Avui tampoc costa gaire esbrinar com he triat els mots. Pels despistats: El món celebra avui el 40 aniversari del ‘primer gran pas de la humanitat’ a la Lluna.
Us proposo d’amanir la lectura amb el tema: Amazones a sa lluna, d’Antònia Font:
________________________________________________________________________________________
ALLUNAR v.
1. intr. Aterrar a la Lluna. Prendre terra amb suavitat un giny espacial a la superfície lunar. Sinònims: aterrar (prendre terra), amarar (a l’aigua).
- Vegeu aquest article de Vilaweb com a exemple d’ús d’aquest verb: Quaranta anys del ‘pas de gegant de la humanitat’: Aldrin i Armstrong van allunar amb la nau Columbia, i Collins va restar a la nau de comandament, l’Eagle.
- Aquest del Punt: La frenada de la cursa espacial.
- I aquest altre d’un bloc, amb fotos molt xules: : Apollo XI (40 anys): Missió Apolo 11, “Houston, aquí Base de la Tranquil·litat, l’Àguila ha allunat. “
- Al següent article de la viquipèdia hi trobareu la història de tots els intents americans per fer arribar l’home a la lluna: Programa Apollo. I en aquesta pàgina informació més completa sobre l’anomenada Carrera Espacial que va confrontar els Estats Units i La Unió Soviètica en l’intent de ser els primers en allunar. Val a dir que el primer artefacte que els humans vam fer arribar a la lluna va ser la Luna 2, que els soviètics van fer arribar a la lluna el 13 de setembre de 1959. En aquest cas però, no sé si podem parlar dir que estrictament va allunar, perquè la definició indica que cal prendre terra amb suavitat, i la Luna 2 més aviat va impactar contra la lluna!
2. tr. Donar una forma lleugerament arquejada endins (a la vora d’una figura plana, per exemple, al tall d’un ganivet).
Sinònims: incurvar, corbar, flectir, enarcar, arquejar, arcar, bombar. Tots ells són sinònims aproximats perquè allunar és el verb específic quan la forma final obtinguda recorda una mitja lluna.
3.(Nàutica) Fer l’allunament a una vela. Vegeu allunament més avall.
4. Entrar una banda de delinqüents en una joieria o un altre establiment mitjançant el mètode d’embestir violentament l’aparador amb un vehicle a una certa velocitat. Aquesta accepció de moment no apareix als diccionaris però no l’he inventada jo, l’he trobada en aquest interessant article de bloc: Fly me to the moon. Al següent vídeo podeu comprovar que això d’allunar a les joieries és del tot actual:
Tot i que a la definició no especifico el tipus de vehicle és evident que n’hi ha alguns de més adequatsque d’altres per a aquest menester: Herido grave tras intentar ‘alunizar’ con una bicicleta en una joyería.
Etimologia: allunar deriva de lluna, que prové del llatí lūna, amb idèntic significat. La primera datació de lluna és del 1272 als Costums de Tortosa. Hom pot fer-se la pregunta de per què va sorgir el terme allunar, ja que el terme aterrar (prendre terra una nau) és totalment vàlid fins i tot quan és fa a la Lluna o a qualsevol altre lloc on hi hagi terra ferma. Vaja, que el terme no és una exclusivitat del planeta Terra, sinó del terra. De fet, fixeu-vos que els hidroavions poden amarar en comptes d’aterrar, als nombrosos mars, rius i llacs que els ofereix el planeta. Dit això, jo crec que potser allunar va aparèixer pel gran impacte que va tenir el l’arribada de l’home a la Lluna. Calia un verb nou per un esdeveniment d’aquesta magnitud. És clar que això és només una hipòtesi meva i potser algú que hagi viscut els anys previs a l’arribada a la lluna pugui refutar-ho. Si hi ha traduccions al català de De la Terre à la Lune de Jules Verne o dels Tintins que comento més avall anteriors a l’arribada de l’home a la Lluna es podria comprovar si ja hi apareixia el verb allunar o no. Ajuda! Finalment, només observar que el llatí lūna, té la mateixa arrel que *luc- de lucēre ‘lluir’. Vaja, que la lluna és un astre que lluu. Noteu que lluir no vol dir fer llum sinó semblar lluminós o tenir reflexos lluminosos. Aquest és exactament el cas de la lluna, que reflecteix cap a nosaltres part de la llum que li arriba del sol.
________________________________________________________________________________________
ALLUNAMENT m.
1. Acció d’allunar. Clicant aquí podeu reviure virtualment l’experiència d’allunatge que van viure l’Armstrong i l’Aldrin ara fa 40 anys! Sinònims: allunatge, aterratge (a terra), amaratge (a l’aigua).
Si us agraden les matemàtiques aquí trobareu una sèrie de problemes, entre ells el de l’allunament: Projectes espacials, El viatge de l’Apollo 13
2. Entrant en forma de segment circular que fa un costat corb en separar-se de la línia recta que va d’un vèrtex a l’altre en una figura poligonal. Vaja, que quan parlem de geometria en comptes de dir que una aresta està abonyegada direm que té un allunament, que queda molt més fi i perfecte ;o)
3. (Nàutica) Corba que forma la ralinga del gràtil de l’escota d’una vela. Bé: ralinga, gràtil i escota van directes a la cua de mots. El meu vocabulari nàutic és molt limitat! Una definició un pèl més clara: Arc entrant que forma la rellinga de certes veles. Suposo que rellinga és el mateix que ralinga, però també se’n va a la cua de mots. Provem-ne una altra: Corba cap enfora formada a la baluma d’una vela, que fa augmentar la superfície vèlica. Baluma se’n va també a la llista de mots. Encara una altra definició més clara però més vaga: Arc entrant o sortint que forma algun costat de certes veles. I finalment, la que jo trobo més entenedora de totes la trobareu a l’interessant article COM ES FEIA UNA VELA LLATINA, on s’explica: ...En aquesta fase també es comprovava el correcte grau d’allunament. Aquest element es referia a la corba que ha de tenir el lateral inferior de la vela per assegurar una millor recollida del vent. Ara si que ho entenc!
Relacionat amb això, val la pena fer esment que per tal de mantenir l’allunament de la vela es pot fer servir una peça que s’anomena sabre (com l’espasa d’abans): Petit llistó de fusta o metall, que serveix per a sostenir l’allunament i mantenir la vela tibant.
Etimologia: derivat d’allunar.
________________________________________________________________________________________
ALLUNATGE m.
Acció d’aterrar a la Lluna. No sé si un allunatge era ben bé el que l’Elliot i l’E.T. intentaven però el cert és que aquesta imatge va ben allunar a la meva retina i s’hi ha quedat per sempre:
Sinònims: allunament, aterratge (a terra), amaratge (a l’aigua).
Etimologia: derivat d’allunar.
________________________________________________________________________________________
ALLUNAT, -ADA adj.
1. De forma igual o anàloga a la de la lluna quan fa el creixent, limitada per dos arcs, l’un convex i l’altre còncau. Sinònims: llunat, corbat, encorbat, incurvat, uncinat, ganxut, arcat, arquejat, bombat. Tots menys llunat són només sinònims aproximats, és clar.
Per exemple, algunes banderes de països islàmics tenen un arc allunat que representa la mitja lluna símbol de l’Islam:
2. Llunàtic. D’humor variable, que va a rauxes. Allunat, tocat de lluna. El teu amic és ben allunat, quan li demanes alguna cosa mai saps amb quina et sortirà. Sinònims: llunàtic, enllunat, rauxós, arrauxat, bisbètic, extravagant, desequilibrat.
3. (Ramaderia) Dit del pelatge dels equins que tenen una marca blanca al front de forma semblant a la de la lluna quan fa el creixent.
Etimologia: derivat d’allunar.
________________________________________________________________________________________
I pels més allunats que encara es queden amb moltes ganes d’anar algun dia a la Lluna:
- Fly me to the moon:
- De la Terra a la lluna (De la Terre à la Lune, Jules Verne) i de la lluna a la Terra (Maria Àngela Vilallonga).
- A Objectiu la Lluna i Hem caminat damunt la Lluna en Tintin i el capità Haddock també aconsegueixen allunar:
Filed under: Adjectius, començats amb A, Mots, Substantius, Verbs | Tagged: allunada, allunament, allunar, allunat, allunatge |
Deixa un comentari