Sent festes nadalenques m’abellia dedicar els esforços a un mot que hi tingués relació. De primer vaig pensar en dedicar-me a l’escatològic caganer però, com que la casa (o l’establia) és millor començar-la pels fonaments, finalment vaig optar per investigar justament pessebre, que no deixa de ser el lloc on tots els caganers acaben fent la feina. Com que els Reis Mags d’Orient ja són a punt d’arribar m’he hagut apressar!
Per fer-ho com cal, una nadala amb karaoke inclòs:
…
_______________________________________________________________________________________
1. Representació figurativa del naixement de Jesús, que sol fer-se per Nadal a cases i esglésies catòliques. …es va posar a encalçar-lo, però corrent no podia seguir el ritme dels esquís i aviat se li va convertir en una figureta de pessebre,.. Jaume Cabré, Jo Confesso p.287. L’esquarterat Montjuïc, ab son ayre de pessebre fet ab escorsas de suro, Pons Auca 307. Errants figures del més trist pessebre, Llongueres Sonets 24. Sinònims: naixement, establia, presepi, portal (de Betlem), betlem (València i Balears). Variants: pesebre (antigament), presepe (antigament). Al Rodamots van fer el pessebre abans que jo i amb unes cites molt bones: pessebre.
Un apunt interessant: El bou del pessebre.
- Pessebre artístic: Pessebre en tres dimensions, fet generalment de guix, que representa el naixement o altres escenes evangèliques de tradició nadalenca. Sinònims: diorama.
I si no en tenim prou amb un pessebre estàtic sempre podem aventurar-nos a fer-lo mòbil. Vegeu sinó el següent vídeo:
- Pessebre vivent (pronúncia): Escenificació del naixement de Jesús feta amb actors en un paratge rústic, un monument arquitectònic, etc.
2. Menjadora de les bísties (Tamarit de la Litera, Tortosa, Sueca, Pego, Monnòver). No posà lo seu car fill en lo lit sinó en lo pesebre, Canals Carta, c. 47. Ans lo hauré a posar en un pesebre, Villena Vita Chr., c. 38. Dins lo estable uns pesebres per a quinze bèsties, doc. a. 1533 (Miret Templers 578). Sinònims: menjadora, grípia o gripi (Cerdanya), establa o estable, gaveta, obi o cóm (pica emprada com a menjadora o abeuradora).
- Tenir bon pessebre: tenir un bon passament, poder menjar bé (València). Mon pare vol que’m case en ton germà… per tindre bon pesebre a la vellea, Rond. de R. Val. 58.
Etimologia: apareix pels volts del 1400 provinent del castellà pesebre que al seu torn provenia del llatí praesēpe ‘establia; menjadora’. El significat 1 de pessebre no deixa de ser una mena de sinècdoque del significat 2, ja que passem a designar tot el conjunt mitjançant el nom d’una part (la menjadora). Segons la Bíblia, quan el nen Jesús va néixer a l’establia, no tenint les modernitats dels nostres dies, el van ajaçar en una menjadora del bestiar (el pessebre del significat 2). Essent l’infant la figura central del pessebre (amb permís del caganer), té lògica que es produís aquesta ampliació del significat original.
Diu l’Enc. Cat.: És possible que el mot castellà es prengués del valencià pesebre ‘menjadora’, ja que les figures del pessebre foren introduïdes a Espanya al s. XVIII per artistes valencians. És curiós aquest periple en què el mot passa del valencià al castellà i del castellà al català. Sent el valencià i el català dialectes d’una mateixa llengua em resulta sorprenent que passés pel castellà abans d’arribar al català. Hi ha una contradicció inherent en el fet que el mot aparegui al català cap al 1400 i en canvi els artistes valencians el fessin arribar al castellà al s. XVIII. De fet, tal com explica l’Alcover, probablement en algunes zones el mot es prengué del castellà però en moltes d’altres ja existia i provenia directament del llatí.
Diu l’Alcover: del llatí praesepe, amb el mateix significat. La pronúncia pessebre amb s sorda, en els llocs de parlar no apitxat, és deguda segurament a haver pres el mot pesebre del castellà, mentre que la pronúncia amb z sonora pesebre, en altres comarques, i la grafia pesebre que és constant en els escrits antics, indiquen la legitimitat de l’origen llatí del mot en català. A l’article d’Eugeni S. Reig Castellanismes de primera i de segona, afirma que pessebre és un castellanisme de primera i relativament recent mentre que pesebre era la forma original en valencià (i català) i que segons Coromines provenia del mossàrab!
Respecte a la història del pessebre trobareu molts detalls a la viquipèdia, on n’explica l’origen: …Va ser l’any 1223 que Sant Francesc d’Assís va fer una representació del naixement al voltant d’una menjadora d’animals –un estable semblant a aquell en què segons el cristianisme va néixer el nen Jesús–, considerada per molts l’origen del pessebre. Aquí trobareu la història explicada en format interactiu per la canalla: el pessebre. I aquí més detalls en castellà.
_________________________________________________________
PESSEBRISTA m. i f.
1. Persona que fa pessebres. Variants: pesebrista (antigament). El seu oncle era un dels pessebristes més reputats d’Olot.
2. Persona que té i/o exposa un pessebre a casa seva. A casa l’Arnau són pessebristes des de molts anys!
Etimologia: derivat de pessebre.
_________________________________________________________
PESSEBRISME m.
Art de construir pessebres. Variants: pesebrisme (antigament). Per Nadal hi ha mostres de pessebrisme a moltes ciutats i pobles. El pessebrisme és un art molt arrelat a Catalunya. Tant, que fins i tot aquests dies es fa una biennal del pessebre: 13ena Biennal de Pessebre Català a Castellar del Vallès.
Etimologia: derivat de pessebre.
_________________________________________________________
PESSEBRÍSTIC,-A adj. m. i f.
Relatiu o pertanyent al pessebrisme. Hi ha almenys una associació pessebrística a cada comarca. A la tardor es concentra la major part de l’activitat pessebrística de l’any. Art pessebrístic.
Etimologia: derivat de pessebre.
_________________________________________________________
Si encara no teniu muntat el pessebre i us n’han vingut ganes, aquí teniu unes instruccions per fer-lo artesanal: Fem el pessebre!
Si hi trobeu a faltar poesia:
I si hi voleu cantar: Goigs del Pessebre.
Finalment, com que en un bon pessebre no hi pot faltar mai un caganer:
Au, ara que ja tenim pessebre a esperar que hi arribin els reis ben carregats!
Filed under: Adjectius, començats amb P, Mots, Substantius | Tagged: pessebrístic, pessebrística, pessebre, pessebrisme, pessebrista | Leave a comment »