Per amenitzar el mot d’avui us proposo d’escoltar, i si us vaga també llegir: El Pi de Formentor, un poema cabdal de’n Miquel Costa i Llobera, en una preciosa versió musicada i cantada magistralment per la Maria del Mar Bonet:
Constato sorprès que el text del poema no coincideix amb el de la cançó just al final de la primera estrofa:
Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
…
A la cançó la darrera línia canvia i les ventades atupen com un gegant guerrer! He seguit llegint i he vist que hi ha algunes altres petites diferències. Suposo que es van permetre algunes llicències en musicar-la per tal que sonés encara millor. També podeu trobar la cançó i el PDF amb el poema aquí, veure-ho que en aquest cas el text tampoc coincideix exactament. Suposo que aquestes lleugeres distorsions són el preu que ha de pagar aquest poema per la seva merescuda fama ;o).
__________________________________________________________
ATUPAR v. tr.
1. Apallissar. Agredir algú donant-li cops forts (Mallorca). Atupar un al·lot. Lo cor d’ira els esclata | y a l’host traydora atupen, Collell Flor. 77. No poria veure que una veinada atupàs un infantó, Ignor. 56. Qui va proposar aquest verb comentava que l’havia llegit en aquest article sobre Raimon Panikkar: …però també del moment convuls que vivim, de policies que atupen i d’una ambició col·lectiva que ens ho ha fet perdre tot. Això era l’1 d’abril, ja fa 3 mesos, i es feia referència a l’actuació dels Mossos contra els estudiants a Barcelona:
Un atupar més simpàtic és el que apareix reiteradament en aquesta rondalla mallorquina: Sa rondaia d’En Vit : – Vergueta, vés a atupar En Vit, perquè no vol fer lo que ma mare ha dit.
2. Pegar, batre. Donar cops forts a alguna cosa, sia per aplanar-la o pitjar-la.
- Atupar la palla, el cànem, etc. Per exemple a l’Enc. Cat.: Hom procedeix a espadar el cànem per tal de separar les fibres de la canemuixa: hom l’atupa amb l’espadella damunt una post o banquet (anomenada espadador a Tortosa, Mallorca i Eivissa). Al Pallars Sobirà, hom espada el cànem damunt l’espadal, soc vertical sostingut per tres peus amb una osca al pla superior on s’encabeix el manat que s’hi bat.
A la dreta un home atupa amb l'espadella el cànem disposat sobre un espadador.
- Atupar la carn o el peix (procediments culinaris): Estovar una peça de carn o peix donant-li cops forts.
3. Estovar.
- Atupar els matalassos. A Mallorca encara avui existeix l’ofici de tupador o tupadora de matalassos, no ús perdeu el video al respecte a la definició de tupador més avall.
Sinònims: tupar, pegar, tustar, apallissar, bastonejar, copejar, colpejar, dardar, atonyinar, aporrinar, batre, estovar, estomacar, picar, surrejar, natjar, maçolar ( batre a cops de maça), espinyar (al cap amb el puny clos), closcar (al cap).
Etimologia: Derivat de topar, que té un origen onomatopeic provinent del so top, produït per un xoc o un cop sec i violent. Primera datació de topar al s. XV.
__________________________________________________________
ATUPADA f.
1. Sèrie de cops donats a algú amb la mà, amb un bastó, amb uns assots, etc.
2. Derrota contundent.
Sinònims: pallissa, pegada, estomacada, estovada, allisada, tonyina, llenyada, ablanida, panadera, batussa o batussó, batuda, esbatussada, surra, natjada (als nens), jaco, juli, tacó.
Etimologia: derivat d’atupar.
_________________________________________________________
TUPADOR, -A m. i f.
1. Qui tupa o té per ofici tupar. Tingueu present que tupar i atupar són sinònims. Vegeu tot el procés d’atupar un matalàs de llana dut a terme per una tupadora de matalassos al següent vídeo (impagable!):
_________________________________________________________
I com sempre, algunes referències més per als qui encara no hagueu quedat prou atupats ;o):
- A la pàgina 253 d’aquest llibre: Estudi de Llengua i Literatura Catalanes/XLVI Miscel·lània Joan Veny 2 (Pub. de l’Abadia de Montserrat 2003) hi trobareu tant l’atupada com l’atupar en diverses ocasions.
- Atupar usat en un article de bloc: no siguis curt Albert: I no la va atupar mai, l’haurien tret del poble. Al contrari, el devia atupar ella.
- Atupa, una regió del Perú:
- En una traducció de Jaume Corbera d’un poema de Salvatore Viale s’usa atupar en forma reflexiva : La guerra per l’ase: BELZEBUB: Quin espectacle, veure aquells pobres «diables» atupar-se entre ells, amb la carcassa de l’ase sacsejada d’una part a l’altra, com si fos estat un preciós estendard:…
- I en aquest devessall lingüístic descrivint un gos al bloc de’n Peret de Baix: Toby, make me some cocoa; we’ll be again in paradise!: Mes la mínima intenció d’atupar’l ja el feia bròfec, o fotia el camp al diable tantost aixecaves el bastó, o se’t pixava allí mateix…
- Els arbres també es poden atupar: …Fa anys quan construïen els pisos ja les varen atupar fort.
Filed under: començats amb A, començats amb T, Substantius, Verbs | Tagged: atupada, atupar, tupador | Leave a comment »
mot a mot 