fressa, fresseta; fressar, fressejar; fresser, fressós, fressat; fressosament


Per avui un mot que trobo bonic i molest alhora. Molt usat i conegut en algunes contrades i molt poc o gens en d’altres.  Ja ho deien els mítics Sangtraït a la cançó Alè de mil cent:

Es tornen boges les dones del món

quan senten la fressa que fan els motors

__________________________________________________________________________

FRESSA f.

1. Soroll, brogit continuat;  La fressa de les fulles agitades pel vent. La fressa de l’aigua del torrent. La fressa dels cucs de seda quan mengen. …en una torrentera tèrbola i profunda que s’allunyés dissimulada, sense fressa ni recança,… p. 54 de Josafat, Prudenci Bertrana. Al enemich més lo atemoriza un tir que li fassa dany, que molts que sols fassen fressa, Barra Artill. 105. Oh rius que ab vostra fressa mon cor afalagau, Collell Flor. 36. I mal fos aplacada tota fressa, | tanmateix no venia la resposta, Carner Lluna 106.

fressa, moviment musical dOsona


Són molt característiques les fresses que fa un aparell de ràdio quan es cerca la sintonia. Al següent vídeo podeu experimentar gran varietat d’aquestes fresses  en un aparell de ràdio alemany de la Segona Guerra Mundial:
Les gralles també fan una quantitat molt considerable de fressa musical:

I els motors d’explosió són els generadors de fressa per antonomàsia:

De vegades de fer música estripant la guitarra i fent molt soroll també se’n diu fer fressa:

Però la fressa més emprenyadora i angoixant de l’estiu és la del mosquit! Aquesta fressa infernal sempre comença quan hom se’n va adormir i apaga el llum. Vegeu-ho les conseqüències que això pot tenir en aquest capítol de Shin Chan:

  • reductor de fressa (tecnologia): sistema per a la reducció del soroll. Per exemple, en fer còpies de cintes de vídeo analògiques i digitalitzar-les es poden aplicar reductors de fressa per millorar-ne la claredat del so i també reductors de soroll electrònic, independentment de que soni o no,  per a millorar la imatge. És el que s’anuncia aquí. També hi ha reductors de soroll per a guitarres elèctriques que serveixen per millorar la qualitat del so reduint-ne la part que no correspon a les notes i els harmònics i mantenint la qualitat tonal. En aquest cas probablement se’n pugui dir reductor de fressa perquè com que el senyal s’acaba amplificant i enviant a un altaveu el soroll electrònic en aquest cas es transforma en soroll audible.

    Espectre del so dun Re4 produit per una guitarra

    Espectre del so d'un Re4 produït per una guitarra. Observeu que al llarg de tot l'espectre hi ha un nivell de senyal com a mínim de 80dB. Això és el que s'anomena soroll rosa, quan es tracta amb senyals d'àudio. En un so pur d'instrument ideal l'espectre només tindria un pic a la freqüència fonamental del so i altres pics als seus harmònics, que són les freqüències múltiples de la fonamental. En aquest exemple, un bon reductor de soroll s'hauria d'encarregar de reduir els 80dB de soroll que té el senyal alterant el mínim possible la fonamental i els seus harmònics, perquè sinó modificaria el timbre del so i perdria naturalitat.

  • Espectre sonor dun so de flauta. Els pics alts corresponen als harmònics de la freqüència fonamental del so, que en aquest cas és de 330Hz i correspon a un Mi4. A part dels pics als harmònics es veu clarament que hi ha un cert nivell de senyal a totes les freqüencies de lespectre. Això és el que sanomena soroll i el que cal reduir per aconseguir un so més net.

    Espectre sonor d'un so de flauta. Els pics alts corresponen als harmònics de la freqüència fonamental del so, que en aquest cas és de 330Hz i correspon a un Mi4.

  • També duen reductors de soroll els aparells de captura d’imatges digitals:  càmeres fotogràfiques i de vídeo, telescopis, etc. Els programes d’edició i retoc d’imatges sovint tenen l’opció d’aplicar filtres per a la reducció de soroll. Però en aquests casos com que el soroll és a la imatge, i no pas al so, no crec que sigui adequat dir-ne reductors de fressa. En canvi, si que podem dir que hi h aspiradors amb reductors de fressa incorporats, materials aïllants reductors de fressa, etc.
Boss NS-2, Pedal reductor de fressa per guitarra elèctrica

Boss NS-2, Pedal reductor de fressa per guitarra elèctrica

Alguns significats especials de fressa:

  • La remor que fan els cucs de seda en menjar (València). Al següent vídeo pujant molt el volum podreu arribar a sentir la fressa que fa un cuc de seda menjant-se una fulla. Això si, molt menor a la fressa de fons que fa un trepant i la fressa resultant d’amplificar el soroll electrònic del senyal que vé del micròfon amb que està gravat ;o)


Locucions:

  • Cercar fressa: cercar raons, procurar bregues.
  • Sentir fressa: sentir soroll. És el que feien els veïns dels barris de Barcelona en què es van instal·lar els generadors d’electricitat després de la gran apagada de l’estiu del 2007. Podeu escoltar com sonaven en aquesta pàgina del bloc Quadern de sons: Generadors.
  • Fer fressa: fer soroll, cridar l’atenció. Me n’aniré sense acomiadar-me, que no vull fer fressa (cridar l’atenció).
  • Menar fressa: (antigament) fer remor; especialment, fer la crida el nunci per a l’exacció dels impostos; presentar-se l’executor d’apremis a exigir el pagament (Llofriu). No he sabut trobar cap vídeo amb un nunci o pregoner demanant el pagament d’impostos. El més proper que tenim avui en dia crec que és la figura del cobrador del frac.

Refranys:

  • Molta fressa i poca endreça: es diu del qui fa molta feina, almenys aparentment, per una cosa de resultats nuls o insignificants (or., occ.). Aquesta dita és reincident perquè ja l’havíem esmentada a l’article sobre: endreça!

Sinònims: soroll, brogit, bruit, eixordadissa, remor o remoreig, renou enrenou (soroll de coses mogudes: mobles, etc.), brum (soroll sord del vent), brunzit, brunziment, brunzidera, rebombori, xivarri, bonior (de la multitud), estridor, barbull, bram o bramul, bruel o braol (soroll del vent i/o la mar en tempesta), grinyol (d’una porta), garranyic, murmuri, mormol o mormoleig, roncor, rondineig, xerric (de rodes). I els onomatopeics: nyic-nyic, nyigo-nyigo, zas, xiu-xiu, taf-taf.

2. Remor indicadora d’una cosa; soroll que delata una acció, la presència d’algú, etc.; Preposà de dar la mort al fill pus que era en sa mà, sens fressa ni nota de infàmia de levar-li la vida, Alegre Transf. 69. Entravan dins Ciutat, però tant d’amagat y fent tan poca fressa, que… no los afinaren es punxes, Ignor. 30.

3. Senyals que una bèstia deixa per on ha passat. Poden ser excrements, petjades, olors, etc. deixats per animals de caça que indiquen als gossos i caçadors el lloc per on han passat (or., occ., Maestrat, balears);  Trobar la fressa d’un conill.Y no hey veres cap llebre?—Ni fressa tan sols, Roq. 30.

  • Els gossos senten fressa: senten olor de caça, o remor d’animals per entre les herbes o mates. En aquest clip podeu veure com es comporta un gos quan sent fressa de senglar (això sí, el senglar no apareix en tot el vídeo):
  • Trobar la fressa: descobrir senyals de caça.
  • Haver-hi fressa (d’alguna cosa): haver-hi senya.
fressa de senglar, cliqueu per veuren daltres
fressa de senglar, cliqueu per veure’n d’altres animals.
  • Moure fressa: fer soroll a causa d’un moviment. En alguna banda de la casa la d’allò remenava calaixos o movia fressa, Jaume Cabré, Jo Confesso p.277. …I amb sa cadenota  rac-a-rac, rac-a-rac just per moure fressa. Rondaies Mallorquines XX, 31.
  • No afinar fressa de res: no veure res que es mogui. Allà s’estigué hores i més hores, sense afinar fressa de res. Rondaies Mallorquines II, 22.
  • No sentir fressa de res: no senti cap remor que denoti la presència d’algú.
  • No veure fressa de res o no veure gens de fressa enlloc: no veure gens de moviment.

Sinònims: rastre, traça (seguir la traça d’algú, en informàtica: mirar les traces del programari), flat (el gos seguia el flat de la llebre),  petja (seguir les petges d’un senglar), petjada, quest (senyals del pas d’un animal o d’una persona per un lloc), senyal, senya, empremta, vestigi, indici, pista.

4. (Antigament) Olor. Fressa leixan de porrines | ses axelles, Coll. dames 1044. Mentra vi y hage | nit e jorn la boca’ls raja | … | fressa porten de ampolla | mal scurada, ibid. 212. Aquest significat sembla una extensió del significat 3 per a encabir-hi  els rastres que podem deixar els humans: pudor de suor, de pixum, olor de perfum, de vi, …

Etimologia (dels significats 1,2,3,4 de fressa): del llatí fressa, forma femenina de fressum, ‘cruixit’, ‘mòlt’, ‘trepitjat’ (cf. Moll Supl. 1555). Això és el que diu l’Alcover-Moll però em sembla més convincent el que diu l’Etimològic: derivat de fressarque apareix als volts del 1480. Vegeu l’etimologia de fressar més avall perquè és d’allò més interessant.

5. Disfressa (Mallorca).  Per exemple, a un lladre que vol poder actuar fent fressa, li convé anar disfressat amb una bona fressa per a evitar ser reconegut. Vet aquí un exemple:


  • Fer fresses de cuina: anar disfressats a casa coneguda i ésser convidats a menjar xulla i sobrassada frita (Vilafr. de B.).
  • ¿Voleu fresses?: fórmula per a demanar els disfressats el permís per a entrar a una casa i armar-hi gresca (Mallorca).
  • No vull fresses: no vull veure per casa meva gent de poca serietat, com pretendents volanders, etc. (Mallorca).

Etimologia: de disfressa, per desmembrament del compost. Però resulta que disfressar i disfressa és probable que provinguin de fressa en el sentit etimològic de rastre. Així, disfressar-se voldria dir esborrar o dissimular un rastre per tal de despistar. Una manera d’aconseguir això és vestir-se amb robes que no són les pròpies i pintar-se, vaja, el que entenem ara com a disfressar-nos.

6. (Antigament) Ab mala fressa | pres falsament | lo Sagrament, Spill 3544. (No es veu clar, en aquest text, el significat del mot fressa). Si l’Alcover-Moll no ho veu clar no seré jo qui ho aclareixi, però si hagués d’apostar jo diria que en aquest exemple el significat de fressa podria ser e de disfressa, i per tant no seria el significat 5 que ja hem vist. Ho dic perquè parla d’un sagrament pres falsament. Que hi ha més fals que una disfressa?

_____________________________________________________________

FRESSETA m. i f.

Manifasser, manifassera: que manifasseja, afectat a manifassejar.  Manifassejar v. intr. : Manejar arbitràriament afers que afecten una col·lectivitat o a altri. Vegeu l’expressió mallorquina: no vull fresses. Apareix més amunt amb un significat similar.

Sinònims: manifasser, intrús, manefla, importú.

Eimologia: derivat de fressa, s.XX Oller.

____________________________________________________________

FRESSAR v.
1. intr. Fer fressa; fressejar; La riera de Bramuls fressava a sos peus, Oller Fig. país. 75.
2. Deixar l’excrement o altres senyals els animals de caça (or., occ.).
3. tr. Trepitjar sovint (un camí, un terreny), freqüentar i facilitar el pas. Encomanar a valeroses capitanes que fressessin lo camí, Serra Calend. folkl. 272.
4. intr. Fer la menjada els cucs de seda.

Etimologia: Segons l’Enc. Cat.: ‘obrir el pas d’un camí’, mot d’etimologia comuna amb fresar ‘pondre ous els peixos i amfibisen què s’ha produït confusió de -s- sorda i -s- sonora.  Prové del llatí vulgar *FRICTIARE ‘refregar’, aplicat a l’acció de pondre ous dels peixos i amfibis a la sorra fregant-hi el ventre i fent-hi un solquet; d’aquí el sentit de rastre d’ous (posta), rastre d’altres animals (excrements)  i senyals en un camí obrint-hi pas que té el derivat postverbal fressa/fresa. Del sentit de ‘refrec’ es passa al de la ‘remor’ que en resulta. I en canvi L’Alcover-Moll diu: sembla venir del llatí *fressare, ‘moldre’, ‘trepitjar’, derivat de fressum. La de l’Enc. Cat. em sembla que troba l’origen primigeni, mentre que el fressare llatí probablement sigui el pas intermig: frictiare ->fressare->fressar. En qualsevol cas, el que em sembla més interessant és que d’acord amb això el més adequat és dir que un so és una fressa només quan l’origen n’és una fricció entre cossos, fluids,… Per exemple:

  • La fressa de les fulles dels arbres quan bufa el vent. Al següent clip podeu sentir la fressa que fa una tramuntanada de força 7-8  a Sant Pere Pescador, seguida dels windsurfistes aprofitant-ne la força:
  • La fressa de l’agulla del tocadiscs resseguint els solcs d’un disc de vinil. No us perdeu el so d’aquest de disseny casolà, realment enginyós:

 

_____________________________________________________________

FRESSEJAR v.
1. intr. Fer fressa, soroll; Sovint al lit | com s’orinava | e frecejava | tan y sovint, Spill 2380. Fressegen i cimbregen de seguida | rams de llorê i palmons, Maragall Obres, i, 64.

2. intr. Fer veure que es fa molt i no fer res. Moure’s continuadament, agitar-se com si es treballés o fes alguna cosa important; Tos germans fressegen pel jardí, Carner Ofrena 11. Llavors, fressejant d’ací per allà, viu y llest com un esquirolet, Pons Auca 26.

Sinònims: bellugar-se, simular.

3. tr. Fressar, trepitjar sovint un camí (Pla d’Urgell).

Etimologia: derivat de fressa. Primera datació 1460, Spill, Jaume Roig.

_____________________________________________________________

FRESSER, -A o FRESSÓS, -OSA adj.

Que fa fressa, bullícia. Sinònims: sorollós, bulliciós.

_____________________________________________________________

FRESSAT, -ADA adj.
Molt freqüentat; trepitjat sovint; Habitualment aplicat a un camí. La terra, rublerta d’herbam, com d’un camí poch fressat, Oller Notas 47 (Balari Dicc.). Aquest camí és molt fressat. Cliqueu al text següent per llegir les poesies de Camins Fressats, de Ramona Riera:

D’aquí a molts i molts anys contaré

qui sap on, amb un sospir, el fet:

dos camins divergien dins d’un bosc,

jo vaig triar el menys fressat dels dos,

i això ha fet que tot fos diferent.

Robert FROST

L’expressió camí fressat, poc fressat, etc. és ben viva en l’àmbit de l’excursionisme de muntanya. Vegeu com apareix en aquesta descripció d’una escalada: El camí (ben fressat) sembla que et porta al cim de Rocamaura…

camí fressat

camí fressat

També crec que es convenient indicar que un camí fressat a diferència d’un camí de bast, que apareix al post del mot bast, mai no és o ha estat empedrat. Un camí fressat és precisament aquell que queda marcat només pel fet que hi passa molta gent de manera que la vegetació i les inclemències del temps no aconsegueixen esborrar-lo. Així, aquí torna a aparèixer la relació entre fressa i fricció.

Sinònims: freqüentat (en referència a un camí).

Etimologia: derivat de fressa. Vegeu l’etimologia de fressa i fressar més amunt.

_____________________________________________________________

FRESSOSAMENT adv.

Amb fressa.

Sinònims: sorollosament.

_____________________________________________________________

Per acabar:

  • Turó de Fressa (UTM: X: 4 901; Y: 46 237 ): Cim situat al municipi de Vidreres (Selva). Si baixeu per la GI-681 de Llagostera a Tossa de Mar a mig camí vorejareu aquest cim, que us quedarà a mà dreta:

 

Turó de Fressa al centre de la imatge, vorejat per la GI-681

Turó de Fressa al centre de la imatge, vorejat per la GI-681

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: