terregada, terregall o terregam, terregaller o terreguer


A la Sala Petita del TNC, fins el 22 de novembre, podeu viatjar enrere en el temps fins la Barcelona marginal de principis de s. XX. Només cal que pagueu l’entrada per assistir a El Casament d’en Terregada, una adaptació d’Albert Mestres de l’obra de Juli Vallmitjana. La peça és molt interessant lingüísticament perquè usa profusament l’argot de les classes baixes de l’època: el caló. Però el caló no en el sentit de parla gitana, sinó en el de la parla amb mots d’origen caló usada per lladres i trinxeraires.

En el decurs de l’obra els personatges fan ús de tants mots desconeguts o en desús avui dia que el TNC va creure oportú crear un glossari de termes per facilitar la comprensió de l’obra als espectadors. Aquest glossari és pot consultar a la web del TNC: Glossari de termes de l’argot de malfactors per entendre millor El casament d’en Terregada. Haig de dir que en el meu cas va complir molt bé la seva funció. Vaig llegir-me’l un parell de cops abans d’anar al teatre i em va ajudar molt tant a seguir el fil de l’obra com a copsar-ne petits detalls interessants. Unes hores després, però, quan ja l’havia païda, vaig trobar a faltar una paraula essencial en aquell glossari: terregada! Que era o que és una terregada? He posat fil a l’agulla per desvetllar aquest dubte i he pogut comprovar que en Juli Vallmitjana no havia posat un nom a l’atzar al protagonista de les seves obres. Però abans de descobrir que és una terregada feu-vos una idea de qui era en Terregada en la brillant interpretació de l’actor Ernest Villegas:


____________________________________________________

TERREGADA f.
1. Gran quantitat de terra, de pols dipositada en un lloc o alçada pel vent (Menorca). Sinònims: polsegada, terregall, terregam. Ha volgut la casualitat que justament ahir es commemoressin els 20 anys de la caiguda del mur de Berlin (der Mauerfall), la qual cosa, a més de simbolitzar un punt d’inflexió en la història recent, deuria provocar una bona terregada! En aquesta foto ja es pot apreciar com la pols i les restes de pedres es comencen a acumular al peu del mur que la gent fa caure a cops de mall.

La caiguda del mur de Berlin va provocar una bona terregada!

2. Barreja de terra i fullaca o altres elements vegetals i animals, que serveix per a femar les plantes (Empordà). Sinònims: fems, adob, compost, fertilitzant, guano, fosfat,  . Què millor per exemplificar aquest ús del mot que una cooperativa que duu Terregada com a nom i es dedica justament al que indica aquest significat:

  • Terregada.net: cooperativa de serveis ambientals i agraris basats en l’agricultura ecològica, amb seu a L’Armentera, Alt Empordà. El nom li vé del fet que una de les seves activitats és precisament promoure el compostatge, el procés de preparació de compost (o terregada) per a l’adobament de la terra.

Un compostador actual ple a vessar de terregada!

3. Barreja de pols de terra, macolins i pellofes i altres deixalles del blat, reunida damunt l’era (St. Antoni de P.). Sinònims: polsegada. Aquesta terregada es refereix als residus que queden damunt l’era després de fer-hi la batuda del blat (la trilla). Quan s’acaba de batre passant el trill cal separar-ne la palla i deixar només el gra de blat damunt l’era. Suposo que d’aquí vé la dita de separar el gra de la palla i això és justament el que fan els pagesos de la fotografia següent amb les forques. Un cop separada la palla cal garbellar el blat per eliminar les impureses. El que travessa el garbell es el que queda al terrea de  l’era un cop acabat el procés i entenc que és això el que es pot anomenar terregada. En aquesta pàgina hi ha més detalls sobre el procés: Projecte de recuperació d’oficis antius: la parva.

Batuda del blat a l'era

4. Menudall de carbó vegetal. Conjunt de bocins de carbó molt menuts, barrejats amb porcions completament pulverulentes (Empordà, Vallès, Barc., Penedès, Camp de Tarr., Tortosa). Allí dipòsits de benzina i magatzems de terregada, Rusiñol Illa 41. Sinònims: carbonissa, molinada, pols de carbó. En la segona foto es veuen les teulades d’uralita dels coberts on guardàvem el carbó, i on el garbellàvem per separar el carbonet de la terregada (que per cert, en castellà es diu “picon” tal com diu la propaganda d’en Monsonet). Els antics brasers funcionaven amb terregada, com s’explica en aquesta pàgina curulla de detalls interessants: La terregada era el carbó més triturat que esdevenia al garbellar el carbó que sortia de la “carbonera”, que es feia al mateix bosc.

terregada de carbó vegetal

5. (figuradament) Gent sense importància, rebuig. Gent baixa, de menyspreable posició social o moral. Ja no resta sinó la terregada: els bons ja han trobat col·locació. Tota aquesta terregada enriquida Déu sap com va tant darrere del dictador i del règim actual com els vells aristòcrates que tu condemnes, Josep M. de Sagarra, Vida Privada p.181. Els altres, l’anònima terregada dels pisos alts, Llor Jocs 161. Sinònims: púrria, faramalla, escòria. Aquí és on constato que en Juli Vallmitajana no va batejar en Terregada, el protagonista de les seves obres, irreflexivament. Ell va crear en Terregada com a model representatiu de les gents d’aquestes classes baixes que hom anomenava: terregada. Lògic, no?

En Terregada (Albert Villegas) i la Lola (Míriam Iscla) a l'obra del TNC

6. Ressaca? (pesadesa de cap produïda per una ingestió massiva o excessiva d’alcohol o d’una altra droga). Aquest significat no apareix als diccionaris però dedueixo que és el que significa en aquest apunt que he trobat en un bloc: Amb una mica de terregada de la revetlla, volíem aprofitar el dia per caminar una estona, no massa lluny de casa. De fet, extrapolant una mica els significats 2 i 3 i imaginant-nos la barreja a l’estómac després d’una revetlla sembla un ús adequat. La terregada seria el rebuig que queda al cos després d’haver menjat i begut en excés.

7. Recepta del corpus culinari català. Aquí trobareu la recepta per cuinar la Terregada.

8. Terregada, cinc veus i un repertori sagnant: disc que van publicar el 2004  Lídia Pujol, Miquel Gil i el grup de tres veus Psàlite. Podeu escoltar-lo clicant aquí.

9. Terregada:  Apunts sobre folklore de Terrassa, de Jan Grau i Martí  i altres (El Mèdol 1991). El podeu comprar clicant aquí.

Etimologia: primera datació al 1839; derivat de terra, i aquesta del llatí tĕrra, que significa el mateix que en català.

____________________________________________________

TERREGALL m.

Munt de pedres menudes, de runes, d’escòries, etc. Sinònims: terregam, terregada. L’esfondrament recent del Pont de les Dues Valires a Andorra malauradament ha causat la mort de molts dels operaris que hi treballaven i alguns dels seus cossos encara estan sepultats sota el terregall. Esperem que la grua que hi treballa pugui recuperar els cossos ben aviat: Reprenen els treballs de desenrunament del pont de les Dues Valires d’Andorra.

Eimologia: primera datació al s. XVII;  derivat de terra.

____________________________________________________

TERREGALLER m.

Paratge ple de pols de terra, sorra i/o de pedregam menut i movedís (Vall de Ribes, ap. Aguiló Dicc.).  Sinònims: terreguer (Tortosa, València), terregar (Menorca) (Aquesta forma no està acceptada al DIEC però apareix a l’Alcover.) Mirau, comportar que es fiet estigui assegut dins aquet terregar! (Ciutadella).  La diferència entre terregaller i terregall és súbtil, però tal com jo ho entenc un terregaller és un lloc que té terregall acumulat.

La Zona Zero de NY era un gran terregaller després de l'esfondrament de les torres

Etimologia: primera datació el 1915; derivat de terregall.

____________________________________________________

Contràriament al que va fer la caiguda del mur de Berlin ara fa 20 anys, el serpentí de peces de dòmino gegants segur que no deu haver causat gaire terregada. Aquí teniu el simulacre previ que van fer el 16 de juny passat:


1839; de terra]
f 1 Menudall de carbó vegetal.
2 fig Gent sense importància, rebuig. Ja no resta sinó la terregada: els bons ja han trobat col·locació.
Anuncis

2 Respostes

  1. Bon dia,
    Encara podeu afegir:

    10. TERREGADA.NET SCCL. Cooperativa de serveis ambientals i agraris basats en l’agricultura ecològica, amb seu a l’Armentera. Deu el seu nom a la promoció que realitza del compostatge, pel sentit de la paraula descrit al punt 2 d’aquesta relació.

    Salutacions!

    • Hola Mireia, moltes gràcies pel teu comentari. Ja he afegit la informació de la vostra cooperativa amb un enllaç a la vostra pàgina i tot. Molt ben triat el nom de la cooperativa!
      A més, m’ha fet treballar una miqueta i he afegit sinònims d’aquest significat de terregada. Ja m’ho diràs si me n’he deixat algun!
      Per cert, m’ha fet il·lusió rebre un comentari des de L’Armentera!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: