guitarra, guitarreta, guitarrer, guitarrista, aixafaguitarres, guitarró; guitarrejar, desguitarrar; desguitarrament; aguitarrat, desguitarrat


La guitarra és un element essencial per amenitzar les llargues nits d’estiu… Com que acabem d’encetar aquesta estació aprofito per dedicar el mot a mot d’avui a aquest instrument que tant m’estimo!

Natura morta amb guitarra, Picasso

Natura morta amb guitarra, Picasso

__________________________________________________________

GUITARRA f.
1. Instrument musical cordòfon, de corda polsada o pinçada de la família dels llaüts. Està compost per una caixa de ressonància de fusta de forma semblant a un vuit amb un forat circular a la tapa, un mànec llarg dividit en 19 trasts per barretes de metall o d’os, al llarg del qual passen sis cordes (o més) que es tiben i afluixen amb clavilles situades al claviller situat en un extrem del mateix. Les cordes es polsen amb els dits d’una mà mentre els dits de l’altra pitgen en els trasts convenients per fer sonar les notes desitjades. Aquesta descripció és la que correspon a la guitarra clàssica (o espanyola), però existeixen gran varietat i tipus de guitarres. Més avall algunes fotos amb exemples. A la viquipèdia hi trobareu la descripció de totes les parts de la guitarra i la seva evolució històrica: guitarra. I en aquesta pàgina hi ha una explicació molt clara i entenedora de diferents aspectes musicals i històrics. … i de la remor sorda de les tavernes, plenes de la sonsònia de les guitarres, Josep Pla, El Quadern Gris p.277. Sabeu que guitarra és fust sech, e vana dintre, Sermo septem art. Acordador de la guitarra del Parnasso, Fiameta 31. E com guitarra e arpa en tempre tesa, Febrer Par. xiv, 118. Per cantar en pau ab la tua guitharra, Alegre Transf. 41. Si l’un toca el violí, l’altre toca la guitarra, Verdaguer Idilis. Cada dissapte soleu trempar sa guiterra, Aguiló Poes. 147. Alerta, en aquest context trempar és sinònim de temprar (v. tr.):Afinar un instrument musical de manera que doni les notes exactament.

  • Guitarra clàssica (o espanyola): la que acabem de descriure. Només afegir que en aquest tipus de guitarra les 3 cordes designades als sons més aguts són de niló i les 3 cordes per als sons greus normalment són de seda amb un recobriment metàl·lic, tot i que també n’hi ha de compostos de fibra de carbó. Aquí teniu una mostra de com sona una guitarra clàssica tocada per un mestre que es diu David Russell i va passar la infantesa a Es Migjorn, un poble situat a l’illa de Menorca:

Al llarg de la història Els Països Catalans han estat terres fèrtils i molt rellevants per a l’evolució de la guitarra. El primer tractat de guitarra clàssica de la història el va publicar el 1596  Joan Carles Amat a Barcelona! Els compositors i guitarristes més importants en ordre cronològic són: Ferran Sors (tothom qui estudia guitarra clàssica s’ha enfrontat amb algun dels seus magnífics estudis!), Francesc Tàrrega (apart de l’ arxiconeguda Recuerdos de la Alhambra, el famós politó dels mòbils Nokia està extret de la seva composició Gran Vals!), Miquel Llobet (El testament d’Amèlia, La cançó del lladre) i el mestre Gracià Tarragó. Vaja, que l’anomenada guitarra espanyola té molt de catalana!

  • Guitarra flamenca: constructivament molt similar a la guitarra clàssica però la tapa harmònica sovint és de pi (fusta de color clar) en comptes de cedre (fusta vermellosa). Amb el pi  s’aconsegueix un so amb un atac més directe, un so més picat però una mica menys dolç que és més apreciat pels guitarristes flamencs. Però la gran diferència entre la guitarra flamenca i la clàssica és que les tècniques que usa el guitarrista per tocar són completament diferents, sobretot pel que fa a la mà que s’encarrega de polsar les cordes. Un bon exemple de la vitalitat i expressivitat de la guitarra flamenca el trobem en Vicente Amigo:


  • Guitarra elèctrica: la diferència fonamental amb la clàssica és que l’elèctrica no té caixa de ressonància i que totes les cordes son metàl·liques. La vibració de les cordes es captada mitjançant uns captadors electromagnètics anomenats pastilles que les converteixen en vibracions elèctriques que s’amplifiquen i s’envien a un sistema d’altaveus. En no necessitar caixa de ressonància normalment són més planes que la clàssica. Pel que fa al timbre del so que produeix és totalment diferent al de la clàssica i en ser so electrònic es susceptible d’ésser distorsionat i alterat amb diversos controls incorporats al cos de la guitarra o amb sistemes basats en pedals. L’inconvenient d’aquest tipus de guitarra és que cal electricitat per poder-la fer sonar. L’avantatge és que si hom disposa de molta energia elèctrica i un sistema amplificador potent, és pot fer sonar molt i molt fort! De nou, les tècniques per tocar la guitarra elèctrica són molt diferents de les de la guitarra clàssica, tant pel que fa la mà esquerra, ja que el mànec és més prim i el número de trasts diferent, com pel que fa a la mà dreta on sovint s’usa una pua en comptes dels dits per polsar les cordes. Al final però, el que cal per tocar be una guitarra és tècnica i sensibilitat, i en Mark Knopfler té molt de totes dues coses. Vegeu sinó aquesta versió del Brothers in Arms en directe des de Montserrat.
Com ja deveu intuir, aquest concert no es va fer al Monestir de Montserrat, sinó a una petita illa del Carib que Colom batejà amb el nom de la nostra muntanya sagrada en el seu segon viatge al Nou Món. Sembla però que ni la protecció de la Moreneta no fou suficient per evitar que l’illa de Montserrat fos devastada per l’erupció del volcà Soufrière Hills al 1995. Per això després es van fer concerts benèfics pels damnificats de l’illa: Music For Montserrat Live.

  • Guitarra acústica: en general es poden anomenar acústiques totes les guitarres que tenen caixa de ressonància i per tant no necessiten un amplificador electrònic per sonar, en contraposició a les elèctriques. Ara bé, en català se sol reservar el terme guitarra acústica per designar les guitarres que tenen totes les cordes metàl·liques. El so que produeixen és, en conseqüència, més metàl·lic i brillant que el de la guitarra clàssica, que normalment produeix un so més vellutat. I vet aquí tres guitarristes genials tocant junts les seves  guitarres acústiques (en el sentit ampli) que ja formen part de la història de l’instrument:


Guitarra d'ossos en un cartell d'una trobada de cantaires del 2007

Guitarra d’ossos en un cartell d’una trobada de cantaires del 2007 

Si voleu escoltar música de Randellaires per veure si teniu l’oïda prou fina per distingir-hi la guitarra d’ossos (jo confesso que no) cliqueu aquí: Randellaires a myspace.

Sinònims: guiterra (vulgar, col·loquial), guitarró (guitarra petita de quatre cordes), requint (o guitarra requintada: guitarra de petites dimensions).

Etimologia: 1389; de l’àrab kītâra, amb el mateix significat, i aquest, del grec kithára ‘cítara’, referit a un instrument de corda molt antic.  No es veu clara la causa d’haver-se convertit la c inicial en g, ni la r en rr; probablement hi ha intervingut la influència dels àrabs..

2. Objecte o peça de forma semblant a la caixa d’una guitarra. Especialment:

  • Tros de fusta retallat en forma d’un vuit, que ajunta el ganxo amb l’eix o collferro de la mola usada en la indústria tapera (St. Feliu de G.).
  • Post de fusta més ampla d’un cap que de l’altre, que els sastres es posen damunt els genolls i hi planxen o cusen damunt.
  • Post quadrangular, on hi ha escrits els noms dels preveres que componen la comunitat d’una església, i al costat de cada nom un forat on afiquen una clavilla que indica l’hora que el prevere té missa de torn (Manacor).
  • Petits llistons clavats a cada banda de la botavara, amb uns foradets pels quals passen els amants que lliguen la vela quan està arriada (BDC, xii, 42). És possible que es refereixi a la peça de la següent imatge (però no n’estic segur):
    guitarra de botavara?

    guitarra per botavara?

    La botavara és la peça grisa horitzontal on van lligats els fil groc i el vermell.

    La botavara és la peça grisa horitzontal on van lligats els fil groc i el vermell.

  • Cóc de forma estreta i llargaruda (Morella). Un cóc és una mena de panellet.
  • Davants de guitarra: davanter de camisa de forma rodonenca i més ample de baix que de dalt (Empordà).

3. Peix de l’espècie Glaucostagus cerniculus (Eivissa).

Guitarra (Glaucostagus Cerniculus)

Guitarra (Glaucostagus Cerniculus)

4. Peix pla, morat, amb un rotllo negre a cada costat (Griera Vocab. peixos 53).

5. Planta de l’espècie Leuzea conifera (Balears), més coneguda amb els noms carxofeta de muntanya i herba de ronya. (Cf. Flora Bal. 272). I també anomenada: Cigala, Culleres de pastor, Perdiuetes, Pinya de Sant Joan. Aquest darrer nom la fa molt adequada per aquests dies que vénen.

Guitarra (Carxofeta de Muntanya)

Guitarra (Carxofeta de Muntanya)

6. Flor de la calabruixa (Llofriu).

Guitarra (flor de la Calabruixa)

Guitarra (flor de la Calabruixa)

Locucions:

  • Fer la guiterra: gratar-se insistentment.
  • Aixafar (o xafar) la guitarra (a algú): (figuradament) Desbaratar-li els plans, propòsits, etc; Una visita inoportuna ens va aixafar la guitarra. Superar-lo o impedir-li de fer allò que projectava; Que no mos xafen la guitarra els del carrer de la Mealla, Pascual Tirado (BSCC, vi, 231).
  • Pegar-hi com una guitarra en un soterrar: ésser una cosa inadequada a les circumstàncies (València).

Refranys:

  • Guiterra mal sona, si li falta corda: es diu referint-se a un guisat que no resulta saborós per haver-li plangut els ingredients (Mallorca).
  • Home xicotet, guitarra o guitarronet (Alcoi).
  • En guitarra d’un altre, bons clafits (Vila-real).

Intensificadors:

  • Augmentatius: guitarrassa.
  • Diminutius: guitarreta, guitarretxa, guitarreua, guitarrica, guitarrona, guitarró.
  • Pejoratius: guitarrota, guitarrot.

_____________________________________________________________________________________

GUITARRETA f.
Diminutiu de guitarra, però també s’usa per designar una varietat de papallona i els espiadimonis (Tamarit de la L.). Vegeu la pàgina 127 de Noms de la libèl·lula a l’Aragó catalanòfon.

Etimologia: de guitarra.

_____________________________________________________________________________________

GUITARRER, -ERA
1. m. o f. Constructor o venedor de guitarres;  La tenda del guitarrer, Oliver Obres, ii, 13. A Catalunya hi ha diversos guitarrers de prestigi: Camps (Porqueres), Picado (Berga), Estruch (Rubí), etc. Sinònims: lutier.
2. subst. o adj. Sonador de guitarra; Uns minyonets, gent alegre y guitarrera, anaven pels carrers, Alm. Ross. Cat. 1923, pàg. 25. Trescan per la pagesia ets estols de guitarrers, Roq. 15. Sinònims: guitarrista.
3. m. Espigó florit de l’atzavara (Mataró, Vilassar).

El guitarrer de latzavara!

El guitarrer de l’atzavara!

Etimologia: de guitarra.

_____________________________________________________________________________________

GUITARRISTA m. i f.
Persona que toca la guitarra. Artista sonador de guitarra; Si són guiterristes o guiterronistes sonen sa guiterra o es guiterró, i allà bones cantades, Alcover Cont. 236.

Etimologia: de guitarra.

_____________________________________________________________________________________

AIXAFAGUITARRES m. i f.

Persona que aixafa la guitarra (figuradament) a algú, que li esgarria els plans. Vegeu Aixafaguitarres i uns quants exemples: Els aixafaguitarres. Sinònims: esgarriacries.

Etimologia: substantiu compost creat a arrel de l’expressió aixafar la guitarra (vegeu les  locucions de guitarra més amunt).

_____________________________________________________________________________________

GUITARRÓ m.
1. Instrument musical de la mateixa forma que la guitarra, però més petit i amb només quatre cordes (també  n’hi ha de 3 i de 5), usat per a acompanyar cantades i danses populars (or., occ., val., bal.). El mànec és més curt que el de la guitarra i el seu so molt més agut. Que rebent es guitarró | i es cordat de sa guiterra! | Que rebent tota la terra, | que no mudaré s’amor (cançó pop. Mall.). El renou metàlich del guiterró s’anava allunyant, Oliver Obres, ii, 17. Guiterres i bandúrries i el guitarró en son punt, Pascual Tirado (BSCC, ii, 154). Surt desseguida, Cinteta, | surt desseguida al balcó, | si no vols que fasse a trossos | les cordes del guitarró, Moreira Folkl. 432. Encara hi ha una mena de guitarra més menuda que el guitarró que s’anomena tiple que s’usava a Castelló de la Plana.

Guitarra (esquerra) i guitarrons (dreta)

Guitarra (esquerra) i guitarrons (centre)  i tiple (dreta)

2. Persona que xerra insistentment, però d’idees buides o desbaratades (Mallorca).

  • guiterró, -ona (usat com a adj.): Ses dones són tan guitarrones, que no paren fins que han obtengut lo que volen.

3. Peix de l’espècie Glaucostagus cerniculus (Mallorca). Vaja, que d’aquest peix els mallorquins en diuen guitarró i en canvi els Eivissencs guitarra!
4. Varietat de papallona (Tamarit de la L.). Vegeu guitarreta més amunt.

Etimologia: de guitarra.

Intensificadors:

  • Augmentatius: guitarronàs, guitarronarro.
  • Diminutius: guitarronet, guitarronetxo, guitarronel·lo, guitarroneu, guitarronic, guitarroniu.
  • Pejoratius: guitarronot.

_____________________________________________________________________________________

GUITARREJAR v. intr.
Sonar la guitarra;  Guitarretjant y moguent es vecindàrio a crits, Roq. 31.

Etimologia: de guitarra.

_____________________________________________________________________________________

DESGUITARRAR v.tr.

1. Desacordar, desballestar.

2. Desgavellar, desbaratar (una acció, un esdeveniment, etc.).

Vegeu els exemples interessants d’ús d’aquest verb que esmenta el RodaMots: desguitarrar.

Etimologia: de guitarra.

_____________________________________________________________________________________

DESGUITARRAMENT m.

1. Acció de desguitarrar o de desguitarrar-se.

2. Efecte de desguitarrar o de desguitarrar-se. La gràcia natural de Rosa era una mena de barcelonisme descuidat i autèntic que ella, filla d’un notari i nascuda en el barri vell de la ciutat, no havia pogut perdre malgrat el bastardeig dels seus contactes i el desguitarrament de la seva vida, Josep Maria de Sagarra, Vida Privada p.32.

Etimologia: de desguitarrar.

_____________________________________________________________________________________

AGUITARRAT, -ADA adj.

Que té forma de guitarra. Una gerra aguitarrada.

Etimologia: de guitarra.

_____________________________________________________________________________________

DESGUITARRAT, -ADA adj.

Desballestat, esgavellat.

Etimologia: de desguitarrar.

_____________________________________________________________________________________

Guitarrades, Sis duets i una guitarra solitària, Miquel Juanola

Guitarrades, Sis duets i una guitarra solitària, Miquel Juanola

Nou model de barca exclusiu per a guitarristes ;o)

Nou model de barca exclusiu per a guitarristes ;o)

  [1389; de l’àr. kītâra, íd., i aquest, del gr. kithára ‘cítara’]
  f 1 MÚS 1 Instrument musical de sis cordes pinçades, compost d’una caixa de ressonància en forma de vuit amb un mànec que té un claviller a l’extrem per a tesar les cordes.
    2 aixafar la guitarra (a algú) fig Desbaratar-li els plans, propòsits, etc. Una visita inoportuna ens va aixafar la guitarra.
    3 guitarra elèctrica Varietat de guitarra la sonoritat de la qual és obtinguda amplificant elèctricament les vibracions obtingudes de les cordes.
  2 MAR Conjunt de petits llistons clavats a banda i banda de la botavara, emprats per a lligar-hi la vela quan és arriada.
  3 p anal OFIC Nom de certes peces que tenen aproximadament la forma de la caixa d’una guitarra o d’un vuit.
Anuncis

3 Respostes

  1. Bon dia, Xavi! Sóc el Joan!

    La Mar m’ha facilitat l’enllaç tant al teu correu com al blog. Fascinant! M’ha semblat una labor francament exhaustiva i molt il·lustradora, a banda de divulgativa. Perquè marxem dijous, però, quan tornem, de bon grat provaré d’aportar allò que modestament pugui al blog. Insisteixo, molt atractiu i, pel que es veu, fet amb passió.

    Una abraçada i fins la nostra tornada!

    Molt bona elecció dels vídeos: el Mark Knopfler, obligat, és clar, i el del Paco de Lucía i l’Al di Meola, espectacular. Convindríem que un dels temes més espectaculars dels Dire Straits és Sultans Of Swing? A mi em fascina! Ja saps que la meva música, però, és més extrema, però hi ha autèntiques primeres espases d’aquest estil. Personalment, el qui mereix la meva major admiració és el Dave Murray (Iron Maiden), tot i que hi ha altres autèntics elements: Jon Schaffer, Andy LaRocque, André Olbrich, Kai Hansen, Jens Ludwig, Henjo Richter, Victor Smolskij… En fi, no pararia, però tampoc no és plan d’avorrir el personal.

    Felicitats per la feinada i la il·lusió!
    Salut!

    • Moltes gràcies Joan, tant pels ànims com per la informació sobre guitarristes d’altres estils en els que vaig força coix. Intentaré buscar-ne algun videos i penjar-los per fer el post una mica més complet. Però això serà després de la revetlla! Que vagi molt bé!

  2. […] de Francesc Tàrrega (vegeu guitarra clàssica) magníficament interpretat per Gabriel Estarellas […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: