ensinistrar; ensinistrador,-a, ensinistrament; ensinistrat,-ada


Una col·lega em va apuntar que trobava molt curiós el fet que l’equivalent en català del verb castellà adiestrar fos ensinistrar. Que ho feia que en castellà s’eduqués fent anar cap a la destra i en canvi en català anant cap a la sinistra? Quina podia ser la raó etimològica d’aquesta curiositat lingüística?

Amb aquests interrogants esperant començava la meva recerca… Podeu amanir la lectura amb música veritablement sinistra del virtuós pianista romàntic Franz Liszt, que fou ensinistrat per Carl Czerny, el qual al seu torn ho havia estat per Beethoven:


_______________________________________________________________

ENSINISTRAR v. tr. i intr. (pronúncia)

1. v. tr. Comunicar (a algú) aptesa, destresa, en algun art, en algun treball, etc. Ensenyar d’obrar, de fer una cosa; comunicar habilitat. Alavedra va ensinistrar Castells. Ensinistrar els infants en la lectura. Quan vaig tenir ensinistrada la minyona, se me’n va anar. Coneixent lo que valia el seu cor, l’ensinistravan de cosas que ell no sabia: d’enrahonar castellà y casi bé francès, Genís Julita 121. Roosevelt va concebre la idea d’ensinistrar els seus connacionals per a l’imperialisme, Carner Bonh. 18. De tocar el piano i de pintar n’estic força ensinistrada, Ruyra Pinya, ii, 10. Sinònims: ensenyar, instruir, formar, aregar (instruir en una tasca concreta), educar, anostrar (formar a la nostra manera). Variants dialectals: ensinestrar, (antigament) assinistrar o asinistrar.

  • (per extensió) Fer aprendre a un animal determinades destreses o habilitats. Ensinistrar un goril·la, una serp. Ensinistrar animals salvatges. Sinònims: ensenyar, domar, entrenar, instruir, afaitar (especialment entrenar un ocell per caçar), picar (un cavall).

2. v. intr. pron. Exercitar-se en alguna cosa per a adquirir destresa. Preocupat pels perills imminents, va cuitar d’ensinistrar-se en arts marcials. Sinònims: instruir-se, perfeccionar-se, imposar-se, aprendre.

3. Disposar una cosa així com cal per a fer-ne ús (Mallorca). En Ros… junyí el parey, ensinestrà l’arada a ús y costum de bon pareyer, S. Galmés (Jocs Fl. 1908, 101). Sinònims: disposar, amanir, arranjar, aguisar, ajustar, agençar, adobar, condicionar, agibellar, gomboldar, habilitar.

Etimologia: ensinistrar és molt interessant etimològicament parlant perquè diferents fonts en donen diferents explicacions. Tot i que avui en dia sembla clar que el verb deriva de sinistre i el prefix en- indicaria fer anar cap a sinistra, és a dir, cap a l’esquerra. En temps de mossèn Alcover no es tenia per segur doncs al seu diccionari apunta una altra possibilitat: Sembla derivat de sinistra o sinestra, ‘mà esquerra’; seria curiosa la contraposició etimològica d’ensinistrar amb el seu corresponent castellà adiestrar, que ve de diestra ‘mà dreta’. Però segurament l’origen d’ensinistrar no té res a veure amb sinistra; segons Spitzer Kat. Etym. 21, ve d’un creuament del llatí insignare i addextrare. Aquesta darrera és una hipòtesi prou interessant ja que els adjectius catalans insigne i destre deriven d’aquests dos verbs llatins respectivament i podrien servir perfectament per qualificar una persona ben ensinistrada (molt destra) i esdevinguda insigne justament per la seva destresa en algun camp. A més, el verb llatí insignare prové del llatí signa ‘senyals’, que també és l’origen del català ensenyar.

Segons el Diccionari Etimlògic d’Enc. Cat: primera datació del s. XIV; derivat de sinistre, per un ús antifràstic (una antífrasi és usar un mot o expressió en el sentit contrari del seu significat propi), del fet que hom ensenyava a ser hàbil en coses prohibides o entremaliades, o bé del fet que el llatí sinister inicialment significava ‘favorable’, en el sentit d’útil. Aixi, ensinistrar seria fer útil o fer apte per quelcom. Vaja, que no queda clar si als catalans ens agradava de ser instruïts en totes les arts ocultes i prohibides!

Quan ja pensava que no en trauria l’entrellat he trobat un article de l’eminent lingüista Germà Colón Domènech on dóna una explicació ben documentada i molt raonada de l’origen d’ensinistrar: Actes del desè col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes (pàgines 13 a 18, Frankfurt 1994). Diu que en efecte des de l’antigor s’ha anomenat l’esquerra amb eufemismes i termes antifràstics per evitar-ne el mal averany. En grec s’usa l’eufemisme la mà ben anomenada i en llatí s’usa sinister la que guanya, la que treu profit’,  en comptes del genuí laevus.

De manera similar, els àrabs van cercar un eufemisme per la mà esquerra i van adoptar yasira ‘la que és senzilla, la que facilita’. Aquí tenim, doncs, la connexió entre els conceptes d’esquerre i de facilitar. Però quina relació té això amb l’ensinistrar català? En paraules de Germà Colón: El català ha calcat el contingut semàntic de l’àrab a partir del derivat de sinister: assinistrar o ensinistrar. Som davant un fenomen de simbiosi romànico-semítica en unes terres ben arabitzades.

En àrab s’anomena la mà esquerra amb l’eufemisme yasira perquè yasara vol dir ‘facilitar alguna cosa a algú, fer prosperar, fer possible, preparar’. En català s’hauria anomenat sinistra partint de l’eufemisme llatí sinister. Llavors, fent el camí invers que duu de l’àrab yasara a yasira hauríem partit de sinistra per arribar al verb ensinistrar. Colón indica que el fet que les terres valencianes haguessin estat arabitzades durant molts segles hauria afavorit aquest fenomen. De les cites que aporta la majoria són de textos valencians, reforçant aquest argument.

Tot això està molt bé però després de reflexionar-hi una mica no veig tan clar que fos necessària la influència aràbiga per arribar a ensinistrar. Si realment el llatí sinister significava originalment ‘la que guanya, la que treu profit’, llavors ensinistrar podria ser simplement ‘ensenyar a guanyar, a treure profit’, que són conseqüències lògiques de la destresa. Suposo que la dificultat d’aquesta argumentació rau en el fet que difícilment el significat primigeni de sinister podria haver arribar al català. _______________________________________________________________

ENSINISTRADOR adj. i m., ENSINISTRADORA adj. i f. (pronúncia) 

1. adj. m. i f. Que ensinistra.

2. m. i f. Persona que s’encarrega de fer aprendre a un animal determinades destreses o habilitats. Sinònims: domador, picador (el qui té per ofici domar i ensinistrar cavalls). L’ensinistrador pica el cavall perquè faci la figura.  

  • ensinistrador(-a) de gossos: Persona que ensenya els gossos a executar accions determinades d’acord amb les necessitats del client, com ara caçar, guardar propietats, guiar invidents o participar en curses o espectacles de circ. Aquí teniu una entrevista a l’Íngrid Ramon, una ensinistradora de gossos: Vaig ensinistrar el gos de la cantant de Pretenders.  Al següent vídeo podeu veure ensinistrament de gossos i de gallines: Ensinistrar gossos sense castigar-los.

Una de les demostracions més impressionants d’ensinistrament de gossos són els concursos de gossos d’atura. Al següent vídeo, a més dels comentaris impagables del públic, podreu veure i sentir clarament com l’ensinistrador dóna ordres al seu gos:

Etimologia: derivat d’ensinistrar.

_______________________________________________________________

ENSINISTRAMENT m. (pronúncia)

Acció d’ensinistrar o d’ensinistrar-se; l’efecte. Dedicar-se a l’ensinistrament de gossos de tura. Estudiar ensinistrament de cavalls. Sinònnims: arec, ensenyament, formació, entrenament, doma o domadura o domatge (amansir un animal salvatge), instrucció. 

  • (Hípica) Acció i efecte d’instruir un cavall a ser obedient a les ordres del genet.

ensinistrament de cavalls

Etimologia: derivat d’ensinistrar.

_______________________________________________________________

ENSINISTRAT, -ADA adj.

Que ha passat per un procés d’ensinistrament. Tenia un papagai molt ben ensinistrat. Sinònims: aregat o arec. Un parell de bous arecs. Antònims: inaregat.


Locucions:

  • Estar ben ensinistrat: saber la lliçó, tenir apresa la lliçó, estar ensenyat, estar alliçonat

Etimologia: derivat d’ensinistrar.

_______________________________________________________________
Si em permeteu la ironia, avui, després de set anys d’ensinistrament, estrenem un nou govern que tan de bo sigui mes destre!

 

 

Anuncis

2 Respostes

  1. Acabo de caure en en mateix dubte i m’he quedat perplex.. Molt ben explicat!

    Fa temps em preguntava si el nostre “òndia” seria simplement un eufemisme d'”hòstia” tal com apunta l’iec, o si hauria tingut en algun moment alguna influència del “Mon Dieu!” francès, que (en la meva humil opinió) no difereixen gaire en pronunciació. Si més no em va semblar curiós! Mai n’he obtingut resposta…

    • Gràcies Alcadio,
      jo m’he quedat perplex amb això que comentes de l’òndia. M’agrada molt la teva hipòtesi que prové del francès “Mon Dieu”. Jo també i veig una semblança prou gran per no ser casualitat. A veure si algun dia em puc dedicar a investigar-ho més!
      Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: