desori


Josep Pla escrivia a 8 d’octubre de 1919: La lectura dels diaris fa rodar el cap. El desori a Europa –a tot arreu– és indescriptible. Els estats mantenen un nacionalisme exacerbat i la desunió és completa. D’això ara en fa ja 91+1 anys (per expressar totes les xifres només amb nous i uns), però probablement Pla hauria escrit el mateix si hagués llegit la premsa de la setmana passada. Trobo que desori és un bon mot per descriure la crisi d’Europa! Permeteu-me, però, que abans d’aprofundir en aquest mot, transcriguí un tros més de l’escrit d’en Pla: Cada dia es veu més clar que França ha anat a la guerra exclusivament per tenir Alsàcia i Lorena. Ja ho tenen. Ara volen que Alemanya pagui la guerra. Com serà possible? D’on sortiran les misses? Només de proposar-se aquest objectiu l’esfondrament econòmic d’Alemanya és una lletra a la vista. En tot cas, i malgrat l’arborament comunista de l’URSS, hom sembla disposat a Occident que després d’aquesta guerra no passi res i tot quedi igual com era. És una suposició absolutament grotesca. Sigui com sigui, no es veu cap iniciativa de millorament econòmic i encara menys de millorament polític. El fracàs de Wilson i del seu projecte general (l’únic existent) és definitiu. Les classes polítiques nacionals europees semblen exhaurides i no tenen res a dir ni res a fer. Itàlia tendeix a establir-se pel seu compte. Els italians diuen: L’Italia farà da se. Vol dir que contribuiran a augmentar l’anarquia… Si substituïu les ocurrències de ‘guerra’ per ‘Unió Europea’  al text anterior i elimineu l’Alsàcia, la Lorena, la pobre URSS i el pobre Wilson,  Déu n’hi do de l’analogia amb la situació actual! No hi ha dubte que la UE ha avançat moltíssim en alguns aspectes al llarg del darrer segle, però en d’altres continuem ben bé com ara fa un segle!

Però prou de parlar de crisi i concentrem-nos ara en el mot d’avui, que vé amb banda sonora i tot! És aquest desori dels Kitsch:

_____________________________________________________________

DESORI m.   (pronúncia)

Estat de confusió i de gran anormalitat produït per una desgràcia, una pèrdua, una tribulació inesperada; especialment, estat de confusió en què molts fan enrenou, o ploren, o s’insulten o esvaloten i no hi ha manera d’entendre’s perquè tothom va a la seva. Roma no era cap festa; era un desori de circulació muntat sobre una ciutat immensa.. Jaume Cabré, Jo Confesso p.475. Quin desori, en aquella casa, quan se va morir l’hereu! Per pacificar e subjugar bé aquella part de Spanya hon eren los desoris, destruí molts pobles, Boades Feyts 17. Si les dones fossen escoltades, no passarien més de quatre desoris, Vilanova Obres, xi, 182. Sinònims: samfaina, poti-poti, bullit, torb (figuradament), batibull, xafarranxo, rebombori, caos, confusió, desconcert, desordre, desgavell, esgavell, enrenou, safareig, desguitarrament, desorganització, descabdell, rebull, olla de grills (de cols o de cargols), una casa de boigs, can seixanta, desòlit (Balears), desvari, desveri (Balears).

Aquest vídeo de la inauguració de l’exposició de pintura Desori mostra, en efecte, un bon desori:

Etimologia: primera datació al 1500; alteració de l’antic desodi ‘discòrdia’, derivat d’odi  mitjançant el prefix des-, afegit vulgarment per donar valor privatiu a mots que la ignorància popular no ha sabut veure ja com a negatius, com també ha passat, per exemple, amb desenemic, desevitar, desgastar, desdividir, desabandonar, etc. La -d- d’odi es canvia per -r- per dissimilació de la primera -d-, per influx de mots amb sufix -ori i potser també del mot desordre. L’etimologia del mot em sembla un desori absolut! Trobo sorprenent que provingui d’odi però aquesta cita de l’Alcover sembla confirmar-ho: Que’m sembla tenien entr’ells molt gran cisma, | qu’els uns ab los altres fent contres y proues | ab molt gran desodi venien a noues, Brama llaur. 19. De tota manera, en temps de  l’Alcover l’etimologia no era gens clara i en proposa d’altres:

  • Segons M. de Montoliu (BDC, iii, 63), desori vindria de desordre que s’hauria convertit en *desodri i després s’hauria reduït a les formes desori i desodi. El desordre de les lletres de desordre hauria dut al desori!
  • Spitzer Kat. Etym. 16 afirma que desori ve de desodi, i que aquesta darrera forma és un compost del prefix negatiu des- i del mot odi. Aquesta opció amb certa influència de l’anterior és la correcta segons l’Etimògic dEnc. Cat.
  • Però Alcover afegeix: Ni un ni altre etimologista tingueren notícia de les formes baleàriques desòlit i desveri, sinònimes de desori. Desòlit és evidentment una variant de desori amb probable influència de desolar. En canvi desveri té molt probablement el seu origen en el català desvari, derivat de desvariar (llatí dis-+variare) que amb la cadena de transformació:  va => ua => o (segons Wagner ap. ZRPh, lxiii, 524) s’hauria convertit en desori, o potser simplement desveri hauria originat desori per analogia de desordre. Tot i no ser l’acceptada avui dia, la conversió de desvari en desori a mi em sembla més natural que el fet que provingui d’odi. Sigui com sigui, el mot d’avui també s’honora a ell mateix fent que la seva etimologia sigui un autèntic desori!
  • Finalment, us haig de confessar que abans de consultar cap diccionari vaig intentar endevinar-ne l’etimologia i el que se’m va acudir és que provingués de desorientació, que per economia s’hauria perdut l’-entació i s’hauria quedat amb el desori. Si ho penseu una mica un desori podria descriure’s com una situació de desorientació general en què ningú sap on va però tothom vol dir-hi la seva.


Per acabar d’arrodonir tot aquest desori, sembla que el desori apareix també als noms científics d’animalons prehistòrics:

  • Isurus desori (nom científic):  espècie de solraig prehistòric del que només se n’han trobat fòssils i dents. Els solrajos són peixos de l’ordre dels esqualiformes i de la família dels isúrids o làmnids, que també inclou el tauró blanc. Al miocè  l’Isurus Desori va evolucionar en dues noves espècies que sobreviuen avui dia: l’Isurus paucus (solraig d’aleta llarga) i l’Isurus oxyrhincus (solraig d’aleta curta o comú). És gratificant comprovar que el català és una llengua prou rica per tenir un mot tan bonic com solraig per a referir-se a a aquesta espècie concreta de tauró i diferenciar-lo del marraix, que denomina un altre tauró de la mateixa família, els làmnids, però de gènere i espècie diferents (Lamna nasus).

Dent d’Isurus desori.

cap de solraig (Isurus oxyrinchus). Potser el van anomenar així perquè les seves dents semblen rajos de sol?

  • Diplocidaris desori, Hyperlioceras desori: equinoïdeus prehistòrics (semblants a les  garotes i altres bèsties marines). Vet-ne aquí uns fòssils:

fòssil de Diplocidaris desori

fòssil d’Hyperlioceras desori

Per concloure relacionant encara més els solrajos i els desoris, se m’ha acudit d’adjuntar el tràiler original de JAWS (que de petits varem anar a veure al cine com a Tiburón). La presència del tauró a la platja certament provocava un gran desori entre els banyistes! Recordem-ho:


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: