carnaval vs carnestoltes; carnavalada, carnestoltada; carnavalesc,-a, carnestoltesc,-a


Ja s’acosten les dates d’una de les festes més populars a casa nostra: el carnaval! O hauria de dir el carnestoltes? Com veureu, tots dos mots són correctes en català però no sempre son sinònims. Com diuen els Gertrudis en la seva Rumba de Carnaval:

La rumba de carnaval
la balla la mossa amb el xaval.
La rumba de carnestoltes
disfressa el món de poca-soltes.


_________________________________________________________________________________________

CARNAVAL m. (pronúncia)

1. Període de divertiments públics i disfresses que precedeix l’època d’austeritat i de penitència de la quaresma; especialment diumenge, dilluns i dimarts anteriors al Dimecres de cendra. Els esdeveniments més emblemàtics dels carnavals són les corrues de comparses i els balls de màscares o disfresses. El fet d’anar disfressat amb la cara oculta rere una màscara és el que fa que la gent pugui alliberar-se i fer coses que no s’atreviria a fer a cara descoberta. És aquest el fet característic que diferencia el carnaval d’altres festes. El carnaval de Venècia era famós a tot el món. Ball de carnaval. Sinònims: carnestoltes.

Cercavila al Carnaval de Rio de Janeiro

El fet que a l’hemisferi sud les dates de carnaval corresponguin a l’estiu fan que en aquests les disfresses tapin una mica menys:


Però per entendre el sentit del carnaval cal entendre abans què és la quaresma! En l’any litúrgic cristià la quaresma és el Període de quaranta dies destinat a la penitència i a la preparació de la Pasqua, que comença el dimecres de cendra. Quaresma prové del llatí tardà quadragēsĭma (dies) ‘quarantena de dies’ abans de la Pasqua. Així doncs, per lògica, des del dimecres de Cendra fins al diumenge de Pasqua hi hauria d’haver exactament els 40 dies de la quaresma. Però si teniu la paciència d’agafar un calendari i comptar-los veure-ho que no són 40 sinó exactament 46! Per què aquesta discrepància? Tot té una explicació:

Al s.IV la durada de la quaresma es va fixar en 40 dies, simbolitzant la travessa i el dejú de Jesús al desert, i començava el diumenge de quadragèsima (o de quaresma), just 6 setmanes (42 dies) abans del diumenge de Pasqua. El període quaresmal era exactament de 40 dies perquè aquest no acabava el Diumenge de Pasqua, sinó el Dijous Sant amb la Missa del Senyor. Al s.VI va començar a arrelar el costum de fer penitència mitjançant l’abstinència de menjar carn durant tota la quaresma exceptuant els diumenges, que per ser els dies de festa del Senyor no es consideraven apropiats per al dejú. Per tal que la penitència durés realment 40 dies com proclamava la quaresma es va prendre la mesura d‘endarrerir l’inici de la quaresma en 4 dies, fins al dimecres anterior al diumenge de quadragèssima, allargant la durada total del període quaresmal de 42 a 46 dies. Només es va endarrerir l’inici 4 dies i no 6, que eren els diumenges a descomptar, perquè l’abstinència es va allargar fins el Dissabte Sant. Tot i que al Concili Vaticà II es va establir que Divendres i Dissabte Sant no eren dies de quaresma perquè juntament amb el Diumenge de Pasqua formaven el tridu (o tríduum) Pasqual, la pràctica quaresmal se segueix aplicant fins la vigília del Diumenge de Pasqua.

Resumint: la quaresma és un període de 46 dies que va des del dimecres de Cendra (inclòs) fins al diumenge de Pasqua (no inclòs) dels qual 40 dies (tots llevat dels diumenges) eren d’abstinència de menjar carn. Actualment l’Església Catòlica ha relaxat les condicions i només els divendres del període quaresmal són preceptius d’abstinència.

La vella quaresma. Té 7 cames, tantes com setmanes el període quaresmal!

Per què la quaresma comença un dimecres i no un altre dia de la setmana?

El fet que la Pasqua sempre se celebri en diumenge és el que fa que anant 46 dies enrere sempre correspongui a un dimecres, independentment que l´any sigui bixest i per tant febrer tingui 29 dies. En efecte si fem la divisió entera 46/7 ens dóna 6 setmanes i resten 4 dies que si anem enrere des de diumenge ens porten a: dissabte, divendres, dijous, dimecres! Justa: dimecres de Cendra!

Per què es diu dimecres de cendra?

Perquè en aquest dia als cristians que van a missa se’ls fa el senyal de la creu amb les cendres dels palmons i les palmes cremats el diumenge de Rams, que precedeix al diumenge de Pasqua, de l’any anterior. Aquest ritual es fa en senyal de penitència i com a recordatori de la efimeritat de la vida cristiana a la terra: pols (o cendra) som i en pols (o cendra) ens convertirem.

Posats a preguntar, com podem saber la data en què s’escaurà el dimecres de cendra, i per tant del final del carnaval, en un any determinat?

La data del dimecres de cendra varia notablement d’un any al següent, de la mateixa manera que ho fa el diumenge de Pasqua, ja que el primer se li avança exactament 46 dies. El dimecres de cendra pot variar entre el 4 de febrer (o 5 de febrer en any bixest) i el 10 de març. A tall d’anècdota s’escau que aquest any 2011 fruireu d’un dels carnavals més tardans de la vostra vida, ja que el dimecres de cendra serà el 9 de març! Haureu d’esperar 27 anys, fins el 2038, perquè sigui el més tard possible, un 10 de març! Ah, i si teniu esperances de viure el dimecres de cendra més matiner possible, un 4 de febrer, ja us hi podeu anar posant fulles perquè el darrer fou a l’any 1818 i el proper serà al 2285! Però sens dubte el dimecres de cendra més rar que podeu aspirar a viure si sou agraciats amb el do de la longevitat és el de l’any bixest de 2096, doncs serà un 29 de febrer! Aquest fet encara no s’ha produït mai i només passarà 5 cops en el tercer mil·leni, així que cuideu-vos i feu per manera de ser-hi, si us plau!

Resumint, la data del dimecres de Cendra és variable i oscil·la entre el 4 febrer i el 10 de març. Aquí podeu consultar les dates de Dimecres de Cendra i Pasqua tant d’anys futurs o passats des que es va instaurar el calendari gregorià el (1583).

I finalment, per què la data és variable en un període que comprèn 35 dies (25 entre el 4 i el 28 de febrer, entre el 5 i el 29 de febrer en any de traspàs, més 10 dies de l’1 al 10 de març)?

La raó l’hem de buscar novament en la data del diumenge de Pasqua, doncs la data del dimecres de cendra hi està totalment subordinada. El diumenge de Pasqua és el posterior a, o coincident amb, la primera lluna plena de primavera a l’hemisferi nord, és a dir, a partir del 21 de març inclòs. Ara bé, el diumenge de Pasqua cristià no pot coincidir amb la Pasqua jueva, que se celebrà el dia de la primera lluna plena independentment del dia de la setmana en què caigui. Això té com a conseqüència que si la lluna plena és produeix en diumenge els jueus celebraran la Pasqua però en canvi els cristians la mouran al diumenge següentper tal de no coincidir-hi.

Com a molt aviat la Pasqua cristiana pot ser el 22 de març, si s’escau que el 21 de març hi ha pleniluni i és dissabte, ja que si fos diumenge, com ja hem explicat, es mouria al diumenge següent. La data més tardana en què es pot produir la imposa la durada del cicle lunar (29 dies aprox.) a la que se li sumen 7 dies (una setmana) d’incertesa fins trobar el diumenge posterior. Però això sumaria 36 dies i hem dit que la forquilla de variació és de 35! On és el dia que falta? És el 21 de març, que com ja hem vist si hi ha pleniluni i és diumenge no es pot celebrar per evitar coincidir amb els jueus. Calculem doncs la data més tardana en què pot caure el diumenge de Pasqua: just un dia abans que comenci la primavera, el 20 de març, hi ha lluna plena i per tant hem d’esperar 29 dies fins al següent pleniluni, el 18 d’abril; a més, resulta que s’escau que és diumenge i els jueus celebren la Pasqua de manera que els cristians mouen la seva al diumenge següent, el 25 d’abril.

Resumint, el diumenge de Pasqua sempre serà entre el 22 de març i el 25 d’abril, ambdós inclosos. Movent aquesta forquilla enrere 46 dies trobem que el dimecres de cendra sempre serà entre el 4 de febrer i el 10 de març!

Per calcular la data de la Pasqua cal tenir en compte l’evolució dels períodes lunars i no és tasca fàcil. El computus, que així es com s’ha anomenat històricament aquest càlcul, va despertar l’interès fins i tot del gran matemàtic Carl F. Gauss, que va inventar un algoritme per obtenir-la. Podreu trobar-ne els detalls aquí.

Aquest any 2011 es produirà la raresa que la Pasqua serà el diumenge 24 d’abril, l’endemà de la diada de Sant Jordi. L’any 2000 la Pasqua i Sant Jordi ja varen coincidir, però aquest any Sant Jordi arribarà abans!

En alguns països com ara França un sinònim de carnaval és el Mardi Gras ‘dimarts gras’, que se celebra just el dia abans de dimecres de cendra. Però a Catalunya i altres països no celebrem dimarts gras sinó:

  • Dijous Gras: és el darrer dijous abans de la quaresma i habitualment marca l’inici de les festes de carnaval a Catalunya. Se celebra que és el darrer dijous que hom podrà menjar llard justament menjant aliments ben llardosos! Per això també se l’anomena dijous llarder. Vegeu: Dijous Gras. El dijous gras menjarem coca de llardons! Sinònims: dijous llarder, dia de la truita (perquè es tradicional menjar truita amb botifarra) o dia de l’ou i el porc.

Coca de llardons

Dites:

  • Per carnaval tot s´hi val. Indica que són dies de gresca i desmesura en què tot es tolera.

Emmascarats al Carnaval de Venècia

2. (dialectal) Ximple (Cerdanya). Vegeu: Ésser un carnestoltes més avall.

Etimologia: prové de l’italià carnevale, procedent de l’antic carnelevare, mot compost de carne ‘carn’ i levare ‘llevar, treure’. Així doncs el nom de la festa fa referència explícita a l’abstinència quaresmal de menjar carn que comença just després de la festa, el dimecres de cendra! És curiós que el -levare s’hagi convertit en -vale. Ha perdut la darrera síl·laba i les altres dues s’han intercanviat. És com si el mot mateix s’hagués volgut disfressar! També em resulta graciós que carnaval s’assembli tant a carnal i a més acabi en val. Apart de l’origen etimòlogic sembla que el mot vulgui expressar que en aquesta festa tots els excessos carnals s’hi valen, la qual cosa sembla coincidir amb els fets. Eviteu però, excessos carnals com els de la famosa Lady Gaga perquè sinó em sembla que passarem temps sense poder menjar bistec!

Les botes de la disfressa de Lady Gaga

_________________________________________________________________________________________

CARNESTOLTES m. (antigament era femení plural: les carnestoltes) (pronúncia)

1. Nom habitual del carnaval als Països Catalans. …com els pobres esguerrats que el dia de Carnestoltes, sota una disfressa vil, passaven per davant del casalot dels Lloberola, i ell sortia al balcó i els tirava un parell de peces d’aquells xavos que van servir per a cobrar la indemnització de la guerra ‘Àfrica, Josep Maria de Sagarra, Vida Privada p. 57. El carnestoltes de Sitges té molta anomenada. Sinònims: carnaval. La subtilesa és doncs que si volem anomenar les festes de disfresses que es fan a Rio a Tenerife o a Venècia el més correcte és parlar dels carnavals i no pas dels carnestoltes!


  • Darrer dia que es podia menjar carn abans de la quaresma. Aquest és el significat original de carnestoltes però la popularitat de la festa i la davallada del fervor religiós han fet que a la llarga sembli condemnat a l’oblit!
  • Els tres dies que precedeixen immediatament al Dimecres de Cendra, en què comença la quaresma . Començam l’encant de fer: e començà’s a Carnestoltes e durà tro a Pasqua, Jaume I, Cròn. 90. Que hom no gaus pendre perdius… de carnestoltes tro a Sent Miquel, doc. Perpinyà, a. 1292 (RLR, iv, 51). Fan molt brutes carnestoltes y souint tiren al gall, Cons. casat 64. Per això hom pot parlar de diumenge de carnestoltes, dilluns de carnestoltes i dimarts de carnestoltes. En aquest enllaç podreu trobar una descripció molt encertada de totes les fases de les festes de carnestoltes amb els dies en què se celebra cada acte.

Refranys:

  • Carnestoltes dóna voltes: es diu perquè cada any canvien els dies de Carnestoltes (Empordà). A l’explicació de carnaval trobareu la informació de les voltes que pot donar, o sia, de com saber quan serà el carnaval.
  • De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer. Suposo que vol dir que el Carnestoltes sempre se celebra al mes de febrer però justament aquest any això no es compleix, ja que serà al març!
  • De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes (Manresa). Aquest any seran un ben bé tres setmanes més però en promig ja vé a ser això.
  • Per Sant Anton, Carnestoltes són (Manresa). En efecte, hi ha almenys 3 Sant Antonis a la forquilla de dates de carnestoltes: Antoni màrtir (5 febrer), Antoni bisbe (12 febrer), i novament Antoni màrtir (14 febrer), font: santoral català.
  • A Carnestoltes, bones voltes: vol dir que el Carnestoltes són dies de trull i de gatzara (València).
  • A Carnestoltes totes les bèsties van soltes (Calasseit). Suposo que val dir que la gent s’esvera i els que hi tenen predisposició encara més!
  • Ballades per Carnestoltes, batialles per Tots-Sants (oriental). Aquest batialles entenc que vol dir batalles en el sentit de baralles perquè aquest mot no l’he trobat enlloc. Una possible explicació és que un desenfrenament per carnestoltes sense prendre precaucions pot derivar en un embaràs no desitjat que es resolgui amb un naixement pels volts de Tots Sants, l’1 de novembre.
  • Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots-Sants (Vallès). Ploralles a causa d’un naixement no desitjat? Tindria el mateix significat que la dita anterior.
  • Les bogeries de Carnestoltes, per Tots-Sants surten a llum (Manresa). Novament sembla fer referència a naixements no desitjats derivats de la gresca durant les festes de carnestoltes.

2. Ninot de palla vestit de roba que durant el carnaval es posava en finestres i balcons i es cremava el darrer dia. El Ros, esvait i tirat sobre una manta, com un carnestoltes de palla, Víct. Cat., Ombr. 87. Sinònims: rei Carnestoltes, Sa Majestat Carnestoltes.

carnestoltes de Molins de Rei

El que antigament era només un ninot de palla que representava les festes i es cremava el dimecres de cendra ha anat prenent força com a personatge central de les festes i se n’ha erigit com a rei! Fa el seu pregó d’inici de festes, se’n llegeix el testament al final, etc.


  • El rei Carnestoltes i el seu breu regnat: a molts llocs l’inici de les festes de carnestoltes s’escenifiquen amb l’arribada a la vila del rei Carnestoltes, que hi instaurà el seu regnat. És un rei estimat perquè és molt permissiu i el seu regnat es caracteritza per la gresca i la disbauxa. Com que tot el que és bo no dura, és un regnat molt curt! No acostuma a començar abans de dijous llarder i s’acaba irremeiablement el dimecres de Cendra, en què el rei Carnestoltes mor i el seu enterrament s’escenifica llegint-ne el testament i cremant-lo tot seguit per deixar simbòlicament acabat el carnaval i donar pas al temps de quaresma.Dimecres de Cendra a Sitges: s’acaba el regnat del Carnestoltes.

A més, o com a part de l’acte de la crema del Carnestoltes, la fi de les festes s’escenifica en alguns llocs amb l’enterrament de la sardina. Sembla ser que en aquesta expressió cal entendre sardina no com un peix sinó com una manera antiga popular de fer referència a l’espinada del porc, el bigal, però també hi ha d’altres hipòtesi totalment diferents que podeu llegir aquí: Enterrament de la sardina i aquí i aquí. En tot cas vegem que diu l’Enc. Cat.:

  • Enterrament de la sardina: Sortida al camp que tenia lloc el dimecres de cendra a Barcelona (hom solia anar a Montjuïc) i a altres llocs del Principat i que cloïa les festes de carnestoltes. A més de la berenada, hom feia una cerimònia grotesca en què era enterrada entre plats de terrissa una arengada o sardina, generalment vestida de manera ridícula. Pel fet d’ésser celebrat ja dins el primer dia de quaresma, tenia un caràcter anticlerical. Aquest costum té l’origen en una festa carnavalesca madrilenya, processó burlesca en què hom, entre cants que parodiaven els eclesiàstics i gatzara, enterrava la “sardina” (en el sentit popular d”espinada de porc’), festa que pintà Goya i descriví Mesonero Romanos i que s’introduí a Catalunya a mitjan s XIX.

Hi ha llocs on es menja arengada com a part d’aquest acte. Vegeu: enterrament de la sardina.

3. (basant-se en el significat 2 figuradament) Home ridícul, que fa accions grotesques i no se li pot prendre fermetat o considerar seriosament. No poder prendre fermetat en algú vol dir no poder-se’n refiar.

Locucions:

  • Anar fet un carnestoltes: Anar vestit d’una manera ridícula; amb mal gust. Sinònims: anar fet un espantall, anar fet un cromo, anal mal girbat, anar fet un mamarratxo.
  • Ésser un carnestoltes: Ésser un baliga-balaga, un poca-solta, una persona que hom no pot prendre’s seriosament. Sinònims: ésser un carnaval.

4. (antigament) Abstinència de carn. Les persones devotes fan carnestoltes, mas la sglesia no constreny a les gents, doc. a. 1567 (ap. Aguiló Dicc.). Foren fetes carnestoltas per so cor lo sendema qui fo dimarç fo deiuni de Sant Macia, Salcet Not. 227. Antigament es distingia entre Carnestoltes de Quaresma i Carnestoltes d’Advent, que eren els dies que precedien a la Quaresma i a l’Advent en els quals les persones religioses s’abstenien de menjar carn. Deu dies enans de carnestoltes d’auent, doc. a. 1251 (Pujol Doc. 25). Lo qual trienni començ a Carnestoltes de quaresma primerament, doc. a. 1387 (arx. de Montblanc).

quadre del pintor nord-americà Mark Ryden

Etimologia: del llatí carnes tollĭtas ‘carns llevades’ el darrer dia abans de la quaresma. Així doncs, tot i que els mots carnestoltes i carnaval tenen l’etimologia basada en un mateix concepte: ‘llevar la carn’; el primer prové del llatí i està documentat des del s.XI mentre que el segon prové de l’italià i no va aparèixer fins el s. XIX, segons que s’explica aquí: article sobre el Carnestoltes d’Alacant.

_________________________________________________________________________________________

CARNAVALADA f.

1. Espectacle propi del carnaval: divertiment, mascarada. Perquè us feu càrrec del que fou aquella immensa carnavalada, Pla SB 196. Sinònim: carnestoltada.

2. pallassada. Que és l’acte propi d’un pallasso però que se sol usar quan l’acte el fa justament algú que no és un pallasso.

I també:

  • Quadre del 1930 del pintor gallec José Otero Abeledo, conegut com Laxeiro.

Carnavalada, Laxeiro (1930)

  • “Carnavaladas”: sèrie de quadres del pintor asturià Evaristo Valle que el van fer famós. Vegeu-los aquí.

Etimologia: derivat de carnaval.

_________________________________________________________________________________________

CARNESTOLTADA f.

1. Folga o divertiment propis dels dies de carnestoltes. Sinònim: carnavalada. Una folga és quelcom que es diu jocosament, festivament. Per exemple, una carnestoltada de contes!

2. (figuradament) Feta grotesca, pròpia de Carnestoltes (Urgell, Segarra).

I també:

Sinònim: carnavalada.

Etimologia: derivat de carnestoltes.

_________________________________________________________________________________________

CARNAVALESC,-A adj.

Propi de carnaval. I en els salons d’aquestes cases fredes i hunides que guardaven una pompa entre sepulcral i carnavalesca, hi escalfaren les cadires de domàs infinites parelles de monges, amb les còfies i els escapularis mes heterogenis, Josep Maria de Sagarra, Vida Privada p.46. Donà principi a l’agitació, una mica carnavalesca, Pla Rus. 366.Vegeu també l’interessant apunt: Esbojarrament carnavalesc.

…I aquest any que hi faig fonda i parada,

em surt dels pebrots ordenar i manar:

que, en aquesta carnavalesca diada,

feu tots el boig i la bèstia fins a rebentar...

Etimologia: derivat de carnaval.

_________________________________________________________________________________________

CARNESTOLTESC,-A adj.

Relatiu al carnestoltes. …redactades en el més pur estil periodístic carnestoltesc del segle XIX.

Aquest adjectiu no el trobareu als diccionaris però és del tot vàlid formar-lo afegint el sufix –esc tal com es forma carnavalesc a partir de carnaval. La diferència és que com que carnestoltes acaba en -es només cal afegir la una -c final.

_________________________________________________________________________________________

I per acabar una cançó dels pets, Perdut al mig de Sitges, que ens recorda que el carnaval no sempre és tant divertit:

Vaig caminant pel carrer del Pecat.

Ja fa més d´una hora que me l´he papejat.

Tot això em sembla un xic agobiant,

però els col·legues diuen que és al·lucinant.

Uns moments després va i giro el cap

i els col·legues s´han evaporat.

Era l´últim que em podia passar,

doncs portaven tot el costo i tot el mam.

quaresma

f. [LC] [RE] [AN] Període de quaranta dies destinat a la penitència i a la preparació de la Pasqua, que comença el dimecres de cendra.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: