pontífex; pontifici,-ícia, pontifical; pontificalment; pontificar; pontificat;


Fumata nera! Non habemus Papam!

La renúncia papal de Benet XVI jà és un fet. Com que és el primer papa que abandona la nau en més de cinc segles és comprensible que els profans no sabéssim quin serà el seu estatus a partir d’ara. En un interessant article a La Vanguardia del 16 de Febrer, Jaume González-Agapito aclaria l’estat postpapal de Joseph Ratzinger:

Aquell senyor serà el bisbe emèrit de Roma. No tindrà jurisdicció. No podrà immiscir-se en les competències jurisdiccionals de l nou pontífex romà. No podrà realitzar cap acte que pressuposi l’exercici del ministeri de Pere.  Però aquell senyor pot conservar el nom papal que va triar, anar vestit de blanc; se li ha de donar el títol de sa santedat i serà el papa emèrit.Respecte al ministeri de Pere, el següent paper escrit just abans de l’elecció de Benet XVI n’explica els trets fonamentals: Fidelitat al ministeri petrí, Carta al nou papa.

Sense afany de treure solemnitat al mot d’avui,  comencem amb el curs de llatí del Benet XVI del Polònia:

______________________________________________________________________________

PONTÍFEX

1. Dignatari de l’Església de Roma. Sinònims: bisbe, prelat.   El pontífex ha renunciat! Qui serà el nou pontífex?

  • (Summe) Pontífex (de Roma), Pontífex de l´Església Universal, Pontífex Màxim i Pare dels Prínceps i Reis: prelat suprem de l’Església. Papa.  Pontífex vol dir si mateix se fa pont entre Déu e lo prohisme, Collacions 261. Sinònims: Romà Pontífex, pontífex, papa, sa santedat, sant pare, Santa Seu o Seu Apostòlica, Apostoli o Sant Pare Apostoli (antigament), vicari de Crist o Jesucrist, bisbe de Roma, successor de Pere, Pastor de l’Església, cap de l’Església Catòlica, cap del col·legi episcopal, magistrat màxim de l’Església  de Roma, patriarca de Roma, Patriarca d’Occident, monarca de l’estat Ciutat del Vaticà,  Servent dels Servents de Déu, arquebisbe de la diòcesi romana, Primat d’Itàlia, successor del Primat dels Apòstols, . D’ençà del s.V pontífex és el títol honorífic i la designació oficial del papa, al qual hom sol afegir els adjectius summe, sobirà o romà.  La denominació del papa com a pontifex maximus va començar en temps de l’emperador Tertul·lià (s. III).
  • Pontífex emèrit: pontífex que ha renunciat o s’ha retirat del seu càrrec però en conserva el grau i els honors. I l’estipendi? Benet XVI ja és summe pontífex emèrit!

Benet XVI presidint l’acte de consagració com a Basílica de La Sagrada Familia

2. Magistrat sacerdotal que presidia les cerimònies religioses a l’antiga Roma. Cada pontífex era membre d’un col·legi juridicosacerdotal, el Col·legi dels Pontífexs  ‘Collegium Pontificum’, presidit per un pontifex maximus. Juli Cèsar es va nomenar a ell mateix Pontifex Maximus per tal de ser la màxima autoritat religiosa i poder així endegar la reforma del calendari, que va donar lloc al calendari Julià.

L’emperador August vestit de Pontifex Maximus (Museu Nacional de Roma)

3. Nom que hom sol donar als grans sacerdots de Jerusalem per influència de la versió llatina Vulgata de la Bíblia.

4. (figuradament) Persona que, essent una autoritat en un tema, se’n preval i es dóna importància. Home que actua o parla com a mestre de gran autoritat. Vayreda… es féu incompatible… amb els pontífexs de la crítica, Pla Rus. 56.

Variants formals: pontífice (Bul·la 1491); pontifich (Vida St. Anthiogo 26); pontífec (Bulbena Dicc.).

Etimologia: primera datació al s. XV; provinent del llatí pontĭfex, -ĭcis ‘funcionari romà que vetllava pel pont del Tíber; després sacerdot encarregat de la jurisprudència religiosa; després bisbe, papa. L’etimologia de pontífex té la seva controvèrsia. Literalment en llatí sembla ser un mot composat a partir de l’arrel pons- ‘pont’ i el sufix -ifex, del verb facere ‘fer’, per indicar ‘el qui fa ponts’.  El problema rau en què sembla que van haver-hi pontífexs abans que existissin els ponts com a tals. El primer pont sòlid sobre un riu precisament es va construir a Roma. Es tracta del pont Sublicius de la segona meitat del s.VII a.C. (642 BC?) En canvi, sembla que els pontífexs aparegueren a l’època de Numa Pompili (finals del s. VIII  i primera meitat del s.VII a.C.). Per tant, potser  és el pont el que deriva de  pontifex  i no pas a la inversa. A quina lògica podria respondre això? Doncs al fet que els pontífexs romans del significat 2 també s’ocupaven de temes tècnics relacionats amb obra pública, per exemple el control i manteniment dels ponts sobre el Tíber. L’etimologia del mot llatí pons, pontis  no està clara. La més considerada és la que diu que prové d’una arrel indoeuropea ‘panthah’ o ‘pantam’ que significaria camí, però no és descartable que provingui de pontifex, pontificis, ja que quan les riuades hi feien desperfectes o se l’enduien, el Col·legi de Pontífexs era l’encarregat de vetllar pel pont i arreglar-ne els deperfectes o reconstruir-lo. De fet, sembla que consideraven els desperfectes al pont com a prodigis divins, manifestacions de les ires  dels déus. Vegeu aquí.

Així, els pontífexs no només haurien estat responsables d’establir ponts espirituals entre els homes i els déus sinó també de construir ponts reals sobre el Tíber, i per tant no era un tema tan aliè a la religió com ens pot semblar avui dia. Pontífex podria voler dir “el qui és capaç de fer” en general.

Els pontífexs eren els encarregats de controlar el culte, les obligacions religioses i el calendari (abans de la reforma de Cèsar). Com a insígnia duien la praetexta, toga amb orles de porpra. Amb August, el títol de pontifex maximus fou assumit pels emperadors (12 dC), fins que fou abandonat per Gracià (382).

L’Alcover afegeix una consideració curiosa: La forma pontífice ha estat rebutjada de la llengua literària moderna, per considerar-se com a castellanisme. La forma pontífex presenta la incorrecció del desplaçament de l’accent, que, segons la quantitat sil·làbica llatina, s’hauria de mantenir damunt la primera síl·laba: pòntifex.

esquema del primer Pons Sublicius de fusta sobre el Tíber

______________________________________________________________________________

PONTIFICI, PONTIFÍCIA adj.

Relatiu o pertanyent a un pontífex, especialment al summe pontífex. Un breu és un rescripte pontifici escrit en llatí i segellat amb el segell del pontífex. La Ciutat del Vaticà està sota jurisdicció pontifícia.

  • Estats pontificis: també coneguts com a Estats de l’Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870. Als inicis d’aquests estats, els papes van rebre l’ajuda de primer el rei dels francs Pipí I el Breu (deu n’hi dó quin nom per un rei!) i després de Carlemany, que l’any 800 fou nomenat pel papa Lleó III emperador d’Occident en senyal d’agraïment. Foren les pròpies tropes italianes les que acabaren amb els Estats Pontificis al 1870, coincidint amb la unificació d’Itàlia. Tanmateix, el Papa Pius IX no va reconèixer aquesta unificació i no va ser fins el 1929 que Mussolini i la Santa Seu signaren els Pactes del Laterà, pels quals l’Església reconeixia Itàlia com a estat sobirà i recíprocament Itàlia reconeixia l’estat Ciutat del Vaticà.
  • Universitat Pontifícia: universitat aprovada pel Papa, que li concedeix segell propi i licentia ubique docendi, és a dir, atorga als seus llicenciats la facultat de poder ensenyar teologia i dret canònic a tots els territoris de la cristiandat romana. En efecte, fundar universitats  i dictar-ne les normes és una de les atribucions papals. Per exemple:  la Universidad Pontificia de Salamanca va obtenir el seu caràcter reial de mans d’Alfonso X el Sabio, el 8 de maig de 1254, i el 1255 el papa Alexandre IV n’aprovà la creació.  Les auctoritate regia et auctoritate pontificia la convertien en la quarta Universitat, pròpiament dita, més antiga d’Europa, seguint les de Bologna, Oxford i Paris (La Sorbonne). El 25 de setembre de 1940, Sa Santedat Pius XII, a petició de l’Episcopat Espanyol, hi va restarurar les facultats de teologia i  de dret canònic. Com a curiositat, als Països Catalans també vam tenir universitats pontifícies. Va ser a finals del s.XIX quan els seminaris de Tarragona i València van rebre aquest honor  (1896-97); però va durar poc, ja que les van suprimir el 1931, i a partir de llavors els seminaristes més brillants  eren enviats a les universitats pontifícies de Roma, Comillas o a Salamanca.

Façana de la Universitat Pontifícia de Salamanca amb l’estàtua de Fray Luis de León

  • Casa Pontifícia: integrada per eclesiàstics i laics al servei del papa en les seves funcions religioses i protocolàries és divideix en dues seccions: la Capella pontifícia  i la Família Pontifícia.
  • Cúria Pontifíciaconjunt d’òrgans de govern de la Santa Seu i de l’Església Catòlica. Està composta per un conjunt d’institucions anomenades dicasteris dirigides pel Papa.  Sinònims: Cúria Vaticana, Cúria Romana.
  • L’Himne i la Marxa PontifíciaInno e Marcia Pontificale’: és l’himne nacional de la Ciutat del Vaticà.

Etimologia: primera datació al 1803; del llatí pontificius, -a, -um, amb idèntic significat.

______________________________________________________________________________

PONTIFICAL adj.

1. Relatiu o pertanyent a un pontífex, especialment al summe pontífex. Ornaments pontificals. Lo qual trobam en lo consistori ab cadira e vestiments pontificals, Pere IV, Cròn. 104. La segona excel·lença que ha Jesuchrist sobre totes creatures és dignitat pontifical, Sermons SVF, i, 82. Molts fills de popular gent o de baix stament poden pujar a pontifical proprietat, Scachs 112. Sinònims: papal, episcopal.

  • Missa pontifical: la missa solemne celebrada per un bisbe o altre prelat. Missa pontifical y Tedeum laudamus el dia de St. Phelip, Actes Cap. Seu Mall. 1723, f. 26.
  • Creu pontifical: creu triple amb el travesser superior més curt que l’inferior immediat. Sinònims: creu papal. A l’església catòlica només el papa pot portar aquesta creu.  La creu dels arquebisbes és similar però només té dos dels tres travessers.

Creu pontifical

2. Dit de la litúrgia, dels ornaments, etc., propis del bisbe o prelat. Missa pontifical. Ornaments pontificals.

guants pontificals

3. (figuradament) Que pontifica, que parla com a gran autoritat (veure significat 2 de pontificar més avall). Dintre reixes i cancells, | comares pontificals | aturen llengües i mans, Espriu Cançons 40.

Etimologia: primera datació al s. XIV; del llatí pontificalis, amb el mateix  significat.

______________________________________________________________________________

PONTIFICAL m.

1. Conjunt d’ornaments que serveixen al bisbe per a la celebració dels oficis divins.

  • Anar (o estar vestit) de pontifical: (figuradament) vestir sumptuosament. Anar molt ben vestit, en vestit de cerimònia. Qui està vestit de pontifical: Veste pontifica ornatus, Lacavalleria Gazoph.Quan assisteix a una festa, sempre va de pontifical, com si volgués impressionar la gent. Sinònims: anar de vint-i-un botó.

L’anell del Pescador de Benet XVI, pontifical per excel·lència, segell i símbol del poder del Papa, a hores d’ara ja deu haver estat destruït!

2. Llibre litúrgic romà que conté, per a cadascuna de les funcions pontificals (serveis litúrgics), tant les oracions del sacramentari com les explicacions del cerimonial seguint els antics Ordines Romani. Normalment les ordines s’escrivien en vermell (rúbriques) mentre que les oracions que s’havien de llegir en veu alta s’escrivien en negre. Un missal e un pontifical portàtil, doc. a. 1399 (Rubió Docs. cult. ii, 353).

Pontifical manuscrit a Bolonya entre el 1330 i 1340 i trobat a França al 2007 (Museu Rolin d’Autun)

3. Missa celebrada solemnement per un bisbe, abat o prelat.

______________________________________________________________________________

PONTIFICALMENT adv.

D’una manera pontifical. Oficiar pontificalment. Lo qual bisbe se assigué en la sua cadira vestit pontificalment, Eximplis, i, 237.

Etimologia: derivat de pontifical.

______________________________________________________________________________

PONTIFICAR

1. Actuar com a pontífex.

2. Parlar o obrar amb un to de mestratge màxim o de gran autoritat sense tenir-ne. Els antics dies en què Avinyó amb tiara y amb capa pluvial solemnement pontificava, Riber Sol ixent 110. El psicoanalista entrava, amb Teseu, i pontificava, Espriu Lab. 160.

Etimologia: del baix llatí pontificare, amb idèntic significat.

______________________________________________________________________________

PONTIFICAT m.

1. Dignitat, càrrec, de pontífex o de papa. Sinònims: papat.

2. Època i durada del govern d’un pontífex o d’un papa. L’any… XLVIII del pontificat del senyor Papa Climent sisè, Cauliach Coll., ll. ii, d. 2a, c. 5. El monestir dels frares, fundat sota el pontificat unificador de Gregori XI, Vidal Mirall 122. Sinònims: papat.

Etimologia: primera datació el 1653; del llatí pontificatus, -us,  amb idèntic  significat.

______________________________________________________________________________

I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, el Pontífex ja ha plegat i el mot a mot d’avui, finalment s’ha acabat!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: