tingla, tinglat,-ada, tinglado


Passejant pel port de Tarragona em vaig fixar en un rètol d’un magatzem del moll. Deia: tinglado. És una d’aquestes paraules que se sent en boca de nadius catalans que l’empren sense complexos tot i acabar amb –ado i sonar a castellanisme. A ningú se li acut dir: Quin tinglat que heu muntat!

Però realment existeixen en català els tinglados? I els tinglats? I si existeixen, que són realment? Amb aquests interrogants iniciava la recerca. Per arrencar, un tinglado amb música i una música amb tinglado:


Has muntat aquest tinglado

per a tu i els teus amics

Ets l´instrument de la injustícia

només saps culpar

T´estriparàs en més de mil troços!

Sé que tu ets un home, home de paper

____________________________________________________________

TINGLA f. (pronúncia)

Eina constituïda per una làmina llisa i ampla de ferro, de vori, d’os, etc., emprada pels vitrallers per a eixamplar els solcs de les tires de plom on encaixen els vidres dels vitralls. A la pàgina d’Artesans i Oficis dedicada als vidriers (els vitrallers formaven part del gremi dels vidriers) de l’edat mitjana i he trobat més detalls:Peça que alçava el vidre per tal d’ajustar les motllures de plom entre vidres i que servia per estampar-les fortament i assegurar-los entre si. Al següent butlletí hi trobareu una descripció detallada dels oficis de vidrier (p.25) i de vitraller (p. 35) on explica que és i com s’usa la tingla en el muntatge d’un vitrall (p. 43): El muntatge definitiu es fa ajuntant les peces, mitjançant les motllures de plom, les ales de les quals són alçades amb la tingla, una eina del vitraller consistent en un mànec rabassut i una fulla d’acer, i una vegada ubicat el vidre dins la canal, amb la mateixa eina s’estampia fortament per assegurar-lo. A les fotografies de les pàgines 36 i 40 hi podreu veure la tingla i com s’usa. També al Diccionari Visual de la Construcció, que conté dibuixos de les eines dels diferents oficis, podreu veure quin aspecte té una tingla (p.44 dibuix 12). Finalment, podeu veure com s’usa la tingla en aquest vídeo que mostra tot el procés de creació d’un vitrall (llàstima que no tingui so):


Etimologia: prové del castellà tingle, amb el mateix significat, i aquest, del francès antic tingle ‘peça de fusta plana per a cobrir’. Al seu torn el mot francès prové d’un derivat de l’escandinau antic tengja ‘unir, lligar’. Actualment en francès l’eina del vidrier es diu tringle.

____________________________________________________________________________________________

TINGLAT, -ADA adj. (pronúncia)

Dit de l’embarcació que té les posts que cobreixen el buc disposats a teulada. Nau tinglada. Per entendre millor aquesta definició m’ha calgut fer unes quantes cerques més:

Comparació entre buc tinglat (esquerra) i buc llis (dreta)

  • buc: Cos d’una nau, amb exclusió dels arbres i de les eixàrcies.
  • a teulada (locució adverbial): Amb les posts del folre del buc encavalcades com en una teulada de pissarra. La nau víking està construïda a teulada.

sostre de fusta tinglat (típic de l'illa de Chiloé, Chile)

  • post: Peça de fusta serrada, plana, de secció rectangular, més prima que un tauló, emprada per a fer prestatges, per a servir de suport en alguns oficis i que, a muntanya, servia per a fer sostres. Sinònims: tauló.

Vaixell víking amb buc tinglat

La construcció de vaixells usant el mètode de folrat primer i tinglat va ser característica dels pobles de la Mar Bàltica, el Mar del Nord i la costa Atlàntica baixant fins a Porto. Era l’únic sistema que usaven els víkings i els normands per a construir les seves naus i en principi s’aconseguia millor estanquitat que no pas juxtaposant els taulons sense solapament. En canvi, a la Mediterrània es desenvolupà el sistema de construcció en esquelet. Trobareu tots els detalls al respecte aquí: La construcció naval a l’Edat Mitjana. Troballes arqueològiques recents demostren que a la Baixa Edat Mitjana es van construir naus tinglades a Barcelona: El port baixmedieval de la ciutat de Barcelona: una visió des de l’arqueologia. L’Escullera de 1477 i la troballa d’un vaixell tinglat.

  • En tinglat i a tinglat: Tinglat és un adjectiu i per tant hauria de poder qualificar qualsevol substantiu, no només els vaixells, i també substantivar-se. Així, podríem referir-nos a un cobert amb sostre tinglat, en comptes de dir-ne tinglado! Al següent enllaç suggereixen la possibilitat de dir: En TINGLAT! N’he trobat un exemple d’ús en la descripció d’una embarcació vikinga: El buc està fet en tinglat, amb fustes de roure… I també he trobat un ús de la forma a tinglat: …el qual està
    invariablement folrat a tinglat
    (p. 39). Sempre exemples del món de la construcció naval, però.
Cercant una mica més he trobat l’ús com a substantiu i sense referències navals en una poesia preciosa de Joaquim Moner, que parla de la Plaça del Gra de Figueres, publicada a La Veu de l’Empordà del 21 d’Octubre de 1916, on apareix el tinglat per triplicat:

la guia vers la Plaça del Mercat:

sab que ès Sant Lluch, la fira de les sembres,

que ‘ls pobles a Figueres ja hi fan cap,

que ‘ls carros de la honrada pagesia

ompliran de sèments l’ hermós tinglat;

Dues centes vigues, trenta sis columnes

sostenen el tinglat del bell mercat,

lo corona el casquet a quinze metres

fent ioch esbelt, airós l’ overt quadrat. (1)

y la moneda que drinca y salta

d’ altres butxaques anant passant,

y la gentada que s’ hi belluga

boi ramonant-ho tot pel tinglat,

que ‘l sol mig besa, l’ aura amanyaga,

l’esprit volant-hi de l’ Empordà.

El tinglat de la Plaça del Gra de Figueres

Hi ha també qui en un afany de normalització excessiu escriu tinglat quan  en realitat convindria dir tinglado:

Etimologia: vegeu l’etimologia de tinglado més avall.

____________________________________________________________________________________________

TINGLADO m. (castellanisme)     (pronúncia)

Actualment no és ni al DIEC ni a l’Enc. Cat. però si que el recull l’Alcover.

1. Cobertís gran destinat a magatzem o a defensar de la pluja mercaderies, màquines, peces de recanvi o persones en un moll, en un mercat, etc. Tot el tinglado ocupava el fons ombrívol d’un hort d’un dels carrer del Poble-sec que s’enfilen a la muntanya, Josep Pla, El Quadern Gris p. 277. Enratjolen es tinglados de Plassa, Roq. 48. cal destacar l’exposició realitzada al Tinglado núm 4 del Moll de Costa,… Sinònims: magatzem, rafal, cobert, cobertís, nau industrial, porxo.

  • Tinglado 1, Tinglado 2, Tinglado 4: antics tinglados del Moll de Costa de la ciutat de Tarragona que s’han reconvertit en espais per acollir exposicions d’art i altres manifestacions  culturals. Al següent document hi trobareu la descripció arquitectònica dels tinglados de Tarragona i la següent explicació: El moviment de les mercaderies portuàries implicava la necessitat de disposar d’uns locals amplis per al emmagatzematge dels productes. Es tractava d’edificis de tipologia industrial. L’estructura destacava per l’ús del ferro fos. Amb la generalització de sistema de descàrrega mecànica utilitzant grues, significà l’enderroc o el desmuntatge dels obsolets “tinglados” en la majoria dels ports de l’Estat. A Tarragona es traslladaren l’any 1913.

Tinglado 1 del port de Tarragona al 1900

També hi ha tinglados reconvertits en sales de concerts al port de València: Tinglado 2. I a Sant Feliu de Guíxols: Recuperació de l’edifici del port, el “tinglado”.

Els tinglados actuals sovint no tenen sostre de fusta

2. (figuradament) Conjunt de coses que formen un negoci, un assumpte complicat. Jo manetjaré aquest tinglado ab l’amo, Penya Mos. iii, 193. Sinònims: tripijoc, maquinació, tramoia, embolic, remànec (Mallorquí) . Les expressions castellanes en que s’usa tinglado de manera figurada tenen versions sense tinglado amb català:

 

  • Menudo tinglado se ha formado. En català podem dir: Quin enrenou (o sarau) que s’ha armat!
  • Manejar el tinglado. En català: Remenar les cireres.

3. Text teatral de Sergi Xirinacs Díaz.

4. Un restaurant de Reus i un de Barcelona.

Etimologia: queda clar que és un castellanisme però jo el trobo prou arrelat i simpàtic com per a no treure’l del meu vocabulari. El més interessant és que ni el significat del tinglado ni el del tinglat provenen del significat de tingla en català (eina del vidrier). Ni tinglado prové de tinglat, ni tinglat prové de tingla, sinó que tots tres mots tenen origen semàntic comú en el francès antic tingle: ‘peça de fusta plana per a cobrir’. Això té molt de sentit perquè podem deduir que almenys originalment els tinglados devien ser coberts fets amb un sostre de taulons de fusta.

____________________________________________________________

Em pensava que l’apunt seria curt però Déu n’hi do el tinglado que m’ha quedat!

Anuncis

Una resposta

  1. I com que sota una llotja (més o menys un tingladu) devia haver-hi negocis i picabaralles,, d’aquí un nou significat.
    Imageinu-vos un tingladu un dia de pluja i ple de gent, o de festa …. D’aquí, el d’enrenou.
    Salut

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: