castanya, castany, castanyada, castanyer,-a, castanyer


La inspiració del mot d’avui és òbvia. El que no m’esperava és que les castanyes em donessin tanta feina. Podem dir que m’he n’he empatxat sense menjar-ne ni una! Per tant, us recomano que llegiu l’apunt amb calma i el digeriu lentament perquè no us passi com a mi. I és clar, si pot ser, degustant una bona paperina de castanyes! La música la posen els Pastorets Rock amb una versió ben marxosa del Marrameu torra castanyes:


_______________________________________________________

CASTANYA f. (pronúncia)

1. Fruit del castanyer (Castanea vulgaris). És gros i punxegut, té la pell coriàcia (amb consistència de cuir)  i bruna i la base pàl·lida. La seva llavor és comestible i molt preuada a diversos indrets del món, incloent-hi casa nostra. Caffiç de nous e d’auellanes e de castanyes e de tota altra fruyta seca, Cost. Tort. IX, xv, 19. Mengen lo pa de castanyes, e beuen aygua en còpia, Eximenis II Reg., c. 40. Més detalls aquí.

  • Llavor comestible del castanyer. Així doncs tant del fruit com de la llavor que amaga a dins en diem castanya però alerta que les que torrem i ens mengem són les llavors, no el fruit sencer! l’apunt Castanyes a la cuina ho clarifica molt bé i la següent imatge també:

  • Castanya d’Índia: Fruit del castanyer d’Índia.

castanya d'Índia

En l’àmbit culinari la castanya s’utilitza en gran profusió de plats. Només indicar aquí que un marron glacé és el nom gastronòmic d’una castanya confitada i recoberta amb una capa de sucre transparent (glacé). Si us interessa la cuina de la castanya seguiu aquest enllaç on se n’expliquen propietats gastronòmiques i remeieres: I feu un cop d’ull a aquestes receptes de castanyes.

El cantant rossellonès Joan Pau Giné parlava així de la castanya a la seva Cançons de quatre sous:

l´estiu me foti sota un roc
l´hivern a la vora del foc
a fer torrar qualque castanya
de cops salli a la finestra
per a saludar un extraterrestre

La castanya és tan popular a casa nostra que té una dansa i tot:

2. Lligat de cabells de forma arrodonida que se subjecta al clatell o bé al damunt, al darrere o als costats del cap. Sinònims: monyo, trossa.

castanya (monyó)

3. Recipient de vidre, d’argila, etc., hemisfèric, en figura de castanya i amb el coll molt curt que s’usa per a guardar-hi licors. Tragué de dins sa butxaca una castanya de totes-herbes y m’obligà a beure un glop, Maura Aygof. 132. Sinònims: ampolleta, brocal, botija o botilla, figa (ampolleta en forma de figa o pera).

castanyes plenes de licor de castanya!

4. Botella de ventre ample, generalment petita i de vidre verdós, que es sol emprar per tenir untures i xarops. Una castanya de vidre, doc. a. 1444 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). De les ampolles, castanyes e altres vexells grossos e dobles, doc. a. 1453 (BSAL, iii, 141). Una castanya de vidre cuberta de verga, Inv. Pellisso. Sinònims: ampolleta, flascó, barralet, vial, melsa, cric.

 

castanya de perfum medieval

 

5. (familiarment) Cop violent donat al cap, normalment a la galta, amb la mà o les mans plegades. Sinònims: bolet, galeta, plantofada, màstec o mastegot, bufa o bufet, bufetada, galtada, calbot, nata, cleca, mansiula, morma, revés, gleva, bleva, ventallot o ventallada, pinya o pinyac, mamballeta, tostorro, hòstia (vulgarment). Vet aquí una castanya com mai l’havíeu vista:

  • (per extensió)  Qualsevol cop fort. Li donà una castanya que el va fer caure de bocadents. L’autobús ha pegat castanya a un arbre i l’ha tombat. Sinònims: cop, topada, xoc, trompada, aürt (significat 4).

Però les millors castanyes que jo he vist son les que repartia en Bud Spencer acompanyat de’n Terence Hill:

6. castanya d’aigua (Trapa natans): Planta herbàcia aquàtica de la família de les trapàcies, arrelada al fons, de fulles flotants en roseta, ròmbiques i dentades, amb el pecíol sovint inflat en vesícula, flors hermafrodites blanques i petites a les axil·les de les fulles flotants i fruit comestible en núcula, embolcat pels sèpals endurits i formant de dues a quatre espines robustes . El fruit d’aquesta planta és consemblant a una avellana amb quatre robustes puntes i una serreta ganxuda a cada costat. Sinònims: cairell.

castanya d'aigua (Trapa natans)

 

7. castanya de Mallorca: nom humorístic dels aglans (Llofriu). Sinònims: aglà, gla.

  • dita popular: Els aglans són castanyes de Mallorca, que només en menja la gent porca.

8. castanya talpera (Datura stramonium): Planta de la família de les solanàcies, metzinosa, de flors blanques en forma d’embut i fruit en càpsula, eriçat de pues, d’origen neotropical i naturalitzada a Europa. Sinònims: estramoni, herba talpera.

castanya talpera amb fruit entreobert mostrant les llavors.

9 castanya de terra: Tubercle de l’anyol. I l’anyol és el Conopodium majus, una planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes, d’umbel·les de flors blanques, amb l’arrel inflada en una tuberositat comestible.

l'anyol i el seu tubercle anomenat castanya

10. castanya de mar: Animal equinoderm de la classe dels equinoïdeus regulars, de forma globular aplatada i amb la closca eriçada de pues. Sinònims: garota, eriçó de mar, vogamarí (Mallorca i Menorca). Teoritzo que s’anomena així per la semblança amb el fruit del castanyer que també és arrodonit i espinós.

un parell de castanyes de mar

11. castanya somalla: castanya que s’ha assecat al fum per tal de fer-li perdre  gran part de l’aigua. S’utilitza per fer farina de castanya i com a ingredient de molts plats. És fàcil de digerir i mastegar. En castellà es coneix com a castaña pilonga.

12. Animaló que rosega les arrels dels ceps joves i de les oliveres i es desplaça tot estirant-se i arronsant-se (Vimbodí, Montblanc). Sinònims: llanterna.

13. Excrement del bestiar de peu rodó, és a dir, de cavalls, eugues, ases, someres, mules i matxos (oriental). Sinònims: excrement, tifa, caca de cavall, cagarada, tova, fem, femta. Aquí en trobareu unes mostres: caca de cavall.

14. Testicle d’animal de llana o bestiar cabrum (Ripollès, Lluçanès, Berguedà, ap. BDC, xix, 114). Sinònims: turma, colló, tripó, testicle.

15. Mentida o cosa tan extraordinària que sembla increïble (Menorca). Sinònims: faula, bola (familiarment), conte, invenció, ficció, garrofa, nyepa, guatlla, bòfia (figuradament), mentida, falsedat, (i usats principalment en plural) falòrnies, romanços, retòriques, historietes.

  • Engany, contrarietat (Maestrat). Sinònims: martingala, encontre, soscaire, percaç, decepció, contratemps, revés, patatum, batzegada, bolca, entrecàs, sotragada, desgràcia .

16. (en l’argot dels malfactors barcelonins) Cadascun dels anys que un presidiari passa a presidi.

17. f. (popularment) vulva. Oh… quina delícia de castanya! Sinònims: vulva, cony, figa, conill, xona, parrús, tall, sexe, natura. Dita:

  • La castanya de Na Vica: com més se l’arregla, més se l’embolica (Llofriu).

O, com diuen els At-versaris al tema Dos és un: ...les castanyes que piquen de les entranyes de les dones.

Locucions:

  • Assemblar-se (una  cosa a una altra) com un ou i/a una castanya: No assemblar-se gens. Ésser diferents. Hi ha gent que troba que en Pere i en Jordi són pastats; però jo penso que s’assemblen com un ou i una castanya. Sinònims: ésser com la nit i el dia.
  • Treure (a algú) les castanyes del foc (sense cremar-se): Salvar-lo d’una situació compromesa, fer-li la feina difícil o perillosa. Responsabilitzar-se. Resoldre una situació compromesa afrontant-ne el risc. A l’hora de la veritat sempre és ella la que ens treu les castanyes del foc. Sinònims: Posar el casvavell al gat. Suposo que l’expressió vé del fet que és en el moment de treure les castanyes del foc quan hi ha risc de cremar-se. Dita:

    • Uns treuen les castanyes del foc, i altres se les mengen.
  • Enrotllar castanyes: costum d’envoltar els xicots als carros i bísties quan tornen de la fira de la Selva, abans de Tots-Sants, perquè els tiren castanyes (Tarragona).
  • Esser més clos que una castanya: esser molt tancat, de mal obrir (Mallorca).
  • Alçar-se amb la castanya torta: aixecar-se amb mal humor (Vinaròs, Castelló, València).
  • Donar castanya (València): negar una cosa al qui la demana. Sinònims: donar carabassa, fer vores.
  • De l’any de la Maria Castanya: molt antic. Estic fent neteja de l’arxiu de l’empresa, de l’any de ” Maria Castanya”.Sinònims: de l’any de la picor.
  • Qui juga, no torra castanyes (Vinaròs). Suposo que vol dir que qui es malgasta els diners en el joc després no en té per menjar.
  • Anar a tota castanya: circular molt ràpidament.

Dites: N’hi ha un munt i les he agrupades diferents categories.

Relacionades amb dates (dies, mesos, estacions):

  • La castanya pel maig ja reganya. Reganyar vol dir mostrar el bombat, la convexitatd’una cosa. Així doncs, entenc que aquesta dita vol dir al maig les castanyes ja comencen a créixer als castanyers.
  • Per l’octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes.
  • Per Sant Lluc la castanya salta del pelluc, i al cap de nou dies a la fira la duc. Sant Lluc evangelista és el 18 d’octubre.
  • Si per Santa Magdalena plou, es podreixen la castanya i la nou. Santa Magdalena és el 25 de maig.

 

  • Quan ja som a la tardor, mengem castanyes de bo de bo.
  • Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes. Tot Sants és l’1 de novembre.
  • Per Sant Cebrià, castanyes a la mà. Suposo que fa referència a Sant Cebrià Màrtir, que és el 28 d’octubre.
  • Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes.
  • Les castanyes per Nadal, es mengen bé i es paeixen mal. Jo les castanyes sempre les trobo una mica indigestes.
  • Amb castanyes, vi de pasqües. Entenc que aquí pasqües fa referència a les festes que hi ha de Nadal fins a Reis.
  • Any de bolets, any de castanyes.Suposo que el fet que plogui quan toca per tal que hi hagi abundància de bolets també deu ser bo per a la producció de castanyes.

Relacionades amb les seves propietats alimentàries, remeieres, etc.:

  • Castanya bullida, castanya ensopida. Hi ha països on les castanyes es mengen bullides. Aquesta dita reivindica són molt més bones torrades!
  • Castanya sencera, al foc peta. Deu fer referència al fet que cal fer un tall a la clofolla  de la castanya abans de posar-la a coure al foc per tal que no peti.
  • Castanya torrada i calenta escalfa les mans… i el ventre. Les castanyes són molt calòriques i per tant escalfen molt!
  • El mal de migranya es cura amb castanya.
  • Portar una castanya a la butxaca cura el mal del cap i les morenes. Aquesta la trobo força estranya. Algú ha verificat aquestes propietats curatives?

Relacionades amb l’aparença:

  • La dona i la castanya, per l’aparença enganyen. De vegades les castanyes tenen molt mal aspecte extern i en canvi són delicioses. Així mateix, una dona pot semblar lletja jutjada externament però deliciosa interiorment.
  • Ull de castanya, bona calanya.Noteu que calanya és un castellanisme provinent de ‘calaña‘, que fa referència a la natura d’algú: ésser de bona o de mala calanya. Potser el mot correcte en català sigui pastaésser de bona o de mala pasta.
  • Ulls negres, ulls traïdors; ulls de castanya són els millors.
  • Ulls verds i cabell de castanya, gent de maranya. Maranya usat probablement en el sentit de brega, conflicte, baralla. Maranya no és al DIEC però si a l’Alcover.

Etimologia: primera datació el 1272, ens arriba a través del llatí castănĕa provinent del grec kástanon, ambdós amb el mateix significat. Sembla que l’origen del mot grec prové del primer lloc on es va cultivar l’arbre que la produeix: Kastana, una antiga ciutat grega. Hi ha certa confusió però, sobre la localització d’aquesta ciutat.  En aquesta pàgina d’un diari de Chicago del 1939: Chestnut, Greek Tree la situen al Peloponès, a  d’altres fonts diuen que es trobava  a l’antiga Anatòlia (l’actual Turquia). Després d’investigar una mica més he trobat aquesta font que em sembla més fiable: The point of the Thessaloniki in Prehistory exhibition is to recreate a picture of the Thermaic littoral before the city of Thessaloniki was built. It presents the first excavations, which were carried out during the First World War by British and French troops, and finds from the most important prehistoric settlements in the area (Thermi, Vassilika, Stavroupoli, Oraiokastro, Assiros, Toumba, and Kastana) divided into three chronological groups (Neolithic and Early and Late Bronze Age). I aquesta altra: The exhibition “Towards the birth of cities …” presents the material remains from settlements and cemeteries dating to the Iron Age (1100-700 BC) in the region extending between Mt. Athos and Olympus. At Kastana, Philadelpheia, Assiros, Toumba-Thessaloniki and elsewhere, … A més d’això, he trobat aquest dibuix d’un vessant del mont Olimp on apareix indicada la font de Kastana (un punt de pas a la Marató de l’Olimp). Com que el massís del mont Olimp fa de frontera entre Macedònia al nord i Tessàlia al sud, una hipòtesi plausible seria que la ciutat de Kastana es trobés aprop de la font que duu el mateix nom. Així, Kastana devia raure aprop de les ciutats actuals de Litochoro y Leptokarya (aquesta darrera la trobareu al mapa de detall del golf Thermaic, més avall).

regió de Macedònia (rosa) on es distingeix clarament el Golf Thermaic.

Golf Thermaic on estava situada l'antiga ciutat de Kastana. Probablement prop de l'actual Leptokarya, als peus del mont Olimp.

 

 

________________________________________________________

CASTANY,-A adj. i m. (pronúncia)

1. adj. D’un color que recorda el de la clofolla de la castanya i d’un to terrós amb matisos rogencs. Els cabells castanys són els més comuns a la nostra família. Aquella noia lluïa una cabellera castanya molt ben pentinada.

La noia amb el cabell castany

 

  • (Substantivant l’adjectiu) m. Color castany. Una cabellera d’un castany clar, una cabellera castany clar. Sinònims: torrat, terrós, sèpia (castany fosc), marró.

2. adj. Dit del pelatge o del plomatge que és torrat fosc, del color de la castanya madura:

  • Àguila castanya (Oroaetus isidori): varietat d’àliga de l’Argentina.

àguila castanya

  • Cavall castany: Dit del cavall que té el pelatge de color vermell fosc, molt semblant al de la castanya madura, amb les extremitats, la crina i la cua negres.

castany

Etimologia: derivat de castanya. Primera datació pels volts de 1370.

 

________________________________________________________________________

CASTANYADA f.

Menjada de castanyes, normalment torrades, especialment la que és costum de fer la nit de Tots Sants. En efecte, la festa de la castanyada tradicionalment se celebrava la nit de l’1 de novembre, però ara és freqüent que es traslladi a la vigília, el dia 31 d’octubre a la nit.

nens celebrant la castanyada


Etimologia: derivat de castanya. L’origen de la festa sembla que es troba en un antic ritual funerari en què la menja de les castanyes tenia el significat simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts. Una altra versió diu que prové del fet que la nit de Tot Sants antigament es tocava a morts fins a la matinada i els campaners i els que els ajudaven menjaven castanyes per no defallir. Més detalls aquí: Castanyada, i aquí: l’origen de la castanyada.
________________________________________________________________________

CASTANYER,-A m i f.

1. Persona que torra i ven castanyes pels carrers. La mateixa Comtessa de Sallent, malgrat procedir directament d’una branca lateral dels Cardona, semblava una castanyera, i parlava un castellà ple de coses dures i greixoses com una coca de llardons, Josep M. de Sagarra, Vida Privada p.174. No en sé el perquè, però el fet és que els senyors castanyers han estat i són força escadussers i en canvi la figura de la castanyera ja forma part de la cultura popular catalana.

dibuix antic d'una castanyera

Això en diu la viquipèdia: Castanyera. I això una cançó popular:

Es el temps de collir castanyes
la castanyera, la castanyera
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat

La camisa li ve petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc cloc
I en ballar sempre gira així.

Si teniu mainada els podeu entretenir amb aquest conte que té la castanyera com a protagonista:


2. f. Paella o olla de ferro plena de forats, sovint amb peus, que serveix per a torrar-hi castanyes.

castanyera

És l’eina bàsica de les castanyeres sense la qual no podríem gaudir d’una bona castanyada. Sinònims: torrador o torradora de castanyes, paella de rostir castanyes, paella foradada. M’arrisco a proposar el mot compost: torracastanyes. De fet, es podria dir que aquest mot ja s’usa com a cognom a la famosa cançó popular Marrameu Torracastanyes, però tot i que a alguns llocs apareix escrit així, sembla que no és un cognom ja que la cançó comença justament així: Marrameu torra castanyes, a la voreta del foc… Aquí podreu escoltar-ne diverses versions: Marrameu torra castanyes. I aquí un duet de guitarres fent una versió acústica:

________________________________________________________________________

CASTANYER m.

1. (Castanea sativa) Arbre caducifoli de la família de les fagàcies, corpulent, de fusta lleugera, fulles grosses, lanceolades i serrades, flors unisexuals, agrupades en aments erectes i fruit en núcula, enclòs, en nombre d’un a tres, dins un pelló coriaci i espinós, dehiscent mitjançant dues o quatre valves, originari de les terres submediterrànies orientals, extensament cultivat i naturalitzat.

castanyer (Castanea Sativa)

Si aneu d’excursió Al Parc Natural del Montseny podeu visitar l’extraordinari Castanyer de’n Cuc, que amb 12 metres de circumferència és el més gran de la Península Ibèrica. Té la sóca buida per dins i s’hi forma una cabana prou gran per aixoplugar-s’hi unes quantes persones.

 

Castanyer Gros de'n Cuch

Si us fa mandra fer l’excursió de veritat la podeu fer virtualment i en 4 minuts arribareu al castanyer:

Actualment el xancre és el perill més gran per als castanyers de casa nostra: L’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm executa un programa de Control biològic del xancre per salvar els castanyers de les seves parcel·les.

  • castanyer bord (o castanyer d’Índia) (Aesculus hippocastanum): Arbre caducifoli de la família de les hipocastanàcies. És alt i de capçada densa, poblada de grans fulles palmaticompostes. Té flors blanques, reunides en grans panícules piramidals erectes i molt vistoses. Té el fruit en càpsula espinosa, dehiscent per tres valves, que conté dues llavors molt semblants al fruit del castanyer. És originari de la península Balcànica i es conrea com a ornamental. Se n’extreu l’esculina, un glucòsid emprat com a febrífug i com a protector de la pell.
  • castanyer japonès (Castanea crenata).
  • extracte de castanyer (o simplement castanyer): extret tànnic aquós que s’obté de la fusta i de l’escorça del castanyer i s’utilitza per a l’adob de pells a la indústria tèxtil.
  • gírgola de castanyer (Grifola frondosa i Polyporus frondosus): Bolet de la família de les poliporàcies, comestible quan és jove, que forma grans fructificacions amb barrets de color bru ocraci superposats.
  • terra de castanyer: Terra àcida rica en humus, formada per restes de soques de castanyers semidescompostes, que s’utilitza per a esmenar el sòl o com a substrat.

fulles de castanyer a la tardor

Si en voleu saber més aquí teniu un estudi sobre l’evolució històrica del cultiu del castanyer a Europa (en anglès): The cultivation of Castanea sativa (Mill.) in Europe, from its origin to its diffusion on a continental scale.

2. Fusta de castanyer, amb poca albeca i molt cor, poc dura i resistent als efectes de l’aigua i de l’aire, i de color marronós. El castanyer és una fusta duradora i de bon corbar. Sol utilitzar-se en ebenisteria, torneria i fabricació de bótes. Aquella bóta de vi tan ferman era feta de castanyer de Girona.

La creu de la Majestat Batlló (s. XII) és de fusta de castanyer

Etimologia: derivat de castanya. Castanyer té primera datació del 1485. Vegeu l’etimologia de castanya més amunt.

________________________________________________________________________

Si heu arribar fins aquí, deveu haver quedat ben farts de castanyes! Només desitjar-vos que hagueu passat una bona diada de Tots Sants.


Anuncis

2 Respostes

  1. Fantàstica recopilació. M’he empassat fins i tot el vídeo de l’excursió de gossos i persones, amb la castanya de banda sonora que té 😉

    • Moltes gràcies! M’alegro que t’hagi agradat. Fer l’apunt va ser molt més feixuc que menjar castanyes! M’adono però, que just el significat “dolent, mediocre” amb què has emprat el mot castanya – ¨La castanya de banda sonora que té” – no i apareix a la recopilació!
      I realment és d’ús comú. Quan tingui un moment l’afegiré ;o)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: