eutròfia; eutròfic,-a, èutrof,-a; eutrofització; eutrofitzar

Abans d’ahir va començar el 9è Festival de poesia de Sant Cugat. Fent un cop d’ull al programa m’ha sobtat el nom d’un grup que hi actuarà avui divendres: Els nens eutròfics. En Jordi A. ja fa un temps que em va comentar l’existència d’aquesta banda però no hi havia pensat més. Abans no me n’oblidi de nou he decidit dedicar el mot a mot del dia a esbrinar que carall és això d’eutròfic! De primer però, podeu escoltar com sonen els nens eutròfics sense prejudicis:

_______________________________________________________________

EUTRÒFIA f.

1. (Endocrinologia) Estat de nutrició normal d’un organisme. Alimentació sana. Sinònims: nodriment, nutrició.

2. (Ecologia) Qualitat d’eutròfic. Malgrat el bosc de ribera no es vegi excessivament afectat per la sequera, la manca d’aigua sí que provoca problemes relatius a l’eutròfia i compromet, així, les comunitats de peixos, amfibis i ocells aquàtics. Vegeu el significat 2 d’eutròfic més avall. A la següent pàgina podreu trobar-hi representats gràficament els efectes de l’eutròfia als embassaments i als rius: Canvis produïts en el cicle biogeoquímic del fòsfor.

Etimologia: Neologisme mèdic pres del grec εὐτροφία, amb el mateix significat. El mot es composa prefixant eu-, que significa ‘ben’, ‘bon’, ‘avantatjós’, a trophḗ ‘alimentació’. Vaja, que la traducció directa vindria a ser: bona alimentació.

_______________________________________________________________

EUTRÒFIC,-A adj. o ÈUTROF,-A adj.

1. (Endocrinologia) Dit de l’agent o substància que millora la nutrició. Sinònims: nutrient, nodridor,-a, nutritiu,-va, nutrici,-ícia, , nodrisser,-a, alimentari, alimentós, alible, substanciós, suculent (molt nutritiu), ric en (proteïnes, etc.)

2. (Ecologia) Ric en elements nodridors. Dit del medi edàfic (el sòl) o aquàtic ric en sals minerals nutrients, especialment fosfats i nitrats. Medi eutròfic. Pastures grasses altimontanes, sobre sòl eutròfic… Sinònims: nodridor,-a, nodrisser,-a, ric.

Bosc de ribera que es fa damunt sòl eutròfic humit i sovint inundat.

• El contrari d’un medi eutròfic és un medi oligotròfic: Dit d’aquell que té poques substàncies nutritives, com els llacs amb poca vegetació aquàtica. Clicant aquí podeu veure un gràfic que distingeix entre aigües oligotròfiques i eutròfiques.
• I la virtut entre els dos extrems viciosos és el medi mesotròfic: Dit d’aquell de característiques intermèdies entre el medi oligotròfic i l’eutròfic.

Les següents gràfiques comparen diversos aspectes d’un medi eutròfic i un d’oligotròfic:

Quin gràfic representa un medi eutròfic i quin un d'oligotròfic?

Etimologia: derivat d’eutròfia. M’ha vagat de cercar l’etimologia de tròfic: ‘referent a la nutrició de teixits, òrgans i organismes’. Primera datació en català al 1888. Prové del grec trophós ‘alimentari, alimentós’ i deriva de tréphō ‘alimentar’. Així doncs, jeràrquicament eutròfic penja d’eutròfia però com que tròfic vé directament del mot grec equivalent sembla lògic pensar que eutròfic va sorgir a partir d’aquest. És clar doncs que com a molt aviat eutròfic hauria aparegut a finals del s. XIX, però not sé quan temps fa que es deu usar en l’àmbit de la medicina.

_______________________________________________________________

EUTROFITZACIÓ f.

Promoció accidental o deliberada de la proliferació d’un organisme, en contrast amb la d’altres organismes del mateix ecosistema. Més concretament en l’àmbit de l’ecologia:

• L’eutrofització és un fenomen de ritme lent a la natura, però és accelerat enormement per l’acció de l’home. Es tracta de l’acumulació de sals minerals nutrients (especialment nitrats i/o fosfats) a les aigües d’un llac o d’un pantà, tant si són dolces com si són salades, que hi provoca un creixement massiu d’organismes, fonamentalment algues, i una disminució de la concentració d’oxigen. Per exemple, els nitrats són sals nutritives que s’usen sovint com a fertilitzants però la lixiviació del sòl per mitjà de l’aigua de pluja o d’infiltració pot fer que aquests nitrats es filtrin provocant l’eutrofització de les aigües superficials. L’eutrofització dels llacs és un flagell dels temps actuals.  Clicant aquí podeu veure en un gràfic com els nutrients provoquen d’eutrofització.

• Exemples d’algues que proliferen en aigües eutròfiques són les clamidomones, unes algues verdes unicel·lulars:

clamidomones

• i la flor d’aigua, una massa flotant d’algues microscòpiques, bàsicament esquizofícies (Microcystis, Oscillatoria, Anabaena, etc), que formen, a l’estiu, capes mucilaginoses, d’una olor desagradable.

El que m’ha quedat clar és que quan algú vegi la meva peixera plega d’algues i gosi dir-me que està molt bruta me’l miraré amb un posat ben seriós i li etzibaré que va del tot errat, que el que passa és que la meva peixera està molt eutrofitzada ;o).

Etimologia: derivat d’eutrofitzar afegint-li el sufix -ció que li dóna el significat d’acció o procés que eutrofitza.

_______________________________________________________________

EUTROFITZAR v. tr.

Convertir un medi en eutròfic (o fer-hi augmentar la concentració d’agents eutròfics).  La matèria orgànica, procedent sobretot dels nuclis urbans, eutrofitza l’aigua i en consumeix l’oxigen dissolt.

Etimologia: aquest verb no apareix als diccionaris però és totalment vàlid i de fet crec que podem derivar-lo de dues maneres diferents:

1. Afegint el sufix -itzar al substantiu eutròfia. Els verbs que es formen d’aquesta manera expressen la realizació d’allò que el substantiu corresponent significa. En aquest cas, eutrofitzar seria fer que un medi tingués eutròfia, és a dir, fer-lo ric en elements nodridors.
2. Afegint el sufix -itzar a l’adjectiu eutròfic. La subtil diferència és que quan formem el verb a partir de l’adjectiu el que expressa és una tendència a la qualitat que l’adjectiu representa. En aquest cas doncs, eutrofitzar significaria fer el medi més eutròfic,  fer-lo més ric en elements nodridors. La conclusió que jo en trec és que eutrofitzar tan pot ser convertir en eutròfic un medi que no ho era gens com fer augmentar el nivell d’eutròfia d’un medi que ja ho era. El context de la frase és el que ens pot ajudar a distingir de quin dels dos casos es tracta.
   

_______________________________________________________________

Us he de confessar que després de tota aquesta digressió encara no tinc clar que diantre deu voler dir això de: Els nens eutròfics! Podríem pensar que són uns nens que nodreixen el medi que els envolta, és a dir, uns nens que actuen com a agents eutròfics. Ara bé, si el que volem expressar és això jo crec que seria mé adient i entenedor formar el substantiu: eutrofitzador, afegint el sufix -dor al verb eutrofitzar. De nou, el mot eutrofitzador no és als diccionaris, però és totalment correcte formar-lo i serveix per designar un agent que eutrofitza. Però són els nens eutròfics uns eutrofitzadors, o no? Potser els nens eutròfics són en realitat simplement nens amb eutròfia: nens ben nodrits, ben alimentats, sans. O tal vegada siguin nens rics en fosfats i nitrats? Per tal d’escatir el que realment són potser el millor sigui anar a veure’ls en concert... però escoltant el seu tema Llenya d’Alzina a mi m’ha quedat força clar:

…

garoines de l’Empordà

garnatxes del Penèdes

i aromes de Montserrat…

… fins i tot esmenten la ratafia, que va ser objecte d’un mot a mot molt recent!

I si després d’ingerir i tractar de digerir tot això encara us heu quedat amb gana, no ho dubteu:

• L’aperitiu eutròfic o les postres del Rector de Vallfogona.
• “L’eutròfia hauria de ser el motor únic i primordial de les nostres insulses vides”, entrevista als nens eutròfics.