gamba


Per degustar el mot d’avui us suggereixo escoltar un trosset de la banda sonora de la pel·lícula Tous les matins du monde,  que va interpretar en Jordi Savall. Quan acabeu de llegir-lo confio que entendreu el perquè.

_____________________________________________________________________________________________________

GAMBA f.
1. Nom donat a diversos crustacis de la família dels peneids (principalment dels gèneres Palaemon i Alpheus), de l’ordre dels decàpodes macrurs, de colors rosats o vermells i de carn molt saborosa. Les gambes habitualment són semblants als llagostins però més petites i de colors més obscurs. Antigament es trobaven en gran quantitat prop de la vorera i els pescadors les agafaven i empraven com a esca per a pescar moltes classes de peix (or., València, balears); Que no sia negun hom… qui gos pescar ne gos collir gambes en los stanys de la dita alqueria, doc. a. 1416 (Mostassaf 295). M’ha destrossat es vivé | fent fugir totes ses gambes, Benejam FyF, acte iii.

Hi ha moltes varietats de gambes, aquí en teniu algunes amb els seus noms científics:

gamba imperial (Squilla Mantis)

gamba imperial (Squilla Mantis)

gamba rosada (Aristeus antennatus)

gamba rosada (Aristeus antennatus)

gamba vermella (Aristeomorpha Foliacea)

gamba vermella (Aristeomorpha Foliacea)

  • gamba verda: Hippolyte viridis, semblant a la gamba ordinària, però de color verd (Menorca).
  • gamba d’esquer o d’alguer: Crangon crangon, amb cos transparent,
  • gamba picapoll: Crangon cataphractus.
  • gamba imperial: Squilla mantis, més coneguda amb el nom de galiota (Mallorca).
  • gamba escorbaiera: varietat de gamba grossa i forta (Mallorca).
  • gamba d’estiu: turista de pell blanca provinent del nord d’europa que no s’ha protegit adequadament del sol i ha quedat amb la pell del color d’una gamba en exposar-se excessivament als raigs de l’astre rei.
gamba dalguer (Crangon Crangon)

gamba d'alguer (Crangon Crangon)

Si amb aquest plat de gambes encara no n’heu quedat tips, cliqueu aquí.

2. (figuradament) Home petit, desnerit (Eivissa). Aquesta és molt bona i la desconeixia totalment!

Expressions:

  • Fer gambes: pescar aquests crustacis per emprar-los com a esca (Menorca); (figuradament) Festejussar, parlar un enamorat amb una al·lota sense donar encara caràcter oficial a llurs relacions (Menorca). Tot lo decapvespre he estat | fent gambes amb na Maria, Benejam FyF, acte i.
  • No fer una gamba: no fer res de bo, fer molt poca feina (Mallorca). Quan va a jornal, En Tomeu, no fa una gamba (Santanyí).
  • Tenir sa mala gamba: tenir una mala treta, una ocurrència poc feliç (Menorca).

Intensificadors:

  • Superlatius: gambassa, gambarra, gambota, gambot.
  • Diminutius: gambeta, gambetxa, gambeua, gambiua, gambó, gambona, gamboia, gambarrina.

Etimologia dels significats 1 i 2 de gamba: primera datació el 1416, probablement provinent del plural antic gàmbers, pronunciat gambes, provinent del llatí vulgar cambărus, llatí  clàssic cammărus, i aquest, del grec kámmaros, segurament encreuat amb el grec kárabos ‘llamàntol’.

3. Cama, en el sentit d’aptitud per a caminar (Olot, València, Mallorca). En dialecte alguerès s’ha produït una barreja curiosa entre l’italià gamba i el català cama per acabar e:n camba. Podeu comprovar-ho en aquest video:


  • Tenir bona gamba o tenir gamba: esser molt caminador. Quina gamba que tens!

I encara que costi de creure en cercar el mot cama m’he endut una petita sorpresa: Part de l’extremitat inferior de l’ésser humà compresa entre el genoll i el peu. Doncs si, estricto sensu  una cama no és l’extremitat sencera sinó només la part inferior. La part que va del genoll a la cintura és la cuixa. Ara bé, per extensió s’admet anomenar cama a tot el conjunt.

En l’àmbit de la música:

  • Viola de gamba (o d’arc): Instrument cordòfon de la família dels llaüts amb cordal que es toca fregant les cordes amb arc. Es va desenvolupar en terres del Regne de València a la segona meitat del s.XV com a evolució de la viola de mà (vihuela) i va ser molt difós fins la Revolució Francesa, a finals del XVIII. A partir de llavors va anar perdent popularitat i fou substituïda per violins, violes i violoncels, que sonaven més fort i per tant permetien concerts en recintes més grans. La viola de gamba té sis cordes afinades com el llaüt, en quartes i terceres, disposades sobre un batedor o diapasó dividit en compartiments. A diferència d’altres instruments de corda fregada com el violí, la viola o el violoncel,  el mànec de la viola de gamba  està dividit en 7 trasts mòbils, semblant al d’una guitarra. Els orificis o calats de la caixa de ressonància tenen generalment forma de C. Les viola soprano, la més petita,  es col·loca sobre els genolls del músic, mentre que la viola tenor i la baix, més grosses, s’aguanten entre les cames del músic, que acosta els peus formant una mena de V per tal que  l’instrument hi quedi ben falcat.  La manera d’aguantar-la entre les cames és el que li dóna el nom de viola de gamba (de cama), doncs l’instrument és va introduir a Itàlia provinent de la península i allà es popularitzà amb aques nom en oposició a la viola de braccio (de braç). També al contrari que en els instruments de corda fregada actuals, el gambista, que així s’anomena qui toca la viola de gamba, subjecta l’arque amb el dors de la mà girat cap avall. La tècnica de la mà esquerra és similar a l’emprada per al llaüt. No cal dir que el músic català Jordi Savall és un dels gambistes més reputats del món i un dels responsables del seu ressorgiment al s.XX. Si us heu quedat amb ganes de saber més aquest article excel·lent de la vikipèdia és una bona font: Viola d’arc. Aquí podeu veure una viola de gamba molt curiosa, una autèntica obra d’art! I si teniu molts diners i en voleu comprar una aquí se’n ven una.
    detall de com saguanta la viola entre les gambes i com sagafa larc

    detall de com s'aguanta la viola entre les gambes i com s'agafa l'arc

viola de gamba i el seu arc

viola de gamba i el seu arc

  • gamba: qualitat sonora d’un dels jocs de tubs de boca de l’orgue de tubs. L’orgue té jocs de tubs de boca i jocs de tubs de llengüeta en funció del mecanisme de producció de les vibracions sonores. Els tubs de boca també s’anomenen flautats perquè el so es produeix per un mecanisme de bisell similar al de la flauta de bec.  Els tubs que produeixen el so gamba normalment s’anomenen els gambes.  Són tubs estrets, de manera que afavoreixen una major presència dels harmònics i menor de la fonamental,  i oberts,  permetent la propagació d’harmònics parells i senars. Les llargàries d’aquests tubs són de 4′¸ 8′ i 16′ (peus,  1peu=12″=31,44cm). Cada tipus de tub de l’orgue està dissenyat per a produir un cert so, i porta una denominació que indica en general la qualitat del so: flauta, gamba, trompeta, fagot, etc. El tubs gambes s’anomenen així perquè el so que produeixen imita el tremolo de la viola de gamba, com explica aquí. Si us interessa conèixer més detalls de l’orgue aquí teniu uns apunts excel·lents de l’ESMUC: Acústica i Organologia II.

4. En ornitologia:

  • Ocell de la família de les escolopàcides, de diferents espècies del gènere Limosa, principalment la Limosa melanura i la Limosa rufa: cf. Vayreda Fauna Ornit.
    Limosa Rufa

    Limosa Rufa

    Limosa Melanura

    Limosa Melanura

  • Gamba negra: ocell camallarg de la família de les caràdrides o caradriformes, espècie Totanus fuscus, que es cria prop dels aiguamolls i s’alimenta d’animalons aquàtics.
  • Ocells de l’ordre dels caradriformes i la família dels escolopàcids:
    • Gamba roja: Tringa totanus, de color dominant gris, vistoses potes roges i bec roig amb la punta negra.
    • Gamba roja pintada: Tringa erythropus, de plomatge estiuenc totalment negre i de bec brunenc amb la base del maxil·lar inferior roja
    • Gamba verda (Tringa nebularia), amb el dors blanc i el mantell gris, de bec fosc i potes de color verd
  • Totanus Fuscus

    Gamba Negra (Totanus Fuscus)

Tringa Erythropus

Gamba roja pintada (Tringa Erythropus)

Tringa Nebularia

Gamba verda (Tringa Nebularia)

Gamba roja (Tringa Totanus)

Gamba roja (Tringa Totanus)

Etimologia dels significats 3 i 4 de gamba: probablement de l’italià gamba, ‘cama’. A l’Enc. Cat. diu: forma italofrancesa de cama. Amb francès una cama és une jambe, però jo crec que és més fàcil que vingui directament del mot italià.

__________________________________________________________________________________________________

I per enllestir, una entrevista a en Jordi Savall on explica més detalls  de la viola de gamba i la fa sonar:

Anuncis

3 Respostes

  1. Se m’ha fet la boca aigua amb tanta gamba! Jo vull aportar el derivat gambada, que és una passa molt llarga.
    Gràcies, mingoforever, per enriquir cada paraula!

    • Molt bona! Un dia em dedicaré als derivats de la gamba, que són molts. Com que la gamba va dur-me més feina de la que esperava vaig haver d’optar per deixar-los per més endavant.
      A, i moltes gràcies per ser a l’altre costat. Això anima molt a continuar!

  2. A la meua zona (Ribera Baixa del Xúquer, al País Valencià) “fer el gamba”, “no faces el gamba”, és ser un tarambana, estar fent bajanades sense solta ni volta. Tanmateix, no apareix en cap diccionari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: