antull; antulladís, antulladissa; antullar-se vs entollar


Un amic em va preguntar com es deia “antojo” en català. Pensant una mica se’m van acudir desig i caprici, però cap dels dos mots em va deixar del tot satisfet. Desig té un caràcter més general. Un antojo és certament un desig, però no tots els desitjos són antojos! Pel que fa als capricis si que vénen a ser com els antojos però en castellà també tenen el mot capricho i en canvi l’antojo el solen reservar, tot i que no exclusivament, per a referir-se als capritxos de les embarassades. És per tot això que he volgut esbrinar si l’antojo castellà té o no un equivalent en català. Val a dir que he quedat sorprès de la riquesa, sovint oculta, de la nostra llengua; ja que no només tenim un equivalent directe, sinó que podem triar entre una bona colla de sinònims!

Crec que he trobat la cançó ideal per amenitzar el mot a mot d’avui en aquest preciós: Antull de tu!

__________________________________________________________________________

ANTULL m.  (variant antiga) entull    (pronúncia)

Propòsit vingut a algú sobtosament, sense motivació aparent. Judici o desig vehement i no raonable. És tasca difícil reprimir els antulls passejant pel Gran Basar d’Istambul. L’embarassada ha tingut l’antull de menjar xocolata. Obrar per antull. Dientli que les fembres per antuyll volien combregar, Eximplis, i, 125. Car totes van | ab grans entulls, | pompes, ergulls | vanes despeses, Spill 7631. Sinònims: enveja (Tenir enveja de menjar quelcom) , capritx o capritxada, caprici, desig, deler o delera, ànsia, apetència, golosia, rampell o rampellada, rauxa (Venir la rauxa de fer quelcom. Agafar rauxes algú), baterola, humorada, lluna (Tenir llunes algú), fal·lera, extravagància, ocurrència. Vegeu també el Rodamots que inclou un parell d’exemples d’ús.

l'antull de l'embarassada

Noteu també que sovint s’anomena desig o enveja a una piga o taca a la pell d’un nadó atribuït a un antull no satisfet de la mare durant l’embaràs. Es diu que la taca en qüestió pren la forma i/o el color del desig no satisfet. Amb la següent fotografia les embarassades entendreu el gran perill que comporta no satisfer l’antull de menjar-se una poma o, més ben dit, de fer-li només una mossegadeta!

una enveja de forma molt familiar

Etimologia: primera datació al s. XV provinent del llatí ante ŏcŭlum ‘davant de l’ull’. Veient l’etimologia se’m fa més entenedor el significat del mot, car quan una cosa ens passa per davant dels ulls, o se’ns manifesta a través dels sentits en general, és més fàcil que ens desperti un antull. Per exemple quan veiem llaminadures o pastissos en un aparador, és més fàcil que ens irrompi el desig de menjar-ne que no pas si no els tenim a l’abast, puix que en aquest darrer cas hem de fer abans l’esforç de pensar i imaginar l’objecte per tal que en sorgeixi el desig; la qual cosa algunes persones aconsegueixen amb més facilitat que d’altres. El fet que les embarassades siguin proclius als antulls es pot atribuir al fet que durant l’embaràs es produeixen canvis hormonals que sovint accentuen els sentits de l’olfacte i del gust i segurament també perquè en haver d’alimentar el fetus indirectament, l’embarassada té gana més sovint. Trobareu més detalls sobre aquest tema a: Els antulls en l’embaràs, per què ocorren?

__________________________________________________________________________

ANTULLADÍS adj. m. ANTULLADISSA adj. f.    (pronúncia)

(antigament) Que té o sol tenir antulls. Quan estava embarassada era d’allò més antulladissa! Ses criatures | mig avorrides | donen a dides, e les mesquines, | no guarden quines, | quines o quales, | bones o males, | si malaltices, | entulladices, | si massa traguen | si s’embriaguen, Spill 9082. Sinònims: rampellut(-uda), rauxós(-osa) o arrauxat(-ada), capriciós(-osa) o capritxós(-osa), capisser(-era), llunàtic(-a), arbitrari(-ària), vel·leitós(-osa).

__________________________________________________________________________

ANTULLAR-SE v. intr. pron.   (variant antiga) entullar-se.     (pronúncia)

1. Una cosa, ésser objecte d’un antull o capritx. Compren tot el que se’ls antulla. Sinònims: enxautar-se, encapritxar-se, encaterinar-se, afal·lerar-se, ficar-se-li (a algú una cosa) al cap, desitjar, delejar, delerar.

2. Agafar l’antull (de fer alguna cosa). Es va antullar de menjar crispetes.Y un altre pich, que va corre amb altres atlots derrera una galera amb quatre mules, se va entullà en que volia essê pareyé de menâ cotxo, M. Obrador (Mus. Bal. iv, 297). Sinònims: delir-se, obstinar-se, entestar-se, desitjar, apetir, tenir ganes de, anhelar, venir de gust, fondre’s per, frisar per, . Observeu la subtilesa que en el primer significat una cosa se t’antulla mentre que en aquest segon ets tu el que s’entulla en una cosa.

Etimologia: verb derivat d’antull, de la manera habitual en que es formen verbs a partir de substantius i afegint-li el -se reflexiu final per pronominalitzar-lo. Entullar-se vindria a ser omplir-se d’antull de quelcom. Anàlogament,  del substantiu butllofa podríem derivar-ne el verb butllofar-se per indicar que la pell s’ha omplert de butllofes.

Per casualitat he trobat que el verb antullar-se també és present al cheso, un dialecte de l’Alt Aragó. Vet aquí com s’usa al poema Una Rosa Mía, de Rosario Ustáriz:

Ye no vivir como vivo por esta rosa de flama:

me s’antulla que la furtan, la maltratan y la creban;

clavada i-só en la finestra, que hasta suenio que me clama,

16 pero muda ye’n lo ramo, más polida que una estrela.

__________________________________________________________________________

Tot i no tenir relació semàntica amb els mots d’avui, he cregut convenient fer palesa l’existència del verb entollar, que és homòfon d’entullar i hi té relació etimològica en el significat que indico tot seguit:

ENTOLLAR v. tr.    (pronúncia)

Unir dues peces de fusta, de corda, de ferro, etc., per llurs caps, per fer-ne una sola peça de la llargada de totes dues. En Brianet prengué el regle y l’entollà a la canya, Víct. Cat., Cayres 114. Rebaté el xicot… l’entollà amb una corda, lligant-lo i relligant-lo, amb estrebades de ràbia, Ruyra Pinya, ii, 117. Per més detalls vegeu entollar.

  • (En llenguatge mariner) Unir dos caps de corda entreteixint els fils de l’un amb els de l’altre.

entollar dues cordes

Etimologia: primera datació al s. XX; del llatí anteoculare  ‘encarar ulls amb ulls’, derivat de ŏcŭlus ‘ull’. Vegeu la gran semblança etimològica que té amb antull. Noteu també que els ulls normalment es troben als caps. Per això es pot inferir que encarar ulls i encarar caps vingui a ser una mateixa cosa. Probablement es passa per analogia d’aplicar-se a persones (els dos pistolers es van entollar) a aplicar-se a objectes: va entollar els dos caps de corda de la corda. Una altra interpretació seria el fet que realment es fa passar el cap d’una corda per l’ull de l’altra, com quan usem l’expressió que quelcom ha passat per ull però entrant en comptes de sortint! Així, entollar vindria a ser l’oposat de fer passar per ull.

__________________________________________________________________________

Ah, i si després d’haver llegit tot això us ha vingut l’antull de menjar algun pastisset, sempre podeu passar per la pastisseria L’antull, a Tàrrega!

Anuncis

5 Respostes

  1. I què me’n diríeu de “delit” (em deleixo per un plat de maduixes amb nata) com a alternativa ? A casa sempre n’hem dit així dels “antulls”. Tot i que el nét de poeta i poetessa, el gran Pau Riba, il-lustre joganer de les paraules, ha necessitat tots dos mots per confegir el seu vers final del cant egregorià:

    I alçant la tapa de l’olleta on bull l’embull, nus d’espaguetis, de les trames i els ordits, que deixi anar la bafarada d’aus d’antull, afanys i llunes, que hi barbullen com mosquits, deixant-se vèncer pel delit d’alliberar vols inhibits.

    I per cert que relaciono aquest article amb el fet que ja t’estàs enfrontant a la satisfacció intempestiva d’antulls aliens. Cert ? 🙂

    • Hola Albert,
      magnífica aportació. Ho he estat investigant una mica i en efecte ‘delir’ és el verb adequat per indicar que algú és objecte d’un antull: La mainada es deleix per la xocolata. Ara bé, ja no tinc tant clar que ‘delit’ pugui usar-se com a sinònim d’antull. Delit pot significar ‘ànims o ganes per fer quelcom que requereix d’esforç’ i ‘plaer de l’ànima o dels sentits’. Amb el primer significat sovint s’usa quan n’hi ha una manca: ‘No tinc delit de res! = No tinc ganes de fer res!’, però no sé si és aplicable quan es tracta de satisfer un antull més que no pas d’esforçar-se: ‘tinc delit de menjar maduixes’ = ‘Tinc ganes de menjar maduixes’? Pel que fa al segon significat el relaciono més amb el plaer que s’esdevé com a resultat de satisfer l’antull que no pas amb l’antull en si mateix: ‘assaboreix les maduixes amb delit’.
      Hi ha un altre mot molt proper a ‘delit’ que és ‘deler’. Aquest si que trobo s’apropa molt a antull, perquè és una ‘anhel vehement’! El verb que li correspon es ‘delejar’. Tinc deler de maduixes! No delegis tant per les maduixes!
      Bé, sigui com sigui, m’ha encantat el cant gregorià i l’ús que fa de l’antull i del delit! Moltes gràcies!

  2. Antull: ante oculare Abans dels ulls!!! No davant dels ulls.
    Es desperta quelcom en els sentits abans de tenir-ho davant. Però el més correcte és DELERA.

  3. Delera. És el mot més correcte i català. Tinc la delera de…Tinc una delera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: