viàtic; viaticar


Si esteu preparant un viatge a algun lloc inhòspit del planeta és important que prepareu amb cura el viàtic. Si no sabeu de què estic parlant convé que llegiu una miqueta més. I de mentre, podeu enriquir l’experiència multimèdia escoltant aquest viàtic una mica especial del grup Relk:


_________________________________________________________________________________________________

VIÀTIC m.

1. Provisió en espècie o en diners, que porta amb ella la persona que fa un viatge. Dar un viàtich al qui se posa en viatge, Lacavalleria Gazoph. Sinònims: provisió, recapte, farda, queviures, aprovisionament, vitualla, carnalatge (provisió de carn salada), aiguada (provisió d’aigua potable).

2. Subvenció que percep un funcionari per a fer un viatge, especialment un diplomàtic per a traslladar-se al punt on va destinat.

3. (Dret) Subvenció atorgada a militars quan viatgen per motius oficials i a presos en conducció ordinària.

Sinònims (2 i 3): subvenció, beca, pensió.

4. (Dret Romà) Pensió o peculi concedit a un fill per la seva família.

5. (Litúrgia) Sagrament de l’Eucaristia administrat a un malalt cristià que està en perill de mort, com a aliment per al darrer viatge. Ministrar lo sagrat viàtich a un malalt, Combregar per viàtich a un malalt, Lacavalleria Gazoph. Sinònims: Eucaristia, combregar m. (portar el combregar a un malalt = portar el viàtic). Observeu que en aquest cas combregar s’empra com a substantiu, no pas com a verb.

Jaume Cabré en fa un ús metafòric al Jo Confesso, p.685: ..el doctor Konrad Budden va obrir la boca per poder rebre el viàtic. Va sentir la cremallera de la bossa com s’obria amb energia. Va sentir sorolls metàl·lics que el van transportar a l’infern i ho va assumir com a penitència extra. No va tancar la boca. Tampoc no va sentir el tret perquè la bala havia anat massa de pressa.

Il·lustració de la cerimònia dunció i viàtic dun malalt

Il·lustració de les cerimònies d’extremunció i viàtic d’un malalt

  • Portaviàtic (o porta-viàtic): petita safata d’orfebreria que s’usava per administrar el viàtic. Era la safata que sostenia l’hòstia fins que se li administrava al malalt. A la i·lustració del damunt és la safata que sosté el sagristà (a l’esquerra). També és l’objecte que apareix més a l’esquerra de la següent foto:

Portaviàtic (1475),  creu (S.XIV), asperges (S.XVII) i calze de Mossèn Antoni Pitarch (1934)

Portaviàtic (1475), creu (S.XIV), asperges (S.XVII) i calze de Mossèn Antoni Pitarch (1934)

A la següent fotografia en teniu un model més modern on es veu clarament que està fet per transportar l’hòstia:

portaviàtic modern

portaviàtic modern

I a la següent hi apareix un portaviàtic en forma de copa (a l’esquerra) com a part d’un equip portàtil viàtic complet:

portaviàtic de copa (a lesquerra)

portaviàtic de copa (a l’esquerra)

  • Toc de Viàtic : Toc de campanes especial que es feia quan el sacerdot sortia de l’església acompanyat d’un escolanet, que tocava una campaneta, per anar a fer un viàtic. Segons que explica l’Eladi Huguet fent referència als tocs de campana de Vilaplana: Es tocaven nou batallades de la Sebastiana (és el nom d’una campana) pels homes i vuit per les dones ( bam-bam-bam-bam-bam-bam-bam-bam ) espaïades.

Cansada estich, cansada,

Cansada de ballar…

Y tinch que ballar sempre

Fins que l’ mon finirá!”

  • Si teniu més interès en el tema de com s’administra el viàtic aquest llibre us hauria de poder resoldre tots els dubtes: Celebrar la Unció i el Viàtic, Josep Lligadas. Sembla que l’administració del viàtic va lligada a la extremunció del malalt. Jo diria però que cal considerar-les com a coses separades perquè una cosa és uncir-li el cos i una altra fer-lo combregar.
  • A La Comunió fora de la missa , del mateix autor, explica que excepcionalment un laic també podria administrar el viàtic a un malalt.
  • El viàtic és una de les tasques que pot realitzar un diaca. Així ho explica al següent article: El Bisbat ordenarà els primers diaques fixes en mig any del Diari de Girona: Un diaca permanent pot, entre d’altres tasques, administrar el baptisme, distribuir l’eucaristia i el viàtic, beneir matrimonis i presidir funerals…
  • El viàtic de la jornada és la Comunió, de Josep Torras i Bages.
  • Visiteu també el viàtic del Rodamots per llegir citacions molt encertades d’ús d’aquesta accepció a la nostra literatura.

Aquí teniu un tema musical amb viático d’una monja compositora mexicana del s. XVIII:

Donde aquel Pan angélico,

entre accidentes cándidos,

asiste como antídoto,

quiere estar por viático.


VIÀTIC adj.

6. (actualment inusitat, fora d’ús) Pertanyent al viàtic. Com hi haja necessitat de una capa per els combregars, ordenà y manà que dins de sis mesos se fasse una capa viàtica de un dels mantells de Nostra Senyora, doc. a. 1591 (Hist. Sóller, ii, 818).

Etimologia (1 a 6): primera datació del 1653; provinent del llatí viatĭcum ‘allò que serveix per a un viatge’. Òbviament, les provisions són útils i necessàries per a fer un viatge; d’aquí els significats 1 a 3, provisions materials, i el significat 5, provisió espiritual. En la seva classificació etimològica viàtic és un derivat culte de via, que prové de l’homònim llatí i significa ‘camí, carrer’. Vaja, que només té sentit parlar de viàtic quan hom ha de fer via, ja sigui cap a un destí mundà o un una mica més enllà.

___________________________________________________________________________________________________

VIATICAR v. tr.
Administrar el viàtic a un malalt; Ahont se viaticà y oleà Sebastiane Mora, doc. a. 1753 (arx. de Felanitx). Per a anar a viaticar o a ajudar a bé morir a l’escampall de vehins, Casellas Sots 30. Sinònims: donar l’Eucaristia, combregar, portar el combregar a un malalt, portar el viàtic. D’aquest verb em fa gràcia que en pronunciar-se soni pràcticament com Vaticà, que justament és la seu dels que es dediquen a administrar viàtics, a viaticar vaja! Ara bé el Vaticà pren el seu nom del turó Vaticanus on es troba situat, un dels 7 famosos que engalanen la ciutat eterna.

Etimologia: primera datació al 1803. Derivat de viàtic. Vegeu-ne  l’etimologia més amunt.

___________________________________________________________________________________________________

I per acabar:

  • Viàtic Marí, un llibre de poemes de Francesc Mompó Valls.
  • Viàtic, 1r poema del capítol II (Pelegrinatge), del llibre  Lívius Diamant de Salvador Jàfer.
  • La Libèl·lula Armada: Els pilots kamikaze, em conta Jean Giono, es fabricaven cadascun pel seu compte un perfum personalitzat: el darrer viàtic abans de l’explosió final. No s’han pogut trobar les fórmules d’aquests perfums…
  • un tema amb un títol molt curiós homenatge al boxejador argentí José María Gatica (El Mono Gatica):

___________________________________________________________________________________________________