cascall, cascalleig; cascallejar


Fa només sis mesos la Selma em proposava el mot cascall tot dient: la meva besàvia en tenia uns quants de plantats al pati. Quan era el temps, els collia i els deixava assecar a les golfes per fer-ne infusions en cas de mal de queixal… Crec que son parents de les roselles o “peperepeps”.

Jo el desconeixia però d’entrada pel so de la paraula em semblava que s’havia de referir a una herbota lletja o a alguna cosa negativa, potser a algun tipus de deixalla o residu. Ha estat interessant veure que anava força errat. El cascall, com la majoria de mots,  té múltiples personalitats, més o menys positives depenent de qui en faci la valoració. Però és que a més també té tres etimologies diferents que donen lloc a significats molt diversos. No us les perdeu!

Per arrencar avui us proposo un poema de BlancaLLum del bloc Poètica Crapulística:

LI CALO FOC

em cal el rou, el cascall, la soleiada.

vull saber què hi ha

a l’altra banda del saber…

___________________________________________________________

CASCALL m.

1. (Papaver somniferum) Planta cultivada anual de la família de les papaveràcies. El tija fistulosa (buida per dins) i fa de 40 cm. a un metre d’alçària; de fulles grans, dentades, ondulades i que envolten la tija (caulinars amplexicaules); grans flors blanques, rosades, vermelles o violades i fruit en grossa càpsula ovoide globulosa, indehiscent, coronada pel disc estigmàtic, que conté nombroses petites llavors d’ús culinari i medicinal. Les llavors estan dins càpsules rodonenques (cabeces) que són narcòtiques i calmants, i d’elles es treu un suc que espessit forma l’opi. Vaja, vaja! Sense cascalls Karl Marx no hagués pogut escriure mai la seva famosa cita: Die Religion … ist das Opium des Volkes. (La religió és el l’opi del poble). El somniferum que duu el cascall al seu nom científic no és casual perquè realment les seves llavors fan venir son. Vegeu sinó aquestes cites de textos antics: Era tota brodada de cascayls, e dehia lo mot: Lo que a altri fa dormir, a mi disperta, Tirant, c. 117. Quants ab cascall | per fer dormir | los fan morir, Spill 9146. Sinònims: pintacoques, herba adormidora. A la viquipèdia Cascall hi trobareu molts detalls. Potser el més interessant és que de les càpsules del cascall se’n pot extreure làtex, opi, morfina i heroïna. Com pot ser que hi càpiguin tantes coses!

el làtex surt en fer un tall a la càpsula del cascall!

També val molt la pena llegir l’apunt: Carabassetes de cascall (02.09.08) on s’expliquen molts claramament detalls dels usos remeiers del cascall, de la seva posterior prohibició, etc.

Cascall (Papaver somniferum)

  • Cascall marí (Glaucium flavum): planta herbàcia biennal, de fulles glauques, oblongues i pinnatipartides, flors grogues solitàries, molt vistoses, i fruit cilíndric molt llarg, que es fa sobretot a les platges. Sinònims: trepó marí, rosella marina. Més detalls aquí.

Cascall marí (Glaucium flavum)

  • Cascall banyut o cornut (Glaucium corniculatum): semblant al cascall marí, però de fulles profundament lobulades, força pilosa, amb les flors d’un taronja vermellós, més petites, i les càpsulescobertes de sedes. És pròpia dels sembrats i de llocs ruderals (suburbis, voltants d’habitatges,…)

Cascall banyut (Glaucium corniculatum)

  • Cascall bord (Papaver somniferum variant setigerum): molt semblant al cascall comú però d’una raça tota ella més petita, amb les fulles peludes (híspides) i profundament dividides amb els segments acabats en setes.  Les seves càpsules són dehiscents (s’obren naturalment) i no tan rodones com les del cascall comú.  Es fa espontàniament als erms i als llocs ruderals de la regió mediterrània i algun cop es cultiva com a ornamental i per aprofitar-ne les llavors. Sinònims: pintacoques.

càpsules del Cascall bord (Papaver setigerum)

Flor del Cascall bord (Papaver setigerum)

2. El fruit de la planta descrita al significat 1.

parts del cascall


Etimologia (1): primera datació al s.XIV amb el significat de ‘planta herbàcia narcòtica’ provinent de l’àrab ḫašḫâš´, amb el mateix significat. L’Alcover coincideix: Segons Eguílaz Glos. 366, de l’aràbic ẖaxẖaxa que apareix amb el mateix significat de «papaver» en el Vocabulista atribuït a Ramon Martí.


3. Terra sorrenca, saulosa o pedregosa. Terra roja mesclada amb pedra, que de dolenta que és no serveix per a certs conreus i es dedica a vinya o a olivar (Maestrat). Sinònims: sauló, terregada o terregall. Vaja, sense tenir-ne ni la més remota idea sembla que hi ha una coincidència semàntica notable entre aquest significat de cascall i el de terregada i terregall, les paraules a les qual vaig dedicar l’apunt anterior. De cascall segurament n’hi podríem trobar en molts terreguers o terregallers.

cascall (sauló)

Dites:

  • Cap amunt i cap avall fent “ruido” pel cascall (Benicarló). Resulta que el cascall és el títol d’un bloc i és allà on hi he trobat aquesta dita. Aquí el teniu: El Cascall.

4. Ametlla o nou dolenta, que no té bessó, que tota se conté clovella (Llofriu, Montblanc). El bessó aquí fa referència a la carn d’un fruit de clofolla. Vaja que un cascall vindria a ser una estafa d’ametlla (o de nou), ja que quan l’obres, a dins no hi trobes res! Per arribar al bessó de l’ametlla cal treure-li l’epicarpi, el mesocarpi i l’endocarpi! Són les diferents fases que es veuen a la següent fotografia:

capes fins arribar al bessó de l'ametlla!

5. Agrupament de dues o més nous en un brot (Sta. Col. de Q., ap. Griera Tr.).6. Remor. Sinònims: soroll, fressa. Refranys:

  • Com més dolenta és la nou, més cascall mou (Vilanova de Meià).

7. Bufetada (en argot barceloní). Aquest significat només apareix a l’Alcover i el trobareu barrejat amb els significats de les plantes, és a dir, els corresponents a la primera etimologia explicada més amunt. Jo he gosat moure’l a aquest grup de singificats corresponents a la segona etimologia que trobareu més avall. Ho he fet perquè em sembla més plausible que el cascall (bufetada) vingui de cascar. És impressionant poder veure alentit el resultat de clavar un cascall d’aquests (encara que el vídeo no sigui en argot barceloní):

Etimologia (2): derivat de cascar amb primera datació el s. XIV a l’obra de Llull. Probablement cascar deriva del llatí vulgar *quassicare ‘trencar’, que al seu torn deriva del llatí clàssic quassare ‘sacsejar, masegar’, derivat freqüentatiu del llatí quatĕre amb el mateix significat. Actualment cascar vol dir masegar o colpejar fins a produir contusió, macar. Crec que queda prou clar perquè el cascall amb significat de bufetada l’he considerat derivat d’aquesta etimologia. Òbviament, puc anar errat, però a falta de més dades i havent explicat les meves raons ho deixo així. Si algú té arguments en contra doncs que els manifesti.

___________________________________________________________

CASCALLEIG m. o CASCALL m. (Organyà)

Escataineig. L’escataineig és el crit de la gallina! Aquest significat de cascall és dialectal i només apareix a l’Alcover. Si escolteu la gallina del següent vídeo fent l’ou es pot sentir claranent com repetix les síl·labes: cas-cas-cas-cas-ca-lleig!

Etimologia: onomatopeia del cantar de la gallina.

___________________________________________________________

CASCALLEJAR v. intr. (aquest verb es dialectal i només apareix al DIEC)

1. Escatainar, cantar la gallina (pir-or., occ.). La gallina escataina i catasqueja. Quan és lloca, a La Seu d’Urgell diuen que cascalleja, Verdaguer Folkl. 29.

Etimologia: onomatopeia del cant de la gallina.

2. Fer remor de cosa seca. Les nous cascallegen i salten (Igualada, ap. Aguiló Dicc.). Li cascalleja la gargamella, Berga MT 25. Vaja, que és pot usar quan hom té la veu afònica, aspra, rasposa.

Etimologia: derivat de cascar. Vegeu la segona Etimologia (2) de cascall més amunt.

___________________________________________________________

Bé, desitjo que l’apunt d’avui no hagi tingut el mateix efecte que els extractes del cascall i que encara continueo desperts. Jo si que m’estic adormint, i sense necessitat de narcòtics. Bona nit!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: