espiar; espia, espiadimonis, espiada, espieta, espiell, espiera, espiament, espionatge, contraespionatge


Últimament els espies tornen a estar de moda. Primer a nivell nacional amb les arxiconegudes escoltes de Método 3 a polítics, futbolistes i demés i ara també a nivell internacional amb l’acusació d’espionatge que Rússia ha fet als Estats Units, talment com si haguéssim tornat als temps de la guerra freda. Aprofitant l’avinentesa m’he dedicat a explorar aquests mots i els que se’n deriven. Per amenitzar-los un tema tranquil i interessant dels Pets que diu:

just a la finestra

on aquest babau s´entesta

en ser espia de dia

i tornar-se en un instant en aigua,

_________________________________________________________________________________________________________

ESPIAR v. transitiu

1. Observar cautelosament, amagadament (algú, allò que fa, que diu, etc.). Després de la nostra prospecció acurada, resulta que la butaca de lectura que tenim al costat de la vidriera és el millor lloc per espiar.  Màrius Serra, Plans de futur p.140. L’espiaven de lluny. Espiar els passos d’algú. Espiar els moviments de l’enemic. Vés amb compte a parlar: algú ens espia. Espien si alcunes dones nostres entren en la ciutat, Llull Blanq. 41. No dónes una passa que no la t’espiïn, Alcover Cont. 380. Sinònims: aguaitar, posar-se a l’aguait o en aguait, espionar, espiocar (dial. Menorca), guipar, vigilar, observar, atalaiar, escoltar, tafanejar, maneflejar, fer voyeurisme o fer el voyeur, estar a les escoltes. Així ho deia Miquel Mariano al seu èxit estiuenc:  …Entre es fulls d’aquell diari que hem servia de capell, espiava qual corsari de llevant fins a ponent. La vaig veure i no m’ho creia , tremolà sa meva pell, desprès d’una repassada des turmell fins as clotell…

Refranys:

  • Qui espia pels forats, espia les seves maldats: vol dir que el qui escolta o mira d’amagat, sol veure coses que no li agraden (Segarra, Urgell).

2. Cometre algun tipus d’espionatge. (vegeu espionatge més avall.). Sinònims: punxar el telèfon o la línia, escoltar.

3. Estar amatent (a una ocasió) per actuar. Espiàvem el moment favorable per escapar-nos. Sinònims: sotjar.

  • Espiar l’ocasió: procurar de trobar una oportunitat.

4. Descobrir a algú (una acció d’altri). La veïna m’ha espiat que havia vist uns desconeguts entrant a la finca. Sinònims: recontar, contar, reportarmurmurar, confiar, fer saber. És l’acció típica d’un espieta (vegeu més avall). El verb xivar, que és el que usavem més quan jo era nen, és un barbarisme! No val a xivar-se de res! En comptes de dir no et xivis, caldria dir: no em delatis o no m’acusis, etc.

5. Mirar atentament. Fixar l’atenció en quelcom. Cada signe matemàtic conegut era un alleujament, cada interrupció del Ferri, que sempre espiava la transcripció de cua d’ull, un disgust. Màrius Serra, Plans de futur p. 123. Sempre espiava el temps, a veure si plouria. Ullets que la bosquina obrís a espiar la gloriosa sortida del sol, Ruyra Parada 61.  Sinònims: sotjar, vigilar, guaitar, fitar, mirar de fit a fit, especular, badar, fixar o clavar els ulls o la vista (en algú o alguna cosa), observar.  parar orella, obrir les orelles, estar a les escoltes, etc.

  • Espiar la costa: observar o contemplar amb curiositat (Mallorca). La fi del món ja s’acosta, | n’hi ha qui senyals han vist: | sa mare de l’Anticrist | per aquí espia la costa (cançó popular de Llucmajor).
  • ¿Què espia aquest, ara?: es diu referint-se a qui està mirant importunament els altres (Eivissa).

A la Catalunya Nord espiar és sinònim de mirar. Per exemple als temes de Joan Pau Giné:

‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾
§ Etimologia
: apareix per primer cop en escrits de Ramon Llull del s. XI. Prové  del germànic gòtic *spaíhôn ‘posar-se a l’aguait’.

‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾

Addicionalment, el verb espiar té diversos significats tècnics en el món de la nàutica que he trobat detallats al recull de lèxic mariner:

6. Lligar amb les espies. Entenc que fa referència a amarrar un vaixell lligant-lo amb les cordes usades com a espies  i no pas al que acostuma a fer l’agent 007  a les pel·lícules.

7. Moure el vaixell halant d’un cap ferm (l’espia) per un extrem a un amarrador, norai, boia, àncora o a qualsevol punt exterior fix. Sinònims: halar, cobrar. Halar significa fer moure un vaixell estibant-lo i en nàutica s’anomena cobrar a  recollir una corda.

  • Espiar un vaixell: moure un vaixell a la posició desitjada servint-se de l’espia. (Vegeu el significat 3 d’espia més avall.)
  • Espiar la popa: halar-ne per la popa a l’espia. És a dir moure el vaixell enrere estibant i recollint una corda des de la popa del mateix.

proa d’un vaixell amarrat amb l’espia

8. Espiar-se (reflexiu): ajudar-se amb l’espia; treure una embarcació de perill estirant per l’espia.

9. Espiar-ne: Fer caminar una embarcació, cobrant des de bord amb l’espia donada prèviament. Aquesta maniobra s’empra amb freqüència per les embarcacions de vela per entrar o sortir d’un port, quan el vent no els dóna per fer-ho i no hi ha o no es vol utilitzar un remolcador. També s’usa per navegar al llarg d’un canal, etc. En el cas més senzill la maniobra d’espiar-ne consisteix simplement a «tendir l’espia», amarrant-ne un extrem a un mort, argolla de terra, ancora o ancorot fondejat amb aquesta fi, i cobrar-la a bord, després d’introduir-la per la proa, amb el cabestrant, gigre (si el vaixell ho té) o mitjançant una fila d’homes que, o caminant per la coberta si és espaiosa, o mà sobre mà, halen d’ella. En altres casos, quan el vent no és de la direcció en què es desitja moure el vaixell i hi ha perill d’abordar qualsevol obstacle al emproar-ne al vent, a més de l’espia s’usen altres caps, dos per les amures i dos per les aletes, que deixen al maniobrista amo dels moviments del vaixell. És una mica intrigant el pronom -ne d’espiar-ne però després de pensar-hi un xic suposo que el -ne fa referència a la corda mateixa. Per exemple, si diem al mariner: espia’n una mica més, ell interpreta: recull una mica més de corda. La diferència entre espiar i espiar-ne, és súbtil i no massa clara. Basant-me en la reflexió anterior jo diria que: S’espia el vaixel espiant-ne (recollint la corda espia). Al següent video és veu una maniobra accidentada d’amarratge on es fa ús de més d’una espia:

Mariners espiant-ne

‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾

§ Etimologia: derivat per deformació d’aspiar , que prové d’aspi o àspia. Aspiar és fer passar el fil del fus a l’aspi per a fer el ram. I l’aspi és l’estri que serveix per distribuir el fil en troques o madeixes. Hi ha similitud entre l’operació que fa l’aspi (anar recollint els fils dels fusos) i el que fa el mariner en anar recollint la corda (espia) per tal de moure el vaixell. Una altra possibilitat és que el mot provingui del portugués espiar amb el mateix significat. Com que els portuguesos foren una potència naval tindria la seva lògica que ens n’arribessin mots.

aspi o àspia

‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾

ESPIA m. i f.

1. Persona que és encarregada d’espiar aquells de qui es vol saber les intencions, els passos, etc. Fins i tot la Modesta, amorrada encara a la porta de la cuina com una espia maldestra, es va haver d’eixugar els ulls amb el davantal, Màrius Serra, Plans de futur p. 27.  Si el Règim ha enviat espies a la rodalia del domicili de Puig i Cadafalch…, Màrius Serra, Plans de futur, p. 163. La policia té els seus espies. Han afusellat un espia dels enemics. Tenir espies en el camp enemic. Sinònims: espió,-ona, escolta, agent (secret), confident, aguaitador. Els tafaners i els curiosos sovint espien, però no els podem considerar espies pròpiament dits perquè ho fan per voluntat pròpia i no pas per encàrrec. Un cas particular en són els escopòfils o voyeurs, que espien amb l’objectiu de satisfer els seus propis desitjos sexuals. Pel que fa a guaitestalaiers, vigilants, sentinelles, bades, guardes, zeladors i guàrdies es diferencien dels espies en què normalment no vigilen d’amagat, ans al contrari, es fan veure per indicar amb la seva presència que un espai és vigilat.

  • Programari espia: programa que s’introdueix en un ordinador aliè per extreure’n dades que tingui emmagatzemades i transmetre-les per al seu ús fraudulent. És el que en anglès es coneix com spyware.

El d’espia no és l’ofici més antic del món però s’hi acosta. N’hi ha hagut molts de famosos al llarg de la història però en llisto aquí només un parell que a mi em semblen curiosos a tall d’exemple:

  • Alí Bei l’Abbassí:  nom amb que fou conegut Domènec Badia i Leblich, espia, arabista, científic i aventurer català, conegut també com Alí Bey ben Uthman al-AbbasíPer saber-ne la història res millor que llegir les memòries del seu viatge pel nord d’Àfrica (1803 -1808): Viatges d’Alí Bei. O la novel·la L’Ombra d’Alí Bei d’Albert Salvadó.
  • Mata Hari: que ballava nua a París fent-se passar per índia i fou afusellada per formar part, presumptament, del servei d’espionatge alemany durant la Primera Guerra Mundial.

Mata Hari

2. m. (en zoologia) Actitis hypoleucos. Ocell de la família dels escolopàcids, de 19 centímetres de llargada, amb el mantell bru, i el pit i l’abdomen blancs. Sinònims: xivitona.

Actitis hypoleucos

  • Actitis macularia ocell de la família dels escolopàcids, que habita a Amèrica del Nord. Sinònims: xivitona maculada.

Actitis Macularia

Etimologia: primera datació al s. XIV; provinent del germànic gòtic *spaíha, amb idèntic significat.

I novament un colla de significats més del lèxic nàutic:

3. f.  corda o cap que serveix per moure una embarcació quan no hi ha cap més mitjà per a propulsar-la. De l’acció que es realitza sobre aquesta corda se’n diu espiar-ne i consisteix en anar-la recollint per tal de traslladar el vaixell envers al punt on és fermada. L’extrem lliure de l’espia cal haver-lo llançat per endavant des de port cap al vaixell per tal que els mariners puguin anar-la recollint i apropant el vaixell a port. Aquesta maniobra s’empra amb vaixells petits quan el vent no és suficient per a que puguin entrar a port de manera autònoma. Deixen caure l’àncora a l’entrada i donen després una espia per mitjà d’un ancorot fondejat en el lloc on han de deixar la segona àncora, fins a on traslladen el vaixell espiant-ne, dient-se entrar a l’espia, i quan se surt en aquesta forma, sortir a l’espia. Sinònims: andarivell, sirga, amarra, proís, calabrot, maroma, esparcina, cap. En anglès la corda espia s’anomena hawser.

espia

4. f. Estaca o peça fixa en terra o en un altre vaixell. Suposo que anomenant el lloc on s’estacaria una espia emprant el mateix mot. Sinònims: amarrador, norai, bita, pilar, argolla.

norai (espia en terra)

bites (espia en vaixell)

5. f. Tirant per a mantenir fix i vertical el pal d’un vaixell. Sinònims: burda, corda, corretja, cap.

____________________________________________________________________________________________________________

ESPIADIMONIS m.

Insecte de l’ordre dels odonats, d’abdomen llarg i prim i de colors lluents i virolats. Té quatre ales llargues i estretes que usa per volar prop de l’aigua. Els odonats tenen els ulls compostos més grans i perfectes de tots els insectes. Les seves larves són aquàtiques i després es converteixen en nimfes abans de la seva metamorfosi final en espiadimonis adults. Es tracta d’insectes depredadors i molt voraços que s’alimenten primordialment d’altres insectes. Un núvol de mosques i d’espiadimonis que estaven amagats, Ruyra Pinya, i, 24. Els espiadimonis, per joguina, volen de mil estils, Carner Lluna 67. Sinònims: cavall de serp, èsnid (família específica dels espiadimonis), anisòpter (subordre), odonat  (ordre),  libèl·lula (designa específicament la família dels libel·lúlids),  damisel·la o senyoreta (agriònids o família calopterígids ), pixaví (Castelló, Gandia), estiracabells, parot (València, Gandia), calopterígid (família), lèstid (família),  zigòpter (subordre).  Dialectals: cavallet del diable o del dimoni, tallanassos, leonor, cavallet de sèquia, rodabasses, sastre, teixidor, marieta, o guitarreta , etc. Tot i que els mots espiadimonis i libèl·lula s’usen com a sinònims, científicament cal distingir-los perquè pertanyen a dues famílies diferents dins els anisòpters: els èsnids i els libel·lúlids, respectivament. La cosa és confusa perquè els odonats també inclouen el subordre dels zigòpters, que conté les famílies dels calopetrígids i els lèstids,  als quals en molts llocs se’ls anomena espiadimonis.   En canvi segons L’Enc. Cat. els zigòpters són damisel·les o senyoretes, però no espiadimonis. L’Alcover diu que els espiadimonis designen essencialment les libèl·lules i L’iec no desfà l’embull perquè libèl·lules, espiadimonis i damisel·les hi són tots sinònims sense distinció. La meva conclusió després d’intentar quadrar el cercle és que el mot espiadimonis és el més versàtil de tots i pot usar-se en sentit ampli per designar qualsevol odonat. Libèl·lula  l’aplicaria en sentit ampli per a qualsevol anisòpter, però mai per a designar un zigòpter. Finalment, damisel·la el reservaria estrictament per als zigòpters.

espiadimonis (Aeshna grandis)

Els anisòpters i els zigòpters s’assemblen molt però hi ha alguns trets que ens permeten diferenciar-los fàcilment:

  1. Els zigòpters quan es planten amb les ales plegades cap enrere i les mantenen verticals mentre que els anisòpters mantenen les ales obertes i exteses horitzontalment
  2. Els ulls dels zigòpters estan molt separats a cada costat del cap, el dels anisòpters estan més junts a la part frontal.
  3. Els dos parells d’ales dels anisòpters són diferents, les del darrera són més amples, mentre que les dels zigòpters són iguals.
  4. El vol dels anisòpters es ràpid, rectilini i poderós mentre que el dels zigòpters és fràgil, zigzaguejant i espasmòdic.
  5. Els zigòpters són més esvelts i tenen l’abdomen més llarg.
  6. Els zigòpters sovint són de colors metàl·lics: verds, blaus, et. Les ales dels mascles de vegades també són de color mentre que les dels anisòpters acostumen a ser transparents.

espiadimonis (Anax imperator)

Dins els anisòpters, els espiadimonis (èsnids) es poden distingir de les libèl·lules (libel·lúlids) en què:

  1. Els espiadimonis normalment són més petits; fan uns 3cm de llargària respecte als 5cm de les libèl·lules. L’excepció a aquesta regla és el Megaloprepus caerulatus que pot arribar a fer 19cm d’envergadura.
  2. Les libèl·lules generalment tenen l’abdòmen més ample i robust.
  3. Els espiadimonis acostumen a ser de colors metàl·lics.

La confusió entre libèl·lules i espiadimonis es produeix fins i tot allà on no us l’esperarieu. Als Aiguamolls de l’Empordà hi ha un cartell amb un dibuix d’una libèl·lula on hi diu: 22- Espiadimonis Crocothemis eryhraea. A banda de faltar-hi una lletra (hauria de dir erythraea), l’espècie Chrocothemis erythraea estrictu sensu no és un espiadimonis sinó una libèl·lula, doncs és tracta d’un libel·lúlid.

Libèl·lula (Chrocothemis erythraea)

Els espiadimonis del subordre dels  zigòpters són més fàcilment distingibles de les libèl·lules, només cal observar si pleguen les ales quan s’aturen:

cavallet del diable (Calopterix virgo)

tallanassos (Calopteryx splendens)

damisel·la (Pyrroshoma nymphula)

espiadimonis (Lestes viridis)

Els espiadimonis tenen una vida adulta efímera, de només unes setmanes, però que els resulten suficients per reproduir-se; la qual cosa sembla que fan  sempre amb molt d’amor tot  formant un cor unint els seus abdòmens:

Espiadimonis en plena còpula

Un parell de damisel·les (Calopterix haemorrhoidalis) copulant

Unes senyoretes (Chalcolestes viridis) en acció

Si us han agradat vegeu aquí una col·lecció fantàstica de fotos d’espiadimonis.

‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾

§ Etimologia: el mot espiadimonis apareix pels volts del 1890 i és un compost d’espia i dimonis. Em tenia una mica encuriosit el perquè d’aquest nom per a un insecte però mirant la fotografia macro de la cara que fa he arribat a la conclusió que el d’espia li vé del fet de tenir uns ulls tan desproporcionadament grans i laterals, la qual cosa li permetria veure tot el que passa al seu voltant sense ni tan sols moure el cap. La tasca d’un espia és la d’observar sense aixecar sospites, i aquests ulls són una bona eina per aquest menester. El perquè d’espiar dimonis jo aventuro que tal vegada és perquè té un aspecte força diabòlic i com que per espiar cal que hom es camufli o mimetitzi amb l’entorn, res millor que semblar un dimoni per tal d’espiar-los. Això és una etimologia de pa sucat amb oli que a mi se m’ha acudit, així que no li doneu més crèdit del que mereix.

Un espiadomis amb cara i ulls! (Platycnemis pennipes)

Al següent enllaç es fa un estudi molt interessant i exhaustiu dels diferents mots amb els quals es denomina els espiadimonis a la franja de ponent: Noms de la libèl·lula a l’Aragó catalanòfon,pàgines 121 a 146, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes XLVIII, Miscel·lània Joan Veny. Segons aquest estudi l’ús del mots dimoni o diable per fer-hi referència prové del fet que, probablement pel seu aspecte malèfic, les llegendes populars han relacionat aquest insecte amb el mal. En altres llengües també se l’anomena amb mots compostos on hi apareix el dimoni: devil’s arrow  (anglès), Teufelsnadel  (alemany) ‘agulla del diable’Possiblement la seva forma de volar a batzegades, aturant-se i tot d’un plegat movent-se amb gran acceleració ha propiciat aquesta creença de que és una bèstia posseïda els moviments de la qual controla el diable. A la nota 8 al peu de la pàgina 125 s’indica que els espiadimonis apareixen com a éssers fantàstics a la tradició catalana en dues versions molt diferenciades:

  1. Els espiadimonis serien uns angelets petits i rodanxons que es dediquen a vigilar els dimonis i destorbar-los sempre que intenten fer alguna malifeta.
  2. Els espiadimonis són uns dimoniets que espien les persones per informar al diable sobre quan les pot enredar. Com us comentava abans, els aspectes morfològics em fan decantar més per aquesta versió que no pas per la dels angelets. Per més que em miro els espiadimonis, tot i sabent que són inofensius, no els veig cara d’angelets!

Vegeu la pàgina 80 de El gust per la lectura, on també apareixen els menairons, uns altres éssers fantàstics que fa temps van tenir el seu mot a mot.

‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾

ESPIADA f.

1. (Nàutica) Corda lligada al ruixó, que és una mena d’àncora que s’usa per avarar una barca quan hi ha falcades de sorra i és fàcil que hi quedi encallada. Es tracta de llançar el ruixó lligat a l’espiada mar endins des de la barca de manera que quedi aferrat a la sorra i estibantde l’espiada des de la proa la barca vagi entrant al mar.  Avarar  és posar el vaixell a la mar des de terra.

  •  (per extensió) Cap i ruixó llançat en el moment de treure per facilitar la varada. I el ruixó és un estri de fondejar, dotat de tres o més braços acabats en una ungla, fet de ferro i sense cep.
ruixó (en aquest cas sense l’espiada)

________________________________________________________________________________________________________

ESPIETA m. i f.

Persona que espia, especialment que intenta descobrir què fa un altre per delatar-lo. Sinònims: espió,-ona, espiot, delator, acusador, reporter o reportador o repòrter, trompet o trompeta, manefla, tafaner, xafarot, bocamoll, xerraire, mallerenga.

Un gat fent d’espieta!

_____________________________________________________________________________________________________________

ESPIELL m.

1. Forat fet en una paret, en una porta, etc., per poder guaitar des de l’interior el que passa a fora. Sinònims: espiera, espitllera, retxillera, escletxa.  Un espirall, respirall o respirador és també un forat en un mur o porta, però amb l’objectiu que hi entrin l’aire i/o la llum. Complementàriament, una botera és un forat en un mur o una porta, però arran de terra. I una gatera o gatonera és un forat fet en una porta per a que hi puguin passar els gats. Vegeu espiell a la viquipèdia.

EL que es veu a través d’un espiell amb lent

Espiell en un mur

2. Obertura protegida per una reixa petita que hi ha a la porta d’una casa per a veure qui hi truca. Abans d’obrir la porta, mireu per l’espiell. Sinònims: reixeta, obertura.

Espiera

____________________________________________________________________________________________________

ESPIERA f.

1. Forat fet en una paret, en una porta, etc., per poder guaitar des de l’interior el que passa a fora. Sinònims: espiell (significat 1).

Una espiera molt original

2. Forat practicat al revestiment d’una pila de carbó (sitja o carbonera) a la part on convé avivar la combustió. Sinònims: xemeneia, bavorell, bufador.

carbonera

Carbonera amb diverses epieres?

______________________________________________________________________________________________________________

ESPIAMENT m.

Acció d’espiar. Sinònims: espionatge, aguait, escolta, guarda, guaita, observació, atalaiament, vigilància.

_____________________________________________________________________________________________________________

ESPIONATGE m.

1. Acció d’espiar. Sinònims: espiament (vegeu més amunt), escolta (telefònica). En un sentit ampli podem considerar l’escopofília o voyeurisme com una mena d’espionatge amb l’objectiu d’aconseguir plaer sexual.

2. Activitat secreta adreçada a obtenir informació sobre l’organització, l’armament i la indústria bèl·lica i, en general, sobre tot el que fa referència a la capacitat defensiva o ofensiva d’un estat. L’espionatge d’Obama incomoda Europa.  I segons els TermCat: Delicte de traïció que consisteix a obtenir, falsejar, inutilitzar o revelar a una potència estrangera qualsevol informació referent a la capacitat defensiva i ofensiva d’un estat. Sinònims: violació del secret d’estat, servei(s) secret(s).

  • Espionatge industrial: activitat secreta il·legal adreçada a obtenir informació sobre la tecnologia, el processos de producció, de comercialització o qualsevol altra part del funcionament d’una empresa competidora, amb l’objectiu d’aconseguir fer productes competitius sense haver d’invertir els diners necessaris en investigació. Les patents són armes per a lluitar legalment contra l’espionatge industrial. L’obtenció d’na patent sobre un producte o una tècnica permet denunciar aquells competidors que la copïin sense permís.
  • Ciberespionatge: espionatge que es produeix al ciberespai, és a dir, en una xarxa telemàtica com ara internet. ¿El ciberespionatge té el vistiplau dels governs dels països aliats dels Estats Units?

____________________________________________________________________________________________

CONTRAESPIONATGE m.

1. Activitat de vigilar o descobrir espies enemics mitjançant agents secrets que depenen d’organitzacions especialitzades de la policia secreta, de l’exèrcit, etc.

2. Servei de seguretat encarregat de combatre l’acció de l’espionatge enemic, tant a l’interior com a l’exterior del país.

____________________________________________________________________________________________

I com a col·lofó una maleta de pedres dels Fes-te Fotre:

Les cares de la gent, em vigilen, com mil maniquins, espiant el meu aparador…

Advertisements

2 Respostes

  1. Bon dia, basant-me en les vostres recerques he completat l’article https://ca.wikipedia.org/wiki/Èsnid si hi ha cap error o si el voleu millorar, endavant.

  2. Revisat i millorat ara:

    Terminologia

    La terminologia presenta dificultats i confusions en el llenguatge popular ja que l’ordre dels odonats inclou el subordre dels anisozigòpters, dels zigòpters (anomenats cavallets del diable) – que conté les famílies dels calopetrígids o agriònids (anomenats damisel•les o senyoretes) – els lèstids (anomenats en molts llocs espiadimonis) i els anisòpters (anomenats espiadimonis i libèl•lula usats com a sinònims, però científicament cal distingir-los perquè pertanyen a dues famílies diferents dins els anisòpters: els èsnids i els libel•lúlids o libellulidae respectivament). L’Enciclopèdia Catalana diu bé que els zigòpters són damisel•les o senyoretes, però no espiadimonis. El DCVB]] diu que els espiadimonis designen essencialment les libèl•lules i l’IEC no desfà l’embull perquè libèl•lules, espiadimonis i damisel•les hi són tots sinònims sense distinció.

    Sembla doncs que el mot espiadimonis és el més polivalent de tots i pot usar-se en sentit ampli per a designar qualsevol odonat. Libèl•lula s’aplicaria en sentit ampli per a qualsevol anisòpter (infraodre dels odonats), però mai per a designar un zigòpter. Finalment, damisel•la es reservaria estrictament per als zigòpters.

    Distincions

    Els anisòpters i els zigòpters s’assemblen molt però hi ha alguns trets que permeten de diferenciar-los fàcilment:
    Els zigòpters quan es planten (estan en descans) tenen les ales plegades cap enrere, i les mantenen verticals, alineades al costat de l’abdomen mentre que els anisòpters mantenen les ales obertes i esteses horitzontalment.
    Els ulls dels zigòpters estan molt separats a cada costat del cap, els dels anisòpters estan més junts a la part frontal.
    Els dos parells d’ales dels anisòpters són diferents, les del darrere són més amples, mentre que les dels zigòpters són iguals.
    El vol dels anisòpters és ràpid, rectilini i poderós mentre que el dels zigòpters és fràgil, zigzagant i espasmòdic.
    Els zigòpters són més esvelts i tenen l’abdomen més llarg.
    Els zigòpters sovint són de colors metàl·lics: verds, blaus, et. Les ales dels mascles de vegades també són de color mentre que les dels anisòpters acostumen a ser transparents.

    Dins els anisòpters, els espiadimonis (èsnids) es poden distingir de les libèl·lules (libel·lúlids o libellulidae) en aquest aspectes :
    Els espiadimonis normalment són més petits; fan uns 3 cm de llargària respecte als 5 cm de les libèl·lules. L’excepció a aquesta regla és el Megaloprepus caerulatus que pot arribar a fer 19 cm d’envergadura.
    Les libèl·lules generalment tenen l’abdòmen més ample i robust.
    Les libèl·lules al repòs tenen les ales esteses i els espiadimonis les ales arreplegades cap enrere.
    Els espiadimonis acostumen a ser de colors metàl·lics.

    El pixaví (Castelló, Gandia), estiracabells o parot (València, Gandia) designen els calopterígids, els lèstids i els zigòpters (A VERIFICAR I PRECISAR)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: