gram o agram, gramenet, gramera, gramenera; gramós,-osa; desgramar o esgramenar

Últimament la ciutat de Santa Coloma de Gramenet és present com mai als mitjans de comunicació degut principalment a l’operació Pretòria, que ha esvalotat el galliner d’allò més. Indirectament,  Santa Coloma també surt esmentada sovint quan es parla de la situació de Tamudo al RCD Espanyol,  perquè per no repetir-se l’anomenen el davanter de Santa Coloma. Tanta insistència mediàtica ha fet que em preguntés si un gramenet és alguna cosa. El primer que he aclarit és l’ortografia de la vocal neutra. Ho trobareu a molts llocs escrit gramanet, però aquesta és la  grafia castellana, en català és gramenet. La terminació -enet suggereix diminutiu, com si un gramenet hagués de ser quelcom petitó (per exemple: homenet), però ja veure-ho que no és així. El que sembla clar és que a Santa Coloma hi havia un bon niu de grameneres:

___________________________________________________________

GRAM (o AGRAM) m.

1. Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies, espècie Cynodon dactylon, de canyes ramoses des de la base, rizoma serpentejant molt estès, tiges postrades, amb fulles planes, estretes i acuminades, amb la lígula pelosa, beines foliars piloses i de dos a set espigues verticil·lades i de color moradenc reunides al capdamunt de la tija fent una inflorescència digitada; molt comuna en camps sembrats, terrenys abandonats, preferentment humits, i formant part de les gespes dels jardins. És molt tenaç i mala d’esvair, perjudicant molt les plantacions; és medicinal, de propietats diurètiques i refrescants. Lo suc del gram els huyls posat ab cotó, Tres. pobr. 21. Carts, romagueres, | canyota, gram, Spill 13517. Traureu lo agram de les vinyes, Agustí Secr. 8. Sinònims: agram. En aquesta pàgina de la Universitat de LLeida i trobareu més detalls tècnics i fotos: Hemicriptòfits.

agram (Cynodon dactylon) a l'asfalt

• Gram d’aigua (Paspalum distichum o paspalodes): té les fulles planes, estretes i agudes i espigues linears geminades.

gram d'aigua (Paspalum distichum o paspalodes)

• Gram d’olor (Anthoxanthum odoratum): té les espiguetes en panolla i és molt abundant de flors. És enfiladissa i estolonífera, de fulles estretes i espícules reunides en tirs. Fa una olor potent que resulta desagradable al bestiar.

dibuixos del gram d'olor (Anthoxanthum odoratum)

• Gram negre (o porquí) (Potentilla reptans): de la família de les rosàcies, enfiladissa i estolonífera, de fulles palmades amb cinc folíols fistonats, que té propietats astringents. Sinònims: cinc-en-rama, peu de Crist.

gram negre (Potentilla reptans)

2. (antigament) Herbei. La terra és ornada de grams, Hist. Troy. 49. Sinònims: herbei, herba, herbatge, gespa o gesp.

3. Beguda feta per infusió d’una d’aquestes plantes. Un bon tassó de gram o herba sanguinària, Roq. 52.
4. (figuradament) Mala llavor. Ab Jesús eixa agram de mals profetes!, Guimerà Jes. Naz. 117. Sinònims: granís.

Locucions:

• Agafar-se com el gram: esser molt enganxadís, difícil de desllapissar.
• Créixer com el gram: créixer molt de pressa.
• O gram o canyota: es diu per expressar la necessitat de prendre una resolució definitiva escollint una cosa entre dues.

Dites:

• El gram s’amorgona tot sol: vol dir que els mals exemples i en general les coses dolentes creixen per si soles, sense que se les fomenti (Menorca).
• En temps de fam, els burros mengen gram o L’ase, per la fam, menja el gram: significa que la necessitat fa fer coses que repugnen.
• Es gram es mor tot sol, si es llaura per sa lluna veia de juliol (BDC, xviii, 250); Si es llaure pel juliol, | el gram es mor tot sol (Sanchis Cal. 108).

Etimologia: s. XIV; del llatí gramen, -ĭnis ‘herba, agram’; la variant agram prové de l’ús del mot llatí, neutre, com a femení en el llatí vulgar, que donà la gram, d’on sorgeix l’agram per aglutinació.

En un intent d’acotar la llargària d’aquest apunt i de donar-li certa coherència avui m’he limitat només a les accepcions botàniques del mot gram, que són les que comparteixen origen etimològic amb la resta de mots derivats que trobareu tot seguit.

___________________________________________________________

GRAMENET m.

1. Prat de gramínies. Formació vegetal herbàcia més o menys densa amb aspecte de prat en la qual predominen les plantes graminoides. I què són les gramínies? Família de plantes monocotiledònies, constituïda per herbes anuals o perennes, de tija cilíndrica i nuosa, sovint buida, fulles llargues i estretes, sistema radical fasciculat, flors disposades en espiguetes reunides en espigues, raïms o panícules, i fruit sec i indehiscent, que comprèn els cereals i moltes herbes de prat. I les plantes graminoides? Doncs plantes semblants a les gramínies. Sinònims: prat (la majoria de prats són gramenets), espartar (gramenet xeròfil i esclarissat on predomina l’espart o l’espart bord), jonceda (gramenet dens i força alt on predomina la jonça, amb abundants mates i petits arbustos, propi sobretot de les terres margoses submediterrànies), llistonar (gramenet on domina el llistó) Vaja, que tot plegat un gramenet és un terreny ple d’herbotes. La definició és amplia i tant podria tractar-se d’un camp de blat com d’un camp de gram; però entenc que habitualment s’empra més per a prats d’herba i no pas per a prats amb cereals.

gramenet (zona central de la foto)

2. Gespa de gram. Sinònims: gramera, gespa o gesp. Així doncs, si teniu la sort de tenir un jardí el podeu convertir en un gramenet plantant-hi agram en comptes de gespa convencional. De fet, existeixen moltes variants en que es barreja l’agram amb altres varietats de gespa per conferir-li propietats determinades: més resistència a les glaçades, etc. Clicant sobre la següent imatge en trobareu més informació.

gramenet (gespa de gram)

3. Equip de futbol de Santa Coloma: UDA Gramenet. Conegut popularment com La Grama.

Toponímia:

• Santa Coloma de Gramenet: vila de 15.000 habitants situada en el Pla de Barcelona, a la vorera del Besòs. Bé, això devia ser quan mossèn Alcover ho va consultar, fa més de 75 anys, segons l’Idescat l’any 2008 Santa Coloma tenia 117.336 habitants. El que no sé és quants gramenets hi deu haver ;o). És curiós el fet que durant el 1937, durant la Guerra Civil, els republicans li van canviar el nom a la ciutat i va passar a ser Gramenet del Besós. Aquí teniu la imatge d’un bitllet de 25 cèntims que testimonia aquest fet:
  

Respecte a l’origen del nom de la ciutat, ens hem de situar cap a l’any 1000: L’església de Santa Coloma s’esmenta en un pergamí de Ramon Berenguer I del 1019 i amb més precisió al Cartulari de Sant Cugat del Vallès (amb la referència al lloc de Gramenet i el temple dedicat a Santa Coloma). Suposo que aquest temple dedicat a Santa Coloma devia estar envoltat de molts prats i per això anomenaven el lloc gramenet, però això ja és collita pròpia meva. Una altra possibilitat més fonamentada és que el gramenet li vingui del fet que durant el s. XVIII a Santa Coloma hi havia molts camps  de cereals, que tot i no ser agram pròpiament dit, si que són gramínies i, per tant, d’aquests camps se’n pot dir gramenets: …No és fins a la fi de la Guerra de Successió (el 1714) que la població del terme va començar a augmentar de forma ràpida (144 habitants el 1718, 731 habitants el 1787) en paral·lel a la prosperitat notable de l’agricultura, basada sobretot en els cereals, la vinya, les hortalisses i el cànem…

un gramenet a Santa Coloma de Gramenet

A l’escut de Santa Coloma de Gramenet i apareixen tant la coloma com unes espigues de gramínia:

escut de Santa Coloma de Gramenet

• Gramenet: caseria del municipi d’Isona (Pallars Jussà), a l’oest del poble de Benavent de la Conca. L’any 2006 tenia 1 habitant!

Gramenet

• Gramenet de Beranui: Llogaret en curs de despoblament del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca.El fet que un gramenet sigui un prat fa que el mot aparegui no només en noms de pobles i ciutats, sinó en toponímia d’allò més diversa: barranc de Gramenet, bosc de Gramenet, serrat del Gramenet.

La torre de Cabdella a Gramenet de Beranui

Etimologia: derivat de gram. Segons l’Alcover: del llatí *grāmĭnētu, ‘camp de gram’.

___________________________________________________________

GRAMERA f.

Gespa de gram. Sinònims: gramenet (significat 2). Vegeu gramenet més amunt.

___________________________________________________________

GRAMENERA f.

1. Insecte lepidòpter nocturn (Tinea granella) la larva del qual s’alimenta del gra del blat. Els lepidòpters és l’ordre d’insectes que comprèn les papallones.

Tinea granella

2. Coleòpter curculiònid, Sitophilus (Calandra) granarius,  les larves del qual viuen dins els grans del blat emmagatzemat fent-lo malbé. Noteu que curculiònid vol dir que té el cap allargat en forma de trompa. Sense por de frares ni gramaneras, Aguiló Rond. de R. 7. Fent ones com ses gramaneres, Maura Aygof. 22. Sinònims: fraró (de bec), corc (del blat, dels cereals, dels grans, morrut (del blat, dels grans), papalló dels cereals, gramenova ( o grameloua a l’Empordà) no apareix al DIEC.

grameneres (Sitophilus granarius) passejant pel gra de blat

La gramenera apareix en aquest poema de l’Antonina Canyelles:

Menjaràs morena, no altres peixos,

Menjaràs arròs amb gramenera.

Beuràs aigua amb cabotins de la més bruta.

Et prohibiran trencar la c i geminar la ela.

…

4. Nom donat a diversos miriàpodes de l’ordre dels diplòpodes i el gènere Julus, de forma cilíndrica, amb vint segments o més, de quatre a sis centímetres de llargada, de color negrós, amb una multitud de cametes de color clar, que habiten en llocs humits del camp, sota les pedres o les buines, i s’alimenten d’herba. Estan proveïts de glàndules que secreten líquids pudents i, en ésser amenaçats, s’enrotllen en espiral.

miriàpode Julus

Dites:

• Esser més llarg que una gramenera: esser molt alta una persona (Eivissa).

Intensificadors: gramenerassa, gramenereta, gramenerota, gramenerot.

Etimologia: derivat de gram. Segons l’Alcover: del llatí *grāminarĭa, derivat de grāmen ‘herba’.

___________________________________________________________

GRAMÓS, -OSA adj.

1. Relatiu o pertanyent al gram. Abundant de gram. Ple de gram.

2. Dit de l’indret on es cria abundantment el gram. Un jardí gramós.

Toponímia:

• Gramós: Poblet agregat al municipi de la Parròquia d’Ortó (Alt Urgell). Això devia ser veritat quan ho escrigué Mossèn Alcover, però ara ja no. Ara, tan Gramós com La Parròquia d’Ortó són nuclis del municipi de La Ribera d’Urgellet. Com a curiositat indicar que segons la viquipèdia a Gramós només hi viu una persona! He cercat Ortó per tal de saber on parava (al google earth no l’hi trobareu) i vet aquí que m’he topat amb la descripció que en feu Mossèn Alcover al dietari que va escriure durant la seva excursió filològica del 1906: …emprenem la pujada de la Parròquia d’Ortó, vileta de mala mort. Els carrers duen un rost ferest; les cases no están afilerades; son petites, negres y malfetes. No mos hi aturam;… Aio sí, sembla que Gramós té almenys una casa rural: Casa Rural les Flors.

Etimologia: derivat de gram. Segons l’Alcover: incerta, probablement pre-romana. En l’Acta de consagració de la Seu d’Urgell apareix escrit Garamonse, forma a la qual Meyer-Lübke atribueix el mateix tema que trobem en els topònims Ger, Gerul, Gerunda, etc. (cf. BDC, xi, 26).

___________________________________________________________

DESGRAMAR o ESGRAMENAR v. tr.

Netejar un terreny (un camp, una feixa, etc.) arrencant-ne l’agram. En sentit figurat podríem dir: Amb l’operació pretòria, el jutge Garzón pretén esgramenar Santa Coloma de Gramenet. Sinònims: eixarcolar o eixartellar o birbar o escardar o herbejar o herbassejar (netejar de males herbes els sembrats), eixermar (netejar de males herbes un camp, un marge, un camí) , magencar (quan l’activitat es fa al més de maig) .

Etimologia: derivat de gram.

___________________________________________________________

Bé, ho deixo aquí, però no sense abans recomanar-vos que vigileu bé el vostre blat; no fós cas que també acabés en mans (o en trompa) d’alguna gramenera...