redós, redossa; a redós, a redossa; redossar, arredossar

L’article d’avui el va esperonar un missatge electrònic que vaig rebre amb el famós vídeo de la monja Teresa Forcades parlant de la grip A. El missatge contenia l’expressió a redós, i com que la desconeixia me la vaig apuntar per cercar-la. Després de consultar-ne el significat he trobat que és ben escaient ara que ja han arribat els primers freds i que els meteoròlegs han anunciat pluges.

L’única cançó que he trobat que fa ús del mot redós és Terra de’n Lluís Llach. S’empra d’una manera tan original que de primer he pensat que era incorrecta, però després de llegir la lletra de la cançó des del principi he entès que el redós al qual es fa referència és la pròpia tomba, i sabent això ja s’entén tot:

Terra

…Militars:

prohibit que poseu els esclops

sobre el meu redós.

Que basca em fan les raons

que us fan com sou

i quan parleu de pau als ulls

us veig dos clots de por…

________________________________________________________________

REDÓS m. (plural REDOSSOS)

Lloc on hom és a cobert del vent, de les injúries del temps. La tempesta s’acosta: ens cal cercar un redós. Hem de trobar un recer segur. En la bonança d’aquell redós sentí passar les hores…, p. 49 de Josafat, Prudenci Bertrana. D’altre castell de roques seure pogué a redós, Atlàntida i. Està situat… al fons d’un bonic redós de la serra, Verdaguer Exc. 49. Pogueren prendre redòs devall el porxo, Penya Mos. iii, 159. Que està de bé a tal redors!, Costa Poes. 115. Havia viscut … al redós d’un veí formidable, Carner Bonh. 19. . Sinònims: recer, refugi, cobert, repaire, abric, aixopluc  o sopluig (lloc on hom és a cobert de la pluja), sostre, empara, recobre. Variants: redòs (antigament), redors (dialectal, no apareix al DIEC però sí a l’Alcover-Moll).

• (figuradament) refugi espiritual. Però el que ell demanava era el refugi que suposava l’hàbit, el redós de viure conforme a la santa regla benedictina que transforma les persones i atorga la pau interior a qui la practica, Jaume  Cabré, Jo Confesso p.93.

En l’àmbit de la mar: Lloc de la costa on no arriben els temporals ni en general l’agitació de la mar, i que és apte per al sojorn d’embarcacions. Sinònim: recer, avantport.

• A redós (locució adverbial): Sota un sostre o empara. Ésser algú, posar alguna cosa, a cobert, sota cobert. L’hospital està envoltat de cabanes que alguns pacients s’han constrït a redós del centre sanitari.., Jaume Cabré, Jo Confesso p.527. Quan va començar a ploure ens varem aixoplugar a redós d’un portal. A l’avantport els vaixells podien esperar a redós de la tempesta. Se’ns va fer de nit i vàrem decidir tranuitar a redós d’una cova. Sinònims: a redossa, a recer, a l’abric., a cobert (o sota cobert), a l’empara, sota sostre. Els estanys de la Muga, ben glaçats també, a redós del seu cim homónim. El poble era a redós del castell. En aquest cas vol dir que el poble es trobava a l’empara o protecció que li oferia el castell contra els atacs enemics més que no pas contra les inclemències del temps. A redós s’empra en el sentit de protegir-se no només del mal temps sinó també de qualsevol altre perill. També s’utilitza per indicar que una cosa queda protegida o se situa al darrera d’una altra: La vall quedava a redós de la imponent serra del Cadí. El barri s’estenia a redós de l’estació. També he trobar diversos exemples de l’ús de a redós quan el que empara no és quelcom de material sinó un fet, un esdeveniment determinat o unes circumstàncies socials o històriques. Per exemple:
  
  • L’Arrencaceps, el concurs de força basat en les feines del camp del Penedès, sorgit a redós de la Festa del Most de Sant Pere de Riudebitlles…,
    
  • …a la Catalunya pirinenca germinaven els embrions dels primers texts historiogràfics importants a redós dels scriptoria dels grans monestirs…
• Anar a redós: retirar-se, anar-se’n a casa, sobretot en deixar la feina (Menorca).
• Posar-se a redós (Esports): Situar-se, un corredor o ciclista, molt a prop d’un altre o d’un vehicle per tal de protegir-se del vent. Sinònims: posar-se a recer.

Etimologia: Segons l’Alcover-Moll: del llatí re-dorsu, ‘darrera l’esquena’, tal vegada per conducte de l’italià ridosso, amb el mateix significat. Segons l’Etimològic d’Enc.Cat.: Primera datació aproximadament al 1900, Verdaguer; juntament amb les variants redòs i redors.  Derivat de dors ‘esquena’ (antigament dòs), amb re- de caràcter intensiu (‘al dors mateix’) o com a reducció de rere. De la mateixa manera com es formen els mots: rebotiga, recuina o retaule. Redós es pot entendre així com allò que hi ha per darrera (o per sobre) del dors o l’esquena. El sostre que  ens aixopluga, vaja!

__________________________________________________________________

REDOSSA f.

Redós. Sinònims: vegeu els de redós.

• A redossa (locució adverbial):
  
  • a redós. Se mogué una tramontanada feresta, i per posar-se a redossa, Adam aixecà una paret, Camps Folkl. ii, 81.
  • (irònicament) a la presó (Menorca). Si fas malescriances, et posaran a redossa.

Etimologia: derivat de redós.

__________________________________________________________________

REDOSSAR v. tr. (variant formal antiga ARREDOSSAR)

1. Posar a redòs. Arrambar (algú o alguna cosa) a un objecte que li serveix de recer o empara. Arrambar s’usa aquí amb el significat: Posar quelcom a un costat contra un mur, una vorera, etc. Déu vostre fill tingués dins en la claustra | … | ab tal delit que y redosà nou mesos, Trobes V. Maria 99. La humiditat que es redosa en los forats del nas, Albert G., Ques. 90. Sol dins la cambra te redosses, Colom Juven. 190. Sos pobles s’hi arredossen com polls baix de la soca, Ruiz, Poes. 11. Derrer baluart hont s’arredossavan sas il·lusions, Pons, Auca 281. Sinònims: resguardar, abrigar, emparar, arrecerar, aixoplugar, soplujar, sotaplujar, replujar, posar a cobert, posar a recer, protegir, parapetar, reparar (el meu jardí està molt reparat del fred), acubillar (la gallina els pollets), cobrir, defensar.

2. Donar redòs, servir de defensa contra la intempèrie o els perills. Ab aquells puigs… que l’arredossavan, Alcover, Rond. ii, 158. …la serra de Tramuntana redossa una bona part del pla central, sobretot dels efectes de la tramuntana, tan acusats a les altres illes.

Etimologia: derivat de redós amb primera datació al s. XV. Sembla contradictori que redossar sigui derivat de redós però en canvi s’indiqui la datació del  s. XV quan no hi ha constància de redós fins al 1900. Ara bé, la datació només fa referència a la data de la primera prova que s’ha trobat de l’existència del mot en llengua catalana i, per tant, no implica que redós no pugués existir molt abans. De fet, sembla lògic pensar que probablement ja existia també al s. XV.

__________________________________________________________________

Quan vaig publicar aquest apunt en Toni J. em va comentar que ell havia sentit a redós en una cançó del nou disc de’n Quimi Portet: Viatge a Montserrat. Avui m’ho ha confirmat indicant-me que el tema en qüestió és diu Si plou ho farem al pavelló. Tot i ser molt nou, ja l’he trobat al youtube i he pogut verificar que en Toni tenia tota la raó. Moltes gràcies Toni! I quin ús tan bonic que fa en Quimi d’aquesta locució adverbial tan nostrada:

…

si fa bo ho farem a la feixa,

si fa vent ho haurem de fer a redós;

però si plou, amor, haurem de fer-ho al pavelló!

Per acabar us recomano llegir:

• un poema preciós de Quima Jaume que trobareu citat a Redós al RodaMots : … I aquell illot, redós de les gavines …

• I una descripció extraordinària que fa Narcís Oller a Pilar Prim: A redós del Freser (un cop a la pàgina a mà dreta cliqueu a 2 Freser i la indústria i després a Oller de Moragas, Narcís per trobar el text).

___________________________________________________________