eixamorar, eixamorar-se; eixamorat,-ada


El verb d’avui és d’aquests que eixamoren; perdó, volia dir que enamoren! De fet sembla que la forma actual eixamorar va sorgir de la forma antiga eixumorar per les males influències del verb amorosir, entre d’altres.  Una sorpresa amb que he topat és que el verb castellà jamurar (sinònim de: achicar) prové del nostre eixamorar. És obvi però que el català sona molt més amorós.

Us convido a seguir llegint per comprovar que eixamorar és un verb amb personalitats múltiples i aparentment contradictòries però molt bonic i que val la pena preservar.

Per començar podeu visitar un bloc que s’escrivia mentre la roba s’eixamora però que fa només uns dies sembla que s’ha assecat del tot (quina pena!):

eixamora

Mentre la roba s’eixamora i vola

i tot reposa dins la sesta al sol,

vine, manyaga, on s’escau la pomera—

menjarem pomes i ens direm l’amor.

L’amor que ens dèiem

l’amor que ens diríem.

Ai, que et quedava el senyal i tot.

(Joan Salvat-Papasseit, «Mentre la roba s’eixamora», dins El poema de la rosa als llavis (1923)). En aquest pdf trobareu moltíssima informació educativa a l’entorn de El poema de la rosa als llavis.

________________________________________________________________

EIXAMORAR v. transitiu. (eixumorar, aixamorar i aixumorar en són grafies antigues)

1. Introduir-se a poc a poc un líquid pels foradets o les porositats d’un cos sec,  humitejant-lo; La matinal rosada que eixamora el pinotell, Salvà Retorn 52. Sinònims: traspuar, remintolar, amarar, impregnar, penetrar, calar, xopar, percolar.

2. Començar a eixugar; llevar part de la humitat, mig eixugar quelcom (Mallorca, Menorca). Cal eixamorar l’herba dallada abans d’empilar-la. A les contrades més humides la roba s’eixamora amb dificultat. Deixa la roba a l’estenedor una estona més, que encara està eixamorada. Encara eixamoraven los puigs ses cabelleres | que destrenà el Diluvi dant-los la mar per vel, Atlàntida i. Sinònims: assecar, dessecar, deshidratar, eixugar, escórrer, eixarreir. Jo interpreto que eixamorar és sinònim d’assecar però només quan no hi ha una intervenció activa i l’assecat es produeix de manera natural per l’acció del sol, del vent, etc. Així doncs, altres sinònimsd’eixugar comtorcar o esponjarconsidero que no se’n poden considerar d’eixamorar. També cal remarcar que eixamorar és refereix només a la fase inicial de l’assecat. Així, si diem que la roba s’eixamora ràpidament volem dir que passa de ser molla a ser només lleugerament humida en poc temps, però encara no és completament eixuta.

  • Eixamorar el temps: com ve deia qui va proposar el mot: El meu padrí la fa servir quan les tempestes afluixen i torna el bon temps: sembla que el temps eixamora…”. Només remarcar que aquest ús referit al clima no l’he trobat enlloc més! Quants de mots que es perdran si no escoltem la gent gran!
  • Eixamorar l’humor d’algú (figuradament): fer-li millorar l’humor.  La humor taciturna de la seva mare… un home llest procuraria eixamorar-la i eixorivir-la amb un bell articuleig, Ruyra Pinya ii, 187.
  • Indústria de la pell: es diu eixamorar a deixar les pells eixutes de manera que continguin només un 30% d’humitat.
  • Indústria del suro: deixar assecar els taps de suro. En la manufactura de taps de suro per ampolles, un cop afaiçonats, els taps passaven per diverses rentades en sengles solucions de clor i de sal oxàlica, operació amb la qual se’ls llevaven residus de greixositats de la fabricació; després eren estesos per llevar-los la mulladina de les rentades i que s’eixamoressin, que vol dir que ja no molls però encara no secs, sinó humits, l’oreig els ben assequés. Extret d’aquí. Diria que actualment la producció frenètica d’ampolles de vi i cava no permet deixar que els taps de suro s’eixamorin de manera natural amb l’oreig. Al següent vídeo podeu veure el procés de fabricació dels taps on s’indiquen fases de rentat per a l’extracció d’organoclorats i d’ebullició amb posteriors rentats amb aigua. Entenc que en aquest punt és on cal eixamorar-los.

Si us interessa el tema podeu veure l’actualitat de la indústria dels taps de suro a les comarques gironines a la següent entrevista:

  • En l’antic ofici de paperer: vegeu aquest poema antic on s’explica el procés:

Ya’l tenim eixamorat,

els traurem poc a poquet,

pero a poc qu’es descuidem

mes de u será trencat.

3. Humitejar parcialment; mig remullar (Mallorca);  La tirà en mitx de sa gent, pegà demunt es cap d’una dona, s’esclatà tota, n’axumorà una partida, y foren com a picades d’aranya, Alcover Rond. i, 149.

Sinònims: humitejar, humectar, enrellentir, remullar, amarar, impregnar, xopar.

________________________________________________________________

EIXAMORAR-SE v. refl.

Perdre una cosa part del líquid que conté, començar a assecar-se (Empordà, Penedès, Tortosa, Maestr.). La terra s’eixamora. Botifarres eixamorades. El formatge s’ha eixamorat. Si estens el vestit ara, al vespre ja s’haurà eixamorat.

Sinònims: eixumorar-se (variant dialectal), assecar-se, eixugar-se.

Etimologia: primera datació del 1624; del llatí exhūmōrare, amb el mateix significat, derivat del llatí humor ‘humitat’; la primitiva forma catalana fou eixumorar, alterada després per dissimilació i per influx de mots afins com amarar i amorosir. Es curiós d’observar el doble significat, aparentment contradictori, que ha pres el verb eixamorar: per a uns mallorquins, significa ‘començar a eixugar’; per a altres, ‘començar a mullar’. La duplicitat s’explica perquè una cosa que ha començat a eixugar-se és mig mullada, car encara no ha perdut tota la humitat; i així, la roba eixamorada és la roba estesa que ja està mig eixuta, i per al qui la palpa per veure si s’ha eixugada resulta encara mig mullada; així no és estrany que sentint dir «aquesta roba està eixumorada», el qui la sent encara humida interpreti que vol dir «aquesta roba està mig mullada» i doni al verb eixumorar el sentit de ‘mullar parcialment, començar a mullar’.

_________________________________________________________________________________

EIXAMORAT,-ADA adj.

Pansit, desanimat, malaltís. (Cerdanya, València). A Canal 9 trauen la llengua i no saben si la tenen humida, eixamorada o eixuta.

Etimologia: adjectiu format amb el participi d’eixamorar-se: quelcom que s’eixamora queda eixamorat!

_________________________________________________________________________________

I per acabar, més vincles eixamorats:

Ara el vent la pentina amb estenalles

de ferro, incrustades a les roques,

eixamorat per les aigües del Cantàbric.

  • Tercet Veïnal, una historieta molt humida, a JUSTINA diu: …a esconillar-se pel fimbreig dels llençols eixamorats,…
  • Refilar de Paons, un altre poema: …aràlia, he eixamorat la suor d’aquells matins estiuencs…
Anuncis