tartallotja


El mot d’avui no el trobareu al DIEC però sí a l’Alcover Moll. Segons sembla és un localisme que només existeix a la Cerdanya, al Berguedà i tal vegada pels envolts.  Ma mare me l’ha proposat recordant que l’àvia l’emprava de tant en tant per referir-se a aquells la conversa dels quals l’enutjava.

La primera dificultat ha estat que no en sabia l’ortografia. He cercat tartallotge, probablement per la similitud que té amb rellotge, i no apareixia enlloc! Jo estava convençut, però,  que l’àvia no s’equivocava. He insistit un xic en la meva recerca: tertallotge: no! tertallotxa: no! tertallotja: no! tartallotja: eureka!!!

_______________________________________________________

TARTALLOTJA m. i f.

Persona que xerra sense solta i no vol entrar en raó. (Pobla de Lillet, Cerdanya). Noteu que fer quelcom sense solta vol dir fer-ho sense un motiu raonable, sense sentit. Podem considerar-la la forma abreviada de la locució sense solta ni volta, que significa el mateix però rima i sona d’allò més bé. Vet aquí el primer exemple de tartallotja que m’ha vingut al cap:


Observeu que el plural de tartallotja és tartallotges, la qual cosa encara fa més propens l’error de pensar que el singular n’és tartallotge.

Sinònims: xerraire, palatreca, garlaire, garoler, garrulador, barbollaire, garganter, parauler, paroler, rallador, xarlatà, tossut, pesat.

Etimologia: és un misteri! No n’he sabut trobar absolutament res en cap font. Si algú de Cerdanya té alguna pista al respecte que no dubti en fer-m’ho saber. Ara bé, tinc algunes hipòtesis al respecte. Hi ha molts pocs substantius catalans que comencin amb tarta-. Un d’ells es tartamut i l’altre és tartana. En el cas de tartamut es forma per composició de tarta i mut, on tarta té origen onomatopeic i per tant fa referència a la mena de so que emet en parlar la persona en qüestió.  Él cas de tartallotja podria ser semblant referint-se a algú que parla molt sense sentit en una llotja, que és un lloc destinat al comerç on una actitud d’aquest estil podria tenir sentit. Per exemple en un venedor que no para de garlar venent, falsament o no, les bondats dels seus productes. Una altra possibilitat seria que estés relacionat amb tartana en el sentit de carruatge. He pensat en els xarlatans que anaven pels pobles venent productes miraculosos amb les seves tartanes. Podria ser doncs que la tarta de tartallotja vingués del fet que l’individu es desplaçava en tartana? Sembla molt forçat i no explicaria l’acabament -llotja. Espereu, potser és més fàcil i era un comerciant que es dedicava a la venda del tartà en una llotja? A mi la hipòtesi que em resulta més plausible és la primera; però tal vegada tartallotja no tingui cap sentit i per això resulti tan escaient per designar a qui parla sense solta ;o) Si algú te més dades al respecte doncs endavant…

________________________________________________________________

És reconfortant veure que no sóc l’únic que es pensava quel’ortografia del mot era: tartallotge. Aquesta blocaire de Bellver de Cerdanya ho confirma. També és la única referència escrita que he trobat, tret de l’aparició en aquesta llista variada d’insults: Els millors insults.

Atès a les escasses referències a tartallotja que he trobat a la xarxa sembla que aquest mot és en greu perill d’extinció! En canvi, jutjant pel que ens arriba per via dels mitjans de comunicació jo diria que de tartallotges el món n’és cada dia més ple; o potser només és que ara tenen més difusió! En qualsevol cas, la paraula d’avui podria aparèixer a la següent entrega del llibre: En perill d’extinció (Cent paraules catalanes per salvar), del conegut “motaire” Pau Vidal que fa la secció Vidàliques del programa El Cafè de la República, a Catalunya Ràdio. Us el recomano!

Bé, sense fer més el tartallotja us convido a enriquir amb aquest mot tan divertit de pronunciar (proveu-ho) el vostre vocabulari. Així, quan algun polític us digui alguna poca-soltada o no vulgui entrar en raó en exposar-li arguments sòlids sempre li podreu etzibar: no em faràs pas combregar amb rodes de molí, tros de tartallotja!

 

Anuncis

5 Respostes

  1. El meu oncle, que em deia tartallotja, també opinava que les meves idees eren “girimegies i camàndules”. I amb això, sentenciava, “ja estem al cap del carrer”. I apa, fins un altre dia. És clar que ell era el Maragildo Meya i Tosas, de Puigcerdà. I el seu català no era el de TV3 precisament. La questió és que això de girimègies no ho he trobat enlloc.
    http://www.calgitanet.wordpress.com
    http://www.alfredcomin.com

  2. Hola!

    Jo sóc de Puigcerdà i a casa fem servir la paraula tartallotja molt sovint. Malauradament, és cert que aquesta paraula està en desús i a Barcelona, per exemple, no saben què vol dir.

    Una salutació ben cordial des de la Cerdanya.

    Montse Forcada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: