Mourinho passejava urc,
aürtava els seus Guardiola,
i el Barça, d’aürt,
es cruspia l’Inter a la cassola.
Si no heu entès el poema no us preocupeu, només cal que seguiu llegint… I de mentre podeu escoltar un tema d’Aürt:
_______________________________________________________________________
URC m.
1. Altivesa, orgull, tarannà altiu i arrogant. Neci integral, em creia capacitat per a jutjar-ho tot i amb no dissimulat urc, Manuel Baixauli, L’home manuscrit p. 50. Aquest home enraona amb un urc que agraviaè. Una consideració espantosa, que se li acudí tot d’una amenassant el seu urch d’home, Oller Pilar Prim 201. En Tomàs mira el ròdol de curiosos amb urc de gall triomfador, Llor Laura 20. Sota l’urc dels senyors. I un poema: Amb urc dic prou! Sinònims: aürt, orgull, altivesa o altivitat, arrogància, presumpció, fums, estuf, inflor (els 3 darrers en sentit figurat), enfaristolament, suficiència, protèrbia, fatuïtat, supèrbia, vanitat, elació, faroneria. I atenció al següent sonet que va escriure Carles Torner al 1984 però que perfectament podria haver estat una dedicatòria al mot a mot i a un servidor:
Com el pilot fulleja el dietari
cercant un rumb al vol que ell sol comanda
i no llegeix pels núvols ni en la randa
de l’horitzó cap signe del llunari,
com l’embriac que als llimbs del seu desvari
d’un brusc rampell clarivident s’abranda,
fa cua al mot, al món demana tanda,
i amb urc escriu un nou diccionari,
així mateix m’embranco jo en la idea
buscant al mot un fonament de roca
on bastir llar, on esmolar la broca
que amago als ulls, on créixer amb la marea,
on del present esbullar al vent la troca
i el propi pas reprendre a la volea.
Refranys:
- Home d’urc, home ruc: significa que els homes orgullosos solen ésser poc raonables.
2. Vigor, força, embranzida (Gíronès, Vallès). Mira amb quin urc puja, el noi! El rector predica amb molt urc (= amb veu molt forta i amb vigor d’expressió). ¿Heu vist aquest camp, quin urc de cols? Sinònims: aürt (vegeu significat 3 d’aürt més avall), vigor, èmfasi, força, embranzida. En Guardiola dóna ordres amb molt urc des de la banqueta. Noteu que aquest urc és, però, totalment diferent al de Mourinho. Aquí ho podeu comprovar:
Etimologia (significats 1,2): primera datació al 1932; derivat de l’antic i dialectal aürtar, urtar ‘topar amb algú; renyar fort’, amb alternança fònica -t/-c. En canvi l’Alcover diu: incerta; possiblement és un mot extret de orgull (pronunciat urgull), que hauria estat interpretat com a compost d’un radical urg (=urc) i un sufix –ull. En aquest cas em mereix més confiança la que diu que prové d’aürtar.
3. Publicació periòdica en format de revista nascuda l’any 1989 i dedicada a la literatura en l’àmbit lleidatà. Podeu veure els números publicats aquí: Urc.
4. Unió de Religiosos de Catalunya.
________________________________________________________________________
AÜRT m. (o dialectalment URT)
1. Èmfasi, vigor. ¡Quin aürt que porta, aquest home! (Balaguer). Sinònims: urc (vegeu significat 2 d’urc).
- D’aürt: de cop, amb una envestida vigorosa i col·lectiva. Ahir el Barça va vèncer l’Inter d’aürt!
- Dir una cosa amb urt: dir-la amb força, emfàticament (Vendrell).
2. Orgull, presumpció exagerada de la pròpia vàlua o poder. Sinònims: urc (vegeu significat 1 d’urc).
- Tenir molt d’urt: dur molt d’orgull (Vendrell).
3. Reny aspre, inesperat i violent (Olot).
4. (antigament) Cop, topada brusca, envestida. Acte d’escometre o topar impetuosament. E així del primer ahurt feu tal loch als seus cauallers,… que ells podien be passar sens empatxament, Curial, ii, 40. E los rebots hereticals baté | ab son ahurt pus vivament allí | on pus grossa resistença vehé, Febrer Par. xii, 101. El triomf de les ànimes que, a força d’aürts, aconsegueixen superar la consistència i l’abrivament de llurs ales, Casp Proses 116. Sinònims: xoc, topada, envestida, trompada, fua o afuament, escomesa o escometiment, arremesa, cop. Un altre exemple barcelonista (o més aviat ex-barcelonista):
Etimologia: primera datació al s. XV; derivat d’aürtar.
5. Aquest bloc: aürt.
6. Aquest llibre d’Ester Xargay: Aürt.
7. Aürt va ser un grup de música en català que va aparèixer l’any 2006. Nascut entre Barcelona, Esplugues de Llobregat i Malgrat de Mar, van gravar un únic disc amb sis cançons. D’ells és el clip d’introducció al mot d’avui. Tenen un grup de fans al facebook que vol que tornin: volem que torni Aürt!
________________________________________________________________________
AÜRTAR v.
1. v. transitiu Anar a topar bruscament, escometre, envestir impetuosament (contra algú o contra alguna cosa). Aürtar un fanal i tirar-lo per terra. Entre tots lo ahurten e’l meten en terra, Curial, ii, 10. E un altre seruent del Bisbe començà’l ha hurtar [a St. Pere] dient: Oh, traydor!, Villena Vita Chr., cap. 160. Sinònims: escometre, envestir, arremetre, afalconar, atropellar, xocar, topar, bornar o brivar (un peix la xarxa de pescar).
- (forma reflexiva) Aürtar-se: Per jugar, furta, | a mort s’ahurta | per tornar tost, Spill 9984. Sinònims: afuar-se.
- Aürtar-se com un llop: escometre algú per maltractar-lo a colps o a paraules (Almassora, Castelló, Morvedre).
- Aürtar-se el cavall: empinar-se obstinadament (València). Sinònims: encabritar-se, alzinar-se, arborar-se, empinar-se.
2. v. transitiu Fer abordar, incitar un ca o altre animal o una persona perquè acometi. Ell me va aürtar un gos (Castelló). En Guardiola aürtava els seus jugadors des de la banqueta. Sinònims: afuar.
3. v. intransitiu Anar a topar bruscament. El nostre auto aürtà en un fanal. Els que hi entren defugen de la voràgine del carrer, que inunda voreres de disseny; s’hi endinsen cercant prolongar la pau que els hi era furtada i que perillava davant el risc d’aürtar amb les arregussadores pretensions dels que se senten atrapats per la velocitat del temps, qui corre més ràpid que ningú. Sinònims: topar, xocar, petar, col·lidir, envestir, Vindria a ser això:
4. v. transitiu (Antigament) Envestir a capades. En una praderia se combatien dos bochs saluatges, e per los grans colps que’s donauen exia’ls sanch del front… Vna volp lepaua aquella sanch, e esdeuenchse que los dos bochs se ahurtaren e atrobaren en lo mig la volp, e feriren aquella per los costats, Llull Felíx, pt. vii, cap. 5.
Variants dialectals: urtar, ahurtar.
Etimologia: primera datació al s. XIII; d’origen incert, probablement preromà i indoeuropeu, d’una base urto- ‘xoc’ molt desenvolupada en cèltic. En canvi segons l’Alcover: del romànic *hūrtāre ‘tossar, envestir’, que és també l’origen del francès heurter (REW 4244). La forma romànica primitiva és probablement derivada de *hūrt, variant dialectal del germànic hrūtr ‘moltó’, segons J. Brüch (ZRPh, xxxviii, 694).
________________________________________________________________________
fi (per avui).
Filed under: començats amb U, Mots, Substantius | Tagged: aürt, aürtar, ahurt, ahurtar, urc, urt | 3 Comments »