avantguarda, avantguardisme, avantguardista; rereguarda

Aquest més de maig la primavera catalana s’ha endolcit amb el naixement de l’edició en català de La Vanguardia. No va ser fins dissabte passat que vaig tenir temps de llegir-la per primer cop en la meva llengua! Vaig quedar força satisfet però em va sorgir el dubte de què significava el terme vanguardia i de si existia en català! La resposta a la primera pregunta la trobareu al llarg d’aquest apunt i la resposta a la segona és: no! La traducció al català de la vanguardia seria l’avantguarda. És clar que tractant-se del nom propi del diari potser em direu que no tindria gaire sentit canviar-li el nom després de 130 anys, però jo crec que tindria almenys quatre avantatges:

• L’edició en català es distingiria més fàcilment de l’altra que no pas amb el ‘.cat’ petit que li afegeixen al final del títol.
  
• Els títols LA VANGUARDIA i L’AVANTGUARDA ocupen exactament el mateix número de caràcters: 13. En canvi  amb la solució del ‘.cat’ han hagut d’estretir els caràcters per a poder encabir-los al requadre.
• La Vanguardia (o L’Avantguarda) faria honor al seu nom i seria avantguardista almenys en aquest aspecte! Ho dic perquè l’edició en català de El Periódico va aparèixer ja fa una colla d’anys, però no van rebatejar-lo com El Periòdic.
• Ajudaria a deixar clar que en català la vanguardia és l’avantguarda, evitant així que generacions futures tinguin el mateix dubte que jo!

Navegant una mica, he trobat que no estic gens a l’avantguarda i que a algú ja se li havia acudit parlar d’aquest tema: L’avantguarda, a el Bloc del Bixo.  Bé, tant si la proposta us sembla una bajanada com si no, us proposo una avantguarda musical per encetar el mot d’avui:

________________________________________________________________________

AVANTGUARDA f.

1. Part d’un exèrcit, d’una esquadra, etc., que va al davant de la resta. Destacament d’una unitat a la qual precedeix en la marxa com a mitjà de seguretat. El cos davanter d’un exèrcit.  Els mirmídons d’Aquil·les formaven l’avantguarda grega en l’assalt a Troia. Manà-li que isqués primer de tots e que portàs l’auant guarda, Tirant, c. 41. Entre los reys havia gran contrast de qui hauria l’avantguarda, Turell Rec. 90. Sinònims: avançada (a l’avançada o a les avançades), davantera, frontalera, cap. No obstant això, l’ampli ventall de solucions en l’avantguarda blaugrana,..

Elefants de guerra a l'avantguarda de l'exèrcit d'Amílcar

Avantguarda blaugrana d'avantguarda!

• (Figuradament) En un moviment, grups dels precursors o dels qui sostenen la tendència més avançada. Literatura d’avantguarda. Cinema d’avantguarda. L’avantguarda musical té cita al Sònar. Vegeu aquest exel·lent escrit acompanyat d’una colla d’exemples: Els Moviments d’Avantguarda i també avantguardisme més avall.
  

• (Per extensió)  tot allò que va per davant en un cert aspecte. S’ha comprat un cotxe d’avantguarda al Saló de l’automòbil. De fàbrica tèxtil d’avantguarda a flamant seu de CaixaForum. Les avantguardes polítiques revolucionàries comunistes, els autèntics bolxevics, anarquistes o nacionalistes de les nacions oprimides de l’antic imperi tsarista, han estat brutalment silenciats.
  

2. Actitud creativa dels artistes seguidors de l’avantguardisme.

Etimologia: compost format prefixant guarda amb avant-, prefix que indica ‘situat al davant’ bé sigui en la posició o en el temps i que prové del llatí vulgar ab ante. El primer ús escrit conegut de guarda en català el féu al s. XIV Ramon Llull.

Amb la teua gent dels valencians Obrint Pas: … Si al teu barri la resposta creix, l´avantguarda seràs tu mateix, balla al ritme del seu moviment i baixa als teus carrers, a trobar-te amb la gent …

He trobat també que un cop extingida l’avantguarda van aparèixer moviments artístics posteriors encara més avantguardistes que es van anomenar “avantguardant”  el mot avantguarda amb els prefixos: neo-, post- i trans-:

• Neoavantguarda: moviment que aparegué als anys seixanta renovant l’antiga avantguarda. La cultura del pop art: cartells, còmics, etc en formarien part. Sinònims: nova avantguarda.
  
• neo- : prefix provinent del grec neo (néos) que significa nou, recent, darrer.

Autoretrat de Francesc Català-Roca, un dels impulsors de la nova avantguarda a la fotografia catalana dels anys 50 i 60

• Postavantguarda: moviment posterior a l’avantguarda. Entenc que podria no tenir cap relació amb l’avantguarda i ser totalment disruptiu. El post-, a diferència del neo-, només indica temporalitat, no similitud!
• post- : prefix provinent del llatí que significa darrere, després.
• Transavantguarda: manifestació del transavantguardisme, que fou un tendència dins el post-modernisme on va destacar la transavantguarda italiana, moviment pictòric que va sorgir a finals dels anys seixanta. El neologisme transavantguarda es va usar per primer cop al 1979 a la revista Flash Art: “The Italian Transavantgarde“. Sembla que transavantguarda i postavantguarda sovint es poden considerar sinònims.
• trans- : prefix provinent del llatí que significa de l’altra banda, dellà (més enllà de) o a través de.

Vegeu també:  La tradició avantguardista catalana, on s’esmenten aquests conceptes:

… És aquesta tradició la que avui ens permet acotar unes avantguardes “històriques”, la “primera” avantguarda, l’avantguarda “clàssica”; unes “neo-avantguardes”, o, més maliciosament, un revival avantguardista i, finalment, les “post-avantguardes” o “trans-avantguardes”. Cada nova avantguarda, òbviament, ha fet una relectura de la “primera” avantguarda, d’acord amb les respectives urgències, amb les respectives opcions del mercat artístic.

________________________________________________________________________

AVANTGUARDISME m.

Conjunt de corrents estètics apareguts als inicis del s. XX que evidencien la crisi de les arts i de la literatura produïda en el món occidental i  propugnen en les arts i en la literatura l’experimentació i la innovació temàtiques i formals i la revolta contra les idees i els costums de la societat i la cultura dominants.

Els moviments d’avantguarda, o les avantguardes, o l’avantguardisme, que és com se’ls anomena en conjunt, foren moviments artístics i socials que van aparèixer a principis del s. XX com a ressorgiment de la crisi de les arts.  després del simbolisme exemplificat a casa nostra pel modernisme,  i desapareixen cap al 1940. Rebutjaven les convencions estètiques i artístiques anteriors i propugnaven un nou concepte d’art: l’antiart! El seu primer període, que abasta fins la crisi econòmica del  1929, el conformen principalment el futurisme, el cubisme i el dadaisme, mentre que el segon està dominat pel surrealisme.

S’hi poden incloure també molts altres moviments que trobareu descrits a la wikipèdia: Avantguardisme. Trobareu aquí els manifestos amb que es van iniciar els diferents moviments d’avantguarda.
M’ha sorprès que una colla de punts dels manifestos encara regnen a la societat actual, com s’ha pogut comprovar avui al temple de Montmeló. Així versa el quart punt del manifest del Futurisme de Marinetti:

4. Nosaltres afirmem que la magnificència del món s’ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un cotxe de carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents d’alè explosiu… un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia.

Es tractava de rebutjar el passat i abraçar el futur: L’avantguarda, com a moviment cultural situat en primera línia, s’abraça a la tecnologia i venera la màquina.

A nivell literari el futurisme volia eliminar-ho gairebé tot: la sintaxi, la puntuació, els adjectius, els adverbis, les formes verbals excepte l’infinitiu i portar a l’extrem l’ús de l’analogia, forçant a usar els substantius sempre formant parelles relacionades de forma analògica que ajudin a descriure l’essència d’allò que evoquen. Per exemple: home-torpediner, dona-golf, gentada-ressaca. Curiós!

Trobareu un tractament més profund a l’Enc.Cat.:Avantguardisme i un altre apunt interessant aquí: Les avantguardes (1. Modernitat i avantguarda), i aquí: La recerca permanent.

• transvantguardisme: moviment pictòric neoexpressionista que va emergir a Italia a principis dels anys 80 com a contraposició a l’art povera.
  

Etimologia: derivat d’avantguarda mitjançant la sufixació amb -isme, que serveix per crear substantius abstractes amb significat de doctrina, ideologia, moviment artístic o polític.

________________________________________________________________________

AVANTGUARDISTA adj. i m. i f.

1. adj. Relatiu o pertanyent a l’avantguarda o a l’avantguardisme. Si us agraden els cal·ligrames vegeu aquest magnífic apunt sobre la poesia avantguardista catalana: Cal·ligrames i altres paraules en llibertat a Catalunya (III), els protagonistes de l’aventura avantguardista.

Cal·ligrama avantguardista de Joan Salvat Papasseit

2. adj. i m. i f. Seguidor o partidari de l’avantguarda o de l’avantguardisme. A Catalunya, el referent poètic avantguardista per excel·lència fou Joan Salvat-Papasseit, que va signar el manifest futurista català: Contra els poetes en minúscula com a “Poetavantguardistacatalà”. Curiosament, he trobat moltes referències on s’escriu Poetavanguardistacatalà, de manera que més que no pas seguir el corrent avantguardista sembla que Papasseit escrivís poemes a La Vanguardia! Un exemple de la pèrdua d’aquesta ‘t’ el trobareu a: La tradició avantguardista catalana. Proses de Salvat-Papasseit i “Gorkiano”, del 1988.

Joan Salvat-Papasseit

Mitjançant l’ús dels prefixos comentats anteriorment, també és correcte formar els substantius: transavantguardista, neoavantguardista i postavantguardista.

Pintura del transavantguardista italià Sandro Chia

Etimologia: derivat d’avantguarda afegint el sufix -ista que s’usa per crear substantius que denoten pertinença a una doctrina o ideologia que sovint es descriu amb un substantiu acabat en -isme, en el nostre cas: l’avantguardisme.

________________________________________________________________________

REREGUARDA f.

1. Part més retardada d’un exèrcit o unitat militar, tant en moviment com desplegats. A l’avantguarda de la rereguarda.  Sinònims: ressaga (els que es ressaguen en un grup que fa camí).  Haig d’admetre que jo sempre havia pensat que ressagar-se era un barbarisme i anava errat!

2. Espai que resta darrere un front de guerra.

L'avantguarda blaugrana vista des de la rereguarda!

3. Part d’un país en guerra no afectada directament pels combats.

Etimologia: Primera datació al s. XIV, a la Crònica de Jaume I. Compost format prefixant guarda amb rere-, prefix que significa ‘darrere de’ i que prové del llatí retro amb el mateix significat. Es tracta del conjunt de guardes que van al darrere i és, per tant, oposat a avantguarda en el seu significat 1 referit a l’exèrcit.

Per acabar, la rereguarda (també dels SANPEDRO):

_______________________________________________________________________