perhom; prohom, prohomenia

Podríem dir que ahir ens van convocar els prohoms de la política a exercir el nostre dret de dipositar en una urna un vot perhom. Els mots perhom i prohom sonen gairebé igual però tenen significats molt diferents, gairebé oposats, com podreu verificar si continueu llegint.

____________________________________________________________

PERHOM adv.

1. Per persona; per a cadascun(a), a cadascun(a). Hem cobrat mil euros perhom. Toca a tant perhom. No ve a tayada perhom, Roq. 2. Comensava la brega ab pinya perhom de dos contendents, Galmés Flor 8. I el punxiren a un burjó, el farciren, el rostiren, i no hi hagué bocinada perhom, Rondaies Mallorquines.

Sinònims: per persona, per barba, per cap (individu com a membre d’una col·lectivitat. En toquen tres trossos per cap. A tant per cap. ), cadascun, cada un, cascun.

A la següent pàgina hi trobareu perhom usat un parell de cops en balear, parlant de les eleccions europees: N’ha tocat una perhom…

I a les Rondaies Mallorquines hi ha el conte Es mig poll, on també apareixen un bon parell de perhoms:

Dues dones havien posat una lloca a mitges. De la llocada sols va sobreviure un poll. Anaren al rei perquè fes sentencia:

«El Rei les s’escolta, i diu:

-Posareu sa lloca per part? Idò mitja llocada perhom.

-Però senyor Rei, diuen elles, és que només hem surat un poll.

-Idò, diu el Rei, xapau-lo, i mig perhom. (p. 53)

Sembla que la paraula perhom té una predilecció especial per les illes, perquè continua viva a l’Alguer! Vegeu-ho en aquesta lliçó en alguerès:

Al Butlletí Oficial de les Illes Balears trobem el perhom repartint percentatges: en la proporció del12’5% perhom.

I un ús molt pràctic: Tot era massa tranquil, i asseguts al sofà, en Jaume i jo més o manco comentàvem el partit, tampoc amb un gran interès, i amb una cervesa a la mà perhom.

Refranys:

• Un poc perhom, En Jordi va a plaça.
• Un poc perhom, com els serradors: es diu al·ludint a feines o circumstàncies que afecten alternativament una persona i una altra (Mallorca).

Etimologia: grafia aglutinada de per hom, ‘per home’.

2. Nom d’una subrutina per a trobar solucions periòdiques d’equacions diferencials no lineals usant un mètode homotòpic. Si us van les matemàtiques, aquí trobareu una implementació de la perhom en prologue.

____________________________________________________________

PROHOM m.

1. Principal d’un ofici o una confraria gremial. I principal vol dir: que és el primer en autoritat, rang, importància, grau.

Sinònims: cap de mester, sobreposat, cònsol, majoral, caporal, majordom, clavari, prior.

Jaume Huguet … Fou reconegut com a home de seny i concòrdia, cosa que li permeté arribar a ocupar càrrecs en l’equip dirigent de la seva confraria i el de prohom en cap, tenint aprenents sota contracte i ja amb una certa coneixença pictòrica.

El prohom Jaume Huguet, pintor vallenc del s.XV

Capítol dels Germans Cavallers de Sant Ermengol:

El Comanador Major, el Gran Prohom i el Prior del Capítol entrant al Castell de Sant Martí Sarroca.

El famós escultor Auguste Rodin va dedicar 6 escultures als prohoms burgesos de Calais:

Al següent llibre sobre el regnat de Pere II el Gran de Ferran Soldevila a la pàgina 142, secció 9 de l’apèndix, hi trobareu un text en llatí on apareixen els probi homines Barchinone, traduït com a prohoms de Barcelona.

Un altre exemple històric on apareixen els prohoms és l’explicació dels orígens d’Arenys de Mar: El 3 de maig de 1599 els prohoms de Santa Maria d’Arenys elegien per primera vegada els representants del seu consell municipal… Aquí teniu el vídeo del primer capítol:

2. Home que mereix i frueix d’especial consideració entre els de la seva classe. …irònicament se’n deia <<uns prohoms de la Lliga>>. Recorda que un dels prohoms -aquell alt, ossut, amb bigoti de foca- Nèstor Luján, La rambla fa baixada p.189 i p.69. Crec que caldria actualitzar la definició indicant que un prohom tant pot ser un home com una dona : Celebració de la festa patronal de la Confraria de Santa Marta d´Hostalers i Taverners en el seu altar canònic erigit a Santa Maria del Mar. La Honorable Sra. Marta Ferrusola, Prohom en cap i segon prohom, consiliari i rector de Santa Maria del Mar.

Francesc Layret, un prohom de Barcelona

Per exemple, abans les persones que feien el pregon de festa major acostumaven a ser prohoms de la vila per algun motiu: Temps era temps que un prohom d’una vila era escollit per fer el pregó de la festa major…

Luis Blondel, un prohom de Lleida

3. Al segle XII, a Catalunya, persona notable o principal d’una localitat que assistia o assessorava el senyor jurisdiccional o el seu representant o batlle en actes arbitrals i pericials o com a testimoni en donacions, vendes, concòrdies, etc.

El Prohom de la Germandat, a les festes de la Magdalena de Castelló de la Plana

Sinònims: home de vila (baixa edat mitjana), home de vila honrat (a partir del s. XIV). Uuummh, que s’afegissin al nom l’honrat potser vol dir que ja no n’eren gaire i els calia reforçar la seva credibilitat ;o).

Gegants de Caldes d'Estrac: Fàtima i el prohom Busquets.

• juí de prohoms: Tribunal de justícia per a causes criminals de la ciutat de Barcelona, instituït per privilegi reial del 1283 (Recognoverunt proceres). Era format per cinc consellers i per vint-i-quatre prohoms del Consell de Cent, pertanyents a tots els estaments, i era presidit pel governador, o pel veguer o el batlle de Barcelona, assistits per l’assessor i escrivà de les corts respectives. Tenia lloc a la presó. Només podia ésser convocat en absència del rei, del primogènit o del governador general i, des de la fi del s XV, del lloctinent general de Catalunya. La sentència —normalment de mort—, donada mitjançant votació, per majoria, dels consellers i els prohoms, després de l’exposició i el parer previs donats per l’assessor, era inapel·lable, i era executada tot seguit. Perdurà fins als decrets de Nova Planta (1714).

• Universitat de Prohoms de Ribera: Corporació creada a Barcelona per Jaume I el 1258 i que agrupava els homes de mar residents a la ribera barcelonina, mercaders, patrons de nau, etc. Aquesta universitat redactà el mateix any unes Ordinacions per al règim de la dita Ribera, aprovades per l’esmentat rei, amb preceptes força originals, alguns dels quals referits a aspectes que més tard es trobaren ben regulats en el Llibre del consolat de mar.

• Paer: Cadascun dels quatre prohoms als quals Jaume I de Catalunya-Aragó confià el 1229 l’administració comunal barcelonina, autoritzant-los a prendre consellers que els assessoressin en llur càrrec. El 1249 el rei els facultà perquè en acabar l’any de govern elegissin els successors. Foren suprimits, però, el 1257 pel rei, i subsistiren tanmateix els vuit consellers com a consell del veguer .

Escolteu on envia els prohoms en Quimi Portet en un concert al Mercat de Música Viva de Vic:

…a parir panteres les lliçons.

les ruïnes de Grècia i en plató,

i tots els filòsofs i els prohoms.

Però, si  tot i això, voleu conèixer una mica la història d’alguns prohoms:

• el Prohom Vinculador
• Ramon de Plegamans
  

4. Des del segle XII, membre d’alguns consells municipals catalans.

Sinònims: jurat, conseller.

Per exemple, El Consell de Cent fou una institució de govern de la ciutat de Barcelona l’assemblea del qual era formada per una colla de prohoms: Jaume I va crear l’any 1249 l’estructura fonamental del govern municipal de Barcelona: un consell de 4 membres, auxiliats per 8 consellers i una assemblea de Probi homets –prohoms– tots ells membres de la mà major (el mà major)… Al següent video podeu llegir tota l’explicació i contemplar el Saló de Cent, el recinte on es reunia el Consell:

5. Obrer o administrador d’una confraria. Vaja, que un prohom tant pot ser el principal de la confraria com un obrer qualsevol. Suposo que cald deduir del context a quin es fa referència en cada cas.

6. Membre de l’Honorable Prohomenia d’Anglesola. Aquesta organització de prohoms que fou creada poc després del 1264 continua viva avui, encara que desposseïda d’atribucions jurídiques i administratives. Habitualment presideix actes i funcions religioses. Quan fou creada,  intervenia sobretot en les desavinences sorgides per qüestions de regs, valoracions i fitacions, entre d’altres. Per saber-ne més llegiu a la pàgina 144 del: Llibre popular del Rosari. Folklore del Roser.

Etimologia: s.XIV, Llull; originàriament ‘home de prou’, que antigament significava  ‘de profit’.

Can Prohom, a Mallorca

____________________________________________________________

PROHOMENIA f.

1. Condició de prohom.

2. Conjunt o reunió de prohoms.

3. Temps durant el qual exercien llur càrrec o funció els prohoms membres d’alguns consells municipals catalans.

4. A les poblacions de la regió de Lleida, comissió municipal elegida pels paers amb la finalitat de resoldre qüestions determinades.

5. Òrgan de govern o d’administració format per prohoms.

• Acte de prohomenia: A la baixa edat mitjana, instrument públic en el qual els prohoms elegits per les parts interessades o bé designats pel jutge ordinari o pel batlle resolien sumàriament i de pla, sense tràmits judicials, qüestions en contenció sobre camins, termenals, recs i servituds rústiques.

Etimologia: derivat de prohom. Primera datació el 1433.

____________________________________________________________

Enllaços finals:

• Una Rondaia Mallorquina: La flor Romanial: Troben un entreforc de tres camins, i diuen: -Prenguem-ne un perhom, i dins d’un any i un dia aquí ens hem d’esperar.

• I en una adaptació de la mateixa rondaia: La flor Romanial: Agafaren queviures, roba neta, una bossa plena de monedes d’or i un cavall perhom.
• Una cançó de’n Pere d’Alcàntara Penya: REDOBLE I MARXA DELS TAMBORERS DE LA SALA, que acaba així:

Bon so! D’or.

Vaja un cor més bo. Ah, idò!

Meiam com

mos ho partim. Tant perhom per tothom.

• Un poema de Sebastià Perelló: Un poc perhom. Quina murga!
• Una traducció al català d’una obra de teatre en  italià d’Alberto Pozzolini: Les germanes Brontè: Ens deu tres paquets, un perhom.
• L’editorial Prohom Edicions.
• I uns llibres amb prohoms:

La ciutat sense temps, Enrique Moriel.

Et donaré la terra, Chufo Lloréns, inspirada en la vida del prohom Ricard Guillem a la Barcelona del s.XI