nosa; fer nosa; nàusea; nauseabund,-a


He hagut de llençar un munt de trastos que ens feien nosa. Ha estat mentre em dedicava a aquesta tasca que se m’ha despertat la curiositat de saber l’origen de les noses i de la locució verbal fer nosa que tan sovint emprem en el dia a dia. L’etimologia del mot m’ha semblat tan sorprenent com interessant; espero que per vosaltres si més no sigui interessant!

Música dels Pets per arrencar:

Gent gran,

procura no fer nosa,

tirant amb poca cosa.

__________________________________________________________________

NOSA f.    (pronúncia)

1. Cosa que, amb la seva presència, dificulta una acció, intercepta el pas o roba espai per a fer quelcom, privant-ne el correcte arranjament,  el bon funcionament, etc una nosa al coll que no em deixa empassar res. Tot vessava d’embalums y nosas, Pons Auca 25.

  • Fer nosa: obstruir, dificultar o privar algú o alguna cosa d’obrar, de funcionar, d’estar a pler. Aquesta taula fa nosa per a passar. Si us faig nosa, digueu-m’ho. Elimina tot allò que al pis fa nosa, em digué la meva esposa. Hi que no’ls fa nosa la tos ni’l ruguall, Proc. Olives 1218. Sinònims: destorbar, engavanyar ( la roba), posar traves al moviment o a l’acció: embarassar, empallegar, entrebancar, posar-se al mig com el dijousésser de més, estar de massa. I tu, fas NOSA? Efectivament, Nosa, el producte fet expressament per a posar-te les coses difícils demana que el desmuntis, que en separis les parts per reciclar-lo
  • Ésser (algú) una nosa: ésser una càrrega per altri. L’he deixat perquè sóc una nosa per a ell. De fer nosa a tenir drets, Ramon Camats.

Locucions:

  • Fer més nosa que una busca dins un ull: esser molt molest, fer molta nosa.

Refranys:

  • El saber no fa nosa (València). Vé a ser la versió catalana de la famosa dita castellana: El saber no ocupa lugar.
  • Faena feta no fa nosa: significa que convé fer prest les feines que de totes maneres cal fer (València). Sinònims: Feina feta no té destorb.
  • Qui fa falta a ca seva, a ca d’altri fa nosa: es diu per aquells qui abandonen els seus assumptes propis per anar a ocupar-se dels d’altri (Menorca).
  • Diner aturat, gent que fa nosa: es diu contra la immobilització de capitals (Mallorca).

Toponímia:

sembla ser que al Bages és on tenen més noses:

  •  Nosa: Nucli del municipi de Balsareny.
  • Cal Nosa: edifici situat a Cardona.

Etimologia: primera datació al s. XIII a Vides de Sants rosselloneses; provinent del llatí nausea, i aquest, del grec nautía ‘nàusea, mareig, mal de mar’, derivat de naútēs ‘mariner’, i aquest, de naũs ‘nau’. És evident que el mareig que produeix el balanceig d’una barca és molt molest i fa molta nosa, però no m’imaginava que en el mot nau s’hi amagués l’origen mateix de la nosa! L’etimologia és una ciència fantàstica! L’origen comú de nosa i nàusea també m’ha fascinat. Rumiant-hi una mica se m’ha acudit que potser la nosa catalana provingui de fet de la francesa, ja que en francès la au es pronuncia o i, per tant, nausée es pronuncia nosé. Bé, sigui com sigui el fet és que m’he desempallegat d’una colla de noses i que ben aviat s’esvaniran també totes les nàusees!

un vaixell ben marejat!

__________________________________________________________________

NÀUSEA f. (usat generalment en plural)    (pronúncia)

1. Ganes de vomitar. Sensació penosa a la part superior de l’estómac que indica la proximitat del vòmit. Normalment són causades per una gastroenteritis però resulten també freqüents en les embarassades. Vegeu també nàusea a la viquipèdia. Vegeu L’infant es despertava, la boca torta de nàusees, Espriu Lab. 143. Sinònims: basca, ànsia, oi, fàstic, mareig, tragit (moviment estomacal que produeix vòmit), gitera (gitar=vomitar a Mallorca, Menorca), malestar.

  • Nàusea gravídica: les que es produeixen durant l’embaràs, especialment freqüents en el primer trimestre de gestació. Sinònims: nàusees del matí, hiperèmesi gravídica (en casos greus). M’ha resultat curiós l’adjectiu gravídic i l’he cercat. Gravídic és relatiu a la gravidesa, que en una de les accepcions és sinònim d’embaràs. Certament quan una dona està embarassada la seva gravidesa, o sia el seu pes, augmenta notòriament!
  • Nàusea creàtica: aversió a l’ús de la carn com a aliment. L’adjectiu creàtic no apareix als diccionaris però tal vegada faci referència a la creatina.
  • Nàusea marina: mal de mar. Sinònims: mareig. Garbí fort, vent ofensiu, mar verda, nàusea de la mar, Josep Pla, El Quadern Gris p.336.

2. (figuradament) Fàstic, especialment en el sentit d’un profund disgust moral. Sinònims: fàstic, oi, ois (fer ois, donar oi), repugnància. La famosa novel·la de Jean-Paul Sartre La nausée (La nàusea) 1938, probablement influí en l’ús d’aquest mot amb aquest significat. Segons Sartre tot el que es percep mitjançant la pròpia consciència fa un tuf a hom mateix i a la pròpia llibertat, i això provoca la nàusea. Almenys això és el que he entès jo llegint: La nàusea i l’existencialisme (viquipèdia).

Locucions:

  • Ad nauseam: locució llatina que s’usa com a sinònim de ‘fins a l’avorriment’, especialment quan quelcom es repeteix en excés. La contaminació és una agressió econòmica perquè en un sistema global no es por funcionar en cicle obert, però cap analista sembla adonar-se’n. I així, ad nauseam. Si tot el que se’ns acut davant de l’actual crisi és que hem de créixer, és que no sabem què dir. Economia, creixement i entropia, Ramon Folch, El Periódico.cat 23/09/2011.

Etimologia: és un derivat cult pres del llatí nausea amb el mateix significat. La primera aparició del mot en un text català és produeix a l’Inventari o Collectori en la part cirurgical de medicina…, a la primera edició catalana de l’obra que Guy de Chauliach, mestre en medicina al famós estudi de Montpeller, va completar al 1363. Aquesta edició  fou corregida per Bernat de Casaldòvol i publicada a Barcelona  el 1492. Pere Vallribera apunta la possibilitat que Guy de Chauliach hagués escrit originalment la seva obra en català.

__________________________________________________________________

NAUSEABUND, -A adj.       (pronúncia)

Que fa nàusea. El meu egoisme és nauseabund i infecte, Josep Pla, El quadern gris, 1/1/1919. Un fangueig asfixiant, nauseabund, mortal, Bertrana Herois 100.

Etimologia: pres del llatí nauseabundus, -a, -um, amb idèntic significat. El sufix -bund  s’utilitza per formar adjectius que expressen un estat o hàbit intensos a fer o provocar allò que el verb o substantiu que qualifiquen expressa. Per exemple nauseabund, que provoca moltes nàusees, vagabund, que vaga molt. ___________________________________________________________________

I per acabar: Fills d’Hiroshima, un tema d’en Lluís Llach que recorda la nàusea de la bomba atòmica. Atenció: les imatges que acompanyen la música fereixen la sensibilitat!

Envaïu l´aire que respirem.

El sexe, els ulls, el nostre alè.

Burxeu la nàusea al nostre instint

i transbalseu la nostra quietut.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: