mirra, Mirra; mirrar; mirrat,-ada, murrí,-ina


S’acosta el Nadal i molts ja hem desempolsat les figures i començat a muntar el pessebre. Aquest any hem enriquit el nostre modest naixement amb l’adquisició dels Reis Mags de l’Orient i un únic camell ben carregat, que hi ha crisi per mantenir-ne tres! Mentre col·lo Melcior, Gaspar i Baltasar tot volt del nen Jesús per adorar-lo, em fixo que cadascú duu el seu present: or, encens i mirra, respectivament, segons se’ns explica ja de petits.

Paradoxalment, en l’actual temps de crisi l’or està de moda i la seva presència és ubiqua: COMPRO OR, es llegeix als cartells de molts nous establiments que han proliferat per tota la nostra geografia substituint  immobiliàries, sucursals bancàries, etc. Avui dia tothom té clar que és l’or i quin és el seu valor, encara que no en tingui ni un gram o no l’hagi vist mai de prop. 

Respecte a l’encens, diria que a una immensa majoria tampoc ens és res d’estrany. Només cal entrar a una botiga Natura per flairar-ne els efluvis.

Ara bé, almenys per a mi, la mirra és tot un misteri! Tota la familiaritat amb aquest mot vé del fet que els Reis Mags en porten, però ignoro totalment de què es tracta i per què era quelcom prou valuós com per a ser ofrenat al Déu infant. Així, la meva ignorància al respecte és el que m’ha motivat per treballar en el mot d’avui! He après moltes coses que no sabia, la primera, tot i que no m’hauria de consolar, és que sembla que no sóc l’únic que no sap que diantre és la mirra:

_______________________________________________________

MIRRA f.

1. Goma resina natural aromàtica exsudada per arbres del gènere Commiphora, de la família de les burseràcies, de color gris fosc groguenc, de gust amargant i pungent, emprada com a carminatiu (doncs ajuda a eliminar flatulències), estimulant sexual, agent emmenagog (que provoca o afavoreix l’aparició de la menstruació), en perfumeria i bàlsams revitalitzants (suposadament té propietats anti-envelliment)  i antigament també per a l’embalsamament de cadàvers (Egipte) i com a remei de problemes pulmonars, úlceres, llagues, etc. En l’antigor la mirra arriba a ser molt més preuada que l’or i sovint s’usava com a moneda bescanviant-la per seda, or, etc. Los tres reys… offeriren al Fill de Déu encens e aur e mirra, a significar que ell era Déu e home e que murria per salvar l’umanal linatge, Llull Doctr. Puer. 47, 3. Mirra aytal la conexença que sia ben clara e ben vermella e guarda que no y sia mesclada goma aràbicha, e si u uols prouar posa-te’n al cap de la lengua: si és mirra amargarà, e si és goma afarrar-s’a, Conex. spic. 25. Portant mixtura feta de mirrha e àloes, Gerson Passió, c. 13. Lo ull macat y calculós se guareix ab coliri de encens, mirra, farina de amidó y mel fina, Agustí Secr. 180. Volen perfum de flors y mirra, Costa Poes. 68. Sinònims: bdel·li (és semblant però s’obté d’arbres del gènere Balsamea). Segons l’Alcover la mirra s’obté del Balsamodendron Rataf, del gènere Balsamea, fet que em fa pensar que la degueren confondre amb el bdel·li.

  • (figuradament)  Símbol de penitència o sacrifici. Mirra portam de nostra vida amarga, Passi cobles 151. El sentit bíblic de la mirra és el de l’anunci de la passió  i mort de Jesús, ja que s’usava en els embalsamaments. És el tribut que els Reis Mags fan a la part humana de Jesús (or  per al Jesús rei, encens per al Jesús Déu i mirra per al Jesús home).  El seu color rogenc i la forma de llàgrima dels grans que forma simbolitzen la sang i el dolor, respectivament.
  • (figuradament) Símbol de la unió sexual o de connotació eròtica. Com bosseta de mirra és per a mi el meu estimat; entre els meus pits passarà la nit, Cantar dels cantars, 1:13, La Bíblia. A l’Antic Testament apareix 7 cops al Cant de Salomó, sovint amb connotacions eròtiques.
  • Arbre de la mirra (Commiphora abyssinica, Commiphora myrrha):  Arbre o arbust del gènere Commiphora, de la família de les burseràcies, llenyós i exòtic, del qual s’obté la mirra. És abundós a Turquia i a Aràbia. Les burseràcies són una família de plantes dicotiledònies, que comprèn arbres i arbustos exclusivament tropicals, amb les fulles generalment agrupades a la punta de les branques i flors en panícula, molt riques en resina, a la qual pertanyen les boswèl·lies, les burseres, l’arbre de la mirra i l’ocumé.

branques d’arbre de mirra

Etimologia: primera datació al s. XIV, Llull; del llatí myrrha, i aquest, del grec mýrrha, amb idèntic significat. Segons el Termcat: mirra prové del mot àrab murr ‘amarg’. Això lliga molt bé amb el fet que existeixi l’adjectiu murrí, que es descriu més avall. També cal afegir que e llatí tan murra com murrha són sinònims de myrrha i que en grec antic existia la forma múrrā.

2. Mirra: segons la mitologia grega, heroïna filla de Cínires, rei de Xipre, i de Cencreis. S’enamorà de i anà al llit amb el seu propi pare fent-se passar per altri però fou descoberta i hagué de fugir al desert d’Aràbia on va suplicar misericòrdia als déus i aquests se’n van compadir transformant-la en arbre de mirra. Per un forat de l’escorça de l’arbre va néixer el seu fill Adonis. D’acord amb la llegenda, les gotes de resina aromàtica que exsuda l’arbre, o sia, la mirra, són les llàgrimes de la pobra Mirra. Sinònims: Smyrna.

Naixement d'Adonis de l'arbre de mirra.

3. Myrrha: és el nom científic d’un gènere de marietes de la família de les Coccinellidae. Només una de les seves espècies és present a Europa:

  • Myrrha octodecimguttata: el nom científic indica que és una marieta que té 18 taques – les marietes sovint es classifiquen segons el número de taques que tenen a les ales– i que viu majoritàriament en pinedes.

    Myrrha octodecimguttata

Toponímia:

  • El Camp de Mirra: poble d’uns 400 habitants del País Valencià situat a la sub-comarca de la Vall de Biar de l’Alt Vinalopó. Sinònims: El Campet. Etimologia: de l’àrab al-miṣr  ‘els límits’. Les formes que es troben en documents del segle XIII són Almizra (any 1255), Almiçra (Jaume I Cròn. 343), i llatinitzada Almiseranum (a. 1276). Al poble s’hi troba el Castell d’Almizra. L’etimologia s’explica pel fet que Jaume I i Alfons de Castella varen signar un tractat en aquest castell al 1244 que posava fi a una disputa sobre els límits territorials dels seus reialmes

Restes del Castell d'Almizra, El Camp de Mirra

_______________________________________________________

MIRRAR v. tr.

1. Mesclar amb mirra. 

2. Perfumar amb mirra. Lo cors de Cammar… bé embalsamat e mirrat… en una rica caxa fonch mès, Curial e Güelfa, iii, 72.

Etimologia: primera datació al s. XV, a l’obra Curial e Güelfa. Derivat del substantiu mirra.

_______________________________________________________

MIRRAT, -ADA adj.

1. Mesclat amb mirra. Aigua mirrada.

2. Perfumat amb mirra. Donarem-li a beure vi myrrhat, Gerson Passio, c. 11.

Etimologia: adjectiu format amb el participi de mirrar.

_______________________________________________________

MURRÍ, -INA adj.    (alerta: no el confongueu amb murri!)

Fet d’una pedra o material anomenat pels romans murra. Fa referència al recipient tallat en fluorita i fregat amb resina de mirra.

calze murrí (pulit amb mirra)

Etimologia: del llatí murrinum, amb el mateix significat.

_______________________________________________________

Finalment, per als qui confieu en tenir bona sort al sorteig de la grossa (i hagueu comprat algun número!) una manera de millorar la probabilitat que us toqui és fer-vos un bon amulet amb mirra inclosa, que li atorga força, energia i vitalitat! Només heu de seguir fil per randa el següent procediment, que no és pas curt,  i completar-lo abans de la rifa:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: