gambar; gambada, gambaire, gambajó, gambal


Avui us proposo uns quants derivats de gamba, que vaig publicar la setmana passada. Els anirem descobrint en diverses entregues, per fascicles, perquè són molts i ja veureu que amb molt de suc! Per degustar-ho podeu escoltar aquesta peça instrumental del mestre de la guitarra elèctrica Frank Gambale:


___________________________________________________________

GAMBAR v. intr.

Caminar a gambades. Cara´m, com gamba en Joan! S’usa quan algú camina o corre ràpidament. També, per extrapolació, ho he sentit aplicat a vehicles: si que gamba aquest cotxe!

___________________________________________________________

GAMBADA f.

1. Passa llarga. Amb aquestes gambades aviat hi seràs, a la plaça. amb quatre gambades arribà a casa de l’Ofèlia…, Nèstor Luján, La rambla fa baixada p.257. Una bona gambada és essencial en l’atletisme. En aquest vídeo ens n’expliquen tots els secrets amb detall:

En l’exercici de barra fixa també és pot fer una figura que s’anomena  gambada, vegeu-la:


2. Menjada de gambes. Dic jo que si amb cargols es pot fer una cargolada i amb naps una napada, amb una bona quantitat de gambes hom a de poder reunir-se amb els amics per degustar una bona gambada encara que de moment no aparegui als diccionaris, no?

una bona gambada!

una bona gambada!

___________________________________________________________

GAMBAIRE m. i f.

Persona que defuig el treball. Al relat Ganímedes, del llibre Les roques, el mar, i el blau de Salvador Espriu escriu: “Mulós”, badallava, lapidari, el gambaire

Sinònims: gandul, mandrós (o ésser un mandra), peresós, malfeiner, esquenadret, dropo, accidiós, gallof, gallòfol, pigre, matapà, torrapipes, vague, vagarro, endillunsat (mandrós de tornar a la feina després dels dies de festa). Això que tinguem tants sinònims d’aquest concepte és una mica sospitós: o bé és que els catalans no som un poble tan treballador com se suposa o bé realment ho som i aquests mots precisament els usem per assenyalar aquells que no treballen tant com els nostres barems estableixen 😮. Cadascú que agafi la versió que més li convingui. Jo no sé si som més treballadors però hi ha algunes feines que realment només les podem inventar aquí:

gamba?

Un exemple de gambaire?

___________________________________________________________

GAMBAJÓ m.

Cuixa de porc. Pernil, vaja ;o) He trobat una perla en aquesta pàgina francesa de L’accent Catalan (Consell General dels Pirineus Orientals): De même sont citées sur un document de Dioclétien, les jambons catalans de Cerdagne “gambajó” (pernae cerretanae). Ara em vé al cap una de les frases en rossellonès que ens deixava anar el meu avi quan erem nens per fer-nos riure:  sum espertinat un cambajú quelcom de bu! Almenys sonava així. Ara, després de tants anys, he après que allò que sonava cambajú en boca del meu avi s’escriu gambajó! La frase completa vol dir: hem berenat un pernil d’allò més bo! Aquí teniu un article on aclareix que cambajó o gambajó s’usa a la Catalunya Nord i prové de l’occità cambajon. I un dictat que es féu a Perpinyà on apareix el gambajó de Cerdanya. I aquí podeu llegir com el Comte de Barcelona cobrava els seus vasalls de Cerdanya amb gambajons! I finalment un epigrama del Pernil on hi apareix el gambajó!

Sinònims: pernil, perna, cuixot, espatlló.

___________________________________________________________

GAMBAL m.

1. Gamba, cama; extremitat inferior o posterior de persona o d’animal, considerada especialment en relació amb la seva capacitat per a caminar o córrer (Mallorca);  L’amo eixamplava es gambals | a damunt es pi d’es ruc, | i l’amo de Son Canals | cridava: Jo estic perdut! (cançó popular  Mallorca).

2. Corretja o cadena amb què hom subjectava les cames d’algú per impedir-li de fugir o per turmentar-lo. Tres gambals ferri servorum, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 16). Un gambal de grillo, doc. a. 1465 (Butll. C. Exc. Cat. xxxviii, 213).

3. (pl. figurat) Capacitat intel·lectual. S’usa gairebé exclusivament en l’expressió:

  • Curt de gambals (figuradament): Curt de comprensió, d’enteniment, d’abast intel·lectual. D’intel·ligència força limitada. No els dónes tanta responsabilitat, que són curts de gambals. Aquest canet has armat? | No el trobes curt de gambals? | Si allarguen ets animals, | no en deu poder aglapir cap! (cançó popular Mallorquina). Un procuradoretxo de mala mort… era molt curt de gambals, Aguiló Rond. de R. 9. Com si assagés… a emmotllar-se al gust i als gambals d’un públic de províncies, Espriu Esther 53. Al bloc Sa tanca de s’era explica d’on prové aquesta expressió: Es donava el nom de gambals als dos grillons lligats amb una cadena que eren posats al capdavall de les cames del presos per evitar que poguessin caminar amb llibertat i, per tant, que poguessin fugir. Segons la mida de la cadena que unia els grillons, el gambal era més o menys llarg i, per tant, permetia fer una passa més llarga o més curta. La frase té un sentit figurat i estableix un paral·lelisme entre l’abast de les passes i l’abast intel·lectual.  Vaja, que prové del significat 2 de gambal que hem vist abans abans. Si no en teniu prou, llegiu el que en diu el RodaMots.

Sinònims: totxo, beneit, talòs, ser un bovera, ser més bovo que un junc, ser un bleda, ser un faristol (València), beneitó (Mallorca).

4. Diners, sous, possibles. (Font: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera). S’acostuma utilitzar en la forma:

  • Anar curt de gambals:  patir mancança de diners una persona.

5. Corretja que va penjada a cada banda de sella per sostenir els estreps; Una cella de cavall pintada e ab gambals de çeda vermella, doc. a. 1343 (Rubió Docs. cult. ii, 72). Per preu de una sella de mula guarnida de gambals e cingles, pitral e capçanes, doc. a. 1456 (Arx. Gral. R. Val.). Jaume Roig, poeta del País Valencià del segle XV diu al seu  Llibre de les dones o Spill: Molt cavalcau | tort en la sella; | fa-u la scarcella | o curt gambal? ¿ Sonau tabal o cornamusa? | També s’hi usa sonar llaüt, e lo vellut | de tripa, groc, e calçar soc | pus alt lo dret. A mi paregué que lo meu rocí se dolia; abaxí’m un poch per veure lo seu mal, e ab lo pes de l’arnés és-se trencat lo gambal, Tirant, c. 147. En aquest dibuix podeu els gambals en el conjunt de la sella:

gambals a la sella de muntar


6. Bastonet que, lligat amb un cordell, pengen al coll dels gossos perquè no puguin córrer ni anar a caçar (Benassal).
7. Peça de fusta que, enganxada al trill, serveix per a que l’animal que bat a l’era l’estiri (Benassal). I el trill és un: corró cilíndric o troncocònic, de pedra o de fusta armada de llenques de ferro, que va rodant, arrossegat per una bístia, sobre l’erada (Empordà, País Valencià).

 

El batre: Un animal de bast, estirant el trill que duu agafat amb el gambal!

El batre: un animal de bast, fent girar el trill que duu agafat amb el gambal!

7. pl. Deutes (Ulldecona, Benassal); Ha hagut de vendre-ho tot per a pagar els gambals que tenia». Si gastes molt, gambals faràs.

Etimologia: primera datació al s. XIV. Del llatí *gambāle, derivat de gamba, ‘cama’, per conducte de l’italià gambale.

___________________________________________________________

Enllesteixo amb un parell d’enllaços finals:

___________________________________________________________

Advertisements

3 Respostes

  1. Bon dia. Correccions :

    “Ara em vE al cap”

    espertinar o berenar no es pot utilitzar com en espanyol : “he almorzado un bocadillo” = s’ha de modificar : “per espertinar/berenar he menjat un badall”

    • Gràcies Pep. Entenc que el que indiques és que ‘espertinar’ és un verb intransitiu, igual com ‘berenar’ o ‘esmorzar’, i que per tant no admet complement directe. En canvi el verb ‘menjar’ sí que és transitiu i per tant admet el complement directe que ens permet precisar el que es menja.
      La veritat és que desconeixia totalment aquesta subtilesa, gràcies per la correcció!

  2. “sella de muntar” és un calc de l’espanyol, puix que en català diem simplement “sella” que no es confon amb “cadira” (silla en espanyol)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: