lliga, lligueta, lligassa

L’article d’avui és extraordinari! Enteneu-me, no perquè estigui molt bé, sinó perquè normalment no publico res el cap de setmana. Però avui l’ocasió mereixia aquest petit esforç. No cal que us digui com he triat la paraula d’avui. Però alerta, com tots els mots, el d’avui també amaga una colla de significats sorprenents! Descobrireu que de lligues n’hi ha hagut de molts tipus al llarg de la història! No puc evitar, però, destacar-ne aquesta: la Lliga del Bon mot, pel vincle obvi amb aquest bloc.

Mentre descobriu la resta de lligues us proposo una banda sonora que és la més adient en aquest moment i, com ha dit en Laporta, espero que en gaudiu cívicament!

____________________________________________________________________________________________________

LLIGA f.

1. Competició esportiva en què cadascun dels equips juga amb tots els altres de la seva categoria.

• (diminutiu) Lligueta: en el futbol i altres esports, lliga en que competeixen un nombre reduït d’equips, habitualment com a fase prèvia o primera fase d’una competició més llarga. Els equips vencedors de cada lligueta, i de vegades també els segons, es classifiquen per a la següent fase, que acostuma a consistir d’eliminatòries a un partit en terreny neutral o dos partits a casa i a domicili. La selecció haurà de jugar la lligueta classificatòria per accedir al mundial de l’any vinent. Com la majoria ja sabeu, la Lliga de Campions s’anomena així des que va adpoptar el format de lligueta més eliminatòries. Aquest canvi de format respecte a la precedent Copa d’Europa es va produir a la temporada 1992-93 i permet que hi participin més equips. Així ho explica l’Enc. Cat. aquí.
  

Expressions:

• Guanyar la lliga: acabar vencedor de la competició en qüestió pel fet d’ésser l’equip amb major puntuació després d’haver-se enfrontat com a mínim una vegada contra tots els rivals. Habitualment, però, una lliga consta de dues voltes. A la primera cada equip juga contra cadascun dels rivals o bé  a casa o bé a domicili del contrari. A la segona es tornen les visites de manera que es juguen a domicili els partits que s’havien jugat a casa a la primera volta i viceversa. En cas que diversos equips empatin en nombre de punts al final de la competició, es proclama campió aquell que ha aconseguit millor balanç golejador contra els rivals que l’empaten en punts (almenys al futbol). És el famós gol average que hem importat directament de l’anglès, però que no m’agrada i trobo d’alló més confús. Jo proposo dir-ne balanç golejador o balanç de gols, que és molt més clar i més català. Un balanç és una comparació entre fets favorables i desfavorables, i per tant encaixa molt bé amb el concepte que volem descriure. A L’Enc. Cat. proposen una altra possibilitat a la definició de mitjana: mitjana de gols: Mitjana que hom estableix entre els gols a favor i els gols en contra utilitzada per a desfer un empat de punts entre dos o més equips que han obtingut el mateix nombre de punts al final d’un campionat. Però a mi continua agradant-me més balanç perquè el concepte mitjana de gols el reservaria per a referir-me només als gols marcats o als gols encaixats, no a ambdós alhora. Per exemple, la mitjana de gols marcats pel Barça aquesta temporada s’acosta a 3, perquè 103 gols en 35 partits  dóna 2,94 gols/partit. Havent justificat la meva proposta noteu que hi ha dos balanços golejadors diferents que es consideren a l’hora de desfer els desempats:
  • balanç golejador particular: és la diferència entre els gols marcats i rebuts per un equip en els enfrontaments contra un altre equip concret. Per exemple, el balanç golejador particular del Barça envers el Madrid a la temporada 2008-2009 ha estat de: (2 – 0) + (6 – 2) = (8 – 2) = +6 ; Òbviament el balanç golejador pot ser negatiu. Per exemple el del Madrid respecte al Barça és de -6. En cas que el balanç golejador particular entre dos equips sigui igual a zero, no serveix per a desfer el desempat i llavors cal recórrer al:
  • balanç golejador general: és la diferència entre el total de gols marcats i encaixats per un equip al llarg de tots els encontres d’una temporada de lliga. Per exemple el Barça fins a dia d’avui té un balanç golejador general de: +72, a la present lliga, perquè ha marcat 103 gols i només n’ha rebut 31. Podeu veure més estadístiques del Barça aquí.
• Campió de lliga: equip que guanya la lliga: F.C. Barcelona!
• Jornada de lliga: cadascun dels dies o caps de setmana en què hi ha enfrontaments de lliga. Normalment a cada jornada tots els equips disputen un partit.

2. Unió harmònica, de concòrdia. Entre los vèrgens e natura angèlica ha tostemps una gran ligua e parentesch, Villena Vita Chr., c. 238.

Especialment:

• Acord temporal entre diferents Estats, ciutats, sobirans o altres poders per establir una aliança o federació per  tal de lluitar per un objectiu comú, que en el context de guerra tant pot ser de caràcter defensiu com ofensiu. Veureu lo gran vicari… que vindrà molt contrari a les comunes, veureu fer la gran lliga, Turmeda Prof., decl. 67.
• Associació per a defensar o fer triomfar certs principis, per aconseguir un fi comú. Hi pot haver lliges polítiques, religioses, etc. Alguns exemples de lligues: LLiga Catalana, Lliga Hanseàtica, Lliga del Peloponès,  Lliga Dèlica,  Lliga Àrab, Lliga Comunista, Lliga Musulmana.  La Lliga Nord (a Itàlia). Los sarts rebelles hauien feyta liga o confederació ab aquells maluats moros blanchs genouesos, Boades Feyts 399. Haurian de fer una lliga per protegir es teatro, Roq. 50.

Expressions:

• Fer lliga: associar-se per fer triomfar certs principis, per aconseguir un fi comú.
• Fer lliga a part: ajuntar-se i acordar-se amb una fracció de gent, separadament de la majoria.
• Tal i tal fan lliga: Van units en llurs afers. En Guardiola i en Laporta fan lliga.

Sinònims:aliança, unió, lligança, alligança, coalició, (pejoratiu) contuberni, (religió) sincretisme.

3. Estirp, ascendència. Princep, a vós, qu’ exit sou d’alta lligua, Masdovelles 163.

Expressió:

• Aquest és boig, i ja en ve de lliga: ja en ve de família, de raça (Ll.).

Sinònims: estirp, ascendèmcia, avior, prosàpia, paratge, genealogia.

4. Aliatge: producte metal·lúrgic compost de dos o més metalls íntimament units, preparat generalment per fusió conjunta dels components i dissolució de l’un en l’altre un cop fosos. Un aliatge d’argent i coure.

5. Porció o quantitat de metall, especialment de coure, que es mescla amb metalls més fins com l’or o l’argent en la fabricació de monedes o de joies. Met hom en lo march del or fi liga d’argent, doc. a. 1356 (Botet Mon. iii, 325).  E, mès al foch, en fum se’n va la liga, Ausiàs March, xciv. Ver or sens liga, Spill 10912. Noteu doncs que el mot lliga tant pot fer referència a l’aliatge sencer (accepció 4) com només al metall de l’aliatge que es mescla amb el més noble, com en aquest darrer exemple en què la lliga reduiria la puresa de l’or.

Diner de billó de Jaume I (aliatge d'argent amb lliga de coure)

Sinònims: aliatge, amalgama (mercuri amb un altre metall), electre (or i argent).

6. (per castellanisme) Trobiguera (Una trobiguera és una lligacama). Lligues, veta o tireta de lligar los calsots desota del genoll, Torra Dicc.

Lligacama de "bolillo"

Etimologia: s.XIV. derivat postverbal de lligar, que aparegué al s.XII provinent del llatí ligare, amb el mateix significat.

____________________________________________________________________________________________________

LLIGASSA f.
1. Unió, enllaç, lligam, de dues coses.

2. Allò que serveix per a lligar o fermar: corda, cinta, etc.; A primera vista no admitix enllàs ni lligassa, Martí G., Tip. mod. i, 209.

• Vencill per a lligar les garbes (Castelló, Ribera del Xúquer). I un vencill és: Lligam, especialment el que es fa amb cames de blat, de ginesta, etc., per a lligar garbes o feixos d’herba.
• Cadascun dels llucs de bedoll que serveixen per a lligar els extrems de les bigues en construir el rai (Pallars, Conca de Tremp). I un bedoll és: arbre o arbust caducifoli del gènere Betula… I un lluc: rebrot que treu una planta. I un rai: conjunt de trams o lligats de troncs subjectats els uns amb els altres amb lligalls per a ésser transportats seguint el corrent d’un riu, emprat també per a transportar objectes.

detall d'un rai on podeu veure les lligasses

Lligasses d'un rai de ben a prop

3. Impediment: allò que impedeix, que és un obstacle. L’edat no hauria de ser una lligassa per a l’elecció.

4. Peça d’adorn per al cap de les dones (pir-or.); M’agrada més veure la meua mare ab lligassa de puntes que ab barret de palla, Caseponce Faules 14. Primerament en las leguases noves e en los ornaments vans e no acostumats e en les inflades pompes se adonen, Corbatxo 39. Una ligaça de seda en què ha relíquies de Sent Bernadí, doc. a. 1461 (Col. Bof. xxvi, 127). Tu no adores | ses alcandores | ni les ligaces | per ses caraces, Spill 10053. No n’he sabut trobar imatges d’exemple.

• (dimimutiu) lligasseta. Ja sabes que per camisetes, jacotins, culatjos, borrasses y lligassetes me calria un grapat de diners, Caseponce Contes Vallesp. 167.

5. El que acaba de guanyar el  Barça: una lligassa!!!!

Dites:

• Es mal d’En Rabassa: petit mal i grossa lligassa: es diu referint-se a una cosa desproporcionada (Eivissa).

Etimologia: derivat de lligar amb el sufix –assa (cf. el fr. liasse, ap. ZRPh, xxvi, 52).
____________________________________________________________________________________________________

Avui enllesteixo amb:

• una partitura: La lligassa, marxa cristiana per a dolçaines i percussió.
• un poema on hi apareix una lligassa: L’agulla que punta.
• i si us va més la marxeta que l’himne oficial del Barça d’abans, aquí teniu aquest videoclip amb imatges de l’anterior lliga aconseguida pel Barça, quan en Ronaldinho encara ens emocionava:

____________________________________________________________________________________________________