caramell, caramella, caramellaire, caramelles, caramellosa


Alguns potser heu pensat que aquest bloc s’havia mort, però no! Només estava hibernant. Els últims mots de l’any passat els havia dedicat a l’anorac i a l’edredó, unes peces de roba que ens ajuden a combatre el fred. Avui en canvi dedicaré l’apunt a una conseqüència del fred rigorós: els caramells!

Haig de confessar que no havia sentit parlar mai dels caramells fins que un  dels meteoròlegs de tv3 els va esmentar tot mostrant-ne una bonica fotografia ara ja fa dies. Vaig apuntar el mot per investigar-lo quan tingués temps. Què són els caramells? I les caramelles? Estan relacionats?  Tenen res a veure amb les gralles? Tot això i moltes coses més al mot a mot d’avui…

______________________________________________________________________________

CARAMELL m.
1. Tros llarguer d’una matèria més o menys sòlida, resultat de la solidificació o espessiment d’un líquid. Esbufegant i escupint caramells de brumera, Víct. Cat., Ombr. 86. Sinònims: penjoll.Variants dialectals: caramall (Cerdanya).

Especialment:

  • Penjoll de glaç, regalim glaçat. Las teuladas tenian un caramell de gel, doc. a. 1726 (Hist. Sóller, i, 152). Vegeu aquest article excel·lent de la viquipèdia: caramell.

Caramells penjant d’un ràfec a Washington

I en aquest video s’explica clar i català: Què és un caramell?

  • Estalactita. Les estalactites són concrecions generalment calcàries i de forma cilíndrica, amb un canalicle paral·lel a l’eix longitudinal, que pengen de la volta de les coves procedents de degotissos d’aigua barrejada amb bicarbonat de calç. Tot i que segons l’Alcover les estalagmites també serien caramells el DIEC i l’Enc. Cat. no ho contemplen.

Gota a la punta d’una estalactita

  • Cadascun dels trossos de pasta llargueruts que surten de la màquina capoladora quan capolen el sagí del porc (Menorca). Una capoladora és una màquina que serveix per capolar, que vol dir trinxar. El sagí és el greix d’una animal. Per exemple la màquina capoladora s’usa en el procés d’elaboració de la Sobrassada de Mallorca. Vegeu també en aquest vocabulari matancer l’entrada: capolar la carn.

Quadre d’una màquina capoladora

  • (en plural) Filaments de cànem que cauen en espadar-lo (Mallorca). Espadar el cànem vol dir atupar-lo amb l’espadella, després de bregar-lo, per fer-ne caure l’aresta.

Espadant el cànem salten caramells!

  • Regalim de sèu, cera, esperma de balena, etc., que es pren al llarg d’una  candela, d’una bugia, d’una atxa, etc. Arribada l’hora, Josafat encengué el tros d’atxa, obrí la porta, i tot esperant la bagassa que el seguís, s’entretenia rompent els caramells de cera. Prudenci Bertrana, Josafat. Sinònims: regalim, moquís o moquim (d’un llum), candela (moc que penja el nas).

espelma amb un caramell incipient

2. Cordill prim de cànem que s’empra per a diferents usos de pesca (Empordà, Vilan. i G.). El roc…, lligat amb un caramell, ens va servir d’àncora, Ruyra Pinya, i, 35. Sinònims: cordill.
3. Bocí de ble  recremat que ja no fa bona claror i forma al capdamunt com un bolet (oriental). Convensuda de que’ls caramells dels brocs… ja no’s revifarien, Pons Auca 11. Sinònims: moc. Noteu que el ble és el cordó, cinta, feix de filaments combustibles que es posa a l’interior dels ciris, candeles i bugies, o en el bec dels llums d’oli, de petroli, etc.; que cal encendre amb foc per tal d’obtenir llum.

Locucions:

  • Fer caramell (Mallorca) : fugir les cabres en corrua llarga, en forma de processó.

caramell de cabres

  • Moure un caramell (València, ap. Aguiló Dicc.): moure soroll, armar gresca. Sinònims: fer tabola o barrila o gatzara o xerinola, fer fressa.
  • Moure caramell: explicar xafarderies, xafardejar (Dic. Franquesa Sinònims).

Toponímia:


Etimologia: primera datació al 1507 Nebrija-Busa; del llatí calamĕllus ‘canyeta’, diminutiu de calămus ‘canya’. Com que les canyes són llarguerudes i de forma cilíndrica els diferents significats de caramell també acostumen a ser-ho. De fet s’anomenen caramells probablement per la seva forma similar a la d’una canyeta.

______________________________________________________________________________

CARAMELLA f.

1. Instrument rústic de vent, flauta o flabiol de pastor, que pot tenir embocadura de flabiol o bé de llengüeta (doble o simple i batent), fet amb canya o fusta. Lo juglar ha art e manera en fer lo sò en la samphonia o en la caramella, Llull Cont. 359, 1. Ab gran tochament o sonament de caramelles, Hist. Troy. 168. Sinònims: xeremia simple, grall (o grall de pastor), gralla. El tipus de caramella més popular avui en dia és la gralla. L’apunt de la gralla a la viquipèdia fa el següent aclariment: La persona que toca la gralla s’anomena graller o grallaire encara que en les Caramelles el que tocava aquest instrument se’l solia anomenar grall o grai.

Històricament, la caramella va sorgir a l’edat mitjana com una evolució de la tíbia, instrument usat pels antics romans que al seu torn era equivalent a l’aulos grec. Es pot considerar la caramella com un avantpassat dels actuals oboèsclarinets i fagots. Al següent dibuix hi teniu diversos tipus de xeremies. La caramella és la xeremia més petita, la de l’esquerra:

2. Canó de certs instruments de vent, que hom aplica a la boca, consistent en una peça de canya o de metall (Mallorca). Sinònims: canó, broc, tudell, bufador.

  • El tub proveït de forats que penja del bot de cuir de la gaita i serveix per fer la melodia. Sinònims: grall, xeremia.

3. En el forn de vidre, cap del canó per on bufa el vidrier per fer les botelles (Mallorca).

4. Canó de vidre, metall, etc., que serveix per a dirigir la flama d’un llum, d’un bufador. Sinònims: bufador, bec.
5. Pipa amb canó molt llarg que sol servir per fumar tabac de pota (Un Mall. Dicc.).
6. Sarment que s’enrodilla pel cep (Un Mall. Dicc.). Un sarment és una branca llarga i prima de vinya. Enrodillar-se vol dir encorbar-se formant cercle.
7. Membre viril. Tres coses fan hom gras: molt menjar, molt dormir, la caramella no massa febrir, Libre de tres, no 18.

8. Revista de música i cultura popular: Caramella.

9.Il conte Caramella: òpera en tres actes composta per Baldassare Galuppi.

Toponímia:

  • Caramella: Riuet que neix a les muntanyes de Gandesa i desaigua a la ribera dreta de l’Ebre.
  • la Caramella: cim del municipi de Roquetes (Baix Ebre).

Etimologia: primera datació al s. XIII; del llatí vulgar calamĕlla, format sobre calamĕllus ‘canyeta’, diminutiu de calămus ‘canya’.

______________________________________________________________________________

CARAMELLAIRE m. i f.

Sonador o cantador de Caramelles. Artista indígena que acompanya als caramellayres per la Pascua, Girbal Oratjol 181. Variants dialectals: camillaire, camijaire (segons que en la respectiva localitat s’usi la forma camilleres o camigeres), camilleraire (Cerdanya). Un cop han cantat els caramellaires recullen l’obsequi (al qual de vegades tambe se l’anomena caramelles, vegeu: caramelles sig. 3). La recol·lecció de l’obsequi antigament es feia mitjançant un cistell lligat a un pal llarg que es feia arribar fins el balcó de l’homenatjat. Vegeu aquest gravat del s. XIX:

Actualment es pot fer de maneres tan originals com la que es mostra a la següent fotografia:

Etimologia: derivat de caramella amb el sufix -aire.

______________________________________________________________________________

CARAMELLES f. pl.

1. festa de les Caramelles: Festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires (els caramellaires) visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Qui, donchs, es bon musich de tals caramelles, Proc. Olives 1093. Vegeu aquest apunt magnífic al respecte: Les caramelles venim cantant…. Aquest altre: Les Caramelles. L’Auca de les Caramelles. l’article de la viquipèdia: Caramelles.  I un apunt històric sobre les caramelles a Barcelona. Si voleu veure’n unes en directe sembla que les de Súria són de les més importants: Caramelles de Súria. Més caramelles.

Variants dialectals: camarelles, camilleres, camigeres, camarleres. «El nom de Caramelles comença a entregirar-se vers Riudarenes amb el de Camarelles, que domina en bona part de Catalunya, i que es cambia a la plana de Vich amb el de Camalleres» (Verdaguer Exc. 76).

2. Colla de caramellaires. Vegeu i escolteu, per exemple, el grup de la Seu d’Urgell en aquesta trobada de caramellaires d’Organyà del 2009:

3. Obsequi consistent en una barreja de queviures i llaminadures (nous, avellanes, figues seques, ous, tortells, etc.) lliurat amb motiu de determinades festes. Per exemple per part dels padrins als infants que van a visitar-los en la vigília dels Reis (Vimbodí) o en la dominica quarta de Quaresma (St. Llorenç de M., Bagà).

3. Cançons populars que canten les colles de caramellaires en la festa de les caramelles. Sembla que les cançons són les que prenen el nom de l’aplec en el qual es canten i no pas a la inversa. La aramella més antiga són els Goigs a la Verge del Roser.

4. Cançons de Betlem, que es canten la nit de Nadal amb acompanyament de tambor, espasí, flauta i castanyoles (Eivissa). Sinònims: nadales. Vegeu: Caramelles de Nadal.

5. Un cuplet de Càndida Pérez: Les Caramelles.


Etimologia: derivat de caramella.

Cultura popular:

  • Per cantar les Caramelles, a Catalunya, es forma una colla de joves, un dels quals toca el grall o altre instrument, un altre és el corrandista, encarregat de cantar les cançons tot sol, i els altres formen el cor, que repeteix la segona part de cada cançó del corrandista. En la nit de la vigília de Pasqua recorren el poble, fent aturada a les cases més conegudes i cantant cançons de caire religiós (generalment els Goigs de la Mare de Déu del Roser), de felicitació per la festa, i d’al·lusió a les persones de la casa i a l’obsequi que esperen rebre d’aquestes. L’obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles. Vet aquí una mostra de cançons de Caramelles recollides a l’Empordà:

«Tu, company que vas davant,|dóna tres pics a la porta; | ja en diràs: Obriu si us plau, | que aquí teniu los amics vostres. | I en aquesta porta som | i en aquesta porta arribo: | no en venim per res de mal | sinó per da’us alegria: | si en venim per a cantar | alabances de Maria, | també les del Bon Jesús, | Redemptor de nostra vida». Quan han cantat això, un de la colla s’avança i amb una veu tota estrafeta demana: «Mestressa, ¿cantarem oh sí?» Els de la casa responen que sí, i aleshores comencen els Goigs de la Mare de Déu del Mont. Després canten les cantarelles: «I unes cantarelles | que si en són molt belles que volem cantar, i a veure la mestressa | com se portarà. | I el que porta la cistella | ja sabeu que és bon hereu, | s’estima més la minyona | que tots quants ous li dareu. | Si mos deu els ous petits, | feu que no siguin nials, | si no, Déu us castigarà i us farà caure es queixals. | Si mos doneu botifarres, | que no siguin de segons, | si no, Déu us castigarà | i vos traurà d’aquest món! | L’aucellet de dalt del ram | mestressa obriu-mos si us plau; | l’aucellet de dalt del pi, | mestressa baixeu a obrir. | L’aucellet de dalt del pi, | mestressa, porteu bon vi; | l’aucellet de dalt del ram, | mestressa, porteu pa blanc. | I a la gent d’aquesta casa, | bona nit que Déu mos do | i a vosaltres i a nosaltres | i a tots nostros companyons» Altra mostra de cantarelles, recollides a Llofriu: «Ses morenetes | mai veien sol, | i ara són blanques | com un llençol. | Ja que totes són boniques, | a lo menys tingueu bon cor, | ja que els homes siguem lletjos | per la nostra mala sort. | Amb això vostès dispensin | si vos hem agraviat; | que passin felices festes, | salut i fraternitat». A Campdevànol recollírem aquesta cançó: «Camilleres enradera, | camilleres endavant; | porteu ous a la cistella | i una ampolla de vi blanc. | A la caixa i al caixó | porteu ous a la cistella; | a la caixa i al caixó | porteu ous al cistelló».

A Bagà ens digueren aquesta:

«Camigeres enraderes, | camijaires endavant; | més m’estimo la minyona | que no pas el que em daran. | Entre ous i botifarra | i un pollastre ben rostit, | aixís passarem les pasqües | alegres i divertits».

  • A Eivissa es dóna el nom de Caramelles a les cançons que es canten la nit de Nadal a honor del Bon Jesús. Les lletres solen esser aquestes:

«Aquí estic per a cantar | de Jesús el naixement; | ‘nem-hi tots a visitar-lo | el Santíssim Sagrament | i de bon cor adorar-lo | ara que està de present. | No hi ha estrella ni sa lluna | ni solei quan va eixiguent | ni tampoc altra pintura | com sou Vós omnipotent». «Sant goig principal | de nat Fill de Déu; | mare espirital, | qui em vol oir. | Fou el primer goig, | verge com vós éreu, | l’humil Fill de Déu, | el Fill de Déu viu. | L’àngel mon tramet. | Diu Sant Gabriel, | misatge cortès | qui mos saludà | bendit i promès | diu que ara vendrà | i s’encarnarà | el Fill de Déu viu. | La segona en fou | la Divinitat, | baixaven los àngels | donant claredat | a los pastorets. | Los pastorets diuen: | Nostro Senyor és nat | allà dins Betlem. | Venguem-lo a adorar; | si a ell això feim, | mos poguem salvar | amb bon salvament».

______________________________________________________________________________

CARAMELLOSA

1. f. Llenega rosàcia: Llenega comestible, de barret viscós i fosc al centre, amb tonalitats rosades al barret i a les làmines, que viu als carrascars (Hygrophorus roseodiscoideus).

Caramellosa (Hygrophorus roseodiscoideus)

2. Caramellosa blanca: Llenega blanca: Llenega de color blanquinós o de vori (Hygrophorus eburneus). Sinònims: mocosa blanca.

Caramellosa (Hygrophorus eburneus)

______________________________________________________________________________

Prou, prou, prou per avui. Desitjo que us hagi agradat!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: