triplet, tripleta, multiplet


Si cerqueu el terme fotoquímica a l’Enciclopèdia Catalana hi trobareu:

Atès que moltes molècules no aconsegueixen fàcilment, per simple irradiació, l’estat triplet, cal emprar fotosensibilitzadors perquè la molècula experimenti una reacció fotoquímica. Els fotosensibilitzadors (D) són substàncies que aconsegueixen amb facilitat l’estat triplet i després són capaces de transferir l’energia electrònica a la molècula acceptora (A), que resta excitada en l’estat triplet:
DT1 + AS0 →DS0 + AT1

I és clar que la molècula prodigiosa del Barça ha aconseguit el triplet! Si tenim el millor fotosensibilitzador del món: el puto GusiLuz!!!!!!!!!!

_____________________________________________________________________________________________

TRIPLET m.

1. Conjunt de tres fites esportives aconseguides alhora en una mateixa prova, encontre o competició o bé aconseguides consecutivament. Suposo que avui no caldria que us en posés un exemple, però que carall, això encara no ens havia passat mai: Copa, Lliga i Champions!!!!!!

2. Hat-trick (neologisme provinent de l’anglès). Acció i efecte d’un jugador d’aconseguir marcar tres gols en un mateix partit. Com sempre, el millor es posar-ne un exemple:

3. Conjunt de tres nucleòtids consecutius que formen part d’un àcid desoxiribonucleic (ADN) o eventualment un àcid ribonucleic (ARN).  Cada triplet fa de patró d’un codó d’ARN missatger, que li serà complementari, i aquest codificarà un aminoàcid determinat. Convé aclarir el significat de codó:

  • Codó: triplet de nucleòtids en l’RNA missatger que codifica un aminoàcid particular o que assenyala el començament o la fi de la traducció.
  • Anticodó: triplet de nucleòtids en l’RNA de transferència, complementari a un codó de l’RNA missatger.

I finalment veure la importància vital dels triplets en el codi genètic:

  • Codi genètic: Informació genètica continguda en la seqüència de bases de la cadena de l’àcid nucleic. Cada tres bases consecutives (codó o triplet) codifica un aminoàcid i s’estableix una correspondència entre la seqüència de bases de l’ADN i la proteïna. En general, la síntesi de les proteïnes no s’efectua en contacte directe amb l’ADN, sinó que hi ha un intermediari, que és l’ARN missatger. Com que la molècula de l’àcid nucleic té 4 bases diferents, teòricament seria possible de codificar 43 = 64 aminoàcids; però això no s’esdevé, puix que només hi ha 20 aminoàcids, alguns dels quals són determinats per més d’un codó (codi degenerat), i també hi ha alguns codons que són els punts o finals de missatge.

Ja ho veieu doncs! Jo no ho sabia però els triplets els portem tots a l’ADN. El que passa és que des d’avui tots els culés a més de dur-lo a l’ADN el portarem amarat al cor i a la memòria per sempre!

4. Estat triplet: estat electrònic en què un àtom o una molècula té dos electrons amb els spins desaparellats; és representat pel símbol T. Pel que fa als àtoms, són triplets aquells que presenten dos electrons de valència en un sistema d’orbitals atòmics degenerats p, d o f, i en són exemples tots els àtoms la configuració electrònica dels quals presenta com a darrer terme p2, d2 o f2, per sobre d’un sistema de capes tancades. Pel que fa a les molècules, hi ha una correspondència biunívoca entre l’estat triplet i el caràcter diradicalari. Hi ha poques molècules que presentin un estat fonamental triplet (To); presenten, en general, una reactivitat molt elevada, i en són exemples els carbens i nitrens. D’altra banda, les molècules singlet en estat fonamental que presenten enllaços múltiples en llur estructura poden passar a estat triplet mitjançant excitació, generalment fotoquímica. En algunes molècules que presenten una separació energètica molt petita entre els estats singlet i triplet poden coexistir ambdós estats en equilibri, àdhuc a temperatura ambient. Aquesta situació es dóna en algunes olefines tetrasubstituïdes amb substituents molt voluminosos.

La darrera frase marcada en negreta, extrapolada a altres àmbits resulta certament suggeridora ;o)

5. (En ciències) Cadascun dels elements d’un producte cartesià de tres conjunts. Recordem que el producte cartesià de 2 conjunts es defineix com: Donats dos conjunts, A i B, conjunt A x B format per totes les parelles ordenades (a, b) en què aA i bB. Extrapolar-ho a 3 conjunts és senzill. Al final vol dir que cada combinació única de 3 elements obtinguda amb un element de cadascun dels conjunt forma un triplet. Per exemple, en un espai tridimensional definit amb coordenades cartesianes tenim que la posició de qualsevol punt de l’espai es pot definir amb un triplet (x,y,z), on cadascuna de les coordenades x,y i z són números reals que representen la distància a l’origen de coordenades , el triplet (0,0,0), en cadascuna de les direccions dels 3 eixos de coordenades X, Y i Z  preestablerts.

6. Conjunt de tres elements que funcionen com un grup o equip per aconseguir un objectiu comú:

  • Triplet de Cooke: L’Enc. Cat. sobre la història de la fotografia diu: … hom perfeccionà també les màquines, i, sobretot, la construcció d’objectius experimentà un notable progrés, principalment des que en fou començada la fabricació, iniciada per F.O. Schott el 1884, i hom construí el primer objectiu anastigmàtic, el triplet de Cooke. Proveïts d’aquests nous elements tècnics, els fotògrafs aconseguiren d’encarrilar llur art ja plenament per un camí propi i, alhora, en estreta relació amb el periodisme i la impremta. …

El triplet de Cooke també va ser el predecessor dels més moderns Tessar de Carl Zeiss. Precisament Tessar vé de ‘4’ en grec, i fa referència a que és un objectiu amb 4 elements en comptes dels 3 del triplet. De tota manera, el Triplet de Cooke del 1893 segueix usant-se avui en dia en càmeres compactes perquè resulta efectiu, barat i poc voluminós. Més informació aquí.

Objectiu antic amb Triplet de Cooke

Objectiu antic amb Triplet de Cooke

Dibuix dun Triplet de Cooke on es veu com el grup de tres lents serveix per a reduir laberració cromàtica (divergència del punt final darribada dels rajos de llum en funció del seu color)

Dibuix d'un Triplet de Cooke on s'il·lustra com el grup de tres lents serveix per a reduir diversos tipus d'aberracions, com ara l'astigmatisme, dels rajos de llum que distorsionen la imatge final respecte a l'original.

  • Triplet Acromàtic: en òptica, conjunt de 3 lents destinades a corregir l’aberració cromàtica en allunyar-nos de la zona central de la lent. Això evita que els rajos de llum de diferents colors (freqüència) divergeixin creant efectes d’aura que ens traurien poder resolutiu quan l’objecte observat no estigués al centre del sistema òptic. Si voleu una lupa amb un triplet d’aquests podeu clicar aquí.
Una bona lupa sovint és un Triplet Acromàtic de lents

Una bona lupa sovint és un Triplet Acromàtic de lents

  • Triplet corbador acromàtic (TBA, Triple Bend Achromat):  secció d’un accelerador de partícules constituïda per tres imants corbadors i un conjunt de lents magnètiques que en compensen l’aberració cromàtica. Això que sembla tant romàntic al final acaba tenint aquest aspecte:

Triplet Corbador Acromàtic

  • Triplet de galàxies (o altres cossos astronòmics).
Triplet de Galàxies

Triplet de Galàxies

6. Pedra composta de tres parts, que són la corona, la culata i una substància que les enganxa i que li dóna el color. La corona i la culata generalment són incolores. Un exemple de triplet és la maragda soudé. I la maragda soudé és: triplet constituït per una corona i una culata de quars transparent enganxades per una substància de color verd que dóna color a tot l’exemplar. La denominació maragada soudé s’ha de considerar incorrecta perquè no es tracta de cap maragda, sinó d’una imitació.

maragda soudé

maragda soudé

Etimologia: derivat de triple, que prové del llatí trĭplus, -a, -um, amb el mateix significat. La primera aparició de triple data del 1803, al Diccionario Castellano-Catalán-Latino de Joaquín Esteve, Joseph Belvitges i Antonio Juglà i Font.

_____________________________________________________________________________________________

TRIPLETA f.
1. Reunió de tres cartes del mateix valor i de diferent pal (Tortosa).

2. Tripleta arbitral: conjunt que formen l’arbitre i els dos jutges de línia encarregats d’arbitrar en un partit de futbol. Des que f uns anys es va afegir la figura del quart arbitre al futbol aquesta denominació ha caigut en desús. El terme adequat en el present seria quaterna arbitral, com podeu comprovar si llegiu la definició del següent mot: multiplet!

Etimologia: ídem que triplet.

_____________________________________________________________________________________________

MULTIPLET m.

En un conjunt, conjunt de n elements disposats ordenadament. Quan n = 2, hom parla de parella, quan n = 3, de triplet, i quan n = 4, de quaternAra ja tenim el triplet! Però els culés hem de ser ambiciosos i demanar el quatern! Així doncs: Força Barça i  a guanyar el Campionat del món de clubs de futbol FIFA 2009!!

_____________________________________________________________________________________________

Després de veure quantes coses extraordinàries significa un triplet, només ens queda gaudir-ne al màxim:

Felicitats a tots els culés!