mendinga vs mandinga; Patacot i Mandinga


En un sopar un amic de l’Espluga em deia que al seu poble sovint s’usava l’expressió: Ser patacot i mandinga, per indicar que dues persones anaven sempre juntes. La curiositat per saber d’on venia aquesta expressió l’havia fet buscar una estona per la xarxa, però no n’havia tret l’aigua clara. Sabent que m’agrada investigar mots, em va traslladar el repte d’esbrinar-ne l’origen. Espero no decebre’l! Per amenitzar la lectura, un tema picantó d’una tal Mandinga:


_________________________________________________________________________

MENDINGA f.

Membre viril d’infant (Alaró). El trobareu només a l’Alcover, no és un mot que aparegui al DIEC. Sinònims: tita,  pardal (figuradament).

 

Etimologia: L’etimologia  no l’he trobada aumon però la meva hipòtesi és que tal vegada provingui del castellà minga (vulgarisme per referir-se al penis) que al seu torn prové d’escurçar el nom propi Dominga. I com és passa de minga a mendinga? Una possibilitat seria que a través del caló menda , que permet referir-se al jo com si fos una tercera persona: Al menda li agraden els mots. Així podríem especular que mendinga s’hagués format per composició de: menda + minga. Especulatiu però divertit!

__________________________________________________________________________

MANDING o MANDINGA m. i f. i adj.

1. m. i f. Individu d’un conglomerat de pobles negres sudanesos que habita una part de Guinea, la Costa d’Ivori, Mali, el Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau. La població mandinga és d’uns onze milions (segons altres fonts: de 3 a 13 milions). Els mandinga formen part dels   mandé, que engloben uns vint mil·lions de persones de diferents pobles que tenen com a tret distintiu les seves parles diverses: els malinke (els mandinga pròpiament dits), que ocupen el curs alt dels rius Senegal, Níger i Gàmbia, els bambara, els diula, comerciants del sud i la majoria musulmans, i els soninke . Els malinke, islamitzats des del s XI, foren els primers a formar un imperi a l’Àfrica occidental (l’Imperi de Mali). Dividits en castes, es dediquen a l’agricultura (mill) i a l’artesania (ferro, cuir i terrissa). Sinònims:  malinke o mandinke o mankinke (Alt Senegal, Costa d’Ivori, Mali i Gàmbia)  , mandé (tot i que aquest és un terme més general. De vegades es diu mandinga quan s’hauria de dir mandé! El mandé inclou, a més dels mandinga, els bambara (Mali i Senegal), els dan (Libèria i Costa d’Ivori), els soninke (nord de Mali i república de Volta), els soso (baix Níger) i els diules. Trobareu més detalls a la viquipèdia.

 

Mandinga

  • Ésser Patacot i Mandinga (dues persones): ser inseparables, avenir-se, no fer res l’un sense l’altre. Sinònims: ésser carn i ungla, fer ali, menjar al mateix plat, estar a partir un pinyó, partir-se el pa i la sal, fer bona gavella, anar de tronc, ésser tap i carbassa, ésser cul i merda, ésser cul i camisa, ésser la corda i el poal.  Variants Formals: Ésser Peret i Mandinga (Fins i tot hi ha un parella de gegants a Vinyols i el Arcs (Baix Camp) que es diuen Peret i Mandinga), Peirot i Mandinga, Patacot i Mandonga, Patacot i Mandingo, Patoc i Mandanga. -Semblen Peirot i Mandinga, aquest parell.-Has vist quin matrimoni més ben avingut! Allí on va un va l’altre., Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs, p.319.

gegants Peret i Mandinga (font: Institut Cartogràfic de Catalunya)

2. m. Família de llengües nigerocongoleses de la superfamília nigerokurdufaniana parlades a l’Àfrica occidental pels pobles mandés, la meitat dels quals les tenen com a llengües maternes, i la resta, com a llengües vehiculars. Aquestes llengües tendeixen a estendre’s per tota l’Àfrica occidental. Parlant amb propietat el mandinga (mandinka) és parla a Gàmbia i el Senegal i el malinke a Guinea i a Mali. Sinònims:  malinke ,  mandé (grup de llengües que inclou el mandinga), bambara (llengua mandé parlada pels bambara), soso (llengua mandé dels soso). Vegeu més detalls de la llengua mandinga a la viquipèdia.

3. adj. Relatiu o pertanyent al mandinga (en el sentit dels significats 1 o 2). Sinònims: malinke, mandé. Per exemple:

  • Música mandinga: En aquest enllaç de muzikalia podreu escoltar molts exemples de música africana, entre ells els ritmes mandinga del grup Fa Kiyen Yiriwa. L’instrument  per excel·lència de la música mandinga és la Kora. Els conservadors de la tradició oral mandinga són els griots, als quals ja vaig dedicar un apunt on podreu escoltar música de kora: griot.
  • Ritus mandinga: per exemple el ritu iniciàtic anomenat Kankurang, que podeu veure escenificat al següent vídeo:
  • Cultura mandinga: us recomano la pàgina del grup: Manding Jata, on podreu veure i escoltar la tradició cultural mandinga en acció. Si us agraden les polirítmies no us perdeu això:


Etimologia: mandinga deriva de mandinka, la llengua d’ètnies que habiten actualment a la zona geogràfica de Gàmbia i Senegal. El malinke es parla a Guinea i Mali i el soninke als estats més occidentals de l’Àfrica. Les terminacions en -ke o -ka signifiquen ‘xerrada’ o ‘gent’ . Els mandinga són els descendents de l’imperi de Mali, que es va forjar sota el regnat de Sundiata Keita, el gran rei Mandinga (qui sap si en Seidu Keita del barça n’és un descendent!).  El regne es va estendre al segle XIII i va arribar a la seva màxima expansió a la primera meitat del XIV. Després va començar-ne el declivi. Més detalls aquí.

És curiós el fet que a molts llocs de l’Amèrica Llatina el mot mandinga s’usa per anomenar el diable i també algunes pràctiques de bruixeria (especialment al Brasil). En aquest enllaç s’explica que al nord de l’Argentina s’usa el mot en l’expressió:

  • farol de Mandinga (o farol del diablo)foc follet (fuego fatuo en castellà). Petita flamarada que es produeix prop del terra per la inflamació del fòsfor generat per matèria orgànica vegetal o animal en descomposició. El fenomen es produeix especialment en llocs pantanosos i cementiris.

Encara més interessant ha resultat investigar l’origen de la locució: Ésser Patacot i Mandinga. La primera pregunta que em vaig fer és si la grafia anterior era realment la correcta. No podria ser que fos: patacó i mendinga? o petacot i mandinga? o alguna altra permutació d’aquestes? Vegem-ho:

  • Ésser patacó i mendinga ?
  • Què és un patacó? Doncs a banda de ser una moneda i una manera de referir-se als diners quan s’utilitza en plural, l’Alcover llista uns quants significats més dels quals penso que el següent podria tenir relació amb l’expressió: Persona petita, sobretot un infant menut (Mallorca). En efecte, el membre viril de l’infant (la mendinga) i l’infant sempre van junts, de manera que l’expressió podria tenir sentit. A més, com que el poble d’Alaró, on s’usa mendinga, també és a Mallorca, probablement l’expressió s’hauria originat a l’illa. Sembla doncs una hipòtesi que raonable.
  • Patacó no podria ser també un diminutiu afectuós de pataca? He considerat aquesta possibilitat perquè un dels significats de pataca segons l’Alcover és vulva (pataca prové de patata). En principi, el diminutiu patacó sembla correspondre a un substantiu masculí (patac) , i no pas a un de femení com pataca, al qual li escauria millor patacona. Però l’Alcover llista petacó (amb e) com a diminutiu de petaca (amb e), fent del tot plausible que patacó ho sigui de pataca. Per tant, no és descartable la hipòtesi de l’origen sexual de l’expressió, que vindria a ser com dir ésser penis i vulva, d’una manera dissimulada.

Però investiguem una mica més. No podria ser que la locució original fos:

  • Ésser petacot i mandinga ?
    • Què és un petacot ? És un derivat pejoratiu de petaca. I que és una petaca? Doncs un dels significats és: Combinació dels llençols en un llit, feta de tal manera que un dels llençols es posa doblegat pel mig, en lloc de posar-se estès, perquè el qui hi ha de jeure no s’hi pugui ficar. Es fa per fer broma, sobretot entre soldats i col·legials. Quin sentit tindria la locució? Se m’acut una hipòtesi racista que consistiria en associar la broma del petacot al fet de ser negre (mandinga). Vaja, que sempre fossin els mateixos els que rebessin la broma. Em sembla però una hipòtesi molt rebuscada i poc fonamentada perquè:  la immigració subsahariana a Catalunya és un fenomen relativament recent, no tenim exèrcit,  i vull creure que no som tan racistes

Couplets nuevos. Rumba. Pericón

Mañana jueves, tarde, L’HOTEL DELS GEMECS.

Noche, ESTRENO del vodevil en 3 actos,

de PERE RIUDEVITLLES: PATACOT i MANDINGA

Però hi havia una altra referència molt més recent, en concret de fas menys d’un mes, on es desvetlla del tot el misteri de l’origen de l’expressió. El podreu llegir aquí Edición del jueves, 04 noviembre 2010, página 45 (article Sindetikon) , però haureu d’esperar fins el 4 de desembre si no sou suscriptors de la Vanguardia :·(. En tot cas s’indica que el manuscrit de l’obra es conserva a l’Institut del Teatre. Us en faig cinc cèntims en català:

L’acció transcorre a Carcassona. En Serafí Patacot és un militar al servei del comandant Maltruc i està enamorat de la seva criada, la Dominga. A Serafí, però, aquest nom li sembla vulgar per a festejar-la i per això ella el vol convèncer que es diu Dominique, que és més bonic! Però ell replica: Al poble et diuen Dominga”, i ella respon: No em dóna la gana. Aviat ens dirien a tu i a mi Patacot i Mandinga! L’obra era picantona i feia riure el públic amb frases amb dobles sentits sexuals. Per exemple, Patacot cridava a la seva estimada: “Minga, la meva Minga!” i ella responia:Mira Patacot, que fa vint-i-set anys que sóc doncella!”. Patacot fa clara al·lusió al sexe femení i Mandinga al masculí, tal i com ja havia aventurat més amunt.

L’obra la va protagonitzar Josep Santpere, pare de la inoblidable Mary Santpere, que devia ser tan bo com ella fent riure perquè l’èxit de l’obra va servir per a què l’expressió arrelés a la llengua popular! Se m’ha acudit que potser la variant Peret i Mandinga de l’expressió es creés justament perquè el personatge de Patacot el feia Josep Santpere. De Santpere, passaria a Santperet i per treure-li religiositat al personatge: Peret. He trobat aquesta fotografia que podria ben ser d’una representació de Patacot i Mandinga:

 

Josep Santpere representant un vodevil

 

 

Desvetllat el misteri de l’expressió, cal treure’s el barret i fer una reverència a Pere Riudebitlles. Estic convençut que va triar els noms dels protagonistes de la seva comèdia coneixent els seus diversos significats. En concret que un patacot és també un gamarús i una meuca i que una mandinga i una mendinga podien ser maneres divertides de referir-se al pardal, a la tita, a la minga!

Paraula de mingo!

__________________________________________________________________________

Me’n vaig a dormir i al cap em ressonen els ecos de la victòria electoral d’Artur Mas, Convergència i Unió… Patacot i Mandinga!

Advertisements

8 Respostes

  1. Ei, Mingo4Ever.
    A Lleida hi ha una versió dels nostrats i pertinents Pastorets, els protagonistes dels quals es diuen Perot i Mandinga.
    Una altra: des del Departament d’Educació m’ha arribat un document oficial que parla de “completitud”, suposo que referint-se a la qualitat de la compleció, o sigui de completar quelcom ben complet o ben completat. Un complet embolic. ¿El pots investigar?

    • Molt bo això dels pastorets Perot i Mandinga. Acabo d’actualitzar l’apunt especulant que potser el Peret (o Perot) vingui del fet que el personatge de Patacot el feia Josep Santpere; però potser és molt especular ;o).
      M’apunto la completitud! Gràcies per proposar-la.

  2. Excel.lent :-)!

  3. Molt bé!! És molt important buscar l’orígen de les nostres paraules. Jo també, de vegades, intento buscar. Salutacions!

  4. gràcies per la troballa !!! Feia anys que buscava l’origen d’aquesta expressió. Ara ho he entès: l’avi matern feia teatre el Centre catòlic de Sant Pau i es devia interesar per l’obra de Pere Riudebitlles. Ell repetia a totha hora això de Panticot i Mandinga

  5. hola! jo aquesta expressió no l’he sentit. Jo sóc d’Igualada i en allà el que s’utilitza molt és “sembleu PATACOT i FANDANGO” jo estic super intrigada també d’on vé aquesta expessió i no he tret l’aigua clara…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: