guineu; guineuer,-a;


Vulpes pilum mutat, non mores! Amb aquesta màxima en llatí encetava la seva intervenció un dels tertulians al matí de Catalunya Ràdio referint-se a l’actuació del Tribunal Suprem amb la sentència condemnatòria a Baltasar Garzón. En català la podríem traduir com: La guineu canvia de pèl, no de costums!

Podeu estar pensant que guineu és un mot massa comú per dedicar-li un apunt però com veureu té molts significats amagats i no gens comuns! De fet, diria que com més comú es un mot, més significats acostuma a acumular, perquè s’usa a nivell popular en àmbits diferents de l’original. Aquest fet també el demostra la toponímia catalana, que és plena de Guineus! Fent una rima fàcil podríem dir que: de guineu n’hi ha arreu!

Un altre aspecte curiós és el fet que en català és un mot femení i en canvi el “zorro” castellà és masculí. Voldrà dir això que a Catalunya associem l’astúcia i les argúcies amb la feminitat?

Finalment, també em delia per saber d’on havia sortit el mot guineu! No us en perdeu l’etimologia cap al final de l’apunt, ja que dona resposta a la meva anterior pregunta.

Arrenquem ja ballant al so de la sardana El parc de la guineu:

____________________________________________________________

GUINEU f.

1. Gènere de mamífers carnívors de la família dels cànids, d’uns 60 centímetres de llarg, cap triangular, musell estret, orelles dretes i punxegudes, cos esvelt, peus curts, cua llarga i grossa i pelatge suau. Cell qui aguayta los altres falsament… és comparat a guineu, Genebreda Cons. 185. Per ço lo appellà a tal dexeble guineu, per lo cor corrupte que havie, Sermons SVF, ii, 276. Altres havents d’aquell menys sentiment | que la guineu, molt astut animal, Ausiàs March cxl. Evitar de dir… guineu per rabosa, Fenollar Regles 142. Sinònims: guilla, , rabosa, guinarda (antigament), renard (antigament; actualment pell de guineu adobada per a servir d’abric o d’element d’una peça d’abric), guineuot o guillot o rabosot (guineu mascle), cadell (cria de guineu, gos, llop i altres feres). Més detalls a la viquipèdia.

  • Guineu comuna (Vulpes vulpes): de pelatge rogenc. És el carnívor més abundós a Catalunya. Sinònims: guineu roja (Vulpes fulva)

    Guineu (Vulpes vulpes)

Vet aquí unes imatges precioses d’una guineu caçant a la neu:


  • Guineu argentada: guineu comuna en la fase en què te el pelatge negre empolsinat de pèls de color blanc

    Guineu argentada

  • Guineu àrtica (Alopex lagopus): la que viu a les regions polars. Presenta un pelatge gris blavós a l’hivern i argentat a l’estiu. Sinònims: guineu blava

    Guineu àrtica

I un munt d’espècies menys comunes com la guineu cendrosa (Lycalopex vetulus), la guineu d’Azara (Pseudalopex gymnocercus), etc, que trobareu a la viquipèdia: guineu.

Cadells de guineu del Cap (Vulpes chama), Alexmr

  • Camí de guineu: camí gairebé intransitable. Sinònims: camí de cabres. Entenc que és pitjor via que un camí de bast.
  • Cirerer de guineu (Prunus Mahaleb): Arbust caducifoli de la família de les rosàcies, d’1 a 5m d’alçada, de fulles ovades o cordiformes, flors oloroses blanques en corimbe i fruits ovoides negres i amargs, propi de les muntanyes sud-europees seques, sobre el qual s’empelten tot sovint els cirerers per tal d’adaptar-los als sòls i climes mediterranis. Sinònims: macaleu, cirerer de Santa Llúcia, cirer de guilla, cirer bord, cireres de moixó, prunera borda. Més detalls a: Flora del Pirineu català.

Cirerer de guineu

  • Cua de guineu: s’anomenen així diverses espècies de gramínies:
    • (Setaria italica) tija ferma, fulles amplament linears i inflorescència en panícula espiciforme, sovint lobada i arquejada, d’origen paleotropical i de vegades cultivada com a farratge i com a menjar d’ocells. Sinònims: panís. Observeu a la foto inferior com certament pengen com cues de guineu!

    Talment com cues de guineu!

    • (Pennisetum glaucum o typhoides) semblant al blat de moro, de tija ferma i molt alta, fulles llargues i estretes, amb una o més espigues terminals, denses i llargues, de to moradenc, i de grana blavosa o blanquinosa, no coneguda en estat silvestre, plantada als països tropicals com a farratgera i per a l’alimentació humana. Sinònims: panís negre.

    • (Alopecurus myosuroides) Herba d’inflorescència densa i espiciforme, atenuada a tots dos caps, verda o violàcia, que creix als sembrats i a les vores de camins.

    Les llavors de Alopecurus myosuroides recorden les cues de les guineus

  • Raïm de guineu (Paris quadrifolia): Herba de la família de les liliàcies, rizomatosa i tòxica, amb un sol verticil de fulles, normalment en nombre de quatre, disposades a manera de creu, del mig de la qual surt una flor, de pètals linears groguencs, i en la fructificació una baia negra, que creix als boscos frescals de muntanya. Sinònims:  herba de la creu, panses de guineu. Probablement s’anomena així pel color verd blavós del fruit, que em fa pensar en: la guineu, quan no les pot haver, diu que són verdes (Vegeu les dites més avall).

Hi ha una gran tradició literària on apareix el personatge de la guineu com a símbol de l’astúcia i la maldat. Vegeu-ne un recull a La tradició literària de la guilla. A la literatura catalana hi destaca:

  • La faula (o el Romanç) de la Guineu: es la part troncal del Llibre de les Bèsties de Ramon Llull, en què Na Renart (la guineu) intenta trair al rei lleó usant la seva astúcia per enganyar les altres bèsties. Finalment no ho aconsegueix i el lleó la mata. Vet-ne aquí un fragment: III. De la traïció que Na Renart tractà del rey:
    • Català de Lllull: “Molt desplach a Na Renart e a sos companyons com no foren del concell del rey; e en aquell punt Na Renart concebé en son coratge trahició, e desijà la mort del rey. ” 
    • Català modern: Molt contrarià a la guineu i als seus companyons no ésser del consell del rei, i des d’aquell moment la guineu, en el seu interior, va concebre la traïció i desitjà la mort del rei.”

Locucions i dites:

  • Al lloc (o al seti) de la guineu, qui se n’alça ja no hi seu: ho diu el qui pren el lloc a un altre. Especialment entre criatures quan un s’asseu al lloc d’un altre i se li nega el dret a recuperar el seient que ha abandonat. Aquell qui ha perdut el seu lloc pot contestar: Quan la guineu vindrà, el qui segui no es mourà. És l’equivalent català a la coneguda dita castellana: “Quien va a Sevilla pierde su silla¨.

  • Portar la guineu al civader: anar amb mala intenció, amb traïdoria.
  • Pudir més que una guineu (o que una guilla: fer molta pudor.
  • La guineu, lo que es sampa és seu (Tamarit de la Litera)
  • Qui guineus vol enganyar, molt de matí s’ha de llevar. Indicant que cal esforçar-se molt per enganyar als astuts.
  • Guineu que dorm, no menja gallina. Significa que sense esforç no hi ha recompensa.

Màximes llatines:

  • Vulpes pilum mutat, non mores (apareix a De vita Caesarum, biografia del cèsar Vespasià, Suetoni): la guineu canvia de pèl, no de costums. S’aplica a algú que canvia de condició però no de manera de pensar. Sinònims: el qui és de mena mai no s’esmena.
  • Iungere vulpes (o Iungere vulpes)(apareix a Eclogae, Virgili i als Adagios d’Erasme)): enjovar guineus. Posar un jou a una guineu deu ser molt complicat doncs aquesta expressió s’usa per designar quelcom impossible. Sinònims: ‘fer volar coloms’ , quimera, somni, elucubració.

2. (figuradament) Persona astuta i malintencionada. Y goses preguntar-m’ho, farsanta guineu, bruxa malehida?, Oller Reny. 33. Aquell trinxeraire és més llest que una guineu!  Sinònims: guilla. L’astúcia de la guineu vé de lluny. Ja a la Grècia clàssica Isop li va dedicar una faula:

  • Una guineu amb un posat molt astut!

  • L’àliga de l’ala tallada i la guineu (Isop)::

3. Persona que té per ofici adobar cossis, gibrells i altres atuells de terrissa trencats, unint els tests amb trossos de filferro passats i doblegats de manera que els tests quedin ben afegits i cloguin bé. En Quimet no sabria pas on anar a cercar la seva fe de baptisme, i diu que és fill d’una conversa casual que la seva mare va tenir amb un adobacossis…, Prudenci Bertrana, En Quimet o el rebuig del diable (Els Herois). Sinònims: adobacossis, adoba-cossis i ribells (o gibrells), adobador, adobet, cordador d’olles, espelletaburros, estanyaire, fifonaire, lligador, adobapaelles, paellero. Cal l’espera constant, el recurs, l’adobacossis que reculli tots els trossos dispersos i irregulars i desordenats del nostre cor esventrat,….

cossi adobat amb grapes i ciment

eines d'adobacossis: barrina per fer els forats al cossi i grapes per aferrar els trossos.

4. (en plural) Nom satíric que es dóna als habitants de Mollerusa, de Vilagrasseta, de Vallclara i d’Arcs de Bellvís. Pels de Vallclara també s’usa el diminutiu guineuetes.

5. (Alopias vulpinus) Peix condricti de la família dels alòpids, molt gros i feixuc, de 4 a 6 metres de llargada, amb l’aleta caudal tan llarga com la resta del cos. Sinònims: guineu pelàgica, pestiu de coa llarga.

Quin tros de guineu!

6. Quimera (Chimaera monstrosa): peix condricti (Chondrichthyes), al que també pertanyen taurons i rajades, però del grup dels holocèfals (Holocephali). Té un aspecte estrany, com si el seu cos hagués estat fet a pedaços d’altres bèsties: ulls molt grossos, boca de conill, cap de lleó, cua de serp,…  És cartilaginós, cua-llarg i de cap protuberant, amb una forta espina verinosa a la primera aleta dorsal. Pot arribar als dos metres de llargària. Els mascles tenen un apèndix cefàlic claviforme (vegeu clasper al dibuix inferior). Se la pot trobar en aigües de l’Atlàntic oriental i del Mediterrani. Sinònims: gatamoixa, ullverd o ull-verd (Costa de Llevant), caro (Tarragona).

Les parts de la quimera (o guineu)

Quimera (la trobeu semblant a la guineu mamífer?)

7. Nom donat als peixos dels grups dels osteïctis, actinopterigis i perciformes de la família dels cal·lionímids.  Presenten el cos sense escates, amb els ulls junts sobre el cap i el preopercle amb tres o quatre punxes, d’uns 15 a 30 centímetres de llargada. Alguns exemples:

  • (Callionymus lyra o dracunculus, ) sense escates, amb l’opercle proveït de quatre agullons verinosos. Sinònims: dragó lira, dragó. Més fotos.

Callionymus lyra, vista frontalCallionymus lyra, vista lateral

  • Guineu vermella (Callionymus fasciatus): és semblant a l’anterior però més petita.
  • (Callyonimus maculatus i Callyonimus belenus) (Tarragona): té la segona aleta dorsal molt alta i vistosa i amb nombroses taques rodones negrenques. Viu a poca fondària en fons de sorra. Sinònims: pau, aferra-roques, aferrapedres.

    Callyonimus maculatus

Callyonimus belenus

8. (Molva dypterygia macrophthalma) Peix teleosti, gadiforme, de la família dels gàdids, de forma generalment cilíndrica, ulls grossos i ovals, i mandibula prominent. Sinònims: escolà, fura, maruca, llengua blava, peixo palo, mustela llonga, mòllera anglesa, mòllera borda, mòllera roquera.

9. Guineu voladora (Pteropus sp.): nom popular del subordre de ratpenats que comprèn la família dels pteropòdids (Pteropodidae). Són els ratpenats més grans que existeixen. La guineu voladora de les Filipines pot arribar a fer 1.5m de longitud i pesar 1.2Kg.  Sinònims: megaquiròpter, ratpenat gegant. Són ben bé com una guineu però amb ales!

guineu voladora de cap gris (Pteropus poliocephalus), Australia

Guineu voladora (Pteropus tonganus)

10. Serp guineu de l’oest (Elaphe vulpina) i de l’est (Elaphe gloydi): dues espècies de serps de la família dels colúbrids que habiten una a l’oest i l’altra a l’est dels Estats Units. Maten les seves preses per constricció però no són perilloses per als humans, que sovint les confonen amb les serps de cascavell i les maten.

Serp guineu occidental (Elaphe vulpina)

Serp guineu de l'est (Elepha gloydi)

11. Cor dur de la soca dels pins rebordonits que de vells han perdut la crosta i l’albura, és a dir, la part exterior i més jove de la llenya (Dosrius).

En aquesta secció de soca de pi suposo que la guineu seria tot el que es veu a la part superior

12. (heràldica) En heràldica catalana la figura de la guineu es distingeix de la del llop pel fet que no porta la cua dreta, sinó caiguda. La guineu apareix, per homonímia segons s’explica aquí, a l’escut del llinatge català dels Guinard(t), que sembla ben bé una combinació de guineu i renardLa guineu en heràldica simbolitza l’ús de tota la saviesa, sagacitat i determinació a l’hora de defensar-se. També és el símbol del dimoni que tempta l’home i, per tant, un recordatori de que cal estar alerta i resistir les seves temptacions.

13. Una marca de cervesa artesana catalana que es produeix al Bages.

Toponimia: la geografia catalana és plena de topònims amb guineu! Suposo que l’abundància d’aquest mamífer a les nostres terres n’és la causa. En llisto aquí una bona colla:

  • La Guineu: indret del municipi de Perafort (Tarragonès).
  • Costes de la Guineu: situades a Coll de Nargó (Alt Urgell).
  • Feixans de la Guineu:  terrenys situats a Vilanova de Meià (Noguera).
  • Salt de la Guineu: salt d’aigua situat a Conesa (Conca de Barberà).
  • Rasa de la Guineu: situada a l’Alt Camp.
  • El Clot de la Guineu: veïnat disseminat del municipi d’Oliana, a l’Alt Urgell.
  • Forat de la Guineu: situat a Les Valls d’Aguilar (Alt Urgell).
  • Torrent de la Guineu: al Vallès Oriental.
  • Coll de la Guineu: situat a Castellar de la Ribera (Solsonès).
  • Serra de la Guineu: situada a Os de Balaguer (Noguera).
  • Marrada de la Guineu: a Llavorsí (Pallars Sobirà).
  • Font de la Guineu: hi ha unes quantes fonts naturals amb aquest nom (a Prades,  a Castellterçol) però a Barcelona n’hi ha una d’artificial:

    • font escultòrica situada al Parc de la Ciutadella, obra d’Eduard B.  Alentorn.

      Font de la Guineu

  • Molí d’en Guineu: nucli de població del municipi de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès).
  • Punta del Guineu: cap  del litoral de Roda de Barà (Tarragonès).

    Punta del Guineu

  • Carena del Coll d’en Guineu: carena situada al municipi de Navàs, al Bages.
  • Serrat d’en Guineu: situat a Navàs (Bages).
  • Torrent de Can Guineu: Baix Llobregat.
  • Cal Guineu,  Can Guineu, Mas Guineu: nom d’un munt de masos repartits per la geografia catalana. Per exemple, La Fassina de Can Guineu a Sant Sadurni d’Anoia era una fàbrica de licors que s’ha rehabilitat per fer-hi les seus del Centre tecnològic i el Consell Regulador del Cava:
  • La Guineuta: barri del districte de Nou Barris de Barcelona.

Etimologia: primera datació al s. XIII. El seu origen és incert però l’estructura inicial del mot sembla de germanisme i el fet que en altres llengües s’usen noms de persona per designar aquest animal que s’associa amb l’astúcia i la traïdoria, fan probable la procedència del nom de dóna germànic Winidhĭld, segons Coromines, així com també el sinònim guilla sembla provenir del nom Wisĭla o Wisĭlo. Potser no és casual el fet que Guine(i)dilda d’Empúries (Winidhĭl) fou el nom de la muller de Guifre I el Pilós de BarcelonaGuisla de Pallars (Wisĭla) el de  l’esposa de Guifré I de Berga i II de Cerdanya. Curiosament el mot guineu s’usa més a Barcelona i comarques i en canvi guilla és més de muntanya. Noteu també que Guifré, que comparteix síl·laba inicial amb guineu, prové del nom germànic Wigfred, i que el malnom el Pilós vé del fet que tenia pel en llocs poc usuals. De la Guineguilda podreu llegir-ne la biografia aquí i de la Guisla en tenim una geganta a Caldes que a més està relacionada amb l’origen de la cançó del Gegant de Pi. Per si fos poc, Verdaguer li dedicà el cant desè del poema Canigó: Guisla!

Guisla i Farellàs, els gegants de Caldes de Montbui

Finalment, aquí podeu seguir una discussió curiosa sobre l’etimologia de guineu en diverses llengües.

____________________________________________________________

GUINEUER,-A adj.

1. Relatiu o pertanyent a la guineu. Sinònims: rabosí,-ina, vulpí,-ina. Aquella mirada guineuera feia sospitar la seva traició!

2. Bo per la cacera de la guineu:

  • Perdigons guineuers: els que estan especialment dissenyats per caçar guineus.
  • Gos guineuer: el que té habilitat per encalçar guineus.  La caça de la guineu amb gossos guineuers és una activitat molt apreciada per la noblesa del Regne Unit que sovint apareix a les pel·lícules d’època però que se segueix practicant avui dia:

Però hi ha altres caceres de la guineu més equilibrades. Vegeu aquest fantàstic vídeo d’una àliga caçant una guineu a Mongòlia:

____________________________________________________________

I per arrodonir-ho:

  • En Pep la Guineu, gegant de Mataró:

  • Com fer una guineu amb papiroflèxia:
  • I un cançó per fer cagar el tió el proper Nadal, amb guineu inclosa és clar:

…el vicari fa torrons,

la guineu els ha tastat,

diu que són un poc salats;…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: