les portadores són les caixes o recipients de transport que es col·loquen a banda i banda de l’esquena de l’animal de trasport (ase, mula, cavall, …), i el bast és una sella especial on s’hi poden instal·lar i lligar bé les portadores. Suposo que en aquest context el bòlit vé a ser una mena de falca de fusta, però no em queda del tot clar.
4. Tros de fusta cònic molt allargat que serveix per tapar els espiralls de les botes i els carretells (Valls). Espirall d’una bóta: foradí per on es pot treure un raig prim de vi.
Vaja, que habitualment un bòlit acaba sent sempre un tros de fusta que no serveix exactament per res però es pot fer servir una mica per tot!
5. Capellà (en l’argot dels malfactors barcelonins). A un bòlit, de sota la baldra, li he tupit un tanca de là, amb set jalatas, Vallmitjana Crimin. 67. Aquest significat si que no me l’esperava! Sempre hi ha una sorpresa final amagada en cada mot!
Etimologia de bòlit: primera datació al 1803 referida al tros de fusta que es fa saltar a cops per jugar; variant de bòlid per comparació amb l’aeròlit: que no se sap on va a parar. Del llatí bolis, -ĭdis, amb el mateix significat, i aquest del grec bolís, -ídos ‘cosa que es llança, tret’. Segons l’Alcover-Moll també és probable l’emparentament de bòlit amb el llatí bolus ‘tirada de daus’. Diu que les formes bèlit i beiro queden inexplicades. M’ha passat pel cap que tal vegada l’origen de bèlit pugui estar relacionat amb el de belitre, un mot que vaig publicar fa una setmana escassa. El fet que l’etimologia de belitre vingui del mot grec que significa: ‘home o cosa que no val res’, encara em fa pensar més en una possible relació, perquè com hem vist un bèlit és un tros de fusta al qual se l’estomaca amb un bastó o se l’utilitza com a peça comodí per a tasques variades. Insisteixo, però, que tot això són només especulacions meves.
_____________________________________________________________________
Un parell d’enllaços per enllestir:
- Article recent sobre El Bòlit, Centre d’Art de Girona, a la Vanguardia.
- Entrevista als organitzadors del campionat mundial del joc del Bèlit:
_____________________________________________________________________
Filed under: començats amb B, Mots, Substantius | Tagged: bòlit | 3 Comments »