gola, golada; gola-negre, gola-roig, golós, golut

Una excursió fantàstica a la gola del Ter és la causa del mot d’avui. M’haureu de disculpar perquè he patit força de gola de mots i l’article ha quedat bastant llarg; però crec que ha valgut la pena!

________________________________________________________________________

GOLA f.

1. Part anterior del coll.

• Penjar algú per la gola: penjar pel coll per fer morir un reu. Alguna cosa no pots fer que més li plàcia que penjar-te per la guola al pus tost que tu poràs, Corbatxo 121. Sia penjat per la gola, doc. a. 1424 (Priv. Ordin. Valls Pir. 262).
• Agafada de gola: En l’esport de la lluita, falta consistent a executar una agafada sobre la gola de l’adversari.

Sinònims: coll.

2. Espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l’esòfag i la laringe. Tinc mal a la gola. Tinc la gola inflamada. Té un os entravessat a la gola. …entonà la debla del Lebrijano, la gola sorda i recremada, sense acompanyament de guitarra… Nèstor Luján, La rambla fa baixada p.173. Però com que el soldat bramava i s’endinsava el canó a la gola,… Jaume Cabré, Jo Confesso p.385.

• Tenir un nus a la gola: sentir-se la gola obstruïda per un cos estrany, per la contracció mateixa muscular, etc. Y un nus a la gola no’l deixà acabar, Oller Fig. pais. 134. També a causa dels nervis o la por: Se li va fer un nus a la gola quan havia de comunicar la mala notícia. Se’m va fer un nus a la gola en veure l’auditori ple esperant que comences el discurs.
• Mentir per la gola: mentir descaradament (antigament). Vos responem que mentits per la gola, Muntaner Cròn., c. 72. Curial respòs: Tu ments per la gola, Curial, ii, 28.
• A gola closa: sense parlar, o en veu baixa. Se burxaven y s’injuriaven mútuament a gola closa, Víctor Català, Solitud 139. 

Sinònims: faringe, gorja, gargamella, davallador, davallant, canó, canyó, carcabòs, carcanyell, ganyot.

3. Interior de la boca de certs animals, especialment de les feres. La gola del lleó. La serp del mal, batent de cua y badant sa gola, Pons Auca 10.

• Negre com gola de llop: es diu de la nit molt fosca, o d’un recinte totalment obscur. Escudellers sembla, literalment, una gola de llop i és tan fosc que la gent s’hi dóna unes empentes seques, Josep Pla, El Quadern Gris p.334.

4. Obertura o pas estret d’entrada a certs indrets. La gola del port, la gola d’un riu. La gola de l’avenc, de la cova, de l’abisme, d’un pou, d’una séquia, etc. Uench-nos el uent qui exia per la gola dell port e feu-nos calar per força, Jaume I, Cròn. 489. Les goles de l’avench m’estremordian, Collell Flor. 10. Mentrestant, per la gola fosca de la finestra seguien entrant els planys adolorits, Víctor Català, Ombr. 14. S’allargava fins a sa gola més fonda de s’infern, Ruyra Parada 43.

Gola del Fluvià a Sant Pere Pescador

Gola del Ter amb les Illes Medes visibles al fons de la imatge

Especialment:

• Grau: boca o petit canal que comunica un estany amb la mar.
• Extremitat d’una sèquia mare que desemboca a la mar (Castelló de la Plana).
• Sèquia que recull aigua sobrera i se l’enduu a una altra banda (Pego).
• Endinsada o paratge de molta profunditat en el curs d’un riu (Pobla de L., Solsona).
• Obertura d’un art de pescar, per on el peix hi entra (Costa de Llevant). Vegeu també: Arts i ormejos de pesca: l’art d’encerclament, on parla d’una sàgola, que és una sirga que serveix per estrènyer la boca de l’art de pesca.
• Canal de gola: zona més profunda d’una gola. Per exemple, a la gola del Fluvià sovint cal obrir un canal de gola de manera artificial (traient sorra) per tal que les barques amarrades als  ports del riu puguin sortir a mar.
  

Sinònims: boca o bocana (d’un port), grau, sèquia, endinsada.

5. Apetit desordenat de menjar i beure. El pecat de gola. Contra gola temprança. Fe és virtut, e virtut e veritat se couenen; e gola és vici, e vici e falsetat se couenen, Llull Gentil 51. Qui la gola ama, per força ha esser luxuriós, car la gola e cors ronyós companyia han e amistat antiga, Eximenis Dones, 113. Més hòmens mata la gola que no lo coltell, Eximenis Scala. Aneu a saber quines idees de gola desperten aquells grans en la imaginació d’una lloca; Proses Bàrbares 1911, Prudenci Bertrana.

• Fer ses goles a algú: fer-li venir ganes fortes d’una cosa (Mallorca).
• (Per extensió)  Gana, apetit d’una cosa en general (Mallorca, Eivissa). Me fa una gola es veure una bona ensaimada!
• Cosa que es menja per gust i no per necessitat; golosia (Maestrat, Menorca). Tu estàs magre de tantes goles que menges. Un gran nombre de paradetes de refrescs i de goles, Salvador FB 81. Tendria polps vius cada dia, que eren sa seva gola, Rond. Eiv. 48.

Sinònims: golafreria, glotonia, gormanderia, golosia, destemprança.

Refranys:

• Pecat de gola, restitució pel cul: aforisme mèdic per a indicar que les indigestions es guareixen amb purga.

6. Coll fort proveït d’una petita valona de tela blanca emmidonada a la part de davant, com el que porten els pastors evangèlics. I una valona és: coll gran girat sobre l’esquena, les espatlles i el pit. Si mireu el significat 4 de gola (pas estret) queda clar que el nom d’aquesta indumentària vé del fet que envolta el coll estretament, tal com s’observa a la següent foto:

Pastor evangèlic amb una gola al coll.

7. Peça de l’armadura que es posava damunt el pitral per a cobrir i defensar la gargamella; Sien y comparegan a hora de vespres en casa del alferis ab caualls bons per a seruir y armats de gola, brassals, doc. a. 1576 (BSAL, vii, 48).

gola d'armadura

8. Adorn que usaven antigament les dones, posat davall la barba per fer semblar més plena la cara. Com passa sovint, en aquest cas una imatge val més que mil mots:

nena amb gola

Però sembla que la gola no era exclusiva de les dones. Va ser popular als s.XVI i XVII com a part de la indumentària de la noblesa. Vegeu sinó el següent retrat de Felip III d’Espanya. Si en voleu més detalls cliqueu a la imatge i accedireu a l’article de la viquipèdia sobre la gola (en castellà).

Retrat de Felip III d'Espanya

9. Peça de ressort d’un pany, que a la banda de baix enrevolta el forat per on entra la clau (Labèrnia Dicc.). M’ha resultat difícil trobar la foto on es veiés però jo diria que es refereix a la peça que es veu clarament dins el pany de la següent. Noteu de nou que fa referència a un pas estret.

gola d'un pany

10. Mitja lluna de metall que portaven penjant del coll, com a insígnia, els oficials de l’exèrcit quan estaven de facció. La que surt a la següent foto està a la venda i tot! Cliqueu a la imatge per anar a la pàgina on la venen.

Gola francesa d'Estat Major de l'Època de Napoleó III

11. Motllura el perfil de la qual es compon de dos arcs del mateix radi, còncava a la part superior i convexa a l’inferior. Té la figura d’una S. Si està disposada al revés, s’anomena gola revessa o inversa.

Sinònim: cimari.

• Arc de gola: en l’àmbit de les estructures per a la construcció, arc format per quatre arcs de circumferència, dos de convexos a la línia d’arrencada i dos de còncaus a la part superior, que formen dues goles que es tallen al centre de la clau. Sinònim: arc escocès.

Arc escocès o arc en gola

12. Línia recta que uneix els extrems de dos flancs en una fortificació defensiva. Crec que es parla de goles d’aquestes en aquest pdf sobre el Castell de Sant Ferran de Figueres. També a la pàgina 515 d’aquest llibre.

13. Zona superior d’una corol·la gamopètala o d’un calze gamosèpal. Esta clar que en aquest cas també és pel pas estret que ofereixen cap a l’interior de la flor.

Corol·la urceolada de boixerola (Arctostaphylos uva-ursi)

calze gamosèpal (a i b)

14. Conillets. m. pl. [LC] [BOS] [AGA] Herba de la família de les escrofulariàcies, glandulosa a la part superior, de fulles oblongues o lanceolades, flors generalment rosades o purpúries agrupades en raïms terminals, amb la corol·la gibosa a la base, bilabiada i tancada que, en ésser comprimida lateralment, s’obre com la boca o el morro d’un animal, que creix sobretot en murs i talussos i sovint es cultiva com a ornamental (Antirrhinum majus).

Conillets (Antirrhinum majus)

Etimologia: primera datació al s. XIII a les Vides de Sants rosselloneses. Prové del llatí gŭla, amb el mateix significat que les accepcions 1 i 5.

________________________________________________________________________

GOLADA f.
1. Porció de líquid que es llança d’una vegada per la gola, especialment els animals; Ab la gola uberta lançava grans golades de ones y de sanch devers lo qui volava, Alegre Transf. 39. Vomitant per les narils e boca grans golades de aygua, ibid. 130.
2. Porció de llet o altre líquid que es dóna d’una vegada a un infantó de mamella (Camp de Tarragona, Conca de Barberà, les Garrigues); El nen se’l cria sa mare, però una altra dona li dóna dues golades cada dia.
3. Emissió de veu o d’alè. Ni que lancen mots d’amargor ab tals golades, Llaors St. Cristòfol 556.

• Tirar golades: bravejar, fanfarronejar (Castelló de la Plana).

4. Gibrell de terrissa amb un bec i dues anses que serveix per a munyir (Palamós, La Jonquera).

Intensificadors: goladeta; goladassa; goladota.
Etimologia: derivat de gola.

________________________________________________________________________

GOLANEGRE, -A adj.

(zoologia) Que té la gola negra.

• Passerell golanegre comú (Carduelis Flammea). Sembla que es va veure a Catalunya per primera vegada l’11 de Març de 2008! Més informació de l’avistament en aquest pdf: l’Abellerol. Resulta sorprenent que tinguem una paraula per designar aquest ocellet  i tot! Llàstima que a la foto no se li vegi la gola per poder constatar si és realment negra o no! Jo veient el cap de l’ocell l’hagués designat sense dubtar-ho com a: passerell de tupè roig ;o).

passerell golanegre comú (Carduelis Flammea)

• Passerell golanegre petit (Carduelis cabaret).

Passerell golanegre petit (Carduelis Cabaret)

• Tord golanegre (Turdus ruficollis). Ocell de l’ordre dels Passeriformes i la família Turdidae.

bosquerola gola negra (Dendroica Virens)

________________________________________________________________________

GOLA-ROIG, GOLA-ROJA adj.

(zoologia) Que té la gola roja. Piula gola-roja.

• Abellerol gola-roig (merops Persicus). Se´l pot veure des de Marroc fins a l’Orient Mitjà passant per tot el Nord d’Àfrica. En aquest cas veient el dibuix si que queda ben clar que se´n diu gola-roig perquè té la part anterior del coll (la gola segons el significat 1), de color roig.
  

Dibuix d'un Abellerol gola-roig (Merops Persicus)

Abellerol gola-roig (Merops Persicus)

Addicionalment, aquí teniu un pdf amb els noms recomanats d’aucells enl’àmbit balear.

• Territ gola-roig (Calidris ruficollis).  Cliqueu per llegir l’informe de l’observació que se´n va fer per primer cop al Parc Natural de l’Albufera al juliol de 2008.

Territ gola-roig

________________________________________________________________________

GOLÓS, -A adj.

Dominat pel vici de gola; que cerca menjar molt i de coses gustoses; Lo golós és tacany, cap de ribalts, trencador de camins, Eximenis Dones, 179 vo. Perque qui ha gran boca és audace e golós?, Albert G., Ques. 86 vo. Feres bèsties goloses menjen la mia carn, Tirant, c. 141.

• (figurat)  E com per XV milles lurs perills golosos sostenen la glotonia d’aquella mar, Història de Troya. 339.

Refranys:

• Es golosos se cremen es morros (Menorca).
• Es golosos se cremen i es llépols bufen (Mallorca).

Intenificadors: golosàs, -assa (Com un golosàs se’l posava davant, Saisset A tort 10); golosarro, -arra; goloset, -eta; golosot, -ota; golosíssim, -íssima.
Sinònims: llépol, llaminer.
Etimologia: del llatí gŭlōsu, mateix significat. Primera datació al s.XIV, Llull.

________________________________________________________________________

GOLUT, -UDA adj.
Golafre.  Goluda d’aigua s’alça la peònia, Salvà Ret. 114. El ros és gros i festós, | golut de mel com un ós, Espriu Cançons 33. Sinònims: golafre, gormand, galera (Cerdanya).
Intensificadors: goludàs, -assa; goludet, -eta; goludot, -ota; goludíssim, -íssima.
Etimologia: derivat de gola.

________________________________________________________________________

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Blue_cheeked_bee_eater.jpg