gasiu,-iva; gasiveria; gasivament; gazofilaci


He de reconèixer que abans d’estudiar-ho jo em pensava que gasiu venia de gas i que, per lògica, una persona gasiva havia d’ésser un individu tendent a la flatulència. Anava ben errat ja que els gasius, per poc que ho puguin evitar, no deixen escapar ni els pets!

I gazofilaci? Què hi fa aquest mot estrany que em fa pensar en Garcilaso en aquest apunt? Doncs molt, perquè a les seves entranyes hi ha l’origen de gasiu! Ja veureu que amb el significat que té resulta tragicòmic que sigui un mot d’origen grec! Podríem escriure una tragèdia grega sobre la política econòmica europea actual que dugués per títol: La gasiva Europa a la recerca del gazofilaci perdut! Per cert, que el gazofilaci espanyol sembla que també ha desaparegut i no hi ha manera de recuperar-lo ni a base de bons catalans, ni d’emissions de deute públic, ni de retallades diverses!

Si més no, l’adjectiu gasiu pot ser-nos molt útil en aquest context de retallades. Podríem dir que després d’uns anys de liberalitat desbocada la política econòmica europea s’ha hagut de tornar gasiva de cop!

___________________________________________________________________

GASIU,-IVA adj. i m. f.

1. Que va amb un compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat. Avar, tendent a arreplegar i guardar els diners o altres béns. …no crec que sir Alistair, que és un home més aviat gasiu, et donés gran cosa, Nèstor Luján, La Rambla fa baixada, p. 193. ¡Ai, cos avar, gasiu, ric de pietat, | liberal i franc, complit de tot honor,|el millor del món! Si no us he donat cap motiu,| ai las!, perquè voleu acabar així la meva vida?Obra lírica d’Andreu Febrer. Hi ha ulls… que serven una centella de gasius, Carner Ofrena 219. Sinònims: avar, avariciós, agarrat, arraix, carestiós, coquí, cric, escanyat, escarransit, escàs o escasser, ganyó, garrepa, mesquí o mesquiner, miserable (extraordinàriament gasiu), ranci, ronyós, sòrdid, tacany, taquí, tinyós. Només com a substantius: escanya-rals (gasiu en extrem), cagadur, cagalatxa (popularment), cagamiques (popularment), (ésser) del puny estret, (ésser) un rata, (ésser) una carronya, (ésser) amic de Santa Creu, (ésser) més estret que una fulla de pi, partir un diner per quatre parts, no menjar per no cagar, no donar ni de la merda que caga. Tot aquest devessall de sinònims demostra la tradició escatològica catalana!

Curiosament, en masculí també s’acostumava a usar la formagasiva‘ i no pas ‘gasiu’, tan quan s’usava com a adjectiu: Gasiva i verinós, com no havia dut a la casa més que la roba de l’esquena, Víctor Català, Ombr. 96. Com quan s’usava com a substantiu: En donar un surt al gasiva quan colgava les unces, Einer Capcigrany 10.

  • Per extensió: L’esperit gasiu del botiguer li ha fet perdre clients. L’esperit gasiu del Noi del sac, Roig Flama 126.

Variants Dialectals: gasiver, gaviser (Reus). (Per influència de gasiveria, vegeu més avall).

Etimologia: primera datació pels volts de 1890; probablement d’un derivat del llatí gaza ‘tresor’, i aquest, del grec gaza provinent del persa gaza ‘tresor reial’, que pogué designar una ‘guardiola’ i, per personificació, ‘el qui guarda amb afany els diners’.

_________________________________________________________________

GASIVERIA f.

1. Qualitat de gasiu o gasiva. Rajoy exhibeix gasiveria cap a Catalunya. Els catalans, que segles enrere érem coneguts per la nostra proverbial gasiveria —tan sols car recordar Dante: “l’avara povertà di Catalogna”. No’l podia veure pel seu mal geni i la seva gasiveria, Víctor Català, Ombr. 97.  Totes les modalitats de gasiveria coincideixen a atorgar als diners un valor excessiu, de vegades amb rang d’obsessió.   La gasiveria, però, no està gens lligada a la manca de diners, no. Generalment el gasiu té diners de sobres, més aviat li ho sobren que no pas li manquen.   A Figueres, i en general a l’Alt Empordà, la deixadesa, la gasiveria, el menfotisme de l’administració de l’estat és clamorosa. Sinònims: avarícia, coquineria o coquinesa, mesquineria o mesquinesa, taquineria, ganyoneria o ganyonia, rateria, sordidesa.

2. Acció pròpia de gasius o gasives. Pensant més en ses gasiveries que en els seus fills, Einer Capcigrany 11. Sinònims: coquineria o coquinesa, mesquineria o mesquinesa, taquineria, ganyoneria o ganyonia, rateria. Les gasiveries d’una casa manresana van donar lloc a una dita i tot: Com la burra d’en Pacolí que quan va estar avesada a no menjar, es va morir.

_________________________________________________________________

GASIVAMENT adv.

Amb gasiveria.  La caixa dels meus cabals la tenia tancada gasivament amb set panys i set sivelles.  Sinònims: avarament o avariciosament, mesquinament, miserablement, sòrdidament.

_________________________________________________________________

GAZOFILACI m.

1. (antigament) Tresor. Staua dauant lo gazofilacio, Villena Vita Chr., c. 138.  Sóc el puput qui en femer el discret gazofilaci desa. Marrota latent, hi bateguen vivaços escalaborns de larva. Fosca covada escolada, metamorfosats, que en neixin, enlluernaires, fènixs.”Sinònims: tresor, erari  (tresor públic). Avui dia, l’erari, més que tresor el que acumula és deute públic en forma de bons i altres martingales. Vaja que de gazofilaci no en queda gens!

  • Sinònims (com a lloc del tresor): erari (tresor públic), tresor, dipòsit, cambra o casa o sala  (del tresor), sagristia, sagrari, tabernacle, sancta santorum, biblioteca. Vegeu com el gazophilacium llatí és tradueix com a dipòsit en aquesta traducció de La Bíblia al castellà.

Façana del Banc d’Espanya, la seu actual del gazofilaci o tresor públic espanyol.

  • Sinònims (com a objecte que conté el tresor):  caixonet d’almoines, tresor, arca, arqueta,  cofre, cofret, escriny, urna, guardiola, vidriola, lladriola.

L’Arca perduda de l’Aliança?

 6 Els sacerdots portaren l’arca de l’aliança de Jahvè al seu lloc, a l’interior de l’edifici del temple, al Sant dels Sants, sota les ales dels querubins. 7 Els querubins, efectivament, estenien les ales sobre l’indret de l’arca, de manera que els querubins cobrien l’arca i les seves barres.

En un passatge de Los Santos  Evangelios diu:

41. Y sentándose Jesus enfrente del gazofilacio (4), miraba como el pueblo echaba dinero en él y muchos ricos echaban mucho:

(4) Gazofilacio, propiamente significa el lugar en que se guardaba el oro y la plata; y en la Escritura se toma muchas veces por el tesoro del templo. Pero aquí significa la arquilla, caxa o cepo, como nosotros llamamos, que estaba en el templo para que cada uno echase las ofertas segun su devocion. Calm. Natal Alex. Diu ‘cepo’ en el sentit de ‘cepillo’, caixa per als donatius.

caixonet d’almoines típic d’esglèsia. Per què no en tornem a dir gazofilaci? És més curt!

2. Col·lecció d’objectes de valor. Gazofilaci s’usa sovint irònicament, és a dir, per referir-se a un tresor que no és tal. Sinònims: tresor, tesaurus. Sembla ser que el Baró de Maldà és referia al seu dietari Calaix de sastre com a gazofilaci: …ens sembla interessant de ressaltar aquí la consideració que l’autor li confereix: l’anomena miscel·lània o “gazofilaci”, paraula, aquesta darrera, actualment en desús…

1545, novembre 21 – Sant Pere de Vilamajor – Pere Tió, pagès de Sant Esteve deTordera, firma rebut a Vicenç Perera, sogre seu, de 100 lliures que li ha donat coma dot de la seva esposa Joana, filla de Vicenç Perera i com a llegítima paterna i materna, a més d’un gazofilaci amb joies.

El gazofilaci de la tomba de Tutankamon

3. Nom de certs diccionaris llatins, que vindria a significar ‘tresor de la llatinitat’. …he procurat valerme dels vocables corresponents al llatí que he trobat en los Vocabularis o Gazofilacis de Antoni Nebrisa, del de Torres, y del de Jaume La Cavalleria, que és lo millor de tots.  És el cas del vigatà Pere Torra que, amb el desig de formar un gazofilaci més ric que els altres, incorpora al seu Dictionarium un seguit de mots de procedència occidental (presos de Font) i fins i tot d’altres llengües, com el francès i l’italià… Sinònims: tesaurus, tresor, diccionari llatí, glossari, vocabulari, onomàsticon . Un bon exemple n’és el Gazophylacium Catalano-Latinum de Joan Lacavalleria del 1696. És un diccionari català-llatí que és considera el més important en llengua catalana fins al Diccionari Labèrnia, de 1839.

Portada del gazofilaci de Joan Lacavalleria

S’hi fa referència en aquest poema de Marià Aguiló:


D’infant, la llengua del Laci

m’ensenyava un reverend

a cops de Gazophilaci,

i abans que encetés Horaci

n’esbucaren el convent.

Etimologia: del llatí gazophylacium, i aquest del grec gazophylákion, amb idèntic significat, mot compost del persa gaza ‘tresor reial’ i phylássō  ‘guardar’. En llatí gaza significa ‘tresor o riquesa’ i un phylacista és un ‘carceller’ i phylaca un ‘calabós’. Queda clar així que gazofilaci és el lloc on es guarda un tresor. Ben mirat, podríem dir que aquest bloc, Mot a Mot,  és el meu gazofilaci personal de la llengua catalana! 

_________________________________________________________________

El Madrid ha quedat eliminat de la Lliga de campions a la tanda de penals: la gasiveria sempre s’acaba pagant!

Anuncis

Una resposta

  1. Per sort dels lectors, no ets gens gasiu amb els apunts, mingo. I quins blocs tan interessants que cites! 😀

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: