enaiguament, enaiguat,-da; enaiguar, enaiguar-se, desenaiguar, enaiguatejar


Bé, malauradament no he pogut aconseguir l’oració de l’enaiguament de la bruixa de Pins que esmentava qui va proposar el mot d’avui. Però n’he trobada una altra que tal vegada sigui semblant: l’oració dels anaigats. La trobareu més avall si teniu prou curiositat i paciència per arribar-hi, és clar!

__________________________________________________________________________________

ENAIGUAMENT m.

1. Migrament i tristesa morbosa que solen patir els infants, les dones, el bestiar i certs animals domèstics, quan són privats del bon tracte al qual estaven avesats o tenen un desig insatisfet, especialment de menjar allò que veuen menjar a un altre (pir-or., or., occ.).  Quan les criatures se pessiguen gayre el nas y neguitegen, pateixen de mal d’enaygament, Catalana, ii, 187. Sinònims: migrament, decandiment, gelosia, enveja, desig, sedega.

He trobat una tesi doctoral de farmàcia: Estudi Etnobotànic de l’Alt Empordà , de la Montserrat Parada i Soler, on podeu trobar una explicació de l’enaiguament emmarcat com a trastorn que la medicina oficial no contempla a les pàgines 87-88.

I en una pàgina sobre bruixeria curativa, he trobat que un trencador és la denominació del bruixot que té entre les seves atribucions la cura de l’enaiguament:

Trencador: Variant del senyador. Trenquen el mal amb signes i creus. Curen a distància angines, enyorament, mal de ventre, enaiguament, espatllat i poca cosa més. Senyador: Variant de l’oracioner, també és innat. Complementen el poder de l’oració senyant i fent signes cabalístics. Oracioner: Poder innat que tenen els nascuts per Setmana Santa. Curen de tot remugant lletanies un cert nombre de vegades. Cada mal té al seva oració. Impressionant!


  • herba de l’enaiguament (o enaigament): planta de la família Dipsacaceae, de nom científic Scabiosa succisa. Es pot trobar a les zones temperades d’Europa i el nord d’Àfrica en zones d’altitud mitja als vessants de les muntanyes. Pot arribar a fer 1 metre d’alçada, té poques branques i l’arrel en sembla mossegada, d’aquí li vé el malnom d’herba del mos del diable. La tija és vellosa i les fulles estan soldades a la base. Les flors són de color blau o virolat, agrupades en capítols hemisfèrics.  Té propietats medicinals (és diaforètica y febrífuga) i s’usa per a preparar tisanes pectorals per la tos, febre i inflamacions. Sinònims: escabiosa de bosch, escabiosa mossegada, herba del jueu, herba del mos del diable, mossegada de diable, teyada la rel (Mallorca).

flor de l'herba de l'enaiguament (o mos del diable)

Scabiosa Succisa

croquis de les parts de l'herba de l'enaiguament (Scabiosa Succisa)

flor de lherba de lenaiguament

flor de l'herba de l'enaiguament (cliqueu per veure'n fotos dels detalls)

2. Malaltia de les cames en el bestiar cavallí. Als caualls ve una malaltia que’s diu enayguadura ho enayguament, e açò ve al cauall en moltes maneres, Dieç Menesc. ii, 41. Sinònims: enaiguadura (antic) .

3. Acció de tirar aigua, especialment al vi, a la llet, etc. Sinònims: bateig, aigualiment. Especialment aplicats quan es parla d’afegir aigua al vi.

Etimologia: derivat de: enaiguar.

_________________________________________________________________________________

ENAIGUAT, -ADA adj.

1. Gelós del menjar, dels acaronaments o d’altres beneficis d’un infant o animal (pir-or., or., occ.). Un infant està enaiguat quan sent gelosia morbosa d’allò que un altre té; aquesta gelosia, quan arriba a ésser una vertadera malaltia, diuen que es pot guarir donant a menjar al nen gallina negra bullida sense salsa i deixant-n’hi menjar fins que vulgui (La Seu d’Urgell). Cada contrada tenia els seus propis remeis per a l’enaiguament. Vegeu sinó la següent Oració dels anaigats que he tret de Lo vistaire, un magnífic bloc que acabo de descobrir amb objectius molt semblants als del mot a mot però especialitzat en el català d’Andorra i l’Alt Urgell! Se m’han avançat i fa més d’un mes que van publicar un article molt complet sobre l’enaiguament. Heus ací l’oració :

Dos són els que tenen el mal pres,

tres són els que tenen dos mals,

que emparen la Verge Maria i Sant Joan.

Si tens el mal pres al matí,

a Déu t’encomano i a Sant Gaudí.

Si tens el mal pres al migdia,

t’encomano a Déu i a la Verge Maria.

Si tens el mal pres al vespre,

t’encomano a Déu i a Sant Silvestre.

Jesucrist és nat. Jesucrist és mort. Jesucrist és ressuscitat.

Jesucrist és nat. Jesucrist és mort. Jesucrist és ressuscitat.

Jesucrist és nat. Jesucrist és mort. Jesucrist és ressuscitat.

Així curi aquest anaigat (afegir el nom de la persona afectada),

com aquestes paraules són veritat.

  • vi enaiguat: vi que s’ha aigüalit afegint-li aigua. A la pàgina 201 de la tesi doctoral en Història de l’Art de  Antoni Conejo de Pena: Assistència i hospitalitat a l’edat mitjana. L’arquitectura dels hospitals catalans: del gòtic al primer renaixement hi trobo: Si era un pobre mendicant i demanava caritat, seria socorregut amb un pa de mestall de deu unces —al pes del castell de Tivissa—, i dues gerres de vi enaiguat. Si el vianant era religiós o prevere pobre i no s’hi quedava a dormir, se li assignava una almoina de pa i formatge, o bé ous o peix i vi sense enaiguar.
  • Fira enaiguada: fira que no es pot fer perquè plou molt (Empordà).

2. Aigualit, rebaixat. … aucell enaiguat de força, bevent l’aura pètria dels Pirineus, Cercamón, Lluís Racionero,  p.116. Aquest ús és molt interessant però és fàcil entendre l’expressió equivocadament. Hom podria pensar que enaiguat de força vol dir amarat de força, però en realitat vol dir minvat o baix de forces. Almenys així ho interpreto jo entenent que és una mena de símil amb el vi enaiguat que apareix al significat 2 d’enaiguar que trobareu més avall.

_________________________________________________________________________________

ENAIGUAR v. tr.

1. Posar dins aigua. Un feix de cànem aneyguat, doc. a. 1523 (Alós Inv. 32).

2. Aigualir, posar aigua. Aquest vi l’han enaiguat i li han llevat tota la força (Empordà, Eivissa). Sinònims: aigualir, rebaixar, batejar, aclarir.

3. Cobrir d’aigua. Amarar-se la terra, un camp, etc. La pluja ha enaiguat els camps. Sinònims: inundar, negar, sotaiguar, submergir.

  • Regar les terres (Empordà). Si els horts es moren de set, haureu de cercar qui els enaigüi, Pous Nosa 138.  
  • (figuradament) Fer perdre virtut. Per exemple a les Trobes Valencianes a la Verge Maria [201]:

Govern del món, del cel la dreta senda,

ceptre real, vergua florint sens aygua.

Vós preservau que peccat no l’enaygua,

qui us és devot y en vós servir alenda.

4. Fer enaiguar: fer enveja o enyorança. Si’l vis te fay doler e vols massa parlar, | cayla e vay jaser e fay l’autr’ enayguar, Guill. de Cervera, Proverbis (Rom., xv, 31). Aquí teniu una joia on apareix l’enaigar (el.lidint la u!) usat en el sentit de desig provocat per les dones:

Fareu coneixences noves

ambe les beles carnisseres.

Elles venen pas anxoves,

són mes beles les xarcuteres.

Unes i altres vos fan enaigar:

aquella bela carn enamora,

fa venir ganes d’en menjar,

encara que fos de ventura.

Són blanques com lo lliri

i dretes com un ciri;

fresques com una rosa…

Ai! quina bela cosa!…

Sinònims: enaigar (antic).

Etimologia:  primera datació al s. XIII. Del llatí inaquare, amb el mateix significat. Com és lògic pensar, enaiguar és un derivat d’aigua, que també vé del llatí aqua amb el mateix significat. aigua està datada per primer cop al 1169. Apart de la procedència etimològica em pregunto perquè s’arriba a utilitzar l’adjectiu enaiguat per a designar aquest estat de gelosia morbosa que hem descrit. Com que sovint està relacionat amb desitjar el menjar que es dóna a altri la meva hipòtesi és que està relacionat amb la salivera:

  • Fer (o Fer venir) salivera: produir gran pruïja de desig. Quin goig feien als ulls i quina salivera arran de llavis! Un dels components de la saliva és l’aigua de manera que podríem dir que quan a algú fa salivera se li enaigua la boca. Ja hem vist que el significat 2 d’enaiguar vol dir precisament posar aigua, de manera que més o menys tot quadra. M’ha fet pensar el fet que en castellà existeix l’expressió: hacérsele a alguien la boca agua; en el sentit de delectar-se pensant en el bon gust d’un aliment. De vegades el castellà és útil ;o). Tot això no deixa de ser una hipòtesi que faig i per tant ho heu de prendre amb cautela.
  • També m’heu preguntat si els enagos tenien el mateix origen etimològic que enaiguar. Doncs sembla que no! Enagos va passar al català provinent del castellà enagua i apareix datat per primer cop al 1840.  Enagua prové de l’antiga nagua i aquesta del mot taïno nagua, que s’emprava  a Santo Domingo amb idèntic significat. El taïno era la llengua dels indis taïns, arahuacos emigrats de Venezuela a les Antilles, que toparen amb els conqueridors espanyols. En aquest petit diccionari de la llengua taïna, hi trobareu la nagua ben explicada.

___________________________________________________________________________________

ENAIGUAR-SE v.
1. Constipar-se una bèstia cavallina, contraient-se-li els músculs de les extremitats, per massa fatiga o beure; Los caualls… quant se enayguen los romanen les corones grosses, Dieç Menesc. ii, 61.

2. Patir d’enaiguament- Decandir-se els infants, esdevenir trists, flacs, macilents. Migrar-se amb una tristor morbosa una criatura o animal (especialment el bestiar), generalment per desig i privació de menjar allò que ha vist menjar a un altre o d’un tracte al qual s’havia avesat. Es produeix especialment en els nadons per enyorança del mamar quan se’ls desmama. (pir-or., or., occ.). No mengis davant d’aquest nen, perquè s’enaiguaria. Pengen el morralet a la mula, fent-ho simultàniament els demés que tenen llurs animals estacats per allà a la vora, del contrari s’enaigarien, Catllar 25-12-20. Sinònims: migrar-se, neulir-se, decandir-se.

3. Aigualir-se, omplir-se d’aigua. Sinònims: inundar-se, negar-se, sotaiguar-se, embassar-se, submergir-se.

_________________________________________________________________________________

DESENAIGUAR v. tr.

1. Guarir l’enaiguament (del bestiar). Va fer venir una manescala que va desenaiguar els bens. No hem fet res i les mules s’han desenaiguat.

Sinònims: desenaigar (antic).

Etimologia: derivat de enaiguar.

_________________________________________________________________________________

ENAIGUATEJAR v. intr.

1. Transpirar. Suar.

2. Especialment les plantes, tenir massa aigua (Molló).

__________________________________________________________________________________

I un parell de cosetes més per enllestir:

  • La cançó Els mestres educats de Joan-Pau Giné, on surt el verb enaiguar. És una crítica del sistema d’ensenyament francès que ha negat la llengua i identitat catalanes.
  • I un de’n Miquel Marti i Pol del llibre Crònica de demà:

CRISTALLS

    Blava escuma d’aurores i cristalls.
    Per qualsevol escletxa de la nit
    penetrarem dins l’alvèol secret,
    clos d’horitzons sense límits ni formes.
    Ara pots despullar-te sense por
    i amoixar-te les sines. Mentrestant
    jo faré foc en un racó de platja
    per si tens fred després de fer l’amor.
    No et parlo de retorns, ho saps prou bé,
    sinó d’allò que cap dins una volva
    d’aquest silenci enaiguat de desigs.
    Quan els pollancs proclamaran l’aurora
    tindrem la pell xopa de sal i sol
    i al fons dels ulls un llac d’aigües quietes.

__________________________________________________________________________________

enaiguament

m. [AGR] [LC] Migrament del bestiar quan el priven d’un bon tracte al qual estava avesat.

Anuncis