pana

Posted on 13 Desembre 2012 by mingoforever

Vam veure un cotxe aturat al marge de la carretera i vaig dir: “Mira, aquests han tingut pana”. Un col·lega em va mirar estranyat. Què és això de tenir pana? Vaig arribar a la conclusió que aquesta expressió és més coneguda cap al nord de Catalunya que cap al sud, segurament per la proximitat amb França. Sigui com sigui, com que cada cop sento a parlar més de penes i menys de panes he decidit dedicar un mot a mot a aquestes últimes.

Per amenitzar la lectura el tema Has Canviat, dels Pets, que comença així:

Amb el teu trajo de pana,

el Destino sota el braç

i les xolles que et tapaven les orelles.

…

_________________________________________________________


PANA f.

1. Detenció anormal d’un motor o una màquina, especialment d’un vehicle però també d’altres mecanismes. A mig camí hem tingut pana. Una pana d’electricitat.  Europa, sense pilot i en pana. Sinònims: avaria, arrest, encallament, parada, detenció o deteniment, aturada o aturament. El món està en pana.

Pare i fill arreglant el cotxe en pana a L’Havana, Cuba.
Urbans empenyent un autobús en pana a Pl. Catalunya
  • Agafar en pana: agafar algú en el moment en què comet un delicte o transgressió. Sinònims: agafar en flagrant delicte (castellà ‘infraganti’).
  • (Quedar-se o restar) en pana: quedar-se algú o quelcom en suspens, en estat d’expectació o indecisió. El procés ha restat en pana.  Sinònims: en suspens, en l’aire, (antigament) en joli, amb l’ai al cor.

2. Teixit de cotó, normalment acanalat, amb pèl d’alçària mitjana. El teixit de pana està  format per un ordit i una trama que lliguen tafetà, reps o sarja, i per una segona trama que fa llargues bastes sobre els fils d’ordit. Fora del teler, les bastes llargues són tallades, i els caps de fil tallats són raspallats per aixecar-los i desfibrar-los, de manera que resten uns petits plomalls que són tondosats per igualar-ne l’altura i formar els bordons que conformen la textura típica acanalada de la pana. Esperava compradors, vestit de blauet a l’estiu, de pana a l’hivern, Narcís Oller, L’Escanya pobres p.7. La pana, quan es va començar a produir, era considerada el vellut dels pobres. Normalment  és tracta d’un teixit gruixut i resistent, però amb un tacte molt suau.  S’usa majoritàriament per a la manufactura de pantalons d’hivern, però també se’n fan camises i jaquetes. La seva gran resistència al desgast ha fet que fós molt emprada com a roba de treball (pagesos, mestres de cases, excursionistes, etc).

Pantalons de pana

Si teniu interès per la història de la pana a Catalunya feu un cop d’ull a: Mecanismes d’innovació i progrés a la indústria de les panes a Catalunya al segon terç del segle XIX.  Per entendre bàsicament com funciona un teler i com s’aconsegueix el tissatge dels fils aneu a: El procés de tissatge (tipus de lligats).

Elements simplificats  d’un teler de calada. Els fils d’ordit surten del plegador i travessen el teler longitudinalment fins al corró. La llançadora es projecta transversalment d’un costat a l’altre del teler passant entre els fils d’ordit i transportant amb ella el fil de trama. Els lliços pugen i baixen alternativament; un d’ells desplaça la meitat dels fils d’ordit amunt mentre l’altre desplaça l’altra meitat cap avall de manera  que es crea l’espai entre els fils de les dues meitats per tal que la llançadora pugui passar el fil de trama tot creant el teixit.

Per a teixir pana cal un teler que tingui com a mínim dos parells de lliços, de tal manera que un parell serveixi per a fer les bastes ordinàries i un altre per fer les bastes llargues, que es tallaran a posteriori, fora del teler, mitjançant unes ganivetes punxegudes. Correntment la trama del pèl  és d’un material millor que el del teixit de base. De vegades es considera la pana com una mena de vellut però els processos de fabricació són força diferents i els teixits resultants també. Per a fabricar vellut cal un tipus de teler especial que treballa amb dos línies d’ordit i que fabrica el que s’anomena vellut per ordit. S’anomena així perquè el pèl del teixit final surt del fil d’ordit. En canvi la pana es podria considerar un vellut per trama, doncs els bordons del pèl surten d’un procés posterior de tallat, raspatllat i tondosat de les bastes llargues dels  fils de trama. Una altra diferència amb la pana és que el vellut pot ser de seda, llana, cotó, etc. mentre que la pana és fa sempre amb fil de  cotó,  tot i que actualment s’hi barreja un percentatge de fil de polièster per donar-li encara més robustesa.

Esquema d’un teler Barrau per a teixir vellut on es veu com els ordits se separen en dos segments i que al final hi ha una ganiveta per tallar pel mig el teixit que es genera formant el pèl característic del vellut.

El tondosatge és un procés que cal fer sempre un cop el teixit de pana surt del teler. Consisteix en passar el teixit per la tondosa (o màquina de tondre), una màquina per a apelfar teixits que talla les baguetes. El tall s’aconsegueix mitjançant l’acció d’un cilindre tonedor giratori dotat d’una ganiveta helcoïdal que frega contra una ganiveta fixa rectilínia. El conjunt actua com unes tisores que es poden apropar més o menys al teixit en funció de l’alçada a la qual es vulgui tallar el pèl. Les tondoses normalment disposen d’accessoris per poder: raspatllar el pèl abans de tondre’l i  perxar-lo a posteriori, operació aquesta que consisteix en cardar la superfície del teixit per orientar-ne el pèl d’una determinada manera mitjançant una perxa. Finalment pot haver-hi un procés d’apelfat que consisteix en arremolinar el pèl d’una determinada manera. Navegant he topat amb unes màquines de tondre catalanes i unes tondoses  alemanyes. 

Segons l’acabat i com se’n talla el pèl, hi ha diverses menes de pana:

  • Pana bordonada (o acanalada): la que té els plomalls arrenglerats longitudinalment formant bordons en el sentit de l’ordit. I què és un bordó? doncs una ratlla de relleu longitudinal obtinguda en els teixits mitjançant fils gruixuts o en gran nombre, per efecte del lligat de glassa (o gasa); que es caracteritza per la separació amb què estan col·locats els fils d’ordit i els de trama. Per què acanalada? Doncs perquè entre els bordons es formen canals o solcs. (acanalat (Enc.Cat): Tipus de lligat derivat del tafetà en què els cordons superficials produïts per les bastes d’ordit i la trama són separats per uns solcs (canals) ben pronunciats). Tot i que la pana pot ser llisa (pelfa per a tapisseria), normalment es teixeix afegint-hi fibres extra que formen canals amb aspecte de cordes més o menys gruixudes en una direcció. Així, el teixit pren un aspecte estriat característic. El tipus de pana es pot classificar en funció del número de cordes (o bordons) per polçada, que pot variar entre 1.5 i 21 però normalment pren valors entre 10 i 12. La pana de bordó més ample (bordó reial) s’usa per a tapisseria de sofàs, la de bordó mitjà (pana cordelé) per fer pantalons i la de bordó estret (micropana/pincord/pinwale/needlecord) és més habitual en jaquetes, camises i guarniments.
    • Pana granet: és com una pana bordonada en la qual entre les passades de trama els bordons s’interrompen i es desplacen lateralment fins al solc d’enmig dels dos bordons anteriors.
    • Pana serpentina: és una pana bordonada però amb els bordons sinuosos.
  • Pana llisa: la que té els plomalls de pèl perfectament repartits, presentant una superfície unida i llisa , sense dibuix, en tota la seva extensió.
  • Pana llavorada:  la que té zones amb pèl i d’altres sense, de manera que es formen dibuixos.
  • Pana de dues cares: la que té pèl per tots dos costats.
  • Pana de seda: la que té la trama del pèl de seda o de fibres sintètiques d’aspecte semblant a la seda.

Detall de roba de pana on s’observen clarament els bordons

Sinònims: vellut de cotó, vellut per trama, manchester (perquè fou a Manchester on es confegí pana per primera vegada), pin cord?.

Per aprendre’n més:

Sala dels telers – Foto: Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera

Una mica de vocabulari tèxtil pot ser útil per entendre les explicacions anteriors:
  • ordit: sèrie de fils que van de llarg a llarg de la peça de roba teixida, paral·lelament a les vores.
  • trama: conjunt dels fils que van de vora a vora d’un teixit, entrellaçats i encreuats amb els fils d’ordit.
  • basta: en els teixits, llargària lliure de fil de trama o d’ordit originada per un cert nombre de punts de lligat iguals i consecutius.
  • lligat: ordre d’entrellaçament dels fils d’ordit amb les passades de trama en els teixits. Lligat a Enc.Cat.
  • tafetà:  lligat fonamental de plana. lligat de plana: El més senzill dels lligats, que dóna teixits d’aspecte llis, sense dret ni revés en llurs cares.
  • reps: Teixit que presenta cordons gruixuts en el sentit de la trama.
  • sarja: Lligat de curs quadrat de tres o més fils i passades amb les evolucions dels punts d’encreuament disposades obliquament.

Literatura:

  • Pana negra (2007): novel·la de l’escriptor valencià Joan Olivares que va guanyar el premi Constantí Llombart de narrativa. Vegeu-ne aquí una crítica.

Etimologia: primera datació al 1839; pres del francès panne,  antigament penne, que prové del llatí penna  ‘ploma’. Es va aplicar com a nom del teixit perquè té una flonjor similar a la d’un plomatge. En llenguatge mariner, la penne (en català pena), és l’extremitat de la verga de l’antena d’una nau d’aspecte similar a una ploma. Des del s. XVII, en francès, mettre en penne significa orientar la penne de manera que les veles no agafin vent  i la nau quedi quieta. Aquest és l’origen del significat 1 de pana: aturada d’un vehicle o mecanisme.

Barca amb vela llatina. L’antena és el pal que travessa la imatge en diagonal i l’extrem que en queda més elevat (a la part superior esquerra de la imatge) és el que s’anomena la pena.

Parts de la vela llatina. A la part superior dreta hi ha el puny de pena, que és diu així perquè va lligat a la pena de l’antena.

mettre en panne: una vela es col·loca per agafar el vent a l’inrevés de les altres de manera que la forces resultants sobre el vaixell s’anul·lin i aquest quedi pràcticament aturat.

Una curiositat és que pana amb el significat de detenció d’un vehicle no existeix en castellà, però a Santiago de Chile hom pot llegir als cartells electrònics de les rondes: Evite panne de benzina. El mot francès panne també ha estat exportat pràcticament  intacte a d’altres llengües com ara l’alemany, el flamenc, l’italià i el romanès.

3. Paella (Ribesaltes). Aquest significat local prové també del francès panne, que significa paella. Només apareix a l’Alcover i em queda el dubte de si el Ribesaltes on diu que s’usa és el veïnat de la vall de Ribes o és un poble al nord de Perpinyà que s’anomena Rivesaltes en francès però Ribesaltes en català. Essent panne un mot francès jo apostaria clarament per aquest segon.

Una bona pana per fer paella!

4. (antigament) basament o peu per col·locar-hi al damunt una figura o altra cosa; generalment més petita de mides i de menys noblesa que un pedestal.  La pana de argent sobredaurada, doc. a. 1415 (Butll. C. Exc., 1892, p. 45). Sinònims: peu, basament, suport.

  • En pana: que no té peu, que no parteix de baix (Menorca). Per exemple: Nivulats en pana: núvols que no tenen peu i no fan ploure (Migjorn-Gran). Entenc que és una manera de dir que una cosa sembla que s’agunati sobre una base fictícia, que realment no existeix.

5. (grafia antiga de) Pena. Qua daliuraria lo pobla da las panas d’infern, Graal 29.

6. (col·loquial) abreviatura de panadera, que és un sinònim de pallisa i també  de derrota contundent.  Potser sí que jo m’hauria carregat una panadera per vuit pessetes!, Vallmitjana, Terregada p. 17. Els de la Jonquera ens van guanyar 13 a 1, quina pana que ens van clavar!  Sinònims: atupada.

7. Moneda dels Hoysala equivalent a una desena part de l’honnu, que era una moneda d’or de 62 grams. Sinònims: hana.

8. Llinatge existent a Barcelona, Calafell, etc.

Toponimia:

_______________________________________________________

Els capricis del destí han fet que no fa massa patís jo mateix una pana de benzina! Afortunadament em trobava a escassos metres d’una benzinera…

Filed under: començats amb P, Mots, Substantius | Tagged: | 2 Comments »